Mateus 19
rup (RUP) vs NTLH
1 Dupã tsi Isusul li ascãpã ti aspuneari aesti nvitsãturi, s-nchisi di Galilea, sh-vini tu loclu a Iudeiljei, napãrti di Iordan.
1 Depois de dizer isso, Jesus saiu da Galileia e foi para a região da Judeia que fica no lado leste do rio Jordão.
2 Multsãnji mãri l-urma sh-elu lji vindicã aclo.
2 Uma grande multidão o seguiu, e ali ele curou os doentes.
3 Atumtsea lji s-apruchearã niscãntsã Farisei s-lu cãrtea, sh-lji dzãsirã: “Easti tu lege tsi bãrbatlu s-u dispartã muljearea di itsido sibepi?”
3 Alguns fariseus chegaram perto dele e, querendo conseguir alguma prova contra ele, perguntaram: — Será que pela nossa
4 Sh-elu apãndisinda lã dzãsi a lor: “Nu avets cãntatã cã atsel tsi lji adrã di tu ahurhitã ‘lji adrã mascru sh-theaminã.’
4 Jesus respondeu:
5 Sh-Dumnidzãlu dzãsi: ‘Trã aestã bãrbatul va s-alasã tatãl sh-muma a lui sh-va si s-mpriuneadzã cu muljearea a lui, sh-amindoilji va hibã un trup singur’?
5 E Deus disse: “Por isso o homem deixa o seu pai e a sua mãe para se unir com a sua mulher, e os dois se tornam uma só pessoa.”
6 Sh-ashã elji nu suntu ma doi, ma un trup. Atsea tsi Dumnidzãlu ari mpriunatã, omlu s-nu lu dispartã.”
6 Assim já não são duas pessoas, mas uma só. Portanto, que ninguém separe o que Deus uniu.
7 Elji lji dsãsirã: “Atumtsea cãtse Moisiul ursi s-lji si da cartea di dispãrtsãri shi si-u alasã.”
7 Os fariseus perguntaram: — Nesse caso, por que é que Moisés permitiu ao homem mandar a sua esposa embora se der a ela um documento de divórcio?
8 Elu lã dzãsi a-lor: “Moisiul vã deadi volje s-li dispãrtsãts muljerili a voastri trã itia a chitrisiriljei a ininjilor a voastri. Ma tu ahurhitã nu eara ashã.
8 Jesus respondeu:
9 Ma mini vã dzãc cã caitsido tsi u-alasã muljerea a lui, mash trã sibepea a putãnsiriljei, shi si nsoari cu unã altã, ncalcã curuna. [Sh-atsel tsi si nsoari cu muljeari alãsatã, ncalcã curuna.]”
9 Portanto, eu afirmo a vocês o seguinte: o homem que mandar a sua esposa embora, a não ser em caso de adultério, se tornará adúltero se casar com outra mulher.
10 Ucenitsilji a lui lji dzãsirã: “Macã cunditsili a bãrbatlui cãtrã muljearea suntu ahtãri, ma ghini si nu si nsoarã dip.”
10 Os discípulos de Jesus disseram: — Se é esta a situação entre o homem e a sua esposa, então é melhor não casar.
11 Ma elu lã dzãsi a lor: “Nu tuts lã aduchescu aesti zboari, ma singur atselji a cui lã easti datã.
11 Jesus respondeu:
12 Suntu eunuchi, tsi suntu amintats ashã di pãnticlu a mumãljei, shi suntu eunuchi tsi suntu faptã di la oaminji, shi suntu eunuchi tsi au apofãsitã singur si s-faca eunuchi trã amirãriljea a tserurilor. Atsel tsi poati s-aducheascã, s-aducheascã.”
12 Pois há razões diferentes que tornam alguns homens incapazes para o casamento: uns, porque nasceram assim; outros, porque foram castrados; e outros ainda não casam por causa do
13 Atumtsea adusirã cilimenji njitsi la Isusul trai s-bãga mãnjili pri nãshi, shi s-pãrãcãlsea, ma ucenitsilji a lui lji vãrghirã atselji.
13 Depois disso, algumas pessoas levaram as suas crianças para Jesus pôr as mãos sobre elas e orar, mas os discípulos repreenderam as pessoas que fizeram isso.
14 Ma Isusul dzãsi: “Alãsats cilimenjilji atselji nitsilji s-yinã la mini sh-nu li nchidicats, cã a lor easti amirãriljea a tserurilor.”
14 Aí ele disse:
15 Atumtsea elu bãgã mãnjili pri elji, sh-deapoea s-nchisi di aclo.
15 Então Jesus pôs as mãos sobre elas e foi embora.
16 Sh-ia, s-apruche un la Isusul sh-lu ntribã: “Nvitsãtore, tsi buneatsã prindi s-fac tsi s-amintã bana eternã?”
16 Certa vez um homem chegou perto de Jesus e perguntou: — Mestre, o que devo fazer de bom para conseguir a vida eterna?
17 Sh-elu dzãsi: “Cãtse mi ntreghi tsi easti bun? Singur Un easti bun. Macã vrei s-intsri tu banã, veaglji dimãndãrili.”
17 Jesus respondeu:
18 Elu ntribã: “Cai?” Atumtsea, Isusul lj-apãndisi: “Nu vatãmã, nu ncalcã curunea, nu furã, nu dã martirii arãdioasã,
18 — Que mandamentos? — perguntou ele. Jesus respondeu:
19 tinjisea tatãl a tãu sh-muma a ta, shi s-vrei aproapilu a tãu ca cum ti vrei tini.”
19 respeite o seu pai e a sua mãe e ame os outros como você ama a você mesmo.”
20 Tinirlu lj-dzãsi: “Tuti aesti lucri mini li am vigljatã. Tsi nji lipseashti altã?”
20 — Eu tenho obedecido a todos esses mandamentos! — respondeu o moço. — O que mais me falta fazer?
21 Isusul lj-dzãsi: “Macã vrei s-hii perfectu, duti sh-vindi tsi ai, sh-dã-li a niavutsilor, shi tini va s-ai un ayishteari tu tser. Deapoea haidi sh-urmeadz-mi.”
21 Jesus respondeu:
22 Ma tinirlu cãndu li avdzã aesti zboari, fudzi nvirinat, cã avea multã aveari.
22 Quando o moço ouviu isso, foi embora triste, pois era muito rico.
23 Atumtsea, Isusul lã dzãsi a ucenitsilor a lui: “Dealihea vã dzãc cã un avut cu zori va s-intrã tu amirãriljea a tserurilor.
23 Jesus então disse aos discípulos:
24 Sh-nãpoi ma va dzãc: Easti ma lishioarã tsi s-treacã cãmila tu guva a aclui, dicãt avutlu s-intrã tu amirãriljea a Dumnidzãlui.”
24 E digo ainda que é mais difícil um rico entrar no Reino de Deus do que um camelo passar pelo fundo de uma agulha.
25 Cãndu li avdzãrã aesti zboari, ucenitsilji a lui s-ciudisirã multu shi ntribarã: “Atumtsea, cai va s-ascapã vahi?”
25 Quando ouviram isso, os discípulos ficaram muito admirados e perguntavam: — Então, quem é que pode se salvar?
26 Sh-Isusul mutrinda cãtrã nãshi dzãsi: “Trã ominjilji aestã easti nipututã, ma trã Dumnidzãulu itsido easti putut.”
26 Jesus olhou para eles e respondeu:
27 Atumtsea Petrul lj-apãndisi: “Ia, noi li alãsãm tuti sh-vinim dupã tini, ma tsi va s-amintãm noi?”
27 Aí Pedro disse: — Veja! Nós deixamos tudo e seguimos o senhor. O que é que nós vamos ganhar?
28 Sh-Isusul lã-dzãsi a lor: “Dealihea ma vã dzãc, tu adãrãtura atsea noaua, cãndu Hiljiu a omlui va sheadã pri thronlu a mãririljei a lui, sh-voi tsi mi avets urmat va shidets pi doisprãdzatsi thronuri ti guidicari di doisprãdzatsi fãrili a Israelui.
28 Jesus respondeu:
29 Sh-caitsido tsi ari alãsat trã numa a mea cãsi, fratsi, surãri, tatã, muma, [muljeari], cilimenji, agri, va s-ljea unã sutã di ori ma multu, sh-va aibã banã eternã.
29 E todos os que, por minha causa, deixarem casas, irmãos, irmãs, pai, mãe, filhos ou terras receberão cem vezes mais e também a vida eterna.
30 Ma multsã di protslji va hibã tu coadã, sh-atselji di tu coadã va hibã protslji.”
30 Muitos que agora são os primeiros serão os últimos, e muitos que agora são os últimos serão os primeiros.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.