1 Reis 11
rifa (RIFA) vs ARC
1 أَجدْجِيذْ سُولِيمَانْ ثُوغَا إِتّخْسْ أَطَّاسْ ن ثمْغَارِينْ ثِيبَارَّانِييِّينْ، أَمْ مَامّشْ ثُوغَا إِتّخْسْ ؤُڒَا ذ يدْجِيسْ ن فِيرْعُونْ: ثِيمْغَارِينْ زِي مُوآبَ، زِي عَامُّونْ، زِي إِذُومْ، زِي صِيذُونْ ؤُ زڭْ إِحِيتِّييِّينْ،
1 E o rei Salomão amou muitas mulheres estranhas, e isso além da filha de Faraó, moabitas, amonitas, edomitas, sidônias e heteias,
2 ثِيمْغَارِينْ زِي ڒڭْنُوسْ إِ خْ ثُوغَا إِنَّا سِيذِي إِ أَيْثْ ن إِسْرَائِيل: ”كنِّيوْ وَارْ غَارْسنْ تَّاذْفمْ ؤُشَا ؤُڒَا ذ نِيثْنِي وَارْ غَارْومْ تَّاذْفنْ. س ثِيذتّْ أَذْ غْوَانْ نِيثْنِي ؤُڒْ نْومْ، حِيمَا أَذْ ثُويُورمْ أَوَارْنِي إِ إِربِّيثنْ نْسنْ!“ مَاشَا سُولِيمَانْ إِقّنْ غَارْسنْ س ثَايْرِي.
2 das nações de que o Senhor tinha dito aos filhos de Israel: Não entrareis a elas, e elas não entrarão a vós; de outra maneira, perverterão o vosso coração para seguirdes os seus deuses. A estas se uniu Salomão com amor.
3 نتَّا ثُوغَا غَارسْ سبْعَا-مْيَا ن ثمْغَارِينْ، ثِيجدْجِيذِينْ، ؤُ ثڒْثْ-مْيَا ن ثِييَّا. ثِيمْغَارِينْ نّسْ غْوَانْثْ ؤُڒْ نّسْ.
3 E tinha setecentas mulheres, princesas, e trezentas concubinas; e suas mulheres lhe perverteram o coração.
4 ڒَامِي د-ثِيوضْ ثوْسَارْ غَارْ سُولِيمَانْ غْوَانْثْ ثمْغَارِينْ نّسْ ؤُڒْ نّسْ، أَڒَامِي يُويُورْ أَوَارْنِي إِ إِربِّيثنْ نّغْنِي. ؤُڒْ نّسْ وَارْ إِقِّيمْ إِمُونْ إِ سِيذِي، أَربِّي نّسْ، أَمْ وُوڒْ نْ بَابَاسْ ذَاوُوذْ.
4 Porque sucedeu que, no tempo da velhice de Salomão, suas mulheres lhe perverteram o coração para seguir outros deuses; e o seu coração não era perfeito para com o Senhor , seu Deus, como o coração de Davi, seu pai,
5 سُولِيمَانْ يُويُورْ أَوَارْنِي إِ أَشْثُورِيثْ، ثَاربِّيثْ ن إِصِيذُونِييّنْ، ؤُ أَوَارْنِي إِ مِيلْكُومْ، نّْعِي ن لْ-أَصْنَامْ ن أَيْثْ ن عَامُّونْ.
5 porque Salomão andou em seguimento de Astarote, deusa dos sidônios, e em seguimento de Milcom, a abominação dos amonitas.
6 سُولِيمَانْ إِڭَّا مِينْ إِدْجَانْ ذ أَعفَّانْ ذِي ثِيطَّاوِينْ ن سِيذِي. نتَّا وَارْ ثُوغِي إِشْضَارْ أَطَّاسْ إِ سِيذِي أَمْ بَابَاسْ ذَاوُوذْ.
6 Assim fez Salomão o que era mau aos olhos do Senhor e não perseverou em seguir ao Senhor , como Davi, seu pai.
7 خنِّي إِبْنَا سُولِيمَانْ إِشْثْ ن ڒْڭعّْذثْ إِ كَامُوشْ، نّْعِي ن صَّانَامْ ن أَيْثْ ن مُوآبَ، ذڭْ وذْرَارْ ونِّي إِدْجَانْ زَّاثْ إِ ؤُرْشَالِيمْ، ؤُشَا ؤُڒَا ذ إِشْثْ ن ڒْڭعّْذثْ إِ مُولِيكْ، نّْعِي ن صَّانَامْ ن أَيْثْ ن عَامُّونْ.
7 Então, edificou Salomão um alto a Quemos, a abominação dos moabitas, sobre o monte que está diante de Jerusalém, e a Moloque, a abominação dos filhos de Amom.
8 أَمُّو إِ إِڭَّا إِ مَارَّا ثِيمْغَارِينْ نّسْ ثِيبَارَّانِييِّينْ، ثِينِّي إِوْينْ ڒبْخُورْ ذ ثْغَارْصَا ن وشْمَاضْ إِ إِربِّيثنْ نْسنْثْ.
8 E assim fez para com todas as suas mulheres estrangeiras, as quais queimavam incenso e sacrificavam a seus deuses.
9 س ؤُينِّي إِسْعَارْ سِيذِي خْ سُولِيمَانْ، مِينْزِي ؤُڒْ نّسْ ثُوغَا إِحيّذْ خْ سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل، إِ ثُوغَا غَارسْ-د إِبَانْ ثْنَاينْ ن ثْوَاڒَاوِينْ،
9 Pelo que o Senhor se indignou contra Salomão, porquanto desviara o coração do Senhor , Deus de Israel, o qual duas vezes lhe aparecera.
10 وَاخَّا ثُوغَا غَارسْ د-يُوسَا ڒُومُورْ نِيشَانْ، مَاحنْذْ وَارْ إِڭُّورْ أَوَارْنِي إِ إِربِّيثنْ نّغْنِي ؤُ نتَّا خنِّي وَارْ إِحْضَا مِينْ ذ أَسْ يُومُورْ سِيذِي.
10 E acerca desta matéria lhe tinha dado ordem que não andasse em seguimento de outros deuses; porém não guardou o que o Senhor lhe ordenara.
11 س ؤُينِّي إِنَّا سِيذِي إِ سُولِيمَانْ: ”مِينْزِي إِمْسَارْ أَشْ أَمُّو أَڒَامِي وَارْ ثحْضِيذْ شَا ڒْعَاهْذْ إِنُو ذ ثْوصَّا إِنُو نِّي شكْ ؤُمُورغْ، س ثِيذتّْ أَذْ زَّايكْ قڒْعغْ ثَاڭلْذِيثْ-أَ ؤُشَا أَذْ ت وْشغْ إِ ؤُمْسخَّارْ نّشْ.
11 Pelo que disse o Senhor a Salomão: Visto que houve isso em ti, que não guardaste o meu concerto e os meus estatutos que te mandei, certamente, rasgarei de ti este reino e o darei a teu servo.
12 ذڭْ وُوسَّانْ نّشْ وَارْ ث ڭّغْ عَاذْ ذِي طّْوعْ ن بَابَاشْ ذَاوُوذْ، مَاشَا أَذْ ت قڒْعغْ زڭْ ؤُفُوسْ ن مِّيشْ.
12 Todavia, nos teus dias não o farei, por amor de Davi, teu pai; da mão de teu filho o rasgarei;
13 مَاشَا نشّْ وَارْ خَاكْ قڒْعغْ ثَاڭلْذِيثْ مَارَّا. أَذْ وْشغْ إِشْثْ ن ثقْبِيتْشْ إِ مِّيشْ ذِي طّْوعْ ن ؤُمْسخَّارْ إِنُو ذَاوُوذْ ؤُ ذِي طّْوعْ ن ؤُرْشَالِيمْ نِّي فَارْزغْ نشّْ.“
13 porém todo o reino não rasgarei; uma tribo darei a teu filho, por amor de meu servo Davi e por amor de Jerusalém, que tenho elegido.
14 سِيذِي إِسّكَّارْ-د إِ سُولِيمَانْ إِجّْ ن ڒعْذُو هَاذَاذْ، زِي إِذُومْ. ثُوغَا هَاذَاذْ زِي ثَارْوَا ن ؤُجدْجِيذْ ن إِذُومْ.
14 Levantou, pois, o Senhor a Salomão um adversário, a Hadade, o edomita; ele era da semente do rei em Edom.
15 ؤُمِي ثُوغَا ذَاوُوذْ ذِي إِذُومْ ؤُ يُووَابْ، أَكُومَانْذَارْ نّسْ ن ڒْعسْكَارْ، إِڭعّذْ مَاحنْذْ أَذْ إِنْضڒْ إِنِّي إِتّْوَاسّْنُوقّْبنْ، إِمْسَارْ، أَقَا يُووَابْ إِنْغَا مَارَّا مِينْ إِدْجَانْ ذ أَوْثمْ ذِي إِذُومْ.
15 Porque sucedeu que, estando Davi em Edom, e subindo Joabe, o chefe do exército, a enterrar os mortos, feriu a todos os varões em Edom
16 مَاغَارْ يُووَابْ إِقِّيمْ ذِينِّي ستَّا ن إِيُورنْ أَكْ-ذ مَارَّا إِسْرَائِيل، أَڒَامِي إِثحَّا مَارَّا مِينْ إِدْجَانْ ذ أَوْثمْ ذِي إِذُومْ.
16 (porque Joabe ficou ali seis meses com todo o Israel, até que destruiu a todos os varões em Edom).
17 مَاشَا هَاذَاذْ إِزمَّارْ أَذْ يَارْوڒْ، نتَّا ذ شَا ن يرْيَازنْ إِذُومِييّنْ زڭْ إِمْسخَّارنْ ن بَابَاسْ أَكِيذسْ، أَڒَامِي د-ؤُسِينْ غَارْ مِيصْرَا. ثُوغَا هَاذَاذْ عَاذْ ذ إِجّْ ن ؤُحنْجِيرْ ذ أَمژْيَانْ.
17 Hadade, porém, fugiu, ele e alguns homens edomitas, dos servos de seu pai, com ele, para ir ao Egito; era porém Hadade um rapaz muito jovem.
18 نِيثْنِي ثُوغَا كَّارنْ زِي مِيذْيَانْ ؤُشَا إِوْضنْ غَارْ فَارَانْ. ذِينِّي كْسِينْ نِيثْنِي إِرْيَازنْ ن فَارَانْ أَكِيذْسنْ ؤُشَا ؤُسِينْ-د غَارْ مِيصْرَا غَارْ فِيرْعُونْ، أَجدْجِيذْ ن مِيصْرَا. وَانِيثَا إِوْشَا أَسْ إِشْثْ ن ثَادَّارْثْ، إِوْشَا أَسْ أَوَاڒْ أَذْ أَسْ إِوْشْ مَاشَّا ؤُ إِوْشَا أَسْ إِشْثْ ن ثمُّورْثْ.
18 E levantaram-se de Midiã, e vieram a Parã, e tomaram consigo homens de Parã, e vieram ao Egito a Faraó, rei do Egito, o qual lhe deu uma casa, e lhe prometeu sustento, e lhe deu uma terra.
19 هَاذَاذْ يُوفَا أَرْضَا أَمقّْرَانْ ذِي ثِيطَّاوِينْ ن فِيرْعُونْ، أَڒَامِي وَانِيثَا إِوْشَا أَسْ ؤُتْشْمَاسْ ن ثمْغَارْثْ نّسْ ذ ثَامْغَارْثْ، ؤُتْشْمَاسْ ن ثْجدْجِيذْثْ ثَاحْفَانِيسْ.
19 E achou Hadade grande mercê aos olhos de Faraó; de maneira que lhe deu por mulher a irmã de sua mulher, a irmã de Tafnes, a rainha.
20 ؤُتْشْمَاسْ ن ثَاحْفَانِيسْ ثُورُووْ أَسْ-د مِّيسْ جَانُوبَاثْ، ونِّي ثسُّوطُّوضْ ثَاحْفَانِيسْ ذِي ثَادَّارْثْ ن فِيرْعُونْ، أَڒَامِي خنِّي جَانُوبَاثْ إِيْمَا ذِي ڒْوسْطْ ن أَيْثْ ن فِيرْعُونْ.
20 E a irmã de Tafnes lhe deu seu filho Genubate, o qual Tafnes criou na casa de Faraó; e Genubate estava na casa de Faraó, entre os filhos de Faraó.
21 إِسْڒَا هَاذَاذْ ذِي مِيصْرَا بلِّي ذَاوُوذْ ثُوغَا إِڭَّا أَذْ يَاريّحْ جَارْ ڒجْذُوذْ نّسْ ؤُشَا يُووَابْ، أَكُومَانْذَارْ ن ڒْعسْكَارْ، إِمُّوثْ. خنِّي إِنَّا هَاذَاذْ إِ فِيرْعُونْ: ”سكّْ أَيِي-د، أَذْ رَاحغْ غَارْ ثمُّورْثْ إِنُو!“
21 Ouvindo, pois, Hadade no Egito que Davi adormecera com seus pais e que Joabe, chefe do exército, era morto, disse Hadade a Faraó: Despede-me, para que vá à minha terra.
22 مَاشَا فِيرْعُونْ إِنَّا: ”مِينْ شكْ إِخصّنْ غَارِي، ڒَامِي ذَايكْ ژْرِيغْ، شكْ ثخْسذْ أَذْ ثْعقْبذْ غَارْ ثمُّورْثْ نّشْ؟“ نتَّا إِنَّا: ”وَالُو، مَاشَا وَاخَّا أَمنِّي سكّْ أَيِي-د ذِينْ!“
22 Porém Faraó lhe disse: Pois que te falta comigo, que procuras partir para a tua terra? E disse ele: Nada, mas, todavia, despede-me.
23 أَربِّي إِسّكَّارْ خَاسْ عَاوذْ إِجّْ ن ڒعْذُو نّغْنِي، رَازُونْ، مِّيسْ ن إِلِيذَاعْ، ونِّي ثُوغَا يَاروْڒنْ زِي سِيذِي نّسْ هَاذَاذْ-عَازَارْ، أَجدْجِيذْ ن صُوبَا.
23 Também Deus lhe levantou outro adversário, a Rezom, filho de Eliada, que tinha fugido de seu senhor Hadadezer, rei de Zobá,
24 ثُوغَا إِسّْمُونْ إِرْيَازنْ، إِذْوڒْ ذ ڒْقبْطَانْ ن بَانْذِييَّا نْسنْ ڒَامِي ثُوغَا إِخْسْ ذَاوُوذْ أَذْ ثنْ إِنغْ. مَاشَا نِيثْنِي رُوحنْ غَارْ ذِيمَاشْقْ، زدّْغنْ ذِينْ ؤُ أَريّْسنْ ذِي ذِيمَاشْقْ.
24 contra quem também ajuntou homens e foi capitão de um esquadrão, quando Davi os matou; e, indo-se para Damasco, habitaram ali e reinaram em Damasco.
25 نتَّا ثُوغَا-ث ذ إِجّْ ن ڒعْذُو ن إِسْرَائِيل مَارَّا ؤُسَّانْ ن سُولِيمَانْ ذ مَانْ أَيَا سنّجْ إِ ڒْغَارْ إِ إِڭَّا هَاذَاذْ. نتَّا إِعِيفّْ إِسْرَائِيل ؤُ يَاريّسْ أَمْ ؤُجدْجِيذْ خْ أَرَامْ.
25 E foi adversário de Israel por todos os dias de Salomão, e isso, além do mal que Hadade fazia, porque detestava a Israel e reinava sobre a Síria.
26 يَارُوبْعَامْ، مِّيسْ ن نَابَاطْ، إِجّْ ن إِفْرَاثِي زِي صَارَاذَاثَا، إِجّْ ن ؤُمْسخَّارْ ن سُولِيمَانْ إِسّْڭعّذْ أَفُوسْ نّسْ خْ ؤُجدْجِيذْ. يمَّاسْ قَّارنْ أَسْ صَارُوعَا، ثُوغَا-ت ذ ثَاجَّاتْشْ.
26 Até Jeroboão, filho de Nebate, efraimita de Zereda, servo de Salomão (cuja mãe era mulher viúva, por nome Zerua), também levantou a mão contra o rei.
27 ذ مَانْ أَيَا ذ سِّيبّثْ إِ زِي ثُوغَا د-إِسّْڭعّذْ أَفُوسْ نّسْ خْ ؤُجدْجِيذْ، ڒَْامِي ثُوغَا سُولِيمَانْ إِبنَّا لْقلْعَا، إِقّنْ ثَازِّيثْ ذِي ثنْذِينْثْ ن بَابَاسْ ذَاوُوذْ.
27 E esta foi a causa por que levantou a mão contra o rei: Salomão tinha edificado a Milo e cerrou as aberturas da Cidade de Davi, seu pai.
28 ثُوغَا يَارُوبْعَامْ ذ إِجّْ ن بُو-ثغْرُوضْثْ إِمحْضنْ. إِژْرَا سُولِيمَانْ أَقَا أَحُوذْرِي إِمْحضْ ذِي ڒْخذْمثْ ؤُشَا نتَّا إِڭَّا إِ-ث خْ مَارَّا ڒْخذْمثْ ن ثَاربُّوثْ ن ثَادَّارْثْ ن يُوسُوفْ.
28 E o homem Jeroboão era varão valente; e, vendo Salomão a esse jovem, que era laborioso, o pôs sobre todo o cargo da casa de José.
29 ذِي ڒْوقْثْ نِّي إِمْسَارْ أَقَا يَارُوبْعَامْ إِفّغْ زِي ؤُرْشَالِيمْ ؤُشَا يُوفَا إِ-ث ؤُنَابِي أَخِييَا ذڭْ وبْرِيذْ. وَانِيثَا ثُوغَا يَارْضْ إِجّْ ن وَارُّوضْ ن جْذِيذْ ؤُ نِيثْنِي س ثْنَاينْ إِذْسنْ ثُوغَا أَثنْ وحّذْسنْ ذڭْ إِيَّارْ.
29 Sucedeu, pois, naquele tempo, que, saindo Jeroboão de Jerusalém, o encontrou o profeta Aías, o silonita, no caminho, e ele se tinha vestido de uma veste nova, e sós estavam os dois no campo.
30 أَخِييَا إِطّفْ أَرُّوضْ ن جْذِيذْ نّسْ ونِّي يَارْضنْ ؤُ إِشَارّڭْ إِ-ث ذِي ثنْعَاشْ ن إِزِييْنَاثْ.
30 E Aías pegou na veste nova que sobre si tinha e a rasgou em doze pedaços.
31 إِنَّا إِ يَارُوبْعَامْ: ”كْسِيعشْرَا ن إِزِييْنَاثْ إِ شكْ، مَاغَارْ أَمُّو إِ إِقَّارْ سِيذِي، أَربِّي ن إِسْرَائِيل: ’خْژَارْ، نشّْ أَذْ شَارّْڭغْ ثَاڭلْذِيثْ زڭْ ؤُفُوسْ ن سُولِيمَانْ ؤُشَا أَذْ أَشْ وْشغْعشْرَا ن ثْقبَّاڒْ،
31 E disse a Jeroboão: Toma para ti os dez pedaços, porque assim diz o Senhor , Deus de Israel: Eis que rasgarei o reino da mão de Salomão e a ti darei as dez tribos.
32 مَاشَا إِشْثْ ن ثقْبِيتْشْ أَذْ ثِيڒِي إِ نتَّا ذِي طّْوعْ ن ؤُمْسخَّارْ إِنُو ذَاوُوذْ ؤُ ذِي طّْوعْ ن ؤُرْشَالِيمْ، ثَانْذِينْثْ نِّي فَارْزغْ نشّْ زِي مَارَّا ثِيقبَّاڒْ ن إِسْرَائِيل.
32 Porém ele terá uma tribo, por amor de Davi, meu servo, e por amor de Jerusalém, a cidade que elegi de todas as tribos de Israel.
33 مَاغَارْ نِيثْنِي سمْحنْ ذَايِي ؤُ سجْذنْ إِ أَشْثُورِيثْ، ثَاربِّيثْ ن إِصِيذُونِييّنْ، إِ كَامُوشْ، أَربِّي ن أَيْثْ ن مُوآبَ، ؤُ إِ مَالْكَامْ، أَربِّي ن أَيْثْ ن عَامُّونْ. وَارْ ؤُيُورنْ نِيثْنِي ذِي ثبْرِيذِينْ إِنُو مَاحنْذْ أَذْ ڭّنْ مِينْ إِدْجَانْ نِيشَانْ ذِي ثِيطَّاوِينْ إِنُو ؤُ وَارْ حْضِينْ ثِيوصَّا إِنُو ذ لْفَارَايِيضْ إِنُو أَمْ ث إِڭَّا بَابَاسْ ذَاوُوذْ.
33 Porque me deixaram, e se encurvaram a Astarote, deusa dos sidônios, a Quemos, deus dos moabitas, e a Milcom, deus dos filhos de Amom, e não andaram pelos meus caminhos, para fazerem o que parece reto aos meus olhos, a saber, os meus estatutos e os meus juízos, como Davi, seu pai.
34 مَاشَا وَارْ ذ أَسْ تّكّْسغْ شَا مَارَّا ثَاڭلْذِيثْ زڭْ ؤُفُوسْ نّسْ، مَاشَا أَذْ ث سّْمثْنغْ ذ ڒْحَاكمْ مَارَّا ؤُسَّانْ ن ثُوذَارْثْ نّسْ ذِي طّْوعْ ن ؤُمْسخَّارْ إِنُو ذَاوُوذْ، ونِّي فَارْزغْ ذ ونِّي إِحْضَانْ ڒُومُورَاثْ إِنُو ذ ثْوصَّا إِنُو،
34 Porém não tomarei nada desse reino da sua mão; mas por príncipe o ponho por todos os dias da sua vida, por amor de Davi, meu servo, a quem elegi, o qual guardou os meus mandamentos e os meus estatutos.
35 مَاشَا أَذْ كّْسغْ ثَاڭلْذَا زڭْ ؤُفُوسْ ن مِّيسْ ؤُ أَذْ شكْ وْشغْعشْرَا ن ثْقبَّاڒْ زَّايسْ،
35 Mas das mãos de seu filho tomarei o reino e to darei a ti, as dez tribos dele.
36 ؤُ إِ مِّيسْ أَذْ أَسْ وْشغْ إِشْثْ ن ثقْبِيتْشْ، مَاحنْذْ أَذْ ثقِّيمْ إِ ؤُمْسخَّارْ إِنُو ذَاوُوذْ ڒبْذَا إِشْثْ ن ثْفَاوْثْ زَّاثْ إِ وُوذمْ إِنُو ذِي ؤُرْشَالِيمْ، ثَانْذِينْثْ نِّي فَارْزغْ نشّْ إِ يِيخفْ إِنُو، حِيمَا أَذْ ذِينْ سّْمثْنغْ إِسمْ إِنُو.
36 E a seu filho darei uma tribo, para que Davi, meu servo, sempre tenha uma lâmpada diante de mim em Jerusalém, a cidade que elegi para pôr ali o meu nome.
37 نشّْ أَذْ شكْ كْسِيغْ ؤُ شكْ أَذْ ثْحكْمذْ خْ مَارَّا مِينْ إِمّژْرِي ڒعْمَارْ نّشْ ؤُ أَذْ ثِيڒِيذْ ذ أَجدْجِيذْ خْ إِسْرَائِيل.
37 E te tomarei, e reinarás sobre tudo o que desejar a tua alma e serás rei sobre Israel.
38 مَاڒَا شكْ ثسْڒِيذْ غَارْ مَارَّا مِينْ زِي شكْ ؤُمُورغْ، أَذْ ثُويُورذْ خْ ثبْرِيذِينْ إِنُو ؤُ أَذْ ثڭّذْ مِينْ إِدْجَانْ نِيشَانْ ذِي ثِيطَّاوِينْ إِنُو ؤُمِي إِ غَا ثحْضِيذْ ثِيوصَّا إِنُو ذ ڒُومُورَاثْ إِنُو أَمْ ث إِڭَّا ؤُمْسخَّارْ إِنُو ذَاوُوذْ، خنِّي أَذْ إِمْسَارْ أَقَا نشّْ أَذْ إِڒِيغْ أَكِيذكْ ؤُ أَذْ أَشْ بْنِيغْ إِشْثْ ن ثَادَّارْثْ إِ غَا ثقِّيمْ أَمْ مَامّشْ ت بْنِيغْ إِ ذَاوُوذْ ؤُ نشّْ أَذْ أَشْ وْشغْ إِسْرَائِيل،
38 E há de ser que, se ouvires tudo o que eu te mandar, e andares pelos meus caminhos, e fizeres o que é reto aos meus olhos, guardando os meus estatutos e os meus mandamentos, como fez Davi, meu servo, eu serei contigo, e te edificarei uma casa firme, como edifiquei a Davi, e te darei Israel.
39 نشّْ أَذْ سّهْوِيغْ ثَارْوَا ن ذَاوُوذْ إِ مَانْ أَيَا، مَاشَا وَارْ إِدْجِي إِ ڒبْذَا.“
39 E, por isso, afligirei a semente de Davi; todavia, não para sempre.
40 سُولِيمَانْ ثُوغَا يَارزُّو أَذْ إِنغْ يَارُوبْعَامْ، مَاشَا يَارُوبْعَامْ إِكَّارْ، يَارْوڒْ غَارْ مِيصْرَا، غَارْ شِيشَاكْ، أَجدْجِيذْ ن مِيصْرَا. نتَّا إِقِّيمْ ذِي مِيسْرَا أَڒْ ڒْموْثْ ن سُولِيمَانْ.
40 Pelo que Salomão procurou matar Jeroboão; porém Jeroboão se levantou, e fugiu para o Egito, para Sisaque, rei do Egito, e esteve no Egito até que Salomão morreu.
41 مِينْ إِقِّيمنْ ن إِمزْرُوينْ ن سُولِيمَانْ ذ مَارَّا مِينْ إِڭَّا ذ ثِيغِيثْ إِ غَارسْ، مَا مَانْ أَيَا مَارَّا وَارْ إِتّْوَازمّمْ شَا ذڭْ وذْلِيسْ ن إِمزْرُوينْ ن سُولِيمَانْ؟
41 Quanto ao mais dos atos de Salomão, e a tudo quanto fez, e à sua sabedoria, porventura, não estão escritos no livro da história de Salomão?
42 ڒْوقْثْ نِّي إِحْكمْ سُولِيمَانْ خْ مَارَّا إِسْرَائِيل ذِي ؤُرْشَالِيمْ، ثُوغَا أَربْعِينْ ن إِسڭّْوُوسَا.
42 E o tempo que reinou Salomão em Jerusalém sobre todo o Israel foram quarenta anos.
43 سُولِيمَانْ إِڭَّا أَذْ يَاريّحْ جَارْ ڒجْذُوذْ نّسْ. نتَّا إِتّْوَانْضڒْ ذِي ثنْذِينْثْ ن بَابَاسْ ذَاوُوذْ ؤُ مِّيسْ رَاحَابْعَامْ إِذْوڒْ ذ أَجدْجِيذْ ذڭْ ومْشَانْ نّسْ.
43 E adormeceu Salomão com seus pais e foi sepultado na Cidade de Davi, seu pai. E Roboão, seu filho, reinou em seu lugar.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Reis 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.