Hebreus 11
Yaa Kanya Ninii Fɔle Sɛlɛɛ (SNW) vs VC
1 Ofũ onu ninle alɛ disi otika osie kanya di asaa ya suoto buonyu osuku munta nii, buofũ buokpee bulɛ akpe nii, kuntɛ bulɔɔnya nya.
1 A fé é o fundamento da esperança, é uma certeza a respeito do que não se vê.
2 Saa yi, ofũ onu niata alɛ bawa loo labuo Yaa anu.
2 Foi ela que fez a glória dos nossos, antepassados.
3 Ofũ onu niɛta alɛ buofũ buokpee bulɛ Yaa lɛyɔ kanya nɔɔ kamɛ ɔlaa ɛɛbla kayi ka mmle kamuu. Lɛsaa le buɔnya ni yi, Yaa lɛbla ni eekyeko lɛsaa le munɔɔnya ni kamɛ.
3 Pela fé reconhecemos que o mundo foi formado pela palavra de Deus e que as coisas visíveis se originaram do invisível.
4 Ofũ onu kamɛ di Abel lata ole biene aata Yaa, kualenkee Kain ole. Ofũ onu nɔɔ niata alɛ aabuo Yaa anu fɛ otii wɔ ninte ni tinini, diekye Yaa omu niafũ nwɔ oleɔta nwu nkpo aabuɛ alɛ kuobuo nwɔ anu. Abel lakpi baa, kafɔɔ ofũ onu nɔɔ oso di ɔlaa nɔɔ lekple kute kuɔkakatɛ kunta wo miɛ.
4 Pela fé Abel ofereceu a Deus um sacrifício bem superior ao de Caim, e mereceu ser chamado justo, porque Deus aceitou as suas ofertas. Graças a ela é que, apesar de sua morte, ele ainda fala.
5 Ofũ onu niata alɛ Yaa lakpaa Enok aasifiko osi di obe wɔ akpe ni nkpa alɛ atakpi. Otii kuonwii ditasinnyɔɔ diidii kaakɔkaakɔ, diekye Yaa lakɛnkɛ nwɔ aasifiko osi. Fiɛ abakɛnkɛ nwɔ ansifiko nii, Kɔkpana Klekle Kukũ lebuɛ alɛ, aale otii wɔ niabuo ni Yaa anu osie kanya.
5 Pela fé Henoc foi arrebatado, sem ter conhecido a morte: e não foi achado, porquanto Deus o arrebatou; mas a Escritura diz que, antes de ser arrebatado, ele tinha agradado a Deus {Gn 5,24}.
6 Otii kuonwii dilaafuo Yaa anu obuo nse anaa ofũ onu. Diekye dikaatɛ alɛ otii lele niɛwa Yaa nfũ, dikpe nii, eefũ eenu alɛ kubio Yaa nkpe, anta letota biene kafɔɔ anta batii ba niewolaa nwɔ ni osie kanya.
6 Ora, sem fé é impossível agradar a Deus, pois para se achegar a ele é necessário que se creia primeiro que ele existe e que recompensa os que o procuram.
7 Ofũ onu niata alɛ Noa lanu Yaa kɔka di obe wɔ aatɔkɔ nwɔ alɛ, asaa ya ninayiwa kaayi ka mmle di otii diinya anya nii, kɔwa ɔbawa. Aakyɔɔ Yaa kotoko aawola oklo kplɛ wɔ di nnwɔɔ ku leyo nɔɔ kamɛ batii labuo baawɛ ni didiki. Ta ofũ onu nɔɔ wɔ mmle oso, kayi batii bamuu latofo alɛ beekpi lɛpɔɔ, nkpo oso di Yaa labuɛ di Noa suoto alɛ, ale otii wɔ ninte ni tinini nɛ.
7 Pela fé na palavra de Deus, Noé foi avisado a respeito de acontecimentos imprevisíveis; cheio de santo temor, construiu a arca para salvar a sua família. Pela fé ele condenou o mundo e se tornou o herdeiro da justificação mediante a fé.
8 Ofũ onu niata alɛ Abraham lakyɔɔ Yaa kotoko di obe wɔ aalɛɛ nwɔ aatɔkɔ alɛ, adie atɔɔkyɛ kasɔ ka aabuɛ aatɛ alɛ abatɔɔ nii. Aadie di okpoo nɔɔ, aasifi di obe wɔ ananye bia nfũ oofe nii.
8 Foi pela fé que Abraão, obedecendo ao apelo divino, partiu para uma terra que devia receber em herança. E partiu não sabendo para onde ia.
9 Ofũ onu niata alɛ aasiɛ fɛle ɔfɔɔ di kasɔ ka di Yaa labuɛ aatɛ alɛ abatɔɔ nii. Aasiɛ di abula akpanta kamɛ fɛ mmle okle di Isak ku Yakob kafɔɔ lasiɛ nii. Kasɔ nwu suoto baasiɛ nii, mma di Yaa labuɛ aatɛ alɛ abata fiɛ.
9 Foi pela fé que ele habitou na terra prometida, como em terra estrangeira, habitando aí em tendas com Isaac e Jacó, co-herdeiros da mesma promessa.
10 Abraham labla nle mmle diekye aatoonyu osuku aatɔɔta okpoo wɔ di Yaa omu lebudi, eelolaa nwu ni ku lɛsɔse le ninkpe ni osie.
10 Porque tinha a esperança fixa na cidade assentada sobre os fundamentos {eternos}, cujo arquiteto e construtor é Deus.
11 Ofũ onu niata alɛ Abraham labakple obi ote nu aafe lebe, di obe wɔ kafɔɔ di Sara dilabasinfuo ni babi olofo. Diekye aafũ Yaa wɔ niabuɛ ɔlaa aatɛ nwɔ ni aanu alɛ, ánkyi di ɔlaa nɔɔ kamaa.
11 Foi pela fé que a própria Sara cobrou o vigor de conceber, apesar de sua idade avançada, porque acreditou na fidelidade daquele que lhe havia prometido.
12 Nu di Abraham wɔ mmle laloo okpi, kafɔɔ nnwɔɔ kamɛ di banantii kpinwu ladie fɛle awɛntrɛbi lɛpɔ di osi ku lekpo ɔtɛnsia manamafuo ni oloo ɔka diidii.
12 Assim, de um só homem quase morto nasceu uma posteridade tão numerosa como as estrelas do céu e inumerável como os grãos de areia da praia do mar.
13 Batii ba mmle bamuu lasiɛ nkpa ku ofũ onu baalaadu obe wɔ baakpi nii. Asaa ya di Yaa labuɛ aatɛ ma nii, kɔnɛɛ lɛma ditakpanko. Kafɔɔ baanya nya fanfanfa baablɛfɛsa nnɛɛ baatɛ alɛ dii babafũ nya. Baadiki baabuɛ kafɔɔ alɛ, bafɔɔ ku osuku bakyɛntɛ bale kaasɔ ka mmle suoto.
13 Foi na fé que todos {nossos pais} morreram. Embora sem atingir o que lhes tinha sido prometido, viram-no e o saudaram de longe, confessando que eram só estrangeiros e peregrinos sobre a terra {Gn 23,4}.
14 Batii ba niabuɛ ni sɛlaa se mmle okle yi, boodiki mantuo klekle alɛ, boonyu osuku manta mma bamu kasɔ ka ninle ma ni kale.
14 Dizendo isto, declaravam que buscavam uma pátria.
15 Nse fɛ mantoobu disi di kasɔ ka baakye nii yi, nse baakple baasifi nfa.
15 E se se referissem àquela donde saíram, ocasião teriam de tornar a ela...
16 Kafɔɔ kasɔ ka niefĩ kalenke ni baatoonyu osuku baatɔɔta. Nka ninle Yaa sɛka kalekɔ okpoo nwu nɛ. Nkpo oso sinunsɔ dilɔɔkpɛ Yaa alɛ baalɛɛ nwɔ alɛ Yaa lɛma nɛ. Diekye eelolaa okpoo dibinte ɛɛtɛ ma.
16 Mas não. Eles aspiravam a uma pátria melhor, isto é, à celestial. Por isso, Deus não se dedigna de ser chamado o seu Deus; de fato, ele lhes preparou uma cidade.
17 Ofũ onu niata alɛ Abraham latuna alɛ ɔɔyɔ obi nɔɔ Isak anta ole anta Yaa di obe wɔ aasɔ nwɔ aanyu nii. Obi nwu suoto di Yaa labuɛ ɔlaa aatɛ alɛ abata Abraham nɛ. Kafɔɔ aatuna alɛ ɔɔyɔ obi nwu nkpo onwii anta ole anta Yaa.
17 Foi pela sua fé que Abraão, submetido à prova, ofereceu Isaac, seu único filho,
18 Yaa latɔkɔ nwɔ alɛ, “Isak nwu nkpo suoto fabawɛ banantii ba ɔlaa latɔkɔ fɔ latɛ ni nɛ.”
18 depois de ter recebido a promessa e ouvido as palavras: Uma posteridade com o teu nome te será dada em Isaac {Gn 21,12}.
19 Abraham lafũ aanu alɛ, Yaa mafuo bakpi ɔsɛnkɛsa, mansiɛ nkpa. Nwaako, buafuo obuɛ bulɛ, odiki di Yaa ladiki Isak aakyeko bakpi kamɛ aata Abraham.
19 Estava ciente de que Deus é poderoso até para ressuscitar alguém dentre os mortos. Assim, ele conseguiu que seu filho lhe fosse devolvido. E isso é um ensinamento para nós!
20 Ofũ onu niata alɛ Isak lawii Yakob ku Esau lɛyɔɔ aata kayi kamaa batii ba okle babale nii.
20 Foi inspirado pela fé que Isaac deu a Jacó e a Esaú uma bênção em vista de acontecimentos futuros.
21 Ofũ onu niata alɛ obe wɔ di Yakob nfɛ kokpi nii, awii Yosef babi lɛyɔɔ onwii onwii, aatansa Yaa, ni aakpɛ di ɔkyɛnwoso nɔɔ suoto nɛ.
21 Foi pela fé que Jacó, estando para morrer, abençoou cada um dos filhos de José e venerou a extremidade do seu bastão.
22 Ofũ onu niata alɛ obe wɔ di Yosef nfɛ kokpi nii, aakakatɛ aakyeko di Israel batii odie di Egipte kasɔ suoto. Ni aakpee ma kufiofa mmle okle baabla ni akufi nɔɔ ya nimate ni di ɔkya kamɛ nɛ.
22 Foi pela fé que José, quando estava para morrer, fez menção da partida dos filhos de Israel e dispôs a respeito dos seus despojos.
23 Ofũ onu niata alɛ Mose balofotɛ nɔɔ lawofasa nwɔ awɛntɛ atiɛ di obe wɔ baalofo nwɔ ni kamaa. Baanya alɛ obi wɔ ninkɔlɛ ni onyu ale. Nioso batayɛkɛ alɛ bɔɔwaalɛ Egipte kasɔ nwu nkpo ɔka kufiofa.
23 Foi pela fé que os pais de Moisés, vendo nele uma criança encantadora, o esconderam durante três meses e não temeram o edito real.
24 Ofũ onu niata alɛ obe wɔ di Mose lamuɔ nii, aasĩ alɛ, batanlɛɛ nwɔ Ɔka Farao obi sankobi obi.
24 Foi pela fé que Moisés, uma vez crescido, renunciou a ser tido como filho da filha do faraó,
25 Aatuna alɛ oofe diibuo kamɛ ku Yaa babi, alɛ aanya suoto lɛyɔɔ di okpile ɔbla kamɛ di obe kakui kamɛ.
25 preferindo participar da sorte infeliz do povo de Deus, a fruir dos prazeres culpáveis e passageiros.
26 Mose lanya alɛ, sinunsɔ se babakpee nwɔ ni ta Kristo oso lefũ kɔya dilenke lɛsaawɛ le ninte ni di Egipte kasɔ suoto. Diekye aatoonyu osuku aatɔɔta letota biene le abafũ ankyeko ni Yaa nfũ.
26 Com os olhos fixos na recompensa, considerava os ultrajes por amor de Cristo como um bem mais precioso que todos os tesouros dos egípcios.
27 Ofũ onu niata alɛ Mose ladie di Egipte kasɔ suoto alɛ, atayɛkɛ Ɔka Farao ɔblɔ wɔ abanya nii. Aayila osie kanya fɛle aatɔɔnya Yaa wɔ di anu loo dilɔɔnya nii.
27 Foi pela fé que deixou o Egito, não temendo a cólera do rei, com tanta segurança como estivesse vendo o invisível.
28 Ofũ onu niata alɛ Mose lataasa Okpi Diisi Ofe ɔsaabla, ku ntɔ be aata baawiwii ni di kayokontũ biala suoto alɛ, Yaa Tɔkyɛntɛ wɔ niaklee ni kukpi dilaalo Israel batii babi suɔtɔbi kasale kuonwii di Egipte kasɔ suoto.
28 Foi pela fé que mandou celebrar a Páscoa e aspergir {os portais} com sangue, para que o anjo exterminador dos primogênitos poupasse os dos filhos de Israel.
29 Ofũ onu niata alɛ Israel batii lafuo lekpo sɛɛlɛ nwu ɔtaalɛ fɛle kasɔ kosole suoto bakyɛ. Kafɔɔ obe wɔ di Egipte batii lamiɛ alɛ bɔɔtaalɛ nii, lekpo nwu nkpo layɔ ma fɛɛ.
29 Foi pela fé que os fez atravessar o mar Vermelho, como por terreno seco, ao passo que os egípcios que se atreveram a persegui-los foram afogados.
30 Ofũ onu niata alɛ Yeriko okpoo siyiyiɛ kplɛ nwu nkpo labiɛ di obe wɔ di Israel batii lakyɛ baakyi sĩ ni ayi akuɛnsĩ.
30 Foi pela fé que desabaram as muralhas de Jericó, depois de rodeadas por sete dias.
31 Ofũ onu niata alɛ batalo sɔnɔkpeetɛ Rahab fɛ mmle okle baalo ni batokopĩtɛ ba niasĩ ni Yaa. Diekye aatuna aafũ Israel batii ba baakpee alɛ balaala ni kasɔ nwu nkpo ninfa baasoosa di ɔkyɛ nɔɔ.
31 Foi pela fé que Raab, a meretriz, não pereceu com aqueles que resistiram, por ter dado asilo aos espias.
32 Ɔmɛnlaa kaple ntɔkɔ ye? Obe nnaa, nse ntɔbakakatɛ di Gideon ku Barak ku Samson ku Yefta ku Dawid ku Samuel ku Yaa ɔlaa babuɛtɛtɛ suoto.
32 Que mais direi? Faltar-me-á o tempo, se falar de Gedeão, Barac, Sansão, Jefté, Davi, Samuel e dos profetas.
33 Ofũ onu niata alɛ batii ba mmle bawo lalenkee sɛka nlekɔ di kakpɛ kamɛ. Bawo kafɔɔ lata batii labla asaa di osuku kanya. Bawo kafɔɔ nnɛɛ lakpanko Yaa ɔlaa wɔ aabuɛ aatɛ alɛ ababla ni suoto. Bawo kafɔɔ lamaasa bakplɛle nnya.
33 Graças à sua fé conquistaram reinos, praticaram a justiça, viram se realizar as promessas. Taparam bocas de leões,
34 Ni baawo kafɔɔ laniisa ɔtɔ kplɛ wɔ natoofiɛ ni bembembe, ni baadie di balo lɛma nnɛɛ kamɛ nɛ. Batii ba mmle bamuu lɛma bia osie batawɛ, kafɔɔ Yaa lakpee ma osie, baabakple basientɛ di kakpɛ kamɛ, baalenkee bakpɛtɛ bamba.
34 extinguiram a violência do fogo, escaparam ao fio de espada, triunfaram de enfermidades, foram corajosos na guerra e puseram em debandada exércitos estrangeiros.
35 Ofũ onu niata alɛ basanko lakple baafũ babilɛma ba niakple baataka ni baakpi kamɛ. Batii bamba kafɔɔ latuna baabla ma amumu, baasĩ alɛ, batandiki ma leeyo katenkɔ dialaase di obe wɔ baakpi nii. Baatuna baabla nle mmle diekye, baafũ baanu alɛ babawɛ nkpa fɔle be nikɔwa ni, dilɛ dilenke ni miɛ nle be mmle.
35 Devolveram vivos às suas mães os filhos mortos. Alguns foram torturados, por recusarem ser libertados, movidos pela esperança de uma ressurreição mais gloriosa.
36 Batii bawo, batii wo lɛma lama ma, baapɛ ma kafɔɔ. Batii bawo kafɔɔ baapɛ akpo, baalaatɛ ma laayo.
36 Outros sofreram escárnio e açoites, cadeias e prisões.
37 Baasafɔ batii bawo afuɔ, baabɛ bawo kafɔɔ ku sɔɔ di akyuu anyɔ. Baalo bawo kafɔɔ ku apa. Bawo, bafoso ku batie akũ baatoonyukũ baatookyi, diekye bapiitɛ baale osie kanya. Batii labla bawo amumu ku disi osie, osie kanya.
37 Foram apedrejados, massacrados, serrados ao meio, mortos a fio de espada. Andaram errantes, vestidos de pele de ovelha e de cabra, necessitados de tudo, perseguidos e maltratados,
38 Ta dibiene lɛma oso batawɛ lɛba nwaa baasiɛ di kayi ka mmle batii kamɛ. Nioso baakyɛ baatookyi sɛfaafuu ku abokote kamɛ fɛ bafɔɔ. Baasiɛ kafɔɔ di sifuɔntuu kamɛ ku atuɛ kaasɔ kamɛ.
38 homens de que o mundo não era digno! Refugiaram-se nas solidões das montanhas, nas cavernas e em antros subterrâneos.
39 Batii ba mmle bamuu lefũ leyooto biene ta ofũ onu lɛma oso. Kafɔɔ kuonwii lɛma kɔnɛɛ ditakpanko lɛsaa le ɔlaa di Yaa labuɛ aatɛ ma nii.
39 E, no entanto, todos estes mártires da fé não conheceram a realização das promessas!
40 Diekye Yaa ntɔɔbla disibu le niɛtaka katoo dilenke ni ɛɛtɛ ɛɛta wo. Lɛsaa le oso ɛɛbla ni nkpo ninle alɛ, diediki awo buɔbakyakaa ma di suoto fiɛ ababla awo ba dudu munwo nimmu.
40 Porque Deus, que tinha para nós uma sorte melhor, não quis que eles chegassem sem nós à perfeição {da felicidade}.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.