Isaías 17
rifa (RIFA) vs NTLH
1 ڒْحُوكْمْ إِسَّاڭّْوَاذنْ خْ ذِيمَاشْقْ.
1 Esta é a mensagem contra a Síria: “Damasco não será mais uma cidade; ela vai virar um montão de ruínas.
2 ثِيندَّامْ ن عَارُوعِيرْ أَذْ ذوْڒنْثْ خْڒَانْثْ، أَذْ إِڒِينْثْ إِ ثْحِيمْرِيوِينْ. ثِينَا أَذْ ذِينِّي زّْڒنْثْ ؤُشَا ؤُڒَا ذ إِجّنْ وَارْ ثنْثْ إِسّْفعْفِيعْ.
2 As cidades da Síria ficarão abandonadas para sempre; os rebanhos irão até lá para descansar, e ninguém os espantará dali.
3 أَذْ ثتّْوَاقْضَا خْ لْقلْعَا زِي إِفْرَايِيمْ ؤُڒَا خْ ثَاڭلْذِيثْ زِي ذِيمَاشْقْ ؤُ خْ مِينْ إِقِّيمنْ ن أَرَامْ. نِيثْنِي أَذْ أَسنْ إِمْسَارْ أَمْ مَامّشْ إِمْسَارْ إِ ؤُعُودْجِي ن أَيْثْ ن إِسْرَائِيل، أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي ن ڒْعسْكَارَاثْ.“
3 As fortalezas de Israel serão destruídas, e a Síria deixará de ser um reino. Os sírios que não forem mortos serão como o povo de Israel: eles viverão na miséria. Sou eu, o
4 ”ذڭْ وَاسّْ نِّي أَذْ إِسْڒَاوْ ؤُعُودْجِي ن يَاعْقُوبْ ؤُشَا أَذْ ثذْوڒْ ثَاذُونْثْ ن أَرِّيمثْ نّسْ ثقِّيدْجثْ.
4 “Está chegando o dia em que Israel perderá todo o seu poder, e todas as suas riquezas acabarão.
5 أَذْ يِيڒِي أَخْمِي إِتّْقبّضْ ونِّي إِمجَّارنْ إِمنْذِي إِبدّنْ ؤُشَا إِمجَّارْ ؤُغِيڒْ نّسْ ثِيذْرِينْ، أَذْ يِيڒِي أَخْمِي إِجّْ إِڒقّضْ ثِيذْرِينْ ذِي ثغْزُورْثْ ن إِرَافَاوِييّنْ.
5 Naquele dia, o país ficará parecido com um campo depois que todo o trigo foi colhido ou como o vale dos Gigantes depois de colhidas todas as espigas.
6 أَذْ إِقِّيمْ مْغِيرْ إِجّْ ن ؤُشطِّي إِ وڒْقَاضْ، أَمْ غَارْ وزْوَاضْ ن إِزمُّورنْ، ثْنَاينْ نِيغْ ثْڒَاثَا ن ثْزِيثُونِينْ غَارْ ثْقِيشّثْ ن ثَاسطَّا سنّجْ، ؤُشَا أَربْعَا نِيغْ خمْسَا غَارْ ثِيسضْوِينْ إِغمَّاينْ أَطَّاسْ، أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل.“
6 Mas umas poucas pessoas ficarão vivas, e Israel será como uma oliveira depois da colheita. Depois que a oliveira é sacudida, ainda fica com duas ou três azeitonas nos galhos mais altos ou umas quatro ou cinco nos galhos de baixo. Eu, o
7 ”ذڭْ وَاسّْ نِّي أَذْ إِخْزَارْ بْنَاذمْ خْ ونِّي ث إِڭِّينْ ؤُ ثِيطَّاوِينْ نّسْ أَذْ ژَترنْ أَمْقدَّاسْ ن إِسْرَائِيل.
7 Naquele dia, as pessoas olharão para o seu Criador a fim de pedir ajuda; todos se voltarão para o Santo Deus de Israel.
8 وَارْ إِتّْوَاڒِي إِعَالْطَارنْ، ڒْخذْمثْ ن إِفَاسّنْ نّسْ، ؤُڒَا ذ مِينْ إِڭِّينْ إِضوْضَانْ نّسْ وَارْ ث إِژَّارْ، ثِيربِّينْ ن شْوَارْثِي لَّا ؤُڒَا ذ إِپِيلَارنْ ن أَربِّي ن ثْفُوشْثْ لَّا.“
8 Não confiarão mais nos altares que eles construíram, nem nas imagens que eles mesmos fizeram, nem nos postes da deusa Aserá , nem nos altares de queimar incenso.
9 ”ذڭْ وَاسّْ نِّي أَذْ إِڒِينْثْ ثْندَّامْ نّسْ إِفَارْينْ أَمْ ومْشَانْ إِخْڒَا ذڭْ وزْغَارْ ؤُ ثَاقِيشّثْ ن وذْرَارْ نِّي جِّينْ زَّاثْ إِ ثِيطَّاوِينْ ن أَيْثْ ن إِسْرَائِيل، أَذْ يِيڒِي ذ أَمْشَانْ إِتّْوَاردّْدْجنْ.
9 Naquele dia, as cidades protegidas por muralhas ficarão desertas como as cidades que os heveus e os amorreus abandonaram quando os israelitas invadiram a sua terra; tudo será arrasado.
10 مَاغَارْ شكْ ثتُّوذْ أَربِّي ن ؤُسنْجمْ نّشْ، وَارْ ثعْقِيڒذْ خْ ثصْضَارْثْ نّشْ إِجهْذنْ. خْ ؤُيَا ثتّژُّوذْ أَغمُّويْ إِضَارْفنْ ؤُشَا ثْزَارّْعذْ ثِيغدُّوثِينْ ثِيبَارَّانِييِّينْ.
10 Povo de Israel, vocês esqueceram o seu Deus, que os salvou, e não lembram mais do seu forte protetor. Vocês plantam jardins sagrados em honra dos deuses pagãos.
11 ذڭْ وَاسّْ نِّي ذِي ثنْثْ ثژُّوضْ، أَذْ ثنْثْ ثْفَارْيذْ، ؤُ غَارْ ؤُثفُّو ثجِّيذْ زَّارِيعثْ نّمْ أَذْ ثسّْفُوفِّي: ذ مَانْ أَيَا ذ ثَامجْرَا إِعُورّْشنْ ذڭْ وَاسّْ ن ڒحْڒَاشْ نّشْ ذ ڒحْرِيقْ وَارْ إِتّْڭنْفِينْ.“
11 Mas ainda que as plantas desses jardins brotem e floresçam no mesmo dia em que forem plantadas, ainda assim não haverá colheitas nos campos quando chegar o dia de sofrimento e de dor sem cura.
12 ”ؤُشْثْ خْ ؤُبَارُّو ن ڒڭْنُوسْ نِّي إِزهَّارنْ أَمْ زهَّارنْ ڒبْحُورْ، ؤُڒَا ؤُشْثْ خْ دّْرِيزْ ن شُّوعُوبْ نِّي إِڭِّينْ أَمْ ڒحْوڒْ ن وَامَانْ إِمقّْرَاننْ إِنْهوْڒنْ!
12 Escutem o barulho de muitas nações que se agitam e se revoltam; parece o rugido do mar, parece o estrondo de ondas violentas.
13 أَذْ هوْڒنْ شُّوعُوبْ أَمْ ڒحْوڒْ ن وَامَانْ إِمقّْرَاننْ، مَاشَا نتَّا أَذْ ثنْ يَاربَّا ؤُ نِيثْنِي أَذْ أَروْڒنْ غَارْ ڒَاڭّْوَاجْ. أَذْ إِتّْوَاعَارْنْ ؤُبَارُّو نْ ڒڭْنُوسْ أَمْ ؤُڒُومْ خْ إِذُورَارْ إِتّْوَاعَارْننْ زڭْ ؤُسمِّيضْ، أَمْ ؤُسيْنُو ن ثْعجَّاجْثْ ثنّضْ أَسْ-د ثْحَارْيَاضْثْ.
13 Os povos rugem como o mar, mas Deus os repreenderá, e eles fugirão. Serão como a palha que o vento leva pelos montes ou como o pó que a ventania espalha.
14 غَارْ ڒْوقْثْ ن ثْمذِّيثْ، خْزَارْ، أَنخْڒِيعْ! قْبڒْ مَا أَذْ إِصْبحْ ڒْحَاڒْ، وَارْ إِدْجِي نتَّا عَاذْ. ثَا ذ ثَاسْغَارْثْ ن يِينِّي ذ أَنغْ إِكشّْضنْ، زّْهَارْ ن يِينِّي ذ أَنغْ يُوشَارنْ.“
14 Ao pôr do sol, metem medo, mas de manhã já não existem mais. É isso o que vai acontecer com os nossos inimigos, que arrasam a nossa terra e levam embora todos os nossos bens.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Isaías 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.