Juízes 20
rifa (RIFA) vs VC
1 خنِّي فّْغنْ مَارَّا أَيْثْ ن إِسْرَائِيل، ؤُشَا ثْمُونْ ثْمسْمُونْثْ أَمْ يِيجّْ ن ورْيَازْ غَارْ سِيذِي ذِي مِيصْفَا، زِي ذَانْ أَڒْ بِئرْ-سبْعَا ؤُڒَا ذ ثَامُّورْثْ ن جِيلْعَاذْ.
1 Movimentaram-se, pois, todos os israelitas como um só homem, desde Dã até Bersabéia, e até a terra de Galaad. E a assembléia reuniu-se diante do Senhor em Masfa.
2 إِمْذبَّارنْ ن مَارَّا ڒْڭنْسْ، ن مَارَّا ثِيقبَّاڒْ ن إِسْرَائِيل، سّْبدّنْ إِخفْ نْسنْ ذِي ثْمسْمُونْثْ ن أَربِّي، أَربْعَا-مْيَا-أَڒفْ ن يرْيَازنْ خْ إِضَارنْ، مَارَّا إِرْيَازنْ إِنِّي إِزمَّارنْ خْ سِّيفْ.
2 os chefes de todo o povo e todas as tribos de Israel apresentaram-se diante da assembléia do povo de Deus: havia quatrocentos mil homens de pé, armados com a espada.
3 أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ سْڒِينْ، أَقَا أَيْثْ ن إِسْرَائِيل ڭعّْذنْ غَارْ مِيصْفَا. أَيْثْ ن إِسْرَائِيل نَّانْ: ”سِيوْڒمْ، مَامّشْ ثْزمَّارْ أَذْ ثمْسَارْ ثُوعفّْنَا-يَا؟“
3 E os filhos de Benjamim souberam que os israelitas tinham subido a Masfa. Os israelitas disseram: Dizei-nos de que modo se cometeu esse crime?
4 أَرْيَازْ أَلَاوِي، أَرْيَازْ ن ثمْغَارْثْ إِتّْوَانْغنْ، يَارَّا-د خَاسنْ: ”نشّْ ؤُسِيغْ-د أَكْ-ذ ثَايَّا إِنُو زِي جِيبْعَا ثنِّي إِدْجَانْ ن بِينْيَامِينْ، حِيمَا أَذْ سّنْسغْ ذِينْ.
4 O levita, marido da mulher que foi morta, tomou a palavra: Eu cheguei a Gabaa de Benjamiml, disse ele, com minha concubina para ali passar a noite.
5 ؤُشَا إِمزْذَاغْ ن جِيبْعَا نّْقڒْبنْ خَافِي، نّْضنْ أَيِي-د ذِي دْجِيڒثْ إِ ثَادَّارْثْ، نْوَانْ أَذْ أَيِي نْغنْ ؤُغصْبنْ ثَايَّا إِنُو أَڒَامِي ثمُّوثْ.
5 Os homens de Gabaa, porém, amotinaram-se contra mim e cercaram de noite a casa, querendo matar-me; violentaram a minha concubina, e ela morreu.
6 خنِّي كْسِيغْ ثَايَّا إِنُو، بْضِيغْ ت ذ ثِيسقَّارْ، سّكّغْ إِجّْ ن وزْينْ زَّايسْ غَارْ مَارَّا جّْوَايهْ ن ثمُّورْثْ ن ثسْغَارْثْ ن إِسْرَائِيل، مِينْزِي نِيثْنِي ڭِّينْ ڒفْضِيحثْ ذ ثُوبُّوهڒْيَا ذِي إِسْرَائِيل.
6 Tomei-a então e cortei-a em pedaços, que mandei distribuir por todo o território da herança de Israel, porque cometeram uma atrocidade e uma infâmia em Israel.
7 خْزَارْ، كنِّيوْ مَارَّا ذ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل. أَرّمْ-د كنِّيوْ خْ مَانْ أَيَا س وَاوَاڒْ ذ شّْوَارْ!“
7 Vós todos, ó israelitas que aqui estais, dai o vosso parecer e tomai uma decisão.
8 ؤُشَا إِبدّْ ڒْڭنْسْ إِمُونْ أَمْ يِيجّْ ن ورْيَازْ، إِنَّا: ”ؤُڒَا ذ إِجّنْ زَّايْنغْ وَارْ إِڭُّورْ غَارْ ثْقِيضُونْثْ نّسْ ؤُ ؤُڒَا ذ إِجّنْ زَّايْنغْ وَارْ إِتّْعِيقِّيبْ غَارْ ثَادَّارْثْ نّسْ.
8 Levantou-se então todo o povo como um só homem, dizendo: Ninguém dentre nós irá à sua tenda, e ninguém voltará à sua casa.
9 أَمُّو إِ غَا نڭّْ خنِّي ڒخُّو أَكْ-ذ جِيبْعَا: ’أَذْ خَاسْ نفّغْ عْلَاحْسَابْ ثَاقدُّوحْثْ!
9 Eis o que agora vamos fazer a Gabaa: lancemos a sorte contra ela!
10 أَذْ نَارشّحْ زِي مَارَّا ثِيقبَّاڒْ ن إِسْرَائِيلعشْرَا ن يرْيَازنْ زِي مْيَا ؤُ مْيَا زڭْ وَاڒفْ ؤُ أَڒفْ زِيعشْرَا-أَڒَافْ، حِيمَا أَذْ أَوْينْ ڒعْوتْشْ إِ ڒْڭنْسْ، حِيمَا، خْمِي إِ د غَا يَاسنْ غَارْ جِيبْعَا ثنِّي إِدْجَانْ ن بِينْيَامِينْ، أَذْ زمَّارنْ أَذْ ڭّنْ أَكِيذسْ عْلَاحْسَابْ مَارَّا ثُوبُّوهڒْيَا نِّي إِڭَّا ذِي إِسْرَائِيل.“
10 Tomemos dentre todas as tribos de Israel dez homens de cada cem, cem de cada mil, e mil de cada dez mil, que irão procurar víveres para o abastecimento do povo. É preciso, quando eles voltarem, tratarmos a Gabaa de Benjamim como ela merece pela infâmia que cometeu em Israel.
11 مُوننْ مَارَّا إِرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل ذِي ثنْذِينْثْ-أَ، ثُوغَا مُوننْ أَكْ-ذ وَايَاوْيَا أَمْ يِيجّْ ن ورْيَازْ.
11 Assim se coligou contra a cidade todo o Israel, como se fora um só homem.
12 ؤُشَا سكّنْثْ ثِيقبَّاڒْ ن إِسْرَائِيل إِرْيَازنْ غَارْ مَارَّا ثَاقْبِيتْشْ ن بِينْيَامِينْ، نَّانْ: ”مَانَا ڒفْضِيحثْ-أَ إِ غَارْومْ إِمْسَارنْ؟
12 Mandaram mensageiros a todas as famílias de Benjamim, para que lhe dissessem: Que maldade é essa que se cometeu no meio de vós?
13 خنِّي ڒخُّو، وْشمْ أَنغْ-د إِرْيَازنْ نِّي، أَيْثْ إِ وَارْ إِسكّْوِينْ إِ إِدْجَانْ ذِي جِيبْعَا، حِيمَا أَذْ ثنْ ننّغْ ؤُشَا أَذْ إِتّْوَامْحَا مِينْ إِدْجَانْ ذ أَعفَّانْ زِي إِسْرَائِيل.“ مَاشَا أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ وَارْ خْسنْ أَذْ سْڒنْ غَارْ أَيْثْمَاثْسنْ، أَيْثْ ن إِسْرَائِيل.
13 Entregai-nos sem demora os celerados de Gabaa, para que os matemos e tiremos o mal do meio de Israel. Mas os benjaminitas não quiseram dar ouvidos aos seus irmãos israelitas.
14 ؤُسِينْ-د أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ زِي ثْندَّامْ نْسنْ غَارْ جِيبْعَا مُوننْ حِيمَا أَذْ فّْغنْ غَارْ ؤُمنْغِي أَكْ-ذ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل.
14 Juntaram-se em Gabaa de todas as suas cidades para combater os israelitas.
15 ذڭْ وَاسّْ نِّي سدّنْ نِيثْنِي أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ زِي ثْندَّامْ، ستَّا ؤُ-عِيشْرِينْ-أَڒفْ ن يرْيَازنْ إِنِّي إِزمَّارنْ إِ سِّيفْ، بْڒَا إِمزْذَاغْ ن جِيبْعَا إِ زَّايْسنْ تّْوَافَارْزنْ عَاذْ سبْعَا-مْيَا ن يرْيَازنْ.
15 Contaram-se naquele dia os benjaminitas que acorreram de todas as cidades: vinte e seis mil homens, armados de espada, sem contar os habitantes de Gabaa, que eram setecentos homens de escol.
16 جَارْ مَارَّا ڒْڭنْسْ-أَ أَقَا ذِينْ سبْعَا-مْيَا ن يرْيَازنْ تّْوَافَارْزنْ إِ وَارْ تّْوَاذَارّْبنْ مْلِيحْ س ؤُفُوسِي نْسنْ أَفُوسِي. كُوڒْ إِجّْ زَّايْسنْ إِزمَّارْ أَذْ إِحَاكَا مْلِيحْ أَطَّاسْ س يدْجِييْ س ؤُفُوسْ ؤُزڒْمَاضْ، وَارْ خطِّينْ.
16 Entre todo esse povo havia setecentos homens de escol que não se serviam da mão direita, e todos capazes de atirar pedras com a funda num cabelo, sem errar o alvo.
17 ؤُڒَا ذ إِرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل تّْوَاسدّنْ. نْهْڒَا أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ ثُوغَا أَثنْ ذِي أَربْعَا-مْيَا-أَڒفْ ن يرْيَازنْ إِنِّي إِزمَّارنْ خْ سِّيفْ. مَارَّا نِيثْنِي ذ إِعسْكَارِييّنْ.
17 O número de israelitas recenseados, excluindo Benjamim, era de quatrocentos mil homens armados de espada, todos aptos para o combate.
18 كَّارنْ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل ؤُشَا فّْغنْ غَارْ بَايْثْ-إِلْ. سّقْسَانْ أَربِّي، نَّانْ: ”مَانْ ونْ زَّايْنغْ إِ غَا إِفّْغنْ ذ أَمْزْوَارُو غَارْ ؤُمنْغِي أَكْ-ذ أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ؟“ إِنَّا سِيذِي: ”أَمزْوَارُو يَاهُوذَا.“
18 Os israelitas subiram a Betel para consultar o Senhor; perguntaram.: Quem de nós subirá primeiro para começar a luta contra os benjaminitas? O Senhor respondeu-lhes: Judá será o primeiro a subir.
19 كَّارنْ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل غَارْ ثُوفُّوثْ، وْثِينْ إِقِيضَانْ نْسنْ أَجمَّاضْ إِ جِيبْعَا
19 Partiram os israelitas no dia seguinte pela manhã e acamparam perto de Gabaa.
20 فّْغنْ يرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل غَارْ ؤُمنْغِي أَكْ-ذ بِينْيَامِينْ ؤُشَا سدّنْ يرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل إِخفْ نْسنْ قِيبَاتْشْ نْسنْ إِ ؤُمنْغِي غَارْ جِيبْعَا.
20 Começaram o combate contra os filhos de Benjamim, e puseram-se em ordem de batalha perto da cidade.
21 خنِّي فّْغنْ-د أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ زِي جِيبْعَا ؤُشَاغضْڒنْ زِي إِسْرَائِيل ذڭْ وَاسّْ نِّي ثْنَاينْ ؤُ-عِيشْرِينْ-أَڒفْ ن يرْيَازنْ.
21 Saindo os benjaminitas infligiram a Israel naquele dia uma perda de vinte e dois mil homens, que juncavam o solo.
22 مَاشَا ڒْڭنْسْ، إِرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل، ڭِّينْ ثَارْيَاسْثْ، سدّنْ إِخفْ نْسنْ إِشْثْ ن ثْوَاڒَا نّغْنِيثْ إِ ؤُمنْغِي غَارْ مَانِي ثُوغَا سدّنْ إِخفْ نْسنْ ذڭْ وَاسّْ أَمزْوَارُو.
22 A multidão dos filhos de Israel, recobrando nova coragem, pôs-se outra vez em ordem de batalha no mesmo lugar onde estiveram na véspera.
23 ؤُشَا أَيْثْ ن إِسْرَائِيل ڭعّْذنْ، رُونْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن سِيذِي أَڒْ ثَامذِّيثْ، سّقْسَانْ: ”مَا أَذْ فّْغغْ إِشْثْ ن ثْوَاڒَا نّغْنِيثْ غَارْ ؤُمنْغِي أَكْ-ذ إِحنْجِيرنْ ن ؤُمَا بِينْيَامِينْ؟“ سِيذِي يَارَّا-د: ”ڭَاعّْذمْ ضِيدّْ إِ نّسْ إِ ؤُمنْغِي!“
23 Até a tarde estiveram os filhos de Israel chorando diante do Senhor, e o consultaram, dizendo: Devo continuar ainda a combater contra os filhos de Benjamim, meu irmão? O Senhor respondeu: Marchai contra ele.
24 ذڭْ وَاسّْ وِيسّْ ثْنَاينْ قَارّْبنْ-د أَيْثْ ن إِسْرَائِيل غَارْ أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ،
24 Os israelitas avançaram segunda vez contra os benjaminitas,
25 ؤُشَا إِفّغْ بِينْيَامِينْ ذڭْ وَاسّْ وِيسّْ ثْنَاينْ زِي جِيبْعَا مَاحنْذْ أَذْ كِيذْسنْ إِمّڒْقَا.غضْڒنْ عَاوذْ ثْمنْطَاشْ-أَڒفْ ن يرْيَازنْ غَارْ ثمُّورْثْ، إِنِّي ثُوغَا مَارَّا زمَّارنْ خْ سِّيفْ.
25 que saíram de Gabaa ao seu encontro e lançaram-nos de novo por terra, matando dezoito mil israelitas, todos homens que manejavam a espada.
26 خَاسْ ؤُشَا فّْغنْ مَارَّا أَيْثْ إِسْرَائِيل، ڒْڭنْسْ مَارَّا، ؤُشَا إِوْضنْ غَارْ بَايْثْ-إِلْ، رُونْ. قِّيمنْ ذِينِّي زَّاثْ إِ وُوذمْ ن سِيذِي ؤُشَا ژُومّنْ ذڭْ وَاسّْ نِّي أَڒْ ثَامذِّيثْ ؤُشَا قدّْمنْ ثِيغَارْصَا ن وشْمَاضْ ذ ثْغَارْصَا ن ڒهْنَا زَّاثْ إِ وُوذمْ ن سِيذِي.
26 Então todo o povo dos israelitas subiu a Betel, e ali, sentados, lamentavam-se diante do Senhor, jejuando naquele dia até a tarde; e ofereceram holocaustos e sacrifícios pacíficos diante do Senhor.
27 خنِّي سّقْسَانْ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل سِيذِي، مِينْزِي ذِي بَايْثْ-إِلْ ثُوغَا ذِينْ تَّابُوثْ ن ڒْعَاهْذْ ن أَربِّي ذڭْ وُوسَّانْ نِّي.
27 E consultaram-no. Naquele tempo a arca da aliança de Deus estava lá, com Finéias, filho de Eleazar, filho de Aarão, que se conservava junto dela.
28 ذڭْ وُوسَّانْ نِّي ثُوغَا إِبدّْ فِينَاحَاسْ، مِّيسْ ن أَلِيعَازَارْ، مِّيسْ ن هَارُونْ، زَّاثْ إِ وُوذمْ نّسْ ؤُشَا إِنَّا: ”مَا أَذْ نفّغْ إِشْثْ ن ثْوَاڒَا نّغْنِيثْ غَارْ ؤُمنْغِي أَكْ-ذ أَرَّاونْ ن ؤُمَا بِينْيَامِينْ نِيغْ أَذْ ذَايسْ نسْمحْ؟“ سِيذِي يَارَّا-د: ”فّْغمْ، مَاغَارْ ثِيوشَّا أَذْ ثنْ ڭّغْ ذڭْ ؤُفُوسْ نّشْ.“
28 Disseram, pois: Devo continuar ou devo cessar a guerra contra Benjamim, meu irmão? O Senhor respondeu: lde, porque amanhã eu os entregarei nas vossas mãos.
29 خَاسْ ؤُشَا إِڭَّا إِسْرَائِيل ڒفْخُوخْ غَارْ مَارَّا إِغزْذِيسنْ ن جِيبْعَا.
29 Israel pôs emboscadas em volta de Gabaa e,
30 ذڭْ وَاسّْ وِيسّْ ثْڒَاثَا ڭعّْذنْ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل ضِيدّْ إِ أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ. سدّنْ إِخفْ نْسنْ إِ ؤُمنْغِي أَكْ-ذ جِيبْعَا، أَمْ مَامّشْ ت ڭِّينْ ثْوَاڒَاوِينْ إِعْذُونْ.
30 ao terceiro dia, recomeçou o combate contra os benjaminitas na mesma ordem de batalha que antes.
31 خنِّي فّْغنْ أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ إِ ؤُمْسَاڭَارْ أَكْ-ذ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل ؤُ تّْوَاسِّيڭّْوجنْ خْ ثنْذِينْثْ ؤُشَا، أَمْ مَامّشْ ثْوَاڒَاوِينْ إِعْذُونْ، بْذَانْ أَذْ نْغِينْ إِرْيَازنْ زِي ڒْڭنْسْ خْ إِبْرِيذنْ إِمقّْرَاننْ إِ زَّايْسنْ إِتّْڭعّذْ إِجّْ ن وبْرِيذْ غَارْ بَايْثْ-إِلْ ؤُ ونّغْنِي غَارْ جِيبْعَا، نْغِينْ عْڒَاحَاڒْ ثْڒَاثِينْ ن يرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل.
31 Saindo contra eles, os benjaminitas deixaram-se atrair para longe da cidade, e puseram-se, como das outras vezes, a ferir e a matar alguns homens de Israel, uns trinta aproximadamente, nos caminhos que sobem para Betel e para Gabaa através do campo.
32 خنِّي نَّانْ أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ: ”أَقَا نِيثْنِي تّْوَاغڒْبنْ زَّاثْ إِ وُوذمْ نّغْ، أَمْ ثْوَاڒَا ثَامزْوَارُوثْ.“ خنِّي نَّانْ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل: ”أجّْ أَنغْ أَذْ نَارْوڒْ، أَذْ ثنْ نسِّيڭّْوجْ خْ ثنْذِينْثْ غَارْ إِبْرِيذنْ إِمقّْرَاننْ.“
32 Os filhos de Benjamim disseram entre si: Ei-los batidos diante de nós como dantes. Os filhos de Israel, porém, diziam: Fujamos e atraiamo-los para longe da cidade por esses caminhos.
33 خنِّي كَّارنْ مَارَّا إِرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل زڭْ ومْشَانْ نْسنْ إِنُّوفَّارنْ ؤُ سدّنْ إِخفْ نْسنْ إِ ؤُمنْغِي غَارْ بَاعْلْ-ثَامَارْ. ذِي ڒْوقْثْ ذ إِشْثْ فّْغنْ إِنِّي زِي إِسْرَائِيل إِ ثُوغَا ڭِّينْ إِجّْ ن ڒْفخْ زڭْ ومْشَانْ نْسنْ إِنُّوفَارنْ زڭْ يفْرِي ن جِيبْعَا.
33 Então, saindo todos os israelitas dos seus postos, ordenaram-se em batalha em Baal-Tamar, enquanto os homens de emboscada deixavam os seus esconderijos na planície da Gabaa.
34 عشْرَا-أَڒَافْ ن يرْيَازنْ إِتّْوَافَارْزنْ زِي مَارَّا إِسْرَائِيل ؤُسِينْ-د زڭْ ؤُرنْذَاذْ ن جِيبْعَا ؤُ أَمنْغِي إِذْوڒْ إِوْعَارْ. مَاشَا أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ وَارْ سِّيننْ، أَقَا ثِيشْثِي ثْحَارْثْ خَاسنْ.
34 Surgiram assim diante de Gabaa dez mil homens de escol do exército de Israel. A batalha foi rude: mas os benjaminitas não supunham que a derrota ia atingi-los.
35 سِيذِي إِوْثَا أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ زَّاثْ إِ وُوذمْ ن إِسْرَائِيل، أَڒَامِي أَيْثْ ن إِسْرَائِيل نْغِينْ ذڭْ وَاسّْ نِّي خمْسَا ؤُ-عِيشْرِينْ-أَڒفْ ؤُ-مْيَا ن يرْيَازنْ، إِنِّي إِزمَّارنْ مَارَّا خْ سِّيفْ.
35 O Senhor destruiu Benjamim à vista dos filhos de Israel, os quais mataram naquele dia vinte e cinco mil e cem benjaminitas, todos homens de armas.
36 ژْرِينْ أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ أَقَا نِيثْنِي ثُوغَا تّْوَاوْثنْ. خنِّي وْشِينْ إِرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل تَّاسِيعْ إِ أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ، مِينْزِي نِيثْنِي تّشْڒنْ خْ ڒْفخْ نِّي ثُوغَا ڭِّينْ ضِيدّْ إِ جِيبْعَا.
36 OS filhos de Benjamim foram derrotados. Os israelitas tinham-lhes cedido terreno para fugir, porque confiavam na emboscada que tinham posto junto de Gabaa.
37 إِنِّي إِ ثُوغَا إِنُّوفَّارنْ، قدْجْقنْ أَذْ حجْمنْ خْ جِيبْعَا. أَمُّو إِ حجْمنْ إِنِّي إِ ثُوغَا ذڭْ ومْشَانْ إِنُّوفَّارنْ ؤُشَا وْثِينْ مَارَّا ثَانْذِينْثْ س ڒقْضعْ ن سِّيفْ.
37 Saindo, pois, os homens dessa emboscada, cercaram a cidade e passaram tudo ao fio da espada.
38 إِرْيَازْأنْ ن إِسْرَائِيل ثُوغَا ڭِّينْ أَوَاڒْ أَكْ-ذ يِينِّي إِڭِّينْ ڒْفخْ ذڭْ ومْشَانْ إِنُّوفَّارنْ، أَقَا نِيثْنِي أَذْ جّنْ أَسيْنُو أَمقّْرَانْ ن دّخَّانْ أَذْ د-إِڭعّذْ زِي ثنْذِينْثْ،
38 Ora, os homens de Israel tinham combinado com os da emboscada que fizessem subir da cidade como sinal uma nuvem de fumo.
39 ؤُشَا خنِّي أَذْ نّْقڒْبنْ إِرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل ذڭْ ؤُمنْغِي. بِينْيَامِينْ ثُوغَا إِبْذَا أَذْ إِنغْ إِنِّي إِتّْوَاسّْنُوقّْبنْ زِي إِسْرَائِيل، عْڒَاحَاڒْ ثْڒَاثِينْ ن يرْيَازنْ. أَقَا نَّانْ: ”نِيثْنِي تّْوَاوْثنْ نِيشَانْ زَّاثْ إِ وُوذمْ نّغْ أَمْ ذڭْ ؤُمنْغِي أَمزْوَارُو.“
39 Os homens de Israel simularam a fuga no combate, e Benjamim pôs-se a ferir e a matar cerca de trinta homens, dizendo: Sem dúvida, estão derrotados diante de nós como no primeiro combate.
40 ذِي ثْسَاعّثْ نِّي إِبْذَا ؤُسيْنُو أَمقّْرَانْ أَذْ د-إِڭعّذْ زِي ثنْذِينْثْ أَمْ يِيجّْ ن ؤُقلِّيجْ ن دّخَّانْ. ؤُمِي إِخْزَارْ بِينْيَامِينْ غَارْ ضفَّارْ، أَقَا ثَانْذِينْثْ مَارَّا ثْڭعّذْ أَمْ دّخَّانْ غَارْ ؤُجنَّا.
40 Mas quando a nuvem de fumo começou a subir da cidade, os benjaminitas olharam para trás e viram o incêndio de Gabaa subir até o céu.
41 خنِّي نّْقڒْبنْ-د إِرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل ؤُشَا إِرْيَازنْ ن بِينْيَامِينْ إِوْثَا إِ-ثنْ ؤُنخْڒِيعْ، مِينْزِي نِيثْنِي ژْرِينْ أَقَا ثِيشْثِي ثَاعفَّانْثْ ثُوغَا ثڒْقفْ إِ-ثنْ.
41 Os homens de Israel deram volta e os benjaminitas ficaram pasmados ante o desastre que vinha sobre eles.
42 نِيثْنِي نّْقڒْبنْ غَارْ ڒخْڒَا زَّاثْ إِ وُوذمْ ن أَيْثْ ن إِسْرَائِيل. أَمنْغِي مَاشَا إِضْفَارْ إِ-ثنْ، ؤُشَا إِنِّي زِي ثْندَّامْ أَقَا ڭِّينْ إِشْثْ ن ثْغَارْصْثْ ثَامقّْرَانْثْ ذِي ڒْوسْطْ نْسنْ.
42 Voltaram as costas diante dos israelitas e tomaram o caminho do deserto; o exército, porém, os perseguiu de perto, e os das cidades foram massacrados cada um em seu próprio lugar.
43 نِيثْنِي نّْضنْ إِ أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ، ضْفَارنْ ثنْ بْڒَا قطُّو،عفْسنْ خَاسنْ أَڒْ أَمْشَانْ ن أَرَّاحثْ قِيبَاتْشْ ن جِيبْعَا غَارْ ؤُغزْذِيسْ ن شَّارْقْ مَانِيسْ د-ثْنقَّارْ ثْفُوشْثْ.
43 Cercaram os benjaminitas, perseguiram-nos e esmagaram-nos em todas as suas paragens até defronte de Gabaa, para as bandas do levante.
44 وْضَانْ ثْمنْطَاشْ-أَڒفْ ن يرْيَازنْ، مَارَّا نِيثْنِي ذ إِرْيَازنْ إِمحْضنْ.
44 Dessa sorte, caíram dezoito mil valentes guerreiros benjaminitas,
45 خنِّي نّْقڒْبنْ، أَروْڒنْ غَارْ ڒخْڒَا، غَارْ ثصْضَارْثْ ن رِيمُّونْ. ؤُ خْ وبْرِيذْ أَمقّْرَانْ قْضَانْ زَّايْسنْ خْ خمْسَا-أَڒَافْ ن يرْيَازنْ. ضْفَارنْ ثنْ أَڒْ جِيذْعُومْ، وْثِينْ زَّايْسنْ أَڒْفَاينْ ن يرْيَازنْ س ڒْموْثْ.
45 enquanto o resto se pôs a fugir para o deserto até o rochedo de Remon. Nessa fuga foram ainda mortos cinco mil homens pelos caminhos; e perseguindo-os de perto até Gedeão, mataram ainda dois mil.
46 ذڭْ وَاسّْ نِّي ثُوغَا مَارَّا إِنِّي إِوْضَانْ زِي بِينْيَامِينْ ذِي خمْسَا ؤُ-عِيشْرِينْ-أَڒفْ ن يرْيَازنْ نِّي زمَّارنْ خْ سِّيفْ، مَارَّا نِيثْنِي ذ إِرْيَازنْ إِمحْضنْ.
46 Naquele dia foram mortos vinte e cinco mil homens de Benjamim, guerreiros valentes que manejavam a espada.
47 ستَّا-مْيَا ن يرْيَازنْ مَاشَا نّْقڒْبنْ، أَروْڒنْ غَارْ ڒخْڒَا، غَارْ ثصْضَارْثْ ن رِيمُّونْ، ؤُشَا نِيثْنِي قِّيمنْ أَربْعَا ن إِيُورنْ ذِي ثصْضَارْثْ ن رِيمُّونْ.
47 Seiscentos homens tinham chegado, em sua fuga para o deserto, ao rochedo de Remon, onde ficaram quatro meses.
48 عقْبنْ إِرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل غَارْ أَيْثْ ن بِينْيَامِينْ ؤُشَا وْثِينْ ثنْ مَارَّا س ڒقْضعْ ن سِّيفْ، زڭْ يرْيَازنْ ن ثنْذِينْثْ أَڒْ ڒْمَاڒْ ذ مَارَّا مِينْ ذِينْ ؤُفِينْ. سنّجْ إِ مَانْ أَيَا سَّارْغنْ مَارَّا ثِيندَّامْ إِ ؤُفِينْ ذڭْ وبْرِيذْ نْسنْ س ثْمسِّي.
48 {Entrementes}, os israelitas tinham-se voltado contra os filhos de Benjamim e passaram ao fio da espada tudo o que lhes caía nas mãos nas cidades, desde os homens até os animais. Incendiaram também todas as cidades que encontraram.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Juízes 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.