Marcos 12

plj (PLJ) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Ar ni Yesu pare yari wur shirǝm gip kolɗa bi tǝ wule, <<Mbarǝm gon pi kǝn inabi, tǝ gandǝli ka na panye, tǝ bor shu ba zho'i mal inabiyi, tǝ pa tu bom kǝ mǝn ne ger den kǝni. Kan tǝ bi mǝn kori bar jen haya kǝ kǝni, kan tǝ ndara atli goni.
1 Depois Jesus começou a falar-lhes por parábola:
2 Nan wokoci rǝshi kǝn inabiyi piwo, ar ni tǝ kar zher gǝs gon rǝnka kar munju kan nǝm haya kǝ kǝni gwa, kǝ dǝ tǝ nǝmi ti gǝri kin inabi jen kǝ kǝni.
2 No tempo da colheita, mandou um servo para que recebesse dos lavradores a sua parte dos frutos da vinha.
3 Ama munju nǝm haya kǝni nǝm ti kan wu ɓo ti, wu kar tika am koni.
3 Mas os lavradores o agarraram, espancaram e o despacharam de mãos vazias.
4 Ar ni tǝ pa kar zheri gon rǝnka. Kan wu pa ɓo zher tu den gami, wu bi ti shame.
4 De novo, enviou-lhes outro servo, e eles bateram na cabeça dele e o insultaram.
5 Tǝ pa kar gon rǝnka esi, muntuwo ar ni mǝn kori bari ri ti eka. Kan tǝ pa kar jen rǝnka na womti. Ama mǝn kori bari ɓo jeni, wu ri jen eka.
5 Mandou ainda outro servo, e a este mataram. Muitos outros lhes enviou, dos quais espancaram uns e mataram outros.
6 Tǝ'i ra na mbarǝm nǝm, nya tu tǝ ndu gwa. Den kaariwo, ar ni tǝ kar nyayi rǝnka kar wuri, tǝ wule, <Rawo, wii shin nartǝn kǝ nya gǝni.>
6 — Restava-lhe ainda um: o seu filho amado. Por fim, mandou o filho, pensando: “O meu filho eles respeitarão.”
7 Ama mǝn nǝmi haya kǝ kǝni wul ezǝn'e, <Nye mǝn ci gado kǝ kǝnin ta. Ɗir ni mǝ ri tǝni eka, kǝ dǝ gadoyi dǝm gwagǝmi ra.>
7 Mas os tais lavradores disseram entre si: “Este é o herdeiro; venham, vamos matá-lo, e a herança será nossa.”
8 Ar ni wu nǝm ti, wu ri ti eka, wu byal tika kaar kǝni.>>
8 E, agarrando o filho, mataram-no e o lançaram fora da vinha.
9 Ar ni Yesu wul wur'e, <<Ununu ba mǝn kǝn tu baa pi we? Tii ɗir tǝ ri mǝn haya ju eka, tǝ bi jen kǝnika.
9 — Que fará, pois, o dono da vinha? Virá, exterminará aqueles lavradores e entregará a vinha a outros.
10 O fawo, kǝ zhit ni shirǝm kǝn gip Shirǝm kǝ Yam diya? Domici ar ra na rǝshi'e,
10 Vocês ainda não leram este trecho da Escritura:
11 Muntuwo pi kǝ Babom ni, bar kǝ dlǝkǝntǝn ni den ger gǝmi.> >>
11 Isto procede do Senhor
12 Ar ni ga kiri lǝɓa kǝ Yami, na ga mǝn kulci mbarǝm den kulci kǝ Musa, na kiri kǝ mǝn Yahuda ngen tǝp kǝ nǝmi gǝsi, domici wu mom ka'e den wur ni tǝ bi kolɗa bi tu. Ama wu kum bǝrti kǝ womti mbarǝme. Ar ni wu za ti kan wu ndara.
12 E procuravam prender Jesus, porque entenderam que ele havia contado essa parábola contra eles; mas temiam o povo. Então eles o deixaram e foram embora.
13 Gip untuwo, ar ni kar jen gip mǝn Parise na mbarǝm kǝ Hiridus kar Yesu kǝ dǝ wu zam wu nǝm ti ra gip shirǝm gǝsi.
13 E enviaram a Jesus alguns dos fariseus e dos herodianos, para que o apanhassem em alguma palavra.
14 Nan wu ɗiro, ar ni wu wul ti'e, <<Ba mǝn kulci, mǝ mom'e ki mǝn yari shirǝm kor ni. Kǝ pǝn mbarǝm kup nǝm ni kar ki, kǝ pǝn'e gon ra kan man gon gwa da'a. Eso, kǝ kulci mbarǝm ge shirǝm kǝ Yami. Gip shini giwo ar ndari mǝ ɓatl wurpi bom dǝ gun Kaisara, ko ar ndari da'a?
14 Chegando, disseram-lhe: — Mestre, sabemos que o senhor é verdadeiro e não se importa com a opinião dos outros, porque não olha a aparência das pessoas, mas, segundo a verdade, ensina o caminho de Deus; é lícito pagar imposto a César ou não? Devemos ou não devemos pagar?
15 Mǝ ɓatla ko ba mǝ ɓatl da'a?>> Ama Yesu mom ɗasi tu gǝzǝnka, ar ni tǝ wul wur'e, <<Unun kem kǝ ndu'e kǝ borim shuwe? Ɗirim ni kabarshu a shini.>>
15 Mas Jesus, percebendo a hipocrisia deles, respondeu:
16 Ar ni wu ɗiri ti, kan tǝ wul wur'e, <<Shishidǝr na sun kǝ wo ni dene we?>> Kan wu wul ti'e <<Kǝ Kaisar ni.>>
16 Eles trouxeram. E Jesus lhes perguntou: Eles responderam: — De César.
17 Ar ni Yesu wul wur'e, <<Ra untuwo, bi ni Kaisar bar tu kan kǝ Kaisar ni gwa. Kan kǝ pa bi ni Yam bar tu kan kǝ Yam ni gwa.>> Ar ni shirǝm gǝs dlǝkǝn wur hoyi.
17 Então Jesus disse: E muito se admiraram dele.
18 Mǝn Sadukiya jen kan ba wule tlitǝnka gip mǝshi mbarǝm ra da'a ɗir kǝ ngeni momi kar Yesu, wu wule,
18 Então alguns saduceus, que dizem não haver ressurreição, aproximaram-se de Jesus e lhe perguntaram:
19 <<Ba mǝn kulci, Musa rǝshi mi den erǝm kǝ mbarǝm ni mǝshka tǝ za gǝr kaar na mimir dawo, ar nǝm erim gǝs te yarka tǝ gudlumi na gǝri, tǝ zami erim gǝs mimiri.
19 — Mestre, Moisés nos deixou escrito que, se um homem morrer e deixar mulher sem filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.
20 Ar tu erim mbarǝm jen ra wu moni nyingi. Kǝ nǝmi gudlumi, tǝ mǝshka tǝ za nya da'a.
20 Havia sete irmãos. O primeiro casou e morreu sem deixar filhos;
21 Kǝ ropi ba pa gudlumi na guriyi, ti ma tǝ mǝshka tǝ za nya da'a. Kǝ myakani ma untu.
21 o segundo casou com a viúva e morreu, também sem deixar descendência; e o terceiro, da mesma forma.
22 Untu ni kup gǝzǝn nyingi ju, gon ra kan zam gǝri nan ti gwa da'a. Den kaariwo kan nagǝri ba mǝshka.
22 E, assim, os sete não deixaram descendência. Por fim, depois de todos, morreu também a mulher.
23 To, gas tlitǝn kǝ mǝshi mbarǝmo, gip wuro gǝr kǝ wo ni tii dǝm we nan kup gǝzǝn nyingiyi gudlumi nan ti gwa?>>
23 Na ressurreição, quando eles ressuscitarem, de qual deles ela será a esposa? Porque os sete casaram com ela.
24 Ar ni Yesu nǝmi wur tǝ wule, <<Damtǝn gino kor ni ar ra da'a, domici kǝ mom rǝshi shirǝm kǝ Yam na ndǝrtǝn kǝ Yam da'a.
24 Jesus respondeu:
25 Wokoci tlitǝn kǝ mǝshi mbarǝmo, moni ba gudlumi da'a, baa ri mǝtli gip kupshi da'a, ama wii dǝm ni wule mir mǝn kartǝn kǝ Yam kan to yam ka gwa.
25 Pois, quando ressuscitarem dentre os mortos, nem casarão, nem se darão em casamento, mas serão como os anjos nos céus.
26 Den shirǝm kǝ tlitǝn kǝ mǝshi mbarǝmo, kǝ taɓe ni zhiti gip tǝlankur kǝ Musa diya, den shirǝm kǝ utu mǝn ci gip lǝpe, kandatu Yam wul ti'e <Ami ni'e Yam kǝ Ibǝrahim, na kǝ Ishaku, na kǝ Yakubu?>
26 Quanto aos mortos, que eles de fato ressuscitam, vocês nunca leram no Livro de Moisés, no trecho referente à sarça, como Deus lhe falou: “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó”?
27 Tiwo Yam kǝ mǝshi mbarǝm ni da'a, ama kǝ mǝn ge mbatl ni. Kǝ jilka naar wi.>>
27 Ele não é Deus de mortos, e sim de vivos. Vocês estão completamente enganados.
28 Nǝm gip mǝn kulci mbarǝm den kulci kǝ Musa ɗir tǝ kum wur den bali gip dlom gǝzǝni. Nan tǝ kum Yesu bali wur koro, ar ni tǝ ngen momi kar Yesu tǝ wule, <<Dokayi gonge ni mani naartǝn we?>>
28 Chegando um dos escribas, que ouviu a discussão entre eles e viu que Jesus tinha dado uma boa resposta, perguntou-lhe: — Qual é o principal de todos os mandamentos?
29 Yesu bali ti tǝ wule, <<Muntu mani nartǝn gwa ni'e, <Ɓa kum ni mbarǝm kǝ Isra'ila. Babom Yam gǝmiwo, Babom nǝm ni.
29 Jesus respondeu:
30 Se kǝ ndu Banbom Yam gi na mbatl gi kup, na ge mbatl gi kup, na damtǝn gi kup, na ndǝrtǝn kǝ bigul gi kup.>
30 Ame o Senhor, seu Deus, de todo o seu coração, de toda a sua alma, de todo o seu entendimento e com toda a sua força.”
31 Kǝ ropiwo ar ni'e, <Kǝ ndu berǝm dǝmi gi wule gam gi.> Doka gon ra kan man munju naartǝn gwa da'a.>>
31 O segundo é: “Ame o seu próximo como você ama a si mesmo.” Não há outro mandamento maior do que estes.
32 Ar ni mbarǝmi wul Yesu'e, <<Ba mǝn kulci kǝ yari dlat, Yamo nǝm ni, gon ra'i da'a se ti.
32 Então o escriba disse: — Muito bem, Mestre! E com verdade o senhor disse que ele é o único, e não há outro além dele,
33 Dǝ ndu ti na mbatl kup, na damtǝn kup na ndǝrtǝn kǝ bigul kup, kan kǝ pa ndu berǝm dǝmi gi wule gam gi. Rawo, muntu ni man kup keri bar na mboshi Yam dabba gip bota.>>
33 e que amar a Deus de todo o coração e de todo o entendimento e com todas as forças e amar o próximo como a si mesmo é mais do que todos os holocaustos e sacrifícios.
34 Nan Yesu kum mbarǝmi bali ti na bobyawo, ar ni tǝ wul ti'e, <<Kǝ dlamka na mulki kǝ Yam da'a.>> Den kaar kǝ muntuwo gon ra kan i'zam bigul kǝ ngeni momi kaar ti den bar gon gwa da'a.
34 Vendo Jesus que o escriba havia respondido sabiamente, declarou-lhe: E ninguém mais ousava fazer perguntas a Jesus.
35 Nan Yesu den kulci mbarǝm te gip dǝbom bom kǝ Yam kawo ar ni tǝ ngen momi tǝ wule, <<Imnu mǝn kulci mbarǝm den kulci kǝ Musa ba wule, Almasihuwo nya Dauda niwe?
35 Jesus, ensinando no templo, perguntou:
36 Dauda na gam gǝs, tǝp kǝ ba ndǝrtǝn kǝ Ruhu kǝ Yam wule,
36 O próprio Davi falou, pelo Espírito Santo:
37 Dauda na gam gǝs la bi Almasihu'e, <Babomi.> Kan imnu fa ti pa dǝm nya Dauda we?>> Womti mbarǝmi kum tǝmi kǝ shirǝm gǝsi.
37 — O próprio Davi chama o Cristo de Senhor; então como ele pode ser filho de Davi? E a grande multidão o ouvia com prazer.
38 Gip kulci gǝso, ar ni Yesu wule, <<Neni ger den mǝn kulci mbarǝm den kulci kǝ Musa, wu ndu la'i kiri luluri wu den ndǝtltǝni, wu ndu dǝ shirmi wur kǝ ba bar pǝte.
38 E, ao ensinar, Jesus dizia:
39 Wu paye ndu'i dǝ bi wur ho badǝmi gip bom domtǝn kǝ mǝn Yahuda, na ho badǝmi kǝ ba nyele.
39 buscam as primeiras cadeiras nas sinagogas e os primeiros lugares nos banquetes;
40 Wi ni'e mǝn ci bar kǝ mǝtli ju kan kos gǝzǝn mǝshka gwa. Kan wu tlyari shirǝm gǝzǝn na Yam, kǝ dǝ shin wur ra. Wii ni ngap baa hukunte wur hoyi.>>
40 devoram as casas das viúvas e, para o justificar, fazem longas orações. Estes sofrerão juízo muito mais severo.
41 Yesu ra njon gip bom kǝ Yam las tu ba dom wurpi tu ɗiri Yami, tǝ den shini kandatu kan mbarǝm ba la wurpi su gip ba la'i wurpiyi ka gwa. Munju am ri wur kar gwa den la'i wurpi mǝn nartǝni.
41 Sentado diante da caixa de ofertas, Jesus observava como o povo lançava ali o dinheiro. Ora, muitos ricos depositavam grandes quantias.
42 Ar ni guri gon muntu kan am ri ti kaar da gwa wi mir kabarshu rop su kǝ ba wurpiyika.
42 Vindo, porém, uma viúva pobre, lançou duas pequenas moedas correspondentes a um quadrante.
43 Ar ni Yesu la bi mir mǝn kulci kar ti, tǝ wul wur'e, <<Na ho bi ni a yari ine, argon tu nagǝr guri kǝn kan am ri ti kaar da'a biwo, ar man kǝ nami mbarǝm kup.
43 E, chamando os seus discípulos, Jesus disse:
44 Domici kup gǝzǝn bi ni gip womti bar ju wu ra nari gwa, ama tǝ ngapo gip holi bar kǝ am gǝs ni tǝ bi bar kup kan ne tǝra gwa.>>
44 Porque todos eles deram daquilo que lhes sobrava; ela, porém, da sua pobreza deu tudo o que possuía, todo o seu sustento.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.