1 Reis 11
rifa (RIFA) vs NAA
1 أَجدْجِيذْ سُولِيمَانْ ثُوغَا إِتّخْسْ أَطَّاسْ ن ثمْغَارِينْ ثِيبَارَّانِييِّينْ، أَمْ مَامّشْ ثُوغَا إِتّخْسْ ؤُڒَا ذ يدْجِيسْ ن فِيرْعُونْ: ثِيمْغَارِينْ زِي مُوآبَ، زِي عَامُّونْ، زِي إِذُومْ، زِي صِيذُونْ ؤُ زڭْ إِحِيتِّييِّينْ،
1 Além da filha de Faraó, Salomão amou muitas mulheres estrangeiras: moabitas, amonitas, edomitas, sidônias e heteias,
2 ثِيمْغَارِينْ زِي ڒڭْنُوسْ إِ خْ ثُوغَا إِنَّا سِيذِي إِ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل: ”كنِّيوْ وَارْ غَارْسنْ تَّاذْفمْ ؤُشَا ؤُڒَا ذ نِيثْنِي وَارْ غَارْومْ تَّاذْفنْ. س ثِيذتّْ أَذْ غْوَانْ نِيثْنِي ؤُڒْ نْومْ، حِيمَا أَذْ ثُويُورمْ أَوَارْنِي إِ إِربِّيثنْ نْسنْ!“ مَاشَا سُولِيمَانْ إِقّنْ غَارْسنْ س ثَايْرِي.
2 mulheres das nações de que o Senhor tinha dito aos filhos de Israel: “Não casem com elas, nem casem elas com vocês, pois perverteriam o coração de vocês, para seguirem os seus deuses.” A estas Salomão se apegou pelo amor.
3 نتَّا ثُوغَا غَارسْ سبْعَا-مْيَا ن ثمْغَارِينْ، ثِيجدْجِيذِينْ، ؤُ ثڒْثْ-مْيَا ن ثِييَّا. ثِيمْغَارِينْ نّسْ غْوَانْثْ ؤُڒْ نّسْ.
3 Tinha setecentas mulheres que eram princesas e trezentas concubinas; e suas mulheres lhe perverteram o coração.
4 ڒَامِي د-ثِيوضْ ثوْسَارْ غَارْ سُولِيمَانْ غْوَانْثْ ثمْغَارِينْ نّسْ ؤُڒْ نّسْ، أَڒَامِي يُويُورْ أَوَارْنِي إِ إِربِّيثنْ نّغْنِي. ؤُڒْ نّسْ وَارْ إِقِّيمْ إِمُونْ إِ سِيذِي، أَربِّي نّسْ، أَمْ وُوڒْ نْ بَابَاسْ ذَاوُوذْ.
4 Sendo já velho, suas mulheres lhe perverteram o coração para seguir outros deuses, e o coração dele não era fiel ao Senhor , seu Deus, como havia sido fiel o coração de Davi, seu pai.
5 سُولِيمَانْ يُويُورْ أَوَارْنِي إِ أَشْثُورِيثْ، ثَاربِّيثْ ن إِصِيذُونِييّنْ، ؤُ أَوَارْنِي إِ مِيلْكُومْ، نّْعِي ن لْ-أَصْنَامْ ن أَيْثْ ن عَامُّونْ.
5 Salomão seguiu Astarote, deusa dos sidônios, e Milcom, abominação dos amonitas.
6 سُولِيمَانْ إِڭَّا مِينْ إِدْجَانْ ذ أَعفَّانْ ذِي ثِيطَّاوِينْ ن سِيذِي. نتَّا وَارْ ثُوغِي إِشْضَارْ أَطَّاسْ إِ سِيذِي أَمْ بَابَاسْ ذَاوُوذْ.
6 Assim, Salomão fez o que era mau aos olhos do Senhor e não perseverou em seguir o Senhor , como Davi, seu pai, havia feito.
7 خنِّي إِبْنَا سُولِيمَانْ إِشْثْ ن ڒْڭعّْذثْ إِ كَامُوشْ، نّْعِي ن صَّانَامْ ن أَيْثْ ن مُوآبَ، ذڭْ وذْرَارْ ونِّي إِدْجَانْ زَّاثْ إِ ؤُرْشَالِيمْ، ؤُشَا ؤُڒَا ذ إِشْثْ ن ڒْڭعّْذثْ إِ مُولِيكْ، نّْعِي ن صَّانَامْ ن أَيْثْ ن عَامُّونْ.
7 Nesse tempo, sobre o monte que fica diante de Jerusalém, Salomão construiu um santuário a Quemos, abominação de Moabe, e a Moloque, abominação dos filhos de Amom.
8 أَمُّو إِ إِڭَّا إِ مَارَّا ثِيمْغَارِينْ نّسْ ثِيبَارَّانِييِّينْ، ثِينِّي إِوْينْ ڒبْخُورْ ذ ثْغَارْصَا ن وشْمَاضْ إِ إِربِّيثنْ نْسنْثْ.
8 Assim fez para todas as suas mulheres estrangeiras, as quais queimavam incenso e ofereciam sacrifícios aos seus deuses.
9 س ؤُينِّي إِسْعَارْ سِيذِي خْ سُولِيمَانْ، مِينْزِي ؤُڒْ نّسْ ثُوغَا إِحيّذْ خْ سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل، إِ ثُوغَا غَارسْ-د إِبَانْ ثْنَاينْ ن ثْوَاڒَاوِينْ،
9 O Senhor se indignou contra Salomão, por ter desviado o seu coração do Senhor , Deus de Israel, que lhe havia aparecido duas vezes
10 وَاخَّا ثُوغَا غَارسْ د-يُوسَا ڒُومُورْ نِيشَانْ، مَاحنْذْ وَارْ إِڭُّورْ أَوَارْنِي إِ إِربِّيثنْ نّغْنِي ؤُ نتَّا خنِّي وَارْ إِحْضَا مِينْ ذ أَسْ يُومُورْ سِيذِي.
10 e ordenado que não seguisse outros deuses. Ele, porém, não guardou o que o Senhor lhe havia ordenado.
11 س ؤُينِّي إِنَّا سِيذِي إِ سُولِيمَانْ: ”مِينْزِي إِمْسَارْ أَشْ أَمُّو أَڒَامِي وَارْ ثحْضِيذْ شَا ڒْعَاهْذْ إِنُو ذ ثْوصَّا إِنُو نِّي شكْ ؤُمُورغْ، س ثِيذتّْ أَذْ زَّايكْ قڒْعغْ ثَاڭلْذِيثْ-أَ ؤُشَا أَذْ ت وْشغْ إِ ؤُمْسخَّارْ نّشْ.
11 Por isso o Senhor disse a Salomão: — Já que você procedeu assim e não guardou a minha aliança, nem os meus estatutos que lhe ordenei, vou tirar o reino de você e dá-lo a um dos seus servos.
12 ذڭْ وُوسَّانْ نّشْ وَارْ ث ڭّغْ عَاذْ ذِي طّْوعْ ن بَابَاشْ ذَاوُوذْ، مَاشَا أَذْ ت قڒْعغْ زڭْ ؤُفُوسْ ن مِّيشْ.
12 No entanto, por amor a Davi, seu pai, não farei isso enquanto você estiver vivo, mas durante o reinado do seu filho.
13 مَاشَا نشّْ وَارْ خَاكْ قڒْعغْ ثَاڭلْذِيثْ مَارَّا. أَذْ وْشغْ إِشْثْ ن ثقْبِيتْشْ إِ مِّيشْ ذِي طّْوعْ ن ؤُمْسخَّارْ إِنُو ذَاوُوذْ ؤُ ذِي طّْوعْ ن ؤُرْشَالِيمْ نِّي فَارْزغْ نشّْ.“
13 Todavia, não tirarei o reino todo; darei uma tribo a seu filho, por amor a Davi, meu servo, e por amor a Jerusalém, que escolhi.
14 سِيذِي إِسّكَّارْ-د إِ سُولِيمَانْ إِجّْ ن ڒعْذُو هَاذَاذْ، زِي إِذُومْ. ثُوغَا هَاذَاذْ زِي ثَارْوَا ن ؤُجدْجِيذْ ن إِذُومْ.
14 O Senhor levantou um adversário contra Salomão, a saber, Hadade, o edomita, que era da linhagem real de Edom.
15 ؤُمِي ثُوغَا ذَاوُوذْ ذِي إِذُومْ ؤُ يُووَابْ، أَكُومَانْذَارْ نّسْ ن ڒْعسْكَارْ، إِڭعّذْ مَاحنْذْ أَذْ إِنْضڒْ إِنِّي إِتّْوَاسّْنُوقّْبنْ، إِمْسَارْ، أَقَا يُووَابْ إِنْغَا مَارَّا مِينْ إِدْجَانْ ذ أَوْثمْ ذِي إِذُومْ.
15 Porque, quando Davi esteve em Edom, Joabe, o comandante do exército, que tinha ido sepultar os mortos, matou todos os homens em Edom.
16 مَاغَارْ يُووَابْ إِقِّيمْ ذِينِّي ستَّا ن إِيُورنْ أَكْ-ذ مَارَّا إِسْرَائِيل، أَڒَامِي إِثحَّا مَارَّا مِينْ إِدْجَانْ ذ أَوْثمْ ذِي إِذُومْ.
16 Porque Joabe ficou ali seis meses com todo o Israel, até que eliminou todos os homens em Edom.
17 مَاشَا هَاذَاذْ إِزمَّارْ أَذْ يَارْوڒْ، نتَّا ذ شَا ن يرْيَازنْ إِذُومِييّنْ زڭْ إِمْسخَّارنْ ن بَابَاسْ أَكِيذسْ، أَڒَامِي د-ؤُسِينْ غَارْ مِيصْرَا. ثُوغَا هَاذَاذْ عَاذْ ذ إِجّْ ن ؤُحنْجِيرْ ذ أَمژْيَانْ.
17 Porém Hadade fugiu para o Egito na companhia de alguns homens edomitas, dos servos de seu pai. Na ocasião, Hadade era ainda muito jovem.
18 نِيثْنِي ثُوغَا كَّارنْ زِي مِيذْيَانْ ؤُشَا إِوْضنْ غَارْ فَارَانْ. ذِينِّي كْسِينْ نِيثْنِي إِرْيَازنْ ن فَارَانْ أَكِيذْسنْ ؤُشَا ؤُسِينْ-د غَارْ مِيصْرَا غَارْ فِيرْعُونْ، أَجدْجِيذْ ن مِيصْرَا. وَانِيثَا إِوْشَا أَسْ إِشْثْ ن ثَادَّارْثْ، إِوْشَا أَسْ أَوَاڒْ أَذْ أَسْ إِوْشْ مَاشَّا ؤُ إِوْشَا أَسْ إِشْثْ ن ثمُّورْثْ.
18 Partiram de Midiã e foram até Parã, de onde levaram consigo alguns homens e chegaram ao Egito, a Faraó, rei do Egito, que deu a Hadade uma casa, e lhe prometeu sustento, e lhe deu terras.
19 هَاذَاذْ يُوفَا أَرْضَا أَمقّْرَانْ ذِي ثِيطَّاوِينْ ن فِيرْعُونْ، أَڒَامِي وَانِيثَا إِوْشَا أَسْ ؤُتْشْمَاسْ ن ثمْغَارْثْ نّسْ ذ ثَامْغَارْثْ، ؤُتْشْمَاسْ ن ثْجدْجِيذْثْ ثَاحْفَانِيسْ.
19 Hadade encontrou favor aos olhos de Faraó, tanto que este lhe deu por mulher a irmã de sua própria mulher,
20 ؤُتْشْمَاسْ ن ثَاحْفَانِيسْ ثُورُووْ أَسْ-د مِّيسْ جَانُوبَاثْ، ونِّي ثسُّوطُّوضْ ثَاحْفَانِيسْ ذِي ثَادَّارْثْ ن فِيرْعُونْ، أَڒَامِي خنِّي جَانُوبَاثْ إِيْمَا ذِي ڒْوسْطْ ن أَيْثْ ن فِيرْعُونْ.
20 a irmã de Tafnes, a rainha. A irmã de Tafnes deu-lhe à luz seu filho Genubate, que foi criado por Tafnes na casa de Faraó, onde Genubate ficou entre os filhos de Faraó.
21 إِسْڒَا هَاذَاذْ ذِي مِيصْرَا بلِّي ذَاوُوذْ ثُوغَا إِڭَّا أَذْ يَاريّحْ جَارْ ڒجْذُوذْ نّسْ ؤُشَا يُووَابْ، أَكُومَانْذَارْ ن ڒْعسْكَارْ، إِمُّوثْ. خنِّي إِنَّا هَاذَاذْ إِ فِيرْعُونْ: ”سكّْ أَيِي-د، أَذْ رَاحغْ غَارْ ثمُّورْثْ إِنُو!“
21 Quando Hadade soube no Egito que Davi tinha morrido e que Joabe, comandante do exército, estava morto, disse a Faraó: — Deixe-me voltar para a minha terra.
22 مَاشَا فِيرْعُونْ إِنَّا: ”مِينْ شكْ إِخصّنْ غَارِي، ڒَامِي ذَايكْ ژْرِيغْ، شكْ ثخْسذْ أَذْ ثْعقْبذْ غَارْ ثمُّورْثْ نّشْ؟“ نتَّا إِنَّا: ”وَالُو، مَاشَا وَاخَّا أَمنِّي سكّْ أَيِي-د ذِينْ!“
22 Então Faraó lhe perguntou: — Mas o que lhe falta comigo, para que você queira voltar para a sua terra? Hadade respondeu: — Não me falta nada; mas deixe-me ir.
23 أَربِّي إِسّكَّارْ خَاسْ عَاوذْ إِجّْ ن ڒعْذُو نّغْنِي، رَازُونْ، مِّيسْ ن إِلِيذَاعْ، ونِّي ثُوغَا يَاروْڒنْ زِي سِيذِي نّسْ هَاذَاذْ-عَازَارْ، أَجدْجِيذْ ن صُوبَا.
23 Deus levantou mais um adversário contra Salomão, a saber, Rezom, filho de Eliada, que havia fugido de seu senhor Hadadezer, rei de Zobá.
24 ثُوغَا إِسّْمُونْ إِرْيَازنْ، إِذْوڒْ ذ ڒْقبْطَانْ ن بَانْذِييَّا نْسنْ ڒَامِي ثُوغَا إِخْسْ ذَاوُوذْ أَذْ ثنْ إِنغْ. مَاشَا نِيثْنِي رُوحنْ غَارْ ذِيمَاشْقْ، زدّْغنْ ذِينْ ؤُ أَريّْسنْ ذِي ذِيمَاشْقْ.
24 Ele ajuntou homens e se fez chefe de um bando. Depois do morticínio feito por Davi, eles se foram para Damasco, onde habitaram e fizeram de Rezom o seu rei.
25 نتَّا ثُوغَا-ث ذ إِجّْ ن ڒعْذُو ن إِسْرَائِيل مَارَّا ؤُسَّانْ ن سُولِيمَانْ ذ مَانْ أَيَا سنّجْ إِ ڒْغَارْ إِ إِڭَّا هَاذَاذْ. نتَّا إِعِيفّْ إِسْرَائِيل ؤُ يَاريّسْ أَمْ ؤُجدْجِيذْ خْ أَرَامْ.
25 Este foi adversário de Israel durante toda a vida de Salomão, e lhe fez mal, como Hadade havia feito. Rezom detestava Israel e reinava sobre a Síria.
26 يَارُوبْعَامْ، مِّيسْ ن نَابَاطْ، إِجّْ ن إِفْرَاثِي زِي صَارَاذَاثَا، إِجّْ ن ؤُمْسخَّارْ ن سُولِيمَانْ إِسّْڭعّذْ أَفُوسْ نّسْ خْ ؤُجدْجِيذْ. يمَّاسْ قَّارنْ أَسْ صَارُوعَا، ثُوغَا-ت ذ ثَاجَّاتْشْ.
26 Jeroboão, filho de Nebate, efraimita de Zereda, servo de Salomão, e cuja mãe era uma viúva chamada Zerua, revoltou-se contra o rei.
27 ذ مَانْ أَيَا ذ سِّيبّثْ إِ زِي ثُوغَا د-إِسّْڭعّذْ أَفُوسْ نّسْ خْ ؤُجدْجِيذْ، ڒَْامِي ثُوغَا سُولِيمَانْ إِبنَّا لْقلْعَا، إِقّنْ ثَازِّيثْ ذِي ثنْذِينْثْ ن بَابَاسْ ذَاوُوذْ.
27 Esta foi a causa por que levantou a sua mão contra o rei: Salomão estava edificando Milo e reparando as brechas da cidade de seu pai Davi.
28 ثُوغَا يَارُوبْعَامْ ذ إِجّْ ن بُو-ثغْرُوضْثْ إِمحْضنْ. إِژْرَا سُولِيمَانْ أَقَا أَحُوذْرِي إِمْحضْ ذِي ڒْخذْمثْ ؤُشَا نتَّا إِڭَّا إِ-ث خْ مَارَّا ڒْخذْمثْ ن ثَاربُّوثْ ن ثَادَّارْثْ ن يُوسُوفْ.
28 Jeroboão era um homem valente e capaz. Quando Salomão viu que ele era um jovem que fazia bem o seu trabalho, ele o encarregou de todos os trabalhadores forçados da casa de José.
29 ذِي ڒْوقْثْ نِّي إِمْسَارْ أَقَا يَارُوبْعَامْ إِفّغْ زِي ؤُرْشَالِيمْ ؤُشَا يُوفَا إِ-ث ؤُنَابِي أَخِييَا ذڭْ وبْرِيذْ. وَانِيثَا ثُوغَا يَارْضْ إِجّْ ن وَارُّوضْ ن جْذِيذْ ؤُ نِيثْنِي س ثْنَاينْ إِذْسنْ ثُوغَا أَثنْ وحّذْسنْ ذڭْ إِيَّارْ.
29 Aconteceu que, nesse tempo, quando Jeroboão estava saindo de Jerusalém, o profeta Aías, de Siló, o encontrou no caminho. O profeta estava usando uma capa nova, e os dois estavam sozinhos no campo.
30 أَخِييَا إِطّفْ أَرُّوضْ ن جْذِيذْ نّسْ ونِّي يَارْضنْ ؤُ إِشَارّڭْ إِ-ث ذِي ثنْعَاشْ ن إِزِييْنَاثْ.
30 Aías pegou a capa nova que estava usando, rasgou-a em doze pedaços
31 إِنَّا إِ يَارُوبْعَامْ: ”كْسِيعشْرَا ن إِزِييْنَاثْ إِ شكْ، مَاغَارْ أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل: ’خْژَارْ، نشّْ أَذْ شَارّْڭغْ ثَاڭلْذِيثْ زڭْ ؤُفُوسْ ن سُولِيمَانْ ؤُشَا أَذْ أَشْ وْشغْعشْرَا ن ثْقبَّاڒْ،
31 e disse a Jeroboão: — Pegue dez pedaços, porque assim diz o
32 مَاشَا إِشْثْ ن ثقْبِيتْشْ أَذْ ثِيڒِي إِ نتَّا ذِي طّْوعْ ن ؤُمْسخَّارْ إِنُو ذَاوُوذْ ؤُ ذِي طّْوعْ ن ؤُرْشَالِيمْ، ثَانْذِينْثْ نِّي فَارْزغْ نشّْ زِي مَارَّا ثِيقبَّاڒْ ن إِسْرَائِيل.
32 Porém ele terá uma tribo, por amor a Davi, meu servo, e por amor a Jerusalém, a cidade que escolhi de todas as tribos de Israel.
33 مَاغَارْ نِيثْنِي سمْحنْ ذَايِي ؤُ سجْذنْ إِ أَشْثُورِيثْ، ثَاربِّيثْ ن إِصِيذُونِييّنْ، إِ كَامُوشْ، أَربِّي ن أَيْثْ ن مُوآبَ، ؤُ إِ مَالْكَامْ، أَربِّي ن أَيْثْ ن عَامُّونْ. وَارْ ؤُيُورنْ نِيثْنِي ذِي ثبْرِيذِينْ إِنُو مَاحنْذْ أَذْ ڭّنْ مِينْ إِدْجَانْ نِيشَانْ ذِي ثِيطَّاوِينْ إِنُو ؤُ وَارْ حْضِينْ ثِيوصَّا إِنُو ذ لْفَارَايِيضْ إِنُو أَمْ ث إِڭَّا بَابَاسْ ذَاوُوذْ.
33 Porque Salomão me abandonou e se inclinou diante de Astarote, deusa dos sidônios, diante de Quemos, deus de Moabe, e diante de Milcom, deus dos filhos de Amom. Ele não andou nos meus caminhos para fazer o que é reto aos meus olhos, a saber, para guardar os meus estatutos e os meus juízos, como fez Davi, seu pai.
34 مَاشَا وَارْ ذ أَسْ تّكّْسغْ شَا مَارَّا ثَاڭلْذِيثْ زڭْ ؤُفُوسْ نّسْ، مَاشَا أَذْ ث سّْمثْنغْ ذ ڒْحَاكمْ مَارَّا ؤُسَّانْ ن ثُوذَارْثْ نّسْ ذِي طّْوعْ ن ؤُمْسخَّارْ إِنُو ذَاوُوذْ، ونِّي فَارْزغْ ذ ونِّي إِحْضَانْ ڒُومُورَاثْ إِنُو ذ ثْوصَّا إِنُو،
34 Porém não vou tirar de Salomão o reino todo; pelo contrário, farei com que ele governe durante todos os dias da sua vida, por amor a Davi, meu servo, que escolhi e que guardou os meus mandamentos e os meus estatutos.
35 مَاشَا أَذْ كّْسغْ ثَاڭلْذَا زڭْ ؤُفُوسْ ن مِّيسْ ؤُ أَذْ شكْ وْشغْعشْرَا ن ثْقبَّاڒْ زَّايسْ،
35 Mas da mão do filho de Salomão tomarei o reino, a saber, as dez tribos, e as darei a você.
36 ؤُ إِ مِّيسْ أَذْ أَسْ وْشغْ إِشْثْ ن ثقْبِيتْشْ، مَاحنْذْ أَذْ ثقِّيمْ إِ ؤُمْسخَّارْ إِنُو ذَاوُوذْ ڒبْذَا إِشْثْ ن ثْفَاوْثْ زَّاثْ إِ وُوذمْ إِنُو ذِي ؤُرْشَالِيمْ، ثَانْذِينْثْ نِّي فَارْزغْ نشّْ إِ يِيخفْ إِنُو، حِيمَا أَذْ ذِينْ سّْمثْنغْ إِسمْ إِنُو.
36 E ao filho dele darei uma tribo, para que Davi, meu servo, tenha sempre uma lâmpada diante de mim em Jerusalém, a cidade que escolhi para pôr ali o meu nome.
37 نشّْ أَذْ شكْ كْسِيغْ ؤُ شكْ أَذْ ثْحكْمذْ خْ مَارَّا مِينْ إِمّژْرِي ڒعْمَارْ نّشْ ؤُ أَذْ ثِيڒِيذْ ذ أَجدْجِيذْ خْ إِسْرَائِيل.
37 Quanto a você, eu o tomarei e você reinará sobre tudo o que desejar a sua alma; e você será rei sobre Israel.
38 مَاڒَا شكْ ثسْڒِيذْ غَارْ مَارَّا مِينْ زِي شكْ ؤُمُورغْ، أَذْ ثُويُورذْ خْ ثبْرِيذِينْ إِنُو ؤُ أَذْ ثڭّذْ مِينْ إِدْجَانْ نِيشَانْ ذِي ثِيطَّاوِينْ إِنُو ؤُمِي إِ غَا ثحْضِيذْ ثِيوصَّا إِنُو ذ ڒُومُورَاثْ إِنُو أَمْ ث إِڭَّا ؤُمْسخَّارْ إِنُو ذَاوُوذْ، خنِّي أَذْ إِمْسَارْ أَقَا نشّْ أَذْ إِڒِيغْ أَكِيذكْ ؤُ أَذْ أَشْ بْنِيغْ إِشْثْ ن ثَادَّارْثْ إِ غَا ثقِّيمْ أَمْ مَامّشْ ت بْنِيغْ إِ ذَاوُوذْ ؤُ نشّْ أَذْ أَشْ وْشغْ إِسْرَائِيل،
38 Se você ouvir tudo o que eu lhe ordenar, e andar nos meus caminhos, e fizer o que é reto aos meus olhos, guardando os meus estatutos e os meus mandamentos, como fez Davi, meu servo, eu estarei com você, e lhe edificarei uma casa estável, como edifiquei para Davi, e darei Israel a você.
39 نشّْ أَذْ سّهْوِيغْ ثَارْوَا ن ذَاوُوذْ إِ مَانْ أَيَا، مَاشَا وَارْ إِدْجِي إِ ڒبْذَا.“
39 Por causa disso, afligirei a descendência de Davi, mas não para sempre.”
40 سُولِيمَانْ ثُوغَا يَارزُّو أَذْ إِنغْ يَارُوبْعَامْ، مَاشَا يَارُوبْعَامْ إِكَّارْ، يَارْوڒْ غَارْ مِيصْرَا، غَارْ شِيشَاكْ، أَجدْجِيذْ ن مِيصْرَا. نتَّا إِقِّيمْ ذِي مِيسْرَا أَڒْ ڒْموْثْ ن سُولِيمَانْ.
40 Salomão tentou matar Jeroboão, mas este se levantou e fugiu para o Egito, para junto de Sisaque, rei do Egito; e ali permaneceu até a morte de Salomão.
41 مِينْ إِقِّيمنْ ن إِمزْرُوينْ ن سُولِيمَانْ ذ مَارَّا مِينْ إِڭَّا ذ ثِيغِيثْ إِ غَارسْ، مَا مَانْ أَيَا مَارَّا وَارْ إِتّْوَازمّمْ شَا ذڭْ وذْلِيسْ ن إِمزْرُوينْ ن سُولِيمَانْ؟
41 Quanto aos demais atos de Salomão, a tudo o que fez e à sua sabedoria, não está tudo escrito no Livro da História de Salomão?
42 ڒْوقْثْ نِّي إِحْكمْ سُولِيمَانْ خْ مَارَّا إِسْرَائِيل ذِي ؤُرْشَالِيمْ، ثُوغَا أَربْعِينْ ن إِسڭّْوُوسَا.
42 O tempo que Salomão reinou sobre todo o Israel, em Jerusalém, foi de quarenta anos.
43 سُولِيمَانْ إِڭَّا أَذْ يَاريّحْ جَارْ ڒجْذُوذْ نّسْ. نتَّا إِتّْوَانْضڒْ ذِي ثنْذِينْثْ ن بَابَاسْ ذَاوُوذْ ؤُ مِّيسْ رَاحَابْعَامْ إِذْوڒْ ذ أَجدْجِيذْ ذڭْ ومْشَانْ نّسْ.
43 Salomão morreu e foi sepultado na Cidade de Davi, seu pai, e Roboão, seu filho, reinou em seu lugar.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Reis 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.