1 Samuel 14

rifa (RIFA) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 إِجّْ ن وَاسّْ إِمْسَارْ، أَقَا يُونَاثَانْ، مِّيسْ ن شَاوُولْ، إِنَّا إِ ؤُمْسخَّارْ ونِّي ذ أَسْ يَاربُّونْ ڒسْنَاحْ: ”أَسْ-د، أجّْ أَنغْ أَذْ نژْوَا غَارْ ثرْبِيعْثْ ن إِعسَّاسنْ ن ڒْعسْكَارْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ نِّي ذِينْ إِدْجَانْ خْ ؤُجمَّاضْ!“، مَاشَا نتَّا وَارْ ث إِنِّي إِ بَابَاسْ.
1 Certo dia, Jônatas, filho de Saul, disse a seu escudeiro: “Venha, vamos ao lugar onde fica o destacamento dos filisteus”. Mas Jônatas não contou a seu pai o que pretendia fazer.
2 ثُوغَا شَاوُولْ إِقِّيمْ غَارْ ثْمَا ن جِيبْعَا سَاذُو إِشْثْ ن ثْشجَّارْثْ ن أَرمَّامْ نِّي إِبدّنْ ذِي مِيغْرُونْ، ؤُشَا ڒْڭنْسْ إِ ثُوغَا أَكِيذسْ إِدْجَانْ، ذَايسْ عْڒَاحَاڒْ ستَّا-مْيَا ن يرْيَازنْ.
2 Enquanto isso, Saul estava acampado nos arredores de Gibeá, em volta da árvore de romãs em Migrom, junto com cerca de seiscentos homens.
3 أَخِييَا، مِّيسْ ن أَخِيطُوبْ، ؤُمَاسْ ن إِخابُوذْ، مِّيسْ ن فِينَاحَاسْ، مِّيسْ ن عَالِي، أَكهَّانْ ن سِيذِي ذِي شِيلُو، ثُوغَا يَارْضْ أَپَالْطُو ن ؤُكهَّانْ. ڒْڭنْسْ وَارْ إِسِّينْ أَقَا يُونَاثَانْ ثُوغَا يُويُورْ.
3 Entre eles estava Aías, o sacerdote, que levava o colete sacerdotal. Aías era filho de Aitube, irmão de Icabode, filho de Fineias, filho de Eli, que tinha servido como sacerdote do S enhor em Siló. Ninguém percebeu que Jônatas havia saído do acampamento.
4 جَارْ إِمُوشَانْ ن ؤُژكّْوُو خْ إِذُورَارْ إِ خْ ثُوغَا يُونَاثَانْ يَارزُّو أَذْ إِژْوَا غَارْ ثرْبِيعْثْ ن إِعسَّاسنْ ن ڒسْكَارْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ، ثُوغَا ذِينْ غَارْ ؤُغزْذِيسْ-أَ إِشْثْ ن ثصْضَارْثْ إِقضْعنْ إِ د-إِفّْغنْ ؤُڒَا ذ إِشْثْ ثصْضَارْثْ إِقضْعنْ إِ د-إِفّْغنْ غَارْ ؤُغزْذِيسْ نّغْنِي. إِشْثْ تّْڒَاغَانْ أَسْ بُوصَايْصْ ذ إِشْثْ نّغْنِيثْ تّْڒَاغَانْ أَسْ سَانَا.
4 Para chegar ao destacamento dos filisteus, teve de passar por entre dois penhascos; um se chamava Bozez, e o outro, Sené.
5 إِشْثْ ن ثصْذَارْثْ إِقضْعنْ ثُوغَا غَارْ شَّامَالْ أَرنْذَاذْ ن مِيخْمَاسْ ذ إِشْثْ ن ثسْضَارْثْ إِقضْعنْ نّغْنِي ثُوغَا غَارْ لْجَانُوبْ أَرنْذَاذْ ن جِيبَاعْ.
5 Um ficava ao norte, de frente para Micmás, e o outro, ao sul, de frente para Geba.
6 إِنَّا يُونَاثَانْ إِ ؤُمْسخَّارْ ونِّي ذ أَسْ يَاربُّونْ ڒسْنَاحْ: ”أَسْ-د، أجّْ أَنغْ أَذْ نژْوَا غَارْ ثرْبِيعْثْ ن إِعسَّاسنْ ن ڒسْكَارْ ن يِينِّي وَارْ إِتّْوَاخثْننْ، أَذْ ثَاغْ أَذْ إِڭّْ سِيذِي شَا ذِي طّْوعْ نّغْ، مِينْزِي وَارْ إِوْعَارْ إِ سِيذِي، حِيمَا أَذْ إِفكّْ س ؤُفُوسْ ن وَاطَّاسْ نِيغْ س ؤُفُوسْ ن ذْرُوسْ.“
6 Jônatas disse a seu escudeiro: “Vamos atravessar até o destacamento daqueles incircuncisos! Quem sabe o S enhor nos ajudará, pois nada pode deter o S enhor . Ele pode vencer com muitos guerreiros e, também, com apenas uns poucos!”.
7 أَحمَّاڒْ ن ڒسْنَاحْ نّسْ يَارَّا-د خَاسْ: ”أڭّْ مَارَّا مِينْ غَاركْ ذڭْ وُوڒْ نّشْ. ؤُيُورْ، خْزَارْ، نشّْ أَكِيذكْ أَمْ وُوڒْ نّشْ.“
7 “Faça o que lhe parecer melhor”, respondeu o escudeiro. “Eu o seguirei para onde o senhor for!”
8 يُونَاثَانْ إِنَّا: ”خْزَارْ، نشِّينْ أَذْ نژْوَا غَارْ يرْيَازنْ نِّي، أَذْ أَسنْ نسّْشنْ إِخفْ نّغْ.
8 “Pois bem”, disse Jônatas. “Vamos atravessar e deixar que nos vejam.
9 مَاڒَا نِيثْنِي خنِّي أَذْ أَنغْ إِنِينْ: ’بدّمْ أَڒْ غَارْومْ د غَا نَاسْ!‘، خنِّي أَذْ نقِّيمْ نْبدّْ ذڭْ ومْشَانْ نّغْ، وَارْ غَارْسنْ نتّْڭعِّيذْ شَا.
9 Se disserem: ‘Fiquem onde estão, ou mataremos vocês’, ficaremos parados e não iremos até eles.
10 مَاشَا مَاڒَا نِيثْنِي أَذْ إِنِينْ: ’ڭعّْذمْ-د غَارْنغْ!‘، خنِّي أَذْ غَارْسنْ نْڭعّذْ، مِينْزِي سِيذِي إِڭَّا أَنغْ ثنْ ذڭْ ؤُفُوسْ نّغْ. أَيَا أَذْ أَنغْ يِيڒِي ذ ڒعْڒَامثْ.“
10 Mas, se disserem: ‘Subam até aqui e lutem’, então subiremos. Será sinal de que o S enhor os entregará em nossas mãos.”
11 ڒَْامِي د سشّْننْ نِيثْنِي إِخفْ نْسنْ س ثْنَاينْ إِذْسنْ غَارْ ثرْبِيعْثْ ن إِعسَّاسنْ ن ڒسْكَارْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ، نَّانْ إِفِيلِيسْطِينِييّنْ: ”خْزَارمْ، إِعِيبْرَانِييّنْ فّْغنْ-د زڭْ إِخُوبَاشْ نْسنْ إِ ذِي ثُوغَا نُّوفَّارنْ.“
11 Quando os filisteus os viram chegando, gritaram: “Vejam! Os hebreus estão saindo dos buracos onde estavam escondidos!”.
12 إِرْيَازنْ ن ثرْبِيعْثْ ن ڒْعسْكَارْ نَّانْ إِ يُونَاثَانْ ؤُ إِ ونِّي ذ أَسْ يَاربُّونْ ڒسْنَاحْ: ”ڭعّْذمْ-د غَارْنغْ، نشِّينْ أَذْ أَومْ د-نسِّيوضْ ڒخْبَارْ!“ ؤُشَا إِنَّا يُونَاثَانْ إِ ؤُحمَّاڒْ ن ڒسْنَاحْ نّسْ: ”ڭعّذْ أَوَارْنِي أَيِي، مَاغَارْ سِيذِي إِڭَّا إِ-ثنْ ذڭْ ؤُفُوسْ ن إِسْرَائِيل.“
12 Então os homens do destacamento gritaram para Jônatas e seu escudeiro: “Subam até aqui, e nós lhes daremos uma lição!”. “Venha, suba logo atrás de mim”, disse Jônatas a seu escudeiro. “O S
13 خنِّي إِڭعّذْ يُونَاثَانْ خْ إِفَاسّنْ ذ إِضَارنْ غَارْ سنّجْ، ؤُ أَحمَّاڒْ ن ڒسْنَاحْ نّسْ إِضْفَارْ إِ-ث ؤُشَا وْضَانْ إِعسَّاسنْ نِّي زَّاثْ إِ وُوذمْ ن يُونَاثَانْ ؤُ أَوَارْنِي أَسْ إِنْغَا إِ-ثنْ ؤُحمَّاڒْ ن ڒسْنَاحْ نّسْ.
13 Então subiram usando os pés e as mãos. Jônatas derrubava os filisteus e, atrás dele, seu escudeiro os matava.
14 ثِيشْثِي-يَا ثَامزْوَارُوثْ إِ زِي إِوْثَا يُونَاثَانْ ذ ؤُحمَّاڒْ ن ڒسْنَاحْ نّسْ عْڒَاحَاڒْ عِيشْرِينْ ن يرْيَازنْ، ثُوغَا ثدْجَا خْ إِجّْ ن ييَّارْ إِ ثُوغَا أَنشْثْ ن إِجّْ ن وزْينْ ن ييَّارْ إِ إِزمَّارْ إِجّْ ن ؤُزَايْڒُو ن إِينْذُوزنْ أَذْ ث إِشَارْزْ ذڭْ إِجّْ ن وَاسّْ.
14 Mataram, no total, cerca de vinte homens, numa pequena porção de terra.
15 أَمنِّي ثُوذفْ ثَارْجِيجثْ ذِي ڒْمَارْڭحْ ن ڒْعسْكَارْ خْ ييَّارْ، ذِي مَارَّا ڒْڭنْسْ ؤُ ذڭْ يِينِّي ن ثرْبِيعْثْ ن ڒْعسْكَارْ. ؤُڒَا ذ أَبَارُّو ن إِكشَّاضنْ تَّارْجِيجنْ س يِيخفْ نْسنْ، وَاهْ، ؤُڒَا ذ ثَامُّورْثْ ثنْهزّْ. ثُوغَا-ت ذ إِشْثْ ن ڒْعُورّثْ ثمْغَارْ ن أَربِّي.
15 De repente, o pânico tomou conta do exército filisteu, tanto no acampamento como no campo, e também nos destacamentos e nos grupos de ataque. Naquele instante, houve um terremoto, e todos se encheram de terror.
16 إِعسَّاسنْ ن شَاوُولْ ذِي جِيبْعَا ذِي بِينْيَامِينْ ژْرِينْ، أَقَا إِتّْوَابزّعْ ڒْغَاشِي، ذوْڒنْ نِيثْنِي تّْمنْغَانْ أَكْ-ذ وَايَاوْيَا.
16 As sentinelas de Saul em Gibeá de Benjamim viram que o imenso exército dos filisteus começou a debandar em todas as direções.
17 خنِّي إِنَّا شَاوُولْ إِ ڒْڭنْسْ إِ ثُوغَا غَارسْ إِدْجَانْ: ”أَرْزُومْ خنِّي ؤُ خْزَارمْ مَانْ ونْ إِ زَّايْنغْ إِفّْغنْ.“ نِيثْنِي أَرْزُونْ ؤُ خْزَارْ، أَقَا يُونَاثَانْ ذ ؤُحمَّاڒْ ن ڒسْنَاحْ نّسْ وَارْ ذِينْ دْجِينْ.
17 Saul ordenou ao povo: “Façam a chamada e verifiquem quem está faltando!”. Quando fizeram a chamada, descobriram que Jônatas e seu escudeiro não estavam ali.
18 خنِّي إِنَّا شَاوُولْ إِ أَخِييَا: ”أَوِي-د تَّابُوثْ ن أَربِّي ذَانِيثَا!“ مَاغَارْ تَّابُوثْ ثُوغَا-ت ذڭْ وُوسَّانْ نِّي غَارْ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل .
18 Então Saul gritou para Aías: “Traga o colete sacerdotal!”, pois, naquele tempo, Aías usava o colete sacerdotal diante dos israelitas.
19 ؤُمِي ثُوغَا شَاوُولْ إِسَّاوَاڒْ عَاذْ أَكْ-ذ ؤُكهَّانْ، إِمْسَارْ، أَقَا ڒْغَاشِي ذِي ڒْمَارْڭحْ ن ڒْعسْكَارْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ إِذْوڒْ إِنّهْوڒْ أَطَّاسْ. خنِّي إِنَّا شَاوُولْ إِ ؤُكهَّانْ: ”فكّْ أَفُوسْ نّشْ!“
19 Enquanto Saul falava com o sacerdote, o tumulto e a gritaria no acampamento dos filisteus aumentaram. Então Saul disse ao sacerdote: “Não precisa mais usar o colete!”.
20 شَاوُولْ ذ مَارَّا ڒْڭنْسْ نِّي ثُوغَا غَارسْ، أَقَا تّْوَاڒَاغَانْ-د مَاحنْذْ أَذْ مُوننْ، ؤُشَا ؤُسِينْ-د غَارْ وَازَّايْ ن ؤُمنْغِي، ؤُ خْزَارْ، سِّيفْ ن إِجّنْ ثُوغَا خْ ونّغْنِي. أَقَا إِكَّارْ إِجّْ ن ؤُخَارْوضْ ذ أَمقّْرَانْ.
20 Então Saul e todos os soldados correram para a batalha e encontraram os filisteus matando uns aos outros. Havia grande confusão por toda parte.
21 ثُوغَا ذِينْ عَاوذْ إِعِيبْرَانِييّنْ إِنِّي أَطَّاسْ زڭْ وَامِي ثُوغَا إِبدّنْ خْ ؤُغزْذِيسْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ، ثُوغَا تّفّْغنْ-د أَكِيذْسنْ مّْطَارّْشنْ جَارْ ڒْعسْكَارْ. ؤُڒَا ذ نِيثْنِي مُوننْ غَارْ إِسْرَائِيل إِيّنْ نِّي إِدْجَانْ أَكْ-ذ شَاوُولْ ذ يُونَاثَانْ.
21 Até os hebreus que antes haviam desertado para o lado dos filisteus se rebelaram e se uniram a Saul, a Jônatas e ao restante dos israelitas.
22 ؤُمِي مَارَّا إِرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل، إِنِّي ثُوغَا إِنُّوفَّارنْ خْ إِذُورَارْ ن إِفْرَايِيمْ، سْڒَانْ، أَقَا إِفِيلِيسْطِينِييّنْ ثُوغَا أَروْڒنْ، مُوننْ ؤُڒَا ذ نِيثْنِي غَارْسنْ إِ ؤُمنْغِي مَاحنْذْ أَذْ ضْفَارنْ إِفِيلِيسْطِينِييّنْ.
22 Quando os homens de Israel que haviam se escondido na região montanhosa de Efraim ouviram que os filisteus fugiam, também os perseguiram.
23 ذڭْ وَاسّْ نِّي إِفكّْ سِيذِي إِسْرَائِيل ؤُشَا أَمنْغِي إِفّغْ ؤُڒَا غَارْ بَايْثْ-أَوِينْ.
23 Assim, o S enhor livrou Israel naquele dia, e a batalha continuou até além de Bete-Áven.
24 تّْوَاعَارّْننْ إِرْيَازنْ ن إِسْرَائِيل ذڭْ وَاسّْ نِّي أَرْ طَّارْفْ، مِينْزِي شَاوُولْ إِجُّودْجْ إِ ڒْڭنْسْ، إِنَّا: ”ونِّي إِ غَا إِشّنْ مَاشَّا قْبڒْ ثَامذِّيثْ ؤُ قْبڒْ إِ غَا نْثَاقْمغْ نشّْ خْ ڒْعذْيَانْ إِنُو، أَذْ يِيڒِي إِتّْوَانْعڒْ!“ خْ ؤُيَا وَارْ إِشِّي مَارَّا ڒْڭنْسْ.
24 Os homens de Israel estavam exaustos naquele dia, pois Saul lhes havia imposto este juramento: “Maldito seja aquele que comer antes do anoitecer, antes de eu ter me vingado inteiramente de meus inimigos”. Por isso, ninguém comeu nada o dia todo,
25 مَارَّا ڒْْڭنْسْ ن ثمُّورْثْ يُوذفْ غَارْ وزْغَارْ ؤُشَا ثُوغَا ذِينْ ثَامّنْثْ ثوْسعْ ذڭْ إِيَّارْ.
25 embora tivessem encontrado favos de mel no chão do bosque.
26 ؤُمِي د-يُوذفْ ڒْڭنْسْ غَارْ وزْغَارْ، أَقَا ذِينْ ثَامّنْثْ س ؤُفيّضْ، مَاشَا ؤُڒَا ذ إِجّْ وَارْ غَارسْ إِسّْوِيژّضْ س ؤُفُوسْ مَاحنْذْ أَذْ زَّايسْ إِكْسِي غَارْ ؤُقمُّومْ نّسْ، مَاغَارْ ڒْڭنْسْ إِڭّْوذْ ثَاجَادْجِيثْ ن شَاوُولْ.
26 Não se atreveram a provar o mel, pois temiam o juramento exigido por Saul.
27 مَاشَا يُونَاثَانْ ثُوغَا وَارْ إِسْڒِي ڒَامِي إِسّْجُودْجْ بَابَاسْ ڒْڭنْسْ. نتَّا إِسّْوِيژّضْ س ؤُنڭَّارْ ن ؤُزدْجَاضْ نّسْ نِّي إِدْجَانْ ذڭْ ؤُفُوسْ نّسْ ؤُشَا إِسِّيسنْ إِ-ث ذڭْ إِشْثْ ن ثغْرَاصْثْ ن ثَامّنْثْ. ڒَامِي يِيوِي أَفُوسْ نّسْ غَارْ ؤُقمُّومْ نّسْ، أَقَا ذوْڒنْثْ ثِيطَّاوِينْ نّسْ إِزْذِيڭنْثْ أَطَّاسْ.
27 Jônatas, porém, não sabendo do juramento de seu pai, enfiou a ponta de uma vara num favo e comeu o mel. Depois de comer, recuperou as forças.
28 خنِّي يَارَّا-د إِجّْ ن ورْيَازْ زِي ڒْڭنْسْ، إِنَّا: ”بَابَاشْ إِسّْجُودْجْ ڒْڭنْسْ س إِشْثْ ن ثْجَادْجِيثْ، إِنَّا: ’أَرْيَازْ إِ غَا إِشّنْ أَسّْ-أَ أَغْرُومْ، أَذْ يِيڒِي إِتّْوَانْعڒْ!‘ س ؤُينِّي إِفْنَا ڒْڭنْسْ.“
28 Vendo isso, um dos soldados lhe disse: “Seu pai obrigou o exército a fazer um juramento severo, pelo qual quem comer alguma coisa hoje será maldito. Por isso todos estão exaustos”.
29 خَاسْ ؤُشَا إِنَّا يُونَاثَانْ: ”بَابَا إِغْضڒْ ثَامُّورْثْ ذِي أَرّْژِييّثْ. خْزَارمْ وَاهَا، ثِيطَّاوِينْ إِنُو تّْشعّْڒنْثْ، مِينْزِي نشّْ قَّاسغْ ذْرُوسْثْ زِي ثَامّنْثْ-أَ.
29 “Meu pai trouxe desgraça sobre o povo!”, exclamou Jônatas. “Vejam como recuperei as forças depois de provar um pouco de mel.
30 إِحْڒَا أَسنْ مْڒِي إِشَّا ڒْڭنْسْ مْلِيحْ أَسّْ-أَ زِي ثْكشَّاضْثْ إِ إِطّفْ زِي ڒْعذْيَانْ نّسْ، مِينْزِي ڒخُّو ثِيشْثِي إِ زِي وْثِينْ نِيثْنِي إِفِيلِيسْطِينِييّنْ وَارْ ثدْجِي ذ ثَامقّْرَانْثْ عَاذْ.“
30 Se os homens tivessem recebido permissão para comer à vontade do alimento que encontraram entre os inimigos, imaginem quantos filisteus mais teríamos matado!”
31 ذڭْ وَاسّْ نِّي وْثِينْ نِيثْنِي إِفِيلِيسْطِينِييّنْ زِي مِيخْمَاسْ أَڒْ أَيَالُونْ، ؤُ ڒْڭنْسْ ثُوغَا إِفْنَا أَطَّاسْ.
31 Os israelitas perseguiram e mataram filisteus o dia todo, desde Micmás até Aijalom, e ficaram cada vez mais enfraquecidos.
32 ڒْڭنْسْ إِعمّذْ خْ ثْكشَّاضْثْ ؤُ نِيثْنِي كْسِينْ ؤُدْجِي ذ إِفُونَاسنْ ذ ثْفُونَاسِينْ، ؤُشَا غَارْصنْ أَسنْ خْ ثمُّورْثْ، ؤُ ڒْڭنْسْ إِشَّا أَيْسُومْ س إِذَامّنْ.
32 Naquela noite, tomaram apressadamente os despojos da batalha; mataram ovelhas, bois e bezerros e comeram a carne com sangue.
33 سَّارْڭْبنْ مَانْ أَيَا إِ شَاوُولْ، نَّانْ: ”أَقَا ڒْڭنْسْ إِخْضَا أَكْ-ذ سِيذِي ؤُمِي نِيثْنِي شِّينْ أَيْسُومْ أَكْ-ذ إِذَامّنْ.“ نتَّا إِنَّا: ”كنِّيوْ ثْغدَّارمْ. سقْنُونِّييمْ-د كنِّيوْ أَسّْ-أَ إِشْثْ ن ثصْضَارْثْ غَارِي.“
33 Alguém foi dizer a Saul: “Veja, os soldados estão pecando contra o S enhor , comendo carne com sangue”. “Vocês cometeram um grande pecado!”, disse Saul. “Procurem uma pedra grande e tragam-na para cá.
34 إِنَّا شَاوُولْ عَاوذْ: ”بزّْعمْ إِخفْ نْومْ جَارْ ڒْڭنْسْ، ثِينِيمْ أَسنْ: ’أجّْ كُوڒْ أَرْيَازْ أَذْ أَيِي د-يَاوِي أَفُونَاسْ نّسْ، ؤُ أجّْ كُوڒْ أَرْيَازْ أَذْ أَيِي د-يَاوِي عَاوذْ إِجّنْ زڭْ وُودْجِي نّسْ. غَارْصمْ أَسنْ ذَا، شّمْ زَّايْسنْ، مَاشَا وَارْ تّْخطِّيمْ أَكْ-ذ سِيذِي ؤُمِي غَا ثشّمْ س إِذَامّنْ.“ ؤُشَا كُوڒْ أَرْيَازْ زِي مَارَّا ڒْڭنْسْ يِيوِي-د أَفُونَاسْ نّسْ س ؤُفُوسْ ذِي دْجِيڒثْ ؤُشَا غَارْصنْ أَسْ ذِينِّي.
34 Depois, saiam entre os soldados e digam-lhes: ‘Tragam os bois e as ovelhas até aqui! Abatam os animais e deixem o sangue escorrer antes de comer. Não pequem contra o S enhor , comendo carne ainda com sangue’.” Naquela noite, portanto, todos os soldados levaram os animais e os abateram ali.
35 ؤُشَا شَاوُولْ إِبْنَا إِجّْ ن ؤُعَالْطَارْ إِ سِيذِي. ثُوغَا-ث ذ أَعَالْطَارْ أَمزْوَارُو إِ إِسّْبدّْ إِ سِيذِي.
35 Então Saul construiu um altar para o S enhor ; foi o primeiro altar que ele construiu para o S enhor .
36 خنِّي إِنَّا شَاوُولْ: ”أجّْ أَنغْ أَذْ نهْوَا دْجِيڒثْ-أَ، أَذْ نضْفَارْ إِفِيلِيسْطِينِييّنْ ؤُ أَذْ ثنْ نْكشّضْ أَڒْ ثُوفُّوثْ ن صّْبحْ، وَارْ زَّايْسنْ نتّجِّي ؤُڒَا ذ إِجّنْ أَذْ إِدَّارْ عَاذْ.“ نَّانْ نِيثْنِي ”أڭّْ مَارَّا مِينْ ثتّْوَاڒِيذْ نِيشَانْ ذِي ثِيطَّاوِينْ نّشْ.“ مَاشَا أَكهَّانْ إِنَّا: ”جّمْ أَنغْ أَذْ د-نْقَارّبْ غَارْ أَربِّي.“
36 Depois Saul disse: “Vamos perseguir os filisteus a noite toda, saqueá-los até o amanhecer e destruir até o último deles”. Seus homens responderam: “Faremos o que o rei achar melhor”. O sacerdote, porém, disse: “Primeiro vamos consultar Deus”.
37 خنِّي إِسّقْسَا شَاوُولْ أَربِّي ”مَا أَذْ هْوِيغْ، أَذْ ضْفَارغْ إِفِيلِيسْطِينِييّنْ؟ مَا أَذْ ثنْ ثڭّذْ ذڭْ ؤُفُوسْ ن إِسْرَائِيل؟“ مَاشَا سِيذِي وَارْ خَاسْ د-يَارِّي ذڭْ وَاسّْ نِّي.
37 Então Saul perguntou a Deus: “Devemos ir atrás dos filisteus? Tu os entregarás nas mãos de Israel?”. Mas Deus não lhe respondeu naquele dia.
38 خَاسْ ؤُشَا إِنَّا شَاوُولْ: ”أَسمْ-د ذَا، مَارَّا إِمْضبَّارنْ نْ ڒْڭنْسْ، سْنمْ ؤُ خْزَارمْ، مِينْ ذِي إِدْجَا دّْنُوبْ-أَ إِ إِتّْوَاڭّنْ أَسّْ-أَ.
38 Então Saul ordenou: “Todos os comandantes do exército, apresentem-se a mim! Descubram como e por que aconteceu esse pecado!
39 مِينْزِي س ثِيذتّْ أَمْ إِدَّارْ سِيذِي ونِّي إِفكّنْ إِسْرَائِيل، وَاخَّا ثُوغَا-ث ذ مِّي يُونَاثَانْ، نتَّا أَذْ إِمّثْ نِيشَانْ.“ مَاشَا ؤُڒَا ذ إِجّْ زِي ڒْڭنْسْ وَارْ د-يَارِّي شَا.
39 Tão certo como vive o S enhor , aquele que resgatou Israel, o culpado morrerá, mesmo que seja meu filho Jônatas!”. Contudo, ninguém lhe disse nada.
40 إِنَّا عَاوذْ إِ مَارَّا أَيْثْ ن إِسْرَائِيل: ”إِتّْخصَّا أَذْ ثْبدّمْ غَارْ إِجّْ ن ؤُغزْذِيسْ، نشّْ ذ مِّي يُونَاثَانْ أَذْ نْبدّْ غَارْ ؤُغزْذِيسْ نّغْنِي.“ ڒْڭنْسْ يَارَّا-د خْ شَاوُولْ: ”أڭّْ مِينْ ثتّْوَاڒِيذْ شكْ مْلِيحْ ذِي ثِيطَّاوِينْ نّشْ.“
40 Saul disse a todo o Israel: “Jônatas e eu ficaremos aqui, e todos vocês ficarão ali”. E os homens responderam: “Faça o que o rei achar melhor”.
41 خَاسْ ؤُشَا إِسِّيوڒْ شَاوُولْ أَكْ-ذ سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل ”أَرّْ-د خَانغْ مَاحنْذْ أَذْ ث نسّنْ نِيشَانْ!“ خنِّي إِتّْوَاطّفْ يُونَاثَانْ ذ شَاوُولْ ؤُشَا ڒْڭنْسْ إِفّغْ ذ أَمزْذَاڭْ.
41 Em seguida, Saul orou: “Ó S enhor , o Deus de Israel, mostra-nos quem é culpado e quem é inocente”. Por sorteio, Jônatas e Saul foram escolhidos como sendo os culpados, e o povo foi declarado inocente.
42 شَاوُولْ إِنَّا: ”نْضَارمْ ثَاقدُّوحْثْ جَارْ أَيِي نشّْ ذ مِّي يُونَاثَانْ!“ خنِّي إِتّْوَاطّفْ يُونَاثَانْ.
42 Saul disse: “Façam outro sorteio entre mim e Jônatas”. E Jônatas foi escolhido como o culpado.
43 إِنَّا شَاوُولْ إِ يُونَاثَانْ: ”إِنِي أَيِي، مِينْ ثڭِّيذْ شكْ!“ يُونَاثَانْ إِحَاجَا أَسْ ث، إِنَّا: ”نشّْ قَّاسغْ مْغِيرْ شْوَايْثْ ن ثَامّنْثْ س ؤُنڭَّارُو ن ؤُژدْجَاضْ نِّي إِدْجَانْ ذڭْ ؤُفُوسْ إِنُو. أَقَا أَيِي ذَا، مَا إِتّْخصَّا أَيِي أَذْ مّْثغْ؟“
43 “Diga-me o que você fez”, ordenou Saul. “Provei um pouco de mel”, confessou Jônatas. “Foi apenas uma pequena porção, na ponta de minha vara. Estou pronto para morrer!”
44 خنِّي إِنَّا شَاوُولْ: ”أجّْ أَذْ أَيِي إِڭّْ أَربِّي ثَا ذ ثَا ؤُ أَذْ ذَايسْ يَارْنِي عَاذْ، مَاڒَا وَارْ شكْ نقّغْ مِينْزِي شكْ، يُونَاثَانْ، إِتّْخصَّا أَشْ أَذْ ثمّْثذْ نِيشَانْ.“
44 Então Saul disse: “Sim, Jônatas, você deve morrer. Que Deus me castigue severamente se você não for morto por isso”.
45 مَاشَا ڒْڭنْسْ إِنَّا إِ شَاوُولْ: ”مَا إِتّْخصَّا أَذْ إِمّثْ يُونَاثَانْ، ونِّي إِوْينْ أَسنْجمْ-أَ أَمقّْرَانْ إِ إِسْرَائِيل؟ وَارْ خَاسْ نسِّيوڒْ! س ثِيذتّْ أَمْ إِدَّارْ سِيذِي، أَيَا وَارْ إِتِّيڒِي، وَارْ زَّايسْ إِوطَّا ؤُڒَا ذ إِشْثْ ن ؤُژطُّو ن ؤُشُوَّافْ ن ؤُزدْجِيفْ نّسْ غَارْ ثمُّورْثْ، مِينْزِي نتَّا إِڭَّا إِ-ث أَسّْ-أَ أَكْ-ذ أَربِّي.“ أَمُّو إِ إِفكّْ ڒْڭنْسْ إِ يُونَاثَانْ ؤُشَا ثُوغَا وَارْ إِتّْخصِّي أَذْ إِمُّوثْ.
45 Os soldados, porém, disseram a Saul: “Jônatas conquistou esta grande vitória para Israel. Acaso ele deve morrer? De maneira nenhuma! Tão certo como o S enhor vive, ninguém tocará num fio de cabelo da cabeça dele, pois hoje Deus o ajudou a realizar um grande feito”. E assim o povo salvou Jônatas da morte.
46 شَاوُولْ إِسْمحْ ذڭْ وضْفَارْ ن إِفِيلِيسْطِينِييّنْ ؤُشَا إِفِيلِيسْطِينِييّنْعقْبنْ غَارْ إِمُوشَانْ ن ثْزذِّيغْثْ نْسنْ.
46 Então Saul deixou de perseguir os filisteus, e eles voltaram para sua terra.
47 ؤُشَا شَاوُولْ إِطّفْ ثَاڭلْذَا خْ إِسْرَائِيل، إِمّْنغْ أَكْ-ذ مَارَّا ڒْعذْيَانْ نّسْ إِ ذ أَسْ د-إِنّْضنْ: أَكْ-ذ مُوآبَ، أَكْ-ذ أَيْثْ ن عَامُّونْ، أَكْ-ذ إِذُومْ، أَكْ-ذ إِجدْجِيذنْ ن صُوبَا ؤُ أَكْ-ذ إِفِيلِيسْطِينِييّنْ. مَانِي مَا يَارَّا س ؤُزدْجِيفْ، يِيوِي-د أَغلّبْ.
47 Depois que Saul havia se firmado como rei de Israel, lutou contra seus inimigos ao redor: contra Moabe, Amom e Edom, contra os reis de Zobá e contra os filisteus. E, para qualquer lado que se voltava, era vitorioso.
48 نتَّا إِڭَّا س ثرْيَاسْثْ، إِغْڒبْ خْ أَيْثْ ن عَامَالِيقْ ؤُ إِفكّْ إِسْرَائِيل زڭْ ؤُفُوسْ ن يِينِّي ث إِكشّْضنْ.
48 Realizou grandes feitos e derrotou os amalequitas, livrando Israel de todos que o haviam saqueado.
49 أَرَّاونْ ن شَاوُولْ ثُوغَا أَثنْ ذ يُونَاثَانْ ذ يِيشْوِي ذ مَالْكِيشُوعَا. إِسْمَاونْ ن ثْنَاينْ ن يسِّيسْ ذ مِيرَابْ، ثنِّي ذ ثَامنْزُوثْ، ؤُ إِسمْ ن ثْمَاژُوژْثْ أَقَا ذ مِيخَالْ.
49 Os filhos de Saul eram Jônatas, Isbosete e Malquisua. Também tinha duas filhas: Merabe, a mais velha, e Mical, a mais nova.
50 ثَامْغَارْثْ ن شَاوُولْ قَّارنْ أَسْ أَخِينُوعَامْ، يدْجِيسْ ن أَخِيمَاعَاصْ. ؤُشَا إِسمْ ن ؤُكُومَانْذَارْ ن ڒْعسْكَارْ نّسْ، أَقَا ذ أَبْنِيرْ، مِّيسْ ن نِيرْ،عمِّيسْ ن شَاوُولْ.
50 A esposa de Saul se chamava Ainoã, filha de Aimaás. O comandante do exército de Saul era Abner, filho de Ner, tio de Saul.
51 قِيشْ، ونِّي ذ بَابَاسْ ن شَاوُولْ، ؤُ نِيرْ، ونِّي ذ بَابَاسْ ن أَبْنِيرْ، ثُوغَا أَثنْ ذ إِحنْجِيرنْ ن أَبِييِيلْ.
51 Quis, pai de Saul, e Ner, pai de Abner, eram filhos de Abiel.
52 ثُوغَا ذِينْ إِجّْ ن ؤُمنْغِي إِوْعَارْ أَكْ-ذ إِفِيلِيسْطِينِييّنْ مَارَّا ؤُسَّانْ مِينْ إِكَّا إِدَّارْ شَاوُولْ. كُوڒْ إِجّْ ن ورْيَازْ بُو-ثغْرُوضْثْ ذ كُوڒْ إِجّْ ن مِّيسْ ن ؤُمنْغِي إِ إِژْرَا شَاوُولْ، إِكْسِي إِ-ث غَارسْ.
52 Os israelitas lutaram ferrenhamente contra os filisteus durante toda a vida de Saul. Por isso, sempre que Saul via um jovem forte e valente, logo o convocava para seu exército.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Samuel 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.