Apocalipse 9
rifa (RIFA) vs NTLH
1 خنِّي إِسُوضْ ونِّي ذ وِيسّْ خمْسَا ذِي ڒْبُوقْ نّسْ ؤُشَا ژْرِيغْ إِجّْ ن يثْرِي إِوْضَا-د زڭْ ؤُجنَّا خْ ثمُّورْثْ، ثمّوْشْ أَسْ ثَاسَارُوثْ ن ؤُقمُّومْ ن ثسْرَافْثْ يُودْجْغنْ.
1 Depois o quinto anjo tocou a sua trombeta, e eu vi uma estrela que tinha caído do céu na terra, e ela recebeu a chave do abismo .
2 ؤُشَا إِڭعّذْ-د دّخَّانْ زڭْ ؤُقمُّومْ ن ثسْرَافْثْ، أَمْ دّخَّانْ ن ثفْقُونْثْ ثَامقّْرَانْثْ إِحْمَانْ، ؤُشَا ثْفُوشْثْ ذ ڒعْوِينْ بَّارْشْننْ س دّخَّانْ ن ثسْرَافْثْ.
2 A estrela abriu o poço do abismo, e dele saiu fumaça, como se fosse de uma grande fornalha. E o sol e o ar escureceram com a fumaça que saía do abismo.
3 زِي دّخَّانْ فّْغنْ-د زَّايسْ إِبُورخْسنْ غَارْ ثمُّورْثْ، ثمّوْشْ أَسنْ صُّولْطَا أَمْ ثنِّي إِدْجَانْ غَارْ ثْغَارْضْمِيوِينْ ن ثمُّورْثْ.
3 De dentro da fumaça saíram gafanhotos, que desceram sobre a terra e receberam o mesmo poder que os escorpiões têm.
4 إِتّْوَانَّا أَسنْ، مَاحنْذْ وَارْ جيّْحنْ أَرْبِيعْ ن ثمُّورْثْ ؤُڒَا ذ قَاعْ أَغمُّويْ أَزِيزَا ؤُڒَا ذ ثِيشجُّورَا، مْغِيرْ إِوْذَانْ وَاهَا إِنِّي وَارْ غَارْ إِدْجِي ؤُشمِّيعْ ن أَربِّي خْ ثنْيَارْثْ نْسنْ.
4 Foi dito aos gafanhotos que não fizessem estragos nas ervas, nem nas árvores, nem em qualquer outra planta; somente podiam ferir as pessoas que não tivessem a marca do sinete de Deus na testa.
5 ثمّوْشْ أَسنْ ثْزمَّارْ مَاحنْذْ وَارْ ثنْ نقّنْ، مَاشَا أَذْ ثنْعدّْبنْ ڒْقدّْ ن خمْسَا ن إِيُورنْ، ؤُشَا أَعدّبْ نْسنْ أَمْ ؤُعدّبْ ن ثْغَارْضنْثْ خْمِي ثتّقّسْ إِ بْنَاذمْ.
5 Os gafanhotos não tiveram permissão para matar essas pessoas; eles podiam apenas torturá-las durante cinco meses. A dor que causavam nessa tortura era como a dor da picada de um escorpião.
6 ذڭْ وُوسَّانْ نِّي أَذْ أَرْزُونْ إِوْذَانْ خْ ڒْموْثْ، مَاشَا وَارْ ت تّطِّيفنْ، ؤُشَا أَذْ تَّارنْ أَذْ مّْثنْ، مَاشَا ڒْموْثْ أَذْ زَّايْسنْ ثَارْوڒْ.
6 Naqueles cinco meses as pessoas procurarão a morte, mas não a encontrarão; vão querer morrer, mas a morte fugirá delas.
7 إِبُورخْسنْ ڭِّينْ أَمْ يِييْسَانْ إِوجْذنْ إِ ؤُمنْغِي، ؤُ غَارْسنْ خْ إِزدْجِيفنْ نْسنْ شَا أَمْ تِّيجَانْ أَخْمِي ثنْثْ ڭِّينْ س وُورغْ، ؤُ إِغمْبَابْ نْسنْ أَمْ إِغمْبَابْ ن إِوْذَانْ،
7 Os gafanhotos pareciam cavalos prontos para a batalha. Na cabeça tinham uma coisa parecida com uma coroa de ouro, e a cara deles era como o rosto de um ser humano.
8 ؤُ أَشُووَّافْ نْسنْ أَمْ ؤُشُووَّافْ ن ثمْغَارِينْ ؤُ ثِيغْمَاسْ نْسنْ أَمْ ثِينِّي ن وَايْرَاذنْ،
8 Os seus cabelos eram como cabelos de mulher, e os dentes eram como dentes de leão.
9 ؤُ ثُوغَا غَارْسنْ ثْشَابَّاثْ خْ إِذْمَارنْ نْسنْ أَمْ ثْشَابَّاثْ ن وُوزَّاڒْ إِ ؤُسڒْقِي، ؤُ دّْرِيزْ ن وَافْرِيونْ نْسنْ أَمْ دّْرِيزْ ن إِكَارُّوثنْ أَكْ-ذ وَاطَّاسْ ن إِيْسَانْ إِتّقْنُونُّوينْ غَارْ ؤُمنْغِي،
9 As suas couraças eram parecidas com couraças de ferro, e o barulho das suas asas era como o barulho de carros puxados por muitos cavalos quando correm para a batalha.
10 ؤُ غَارْسنْ إِكنَّاسنْ أَمْ يِينِّي ن ثْغَارْضْمِيوِينْ ؤُ ثُوغَا ذِينْ إِسنَّاننْ ذڭْ إِكنَّاسنْ نْسنْ. نِيثْنِي غَارْسنْ صُّولْطَا حِيمَا أَذْ سّهْوَانْ ذْرُوشْثْ خْ إِوْذَانْ، ڒْمِيجَاڒْ ن خمْسَا ن إِيُورنْ.
10 Os gafanhotos tinham rabos e ferrões como os de escorpiões, e era com os rabos que tinham o poder de ferir as pessoas por cinco meses.
11 نِيثْنِي غَارْسنْ لْمَالَاكْ ن ثسْرَافْثْ ذ أَجدْجِيذْ خَاسنْ، قَّارنْ أَسْ س ثْعِيبْرَانِيثْ ’أَبَادُّو‘ ؤُ س ثْرَامِيثْ قَّارنْ أَسْ ’شَارَا‘.
11 Eles tinham um rei que os governava, que era o anjo que toma conta do abismo. O seu nome em hebraico é Abadom e em grego é Apolião (isso quer dizer “O Destruidor”).
12 ؤُشْثْ ثَامزْوَارُوثْ ثعْذُو، أَوَارْنِي مَانْ أَيَا أَذْ د-أَسنْثْ عَاذْ ثْنَاينْ ن وُوشْثَاثْ.
12 O primeiro “ai” já passou. Depois disso dois outros “ais” devem vir ainda.
13 أَوَارْنِي مَانْ أَيَا إِسُوضْ لْمَالَاكْ وِيسّْ ستَّا ذِي ڒْبُوقْ نّسْ ؤُشَا سْڒِيغْ ثْمِيجَّا إِ د-يُوسِينْ زِي أَربْعَا ن وَاشَّاونْ ن ؤُعَالْطَارْ ن وُورغْ إِ إِبدّنْ قِيبَاتْشْ إِ أَربِّي،
13 Então o sexto anjo tocou a sua trombeta, e eu ouvi uma voz que vinha dos quatro cantos do altar de ouro que está diante de Deus.
14 ثنَّا إِ لْمَالَاكْ وِيسّْ ستَّا إِ غَارْ إِدْجَا ؤُيِيشّْ ن إِشَارِّي: ”فْسِييْ إِ أَربْعَا ن لْمَالَاكَاثْ نِّي إِشَارْفنْ طَّارْفْ ن إِغْزَارْ أَمقّْرَانْ، لْفُورَاطْ.“
14 E ao sexto anjo, que tinha nas mãos a trombeta, a voz disse: — Solte os quatro anjos que estão amarrados perto do grande rio Eufrates !
15 ؤُشَا أَرْخُونْ أَسنْ إِ أَربْعَا ن لْمَالَاكَاثْ نِّي ثُوغَا إِوجْذنْ ذِينِّي غَارْ وَاسّْ ذ ؤُيُورْ ذ ؤُسڭّْوَاسْ، حِيمَا أَذْ نْغنْثْ إِشْثْ ن تُّوڒُوثْ ن إِوْذَانْ.
15 Os quatro anjos foram soltos. Eles estavam preparados para essa hora, dia, mês e ano a fim de matar a terça parte da humanidade.
16 ثُوغَا ڒْقدّْ ن ڒْعسْكَارَاثْ ن يِينِّي إِندّْهنْ إِيْسَانْ ثْيُويَا نعشْرَا-أَڒَافْ س عشْرَا ن ڒُوڒُوفْ، ؤُشَا سْڒِيغْ مشْحَاڒْ ذِي دْجَانْ.
16 E me foi dito que os soldados a cavalo eram duzentos milhões.
17 أَمُّو إِ ژْرِيغْ إِيْسَانْ ذِي ڒوْحِييْ، أَقَا إِنِّي خَاسنْ إِنْيِينْ ثُوغَا سّْذُورُّوينْ إِذْمَارنْ نْسنْ س ثْشَابَّاثْ ن وُوزَّاڒْ إِ ؤُسڒْقِي ذ ثِيزڭّْوَاغِينْ أَمْ ثْمسِّي، شَابنْثْ، ذ ثِيوْرَاغِينْ أَمْ ڒشْبَاريّثْ. إِزدْجِيفنْ ن إِيْسَانْ نِّي أَمْ يِيزدْجِيفنْ ن وَايْرَاذنْ ؤُشَا زڭْ إِقمُّومنْ نْسنْ ثفّغْ-د زَّايْسنْ ثْمسِّي ذ دّخَّانْ ذ ڒشْبَاريّثْ.
17 Na minha visão vi os cavalos e os seus cavaleiros. Os cavaleiros tinham no peito couraças vermelhas como fogo, azuis como safira e amarelas como enxofre. A cabeça dos cavalos era como cabeça de leão, e da boca deles saía fogo, fumaça e enxofre.
18 أَقَا إِشْثْ ن تُّوڒُوثْ ن إِوْذَانْ ثتّْوَانغْ س ثْڒَاثَا-يَا ن جّْرَايحْ: س ثْمسِّي ذ ڒشْبَاريّثْ ذ دّخَّانْ إِ د-إِتّفّْغنْ زڭْ إِقمُّومنْ نْسنْ.
18 A terça parte da humanidade foi morta por estas três pragas: o fogo, a fumaça e o enxofre que saíam da boca dos cavalos.
19 مِينْزِي صُّولْطَا نْسنْ أَقَا-ت ذڭْ إِقمُّومنْ ذ إِكنَّاسنْ نْسنْ، مِينْزِي إِكنَّاسنْ نْسنْ ڭِّينْ أَمْ إِفِيغْرَانْ نِّي غَارْ إِدْجَا إِزدْجِيفنْ، ؤُشَا تّْجيّْحنْ زَّايْسنْ إِوْذَانْ.
19 Pois o poder dos cavalos está na boca deles e também no rabo. O rabo parecia uma cobra com a cabeça na ponta dele, e com ele os cavalos feriam o povo.
20 إِوْذَانْ إِقِّيمنْ، إِنِّي وَارْ إِتّْوَانْغنْ شَا س جّْرَايحْ-أَ، وَارْ ثُوبنْ شَا زِي ڒْخذْمثْ ن إِفَاسّنْ نْسنْ أَڒَامِي وَارْعبّْذنْ عَاذْ شّْوَاطنْ ذ لْ-أَصْنَامْ ن وُورغْ ذ نُّوقَارْثْ ذ نّْحَاسْ ذ وژْرُو ذ ؤُكشُّوضْ، إِنِّي وَارْ إِتّْوِيڒِينْ، وَارْ إِتّسْڒِينْ، وَارْ إِڭُّورنْ،
20 O resto da humanidade, isto é, todos os que não tinham sido mortos por essas pragas, não abandonou aquilo que eles haviam feito com as suas próprias mãos : eles não pararam de adorar os demônios e os ídolos de ouro, de prata, de bronze, de pedra e de madeira, que não podem ver, nem ouvir, nem andar.
21 ؤُشَا نِيثْنِي وَارْ ثُوبنْ شَا زڭْ ونْغَايْ نْسنْ، ڒَا زِي ثْسحَّارْثْ نْسنْ ؤُڒَا زِي فَارْقْ-شّْغڒْ نْسنْ.
21 Também não se arrependeram dos seus crimes de morte, nem das suas feitiçarias, nem da sua imoralidade sexual, nem dos seus roubos.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Apocalipse 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.