João 6
Ẽwandam Iek (NOAE) vs NTLH
1 Magtarr khur deeu Jesús petajim, ag khĩirpheepai thʉrrdö pöm Galilea a thʉ̈r sim ee. Ich ag thʉrrdöpai ĩchab Tiberias a thʉ̈ʉrjem.
1 Depois disso, Jesus atravessou o lago da Galileia, que também é chamado de Tiberíades.
2 Mag i ag khĩirphee petaawai õor pöm i ẽudee ërëubaadëjim, amachdëu mag õor mor masim khʉʉn pöoma monaaumamua i jua theeg oojerr aawai.
2 Uma grande multidão o seguia porque eles tinham visto os milagres que Jesus tinha feito, curando os doentes.
3 Mag mawia maar na buchagdam gaai waaidʉwia jupbaimaawai maarjã i bigaau jupimajim.
3 Ele subiu um monte e sentou-se ali com os seus discípulos.
4 Maagwai judionaan phiesta Pascua aajem ya burrju ʉ̈rʉʉ sĩejim.
4 A Páscoa , a festa principal dos judeus, estava perto.
5 Jesuu oowai mag ich ẽudee õor pöoma bëewia pos aichëm oobaawai Felipeegta, —Felipe, õor pöm mʉg wëjöm athee ¿jamta maadëu khöju bawaagauma? ajim.
5 Jesus olhou em volta de si e viu que uma grande multidão estava chegando perto dele. Então disse a Filipe:
6 Pari ichdëu Felipeeg mag sĩerran, daau irua khan abarju khai awiata mag sĩejim. Mamʉ ich Jesuu ichdëu khap nem wauju khĩirju sĩejim.
6 Ele sabia muito bem o que ia fazer, mas disse isso para ver qual seria a resposta de Filipe.
7 Magbaa Felipeeu irig, —Doscientos denarios wai nʉm anaa sĩi pan appai aukhiinjã, agdaujö dau ããbdöjã dʉ̈rrkhabajugui ajim.
7 Filipe respondeu assim: — Para cada pessoa poder receber um pouco de pão, nós precisaríamos gastar mais de duzentas moedas de prata .
8 Magbaawai maar khapeer ãb Simón Pedro eeum Andrés a thʉ̈ʉrjerrau,
8 Então um dos discípulos, André, irmão de Simão Pedro, disse:
9 —Ãb mʉig chaaidam simuata pandam cinco wai nʉrrʉmgui ajim, maimua ãwarrdam dau numí. Pari õor pöm mʉg wëjöm, ¿khanii jãgpaimua dʉ̈rr abarju? ajim.
9 — Está aqui um menino que tem cinco pães de cevada e dois peixinhos. Mas o que é isso para tanta gente?
10 Andreeu magbaawai Jesuu jũrr maragta, —Magan amag thum ohoodö api jaaubat ajim.
10 Jesus disse: Então todos se sentaram. (Havia muita grama naquele lugar.) Estavam ali quase cinco mil homens.
11 Maimua Jesuu makhʉʉn pandam ich jua ee phë auwia, Ẽwandamag ʉ̈u ajim anaa, jũrr marag ʉapʉ̈imajim, jũrr õor pöm mag ohood wëjömʉg jigmamkhĩir. Maimua jũrr chi ãwarrdam paarjã ich agjö Ẽwandamag ʉ̈u ajim anaa agjö jigpijim, amachdëu khöm aig khömkhĩir.
11 Em seguida Jesus pegou os pães, deu graças a Deus e os repartiu com todos; e fez o mesmo com os peixes. E todos comeram à vontade.
12 Maimua ya thumaam khʉʉn biwaauwia tag khömapha aphöbaadeewai, sĩi barpʉ̈iju khãai, Jesuu marag phëpi jaaujim.
12 Quando já estavam satisfeitos, ele disse aos discípulos:
13 Maimua chadcha marau thumaa phënaa oowai, mag pandam cincopai narrta thʉbʉt doce ipiirkha aujim, chi sobau.
13 Eles ajuntaram os pedaços e encheram doze cestos com o que sobrou dos cinco pães.
14 Õor pöm mag thʉnarr khʉʉnau amach daúacha Jesuu ich iiu aawai mag ag na amau mag ooba aajerrta mag waubarm oobaawai jũrr amach eepai, “Chadcha mʉg wounta ich Ẽwandamaucha ich i jaaumkhĩir jʉr auwi pʉ̈iju a jaaujerrauwai” aajeejim.
14 Os que viram esse milagre de Jesus disseram: — De fato, este é o
15 Mag nʉmua warag ajués ich pʉr arrwia amach reikhapim ig nʉm ichdëu khaug athaawai warag durrsĩeg petajim, mam ich appai sĩeimaag.
15 Jesus ficou sabendo que queriam levá-lo à força para o fazerem rei; então voltou sozinho para o monte.
16 Maimua ya edau khëubaadeewai maar jerag bëewia, thʉrrdö ee burrdʉtkhachëwia,
16 De tardinha, os discípulos de Jesus desceram até o lago.
17 jũrr jap ee paaukhabaadëjim, ag khĩirphee phöbör Capernaum anʉmʉg wëtaag. Mag maar döjãrr paaukhabaadëm ee warag khĩssu aadëjim. Maagwai ich Jesús agtha bëeba sĩerr aawai maar dʉ̈i maba thʉba sĩsijim.
17 Subiram num barco e começaram a atravessar o lago na direção da cidade de Cafarnaum. Quando já estava escuro, Jesus ainda não tinha vindo se encontrar com eles.
18 Mag ya maar döjãrr wëtumta, phũ theeg wëbaadeewai sĩi phũas baupa aadëjim.
18 De repente, um vento forte começou a soprar e a levantar as ondas.
19 Ya maagwai maar döjãrr naajim. Cinco khabamʉn seis kilómetros khãijã naajim, döi aigmua chi warphag. Mag nʉm eeta marau oowai, Jesuuta döjã ʉ̈r durramjö dʉdʉrg urum oophöbaadëjim. Mag oophöbaadeewai maar jãphierr phöbaadëjim.
19 Os discípulos já tinham remado uns cinco ou seis quilômetros, quando viram Jesus andando em cima da água e chegando perto do barco. E ficaram com muito medo.
20 Pari mag maar jãphierr phöbaadeewai ichdëu marag, —Oob jãphierrmiet, mʉ khabahab ajim.
20 Mas Jesus disse:
21 Magbaawai warag marau maach jap ee i thʉ̈r aujim. Mag maar dʉ̈i jap ee pabaadeewai sëukhabarmjö abarm ee jöpchata ya maar maach maa arr aar naaimajim.
21 Então eles o receberam com prazer no barco e logo chegaram ao lugar para onde estavam indo.
22 Ag noram ãspaau thoom igar thʉbagkhatarr khʉʉnau khaug athajierram aajem, jap ãbpai aig sĩerr ee maar ërëubaadëm. Mag maar weetwai chi Jesús maar dʉ̈i maba arrjã khaphʉ naajim aajem ĩchab.
22 No dia seguinte a multidão que estava no lado leste do lago viu que ali só havia um barco pequeno. Sabiam que Jesus não tinha embarcado com os discípulos, pois estes haviam saído sozinhos.
23 Mag nʉm ee ich ag thʉrrdö eepai phöbör Tiberias anʉm aarmua bote bëewia, mag ag noram Jesuu pan cinco ich jua ee aunaa ag paar ʉ̈u ajim anaa õrag khöpitarr dakha jopdʉtkhachëjim aajem.
23 Enquanto isso, outros barcos chegaram da cidade de Tiberíades e encostaram perto do lugar onde a multidão tinha comido pão depois de o Senhor Jesus ter dado graças.
24 Mag chadcha amachdëu oowai, Jesús aig khaba ni maar i dʉ̈i wënʉrraajem khʉʉnjã aig khaba nʉm khaug athaawai, mag bote jopdʉtkhachëtarr ee jũrr döjãrr paaukhabaadëjim aajem Capernaumag, Jesús ẽudee i jʉr wëtumua.
24 Quando viram que Jesus e os seus discípulos não estavam ali, subiram nos barcos e saíram para Cafarnaum a fim de procurá-lo.
25 Maimua mag wëtwia chadcha ag khĩirphee Jesús sim oobaimaawai irig, —Maestro, ¿khan orata pʉ mau pabaadëjĩma? ajierram.
25 A multidão encontrou Jesus no lado oeste do lago, e perguntaram a ele: — Mestre, quando foi que o senhor chegou aqui?
26 Magbaawai Jesuu amag, —Chadcha pãrau mʉ jʉr wënʉrrʉmʉn, sĩi pãach thach biwaau khöpitarr aawaita pãrau mʉ jʉr wënʉrrʉmgui ajim. Mamʉ ĩs mag mua jãg pãach dakhĩir wautarr gaaimua mua jaau chitʉm ʉ̈khakhimjã aba nʉm.
26 Jesus respondeu:
27 Jãg sĩi biwaau thach khöm khõchgaupai mʉ ẽudee ẽkha wënʉrraju khãyau, tag bʉ̈ʉrjã jãsöo apiba ich mag pãach iiupiejem pan khĩirta athat ajim amag. Mʉch chi Emkhooi Iewaauta mag pan pãar athee wai chirʉm. Mʉch Aai Ẽwandamau pãrau ag na mag nem ooba aajem waumkhĩir juapá deetarrauta nem waaujeewai pãrau mʉ iek ʉ̈khanaa ichdëuta mʉ pʉ̈itarrjã khaphʉ aju aai nʉmgui ajim.
27 Não trabalhem a fim de conseguir a comida que se estraga, mas a fim de conseguir a comida que dura para a vida eterna. O
28 Magbaawai amach garmua jũrr irig, —¿Marau khani wauju aai nʉ ajierram, Ẽwandamau nem waupim khõsi simjö aag?
28 — O que é que Deus quer que a gente faça? — perguntaram eles.
29 Magbaawai Jesuu amag magjim:
29 — Ele quer que vocês creiam naquele que ele enviou! — respondeu Jesus.
30 Magbaawai deeu amachdëu irig, —Pua deeu maar dakhĩir ag na marau ooba aajemta waukhiin chadau marau chadcha pʉ Ẽwandamauta pʉ̈ijim aju. ¿Mamʉ khani pua wau nʉ? ajierram.
30 Eles disseram: — Que milagre o senhor vai fazer para a gente ver e crer no senhor? O que é que o senhor pode fazer?
31 Maimua amachdëupai, Maar jöoin õor chukag durr wënʉrraajeewai Moiseeu “maná” anʉm ʉ̈gtharmua khʉipitarrta khöjierramgui ajierram. Ich Ẽwandam iek phã sim gaai jaauwaijã, “Ʉ̈gtharmua pan khʉipiwia amag khöpijim” a sim. Maagwai puajã, ¿khani wau nʉ? ajierram deeu irig.
31 Os nossos antepassados comeram o maná no deserto, como dizem as Escrituras Sagradas : “Do céu ele deu pão para eles comerem.”
32 Magbaawai Jesuu amag, —Pari Moiseeu khabajimgui ajim amag pan deetarr; mʉ Ayau khabajieb ajim. Maimua ĩsjã agtha ich mʉ Ayauta ʉ̈gtharm pan pãrag dee sĩebahab; pari ĩsimʉn warr pãar jöoinag deejerr khãaijã chi wajapcharamʉugui ajim.
32 Jesus disse:
33 Magnaa ichdëupai ich igwi, Pari mag pan ich Ẽwandamauta dee sĩewai ʉ̈gtharmuachata bëejimgui ajim, õor iiupi awaag.
33 Porque o pão que Deus dá é aquele que desce do céu e dá vida ao mundo.
34 Magbaawai amachdëu irig, —Señor, magan mag pan marag ich mag dee chitá ajierram.
34 — Queremos que o senhor nos dê sempre desse pão! — pediram eles.
35 Magbaa Jesuu, —Wajapcharan mʉchpai khabahab ajim, mag pan õor iiupiejem. Mʉig eegarin par pãar thach pöm biwaau khöwiajã deeu jãsooju. Biwaau dö döwiajã deeu öbisi aju. Mamʉ chi mʉ iek ʉ̈khanaa mʉʉta au sim chan tag deeum igbajugui ajim, ich peerdʉ aumkhĩir.
35 Jesus respondeu:
36 Mamʉ chaig mʉchdëu pãrag jaau chirarrjö, pãraun mʉ oo naab mamʉ, bʉ̈ʉrjã mʉ iek ʉ̈khaba nʉmgui ajim.
36 Mas eu já disse que vocês não creem em mim, embora estejam me vendo.
37 Thum mʉ Ayau mʉ iek ʉ̈khapi nʉm khʉʉnaun mʉ ig nʉm. Mag mʉch ig nʉm khʉʉnan mua aub khaba aujugui ajim.
37 Todos aqueles que o Pai me dá virão a mim; e de modo nenhum jogarei fora aqueles que vierem a mim.
38 Mʉ chan sĩi mʉchdëu am aig nem wawaagjã ʉ̈gtharmua bëebajim. Mʉʉn mʉch Ayau mʉchig nem mag abaawai i ipierr aagta bëejimgui ajim, ichdëuta mʉ pʉ̈itarr aawai.
38 Pois eu desci do céu para fazer a vontade daquele que me enviou e não para fazer a minha própria vontade.
39 Ich chi mʉ pʉ̈itarr Jöoiraujã khõsi simʉn, mag ya mʉch õorkha thʉnʉm khʉʉn eem ãbjã okhoopiba, sĩi mʉg durr ö nʉm edjã deeu phiriutkha aupim khõsita simgui ajim.
39 E a vontade de quem me enviou é esta: que nenhum daqueles que o Pai me deu se perca, mas que eu ressuscite todos no último dia.
40 Mʉ Ayaun, ar mʉ igwia “Jãata chadcha i Iewaau” anaa mʉ iek ʉ̈kha nʉm khʉʉnta mʉg atag pawiajã ich mag ichjö iiu wënʉrrapim khõsi sim. Pari magaagan mʉg atag mʉg durr ö nʉm edjã mʉchdëuta am phiriutkha aujugui ajim ich Jesuu.
40 Pois a vontade do meu Pai é que todos os que veem o Filho e creem nele tenham a vida eterna; e no último dia eu os ressuscitarei.
41 Irua magbarm ee chi judionaan sereu phöbaadëjim, Jesuu amach jʉ̈gdaar “Mʉʉta ʉ̈gtharmua bëetarr Panau” a iekhabaawai.
41 Eles começaram a criticar Jesus porque ele tinha dito: “Eu sou o pão que desceu do céu.”
42 Mag sereu phöbaadëwi amach eepai, —Keena, pari ¿chamʉg Jesús maachdëu oo bãautarr khabá anaajim, José iewaa? Mag simta ¿jãga mag iita ʉ̈gtharmua bëetarr abarju? Magan maadëuta i dënnaan khaugba naab, i mag iekha chirʉm anaajim.
42 E diziam: — Este não é Jesus, filho de José? Por acaso nós não conhecemos o pai e a mãe dele? Como é que agora ele diz que desceu do céu?
43 Magbaawai jũrr ichdëu amag, —¿Khantheeta pãachig iekhaawaijã pãar dën warag magta iekhaajerráma? ajim.
43 Jesus respondeu:
44 Chadcha ich mʉ Ayauta mʉ pʉ̈itarr aawai ichdëuta mua õrag jaau chitʉmjã ʉ̈khapibam chan ni ãbmuajã pöd mʉ iek ʉ̈khabamgui ajim. Ichdëu ʉ̈khapibaawai ʉ̈khabarm khʉʉnan chadau mʉg durr ö nʉm edjã deeu mua am phiriutkha aujugui ajim.
44 Só poderão vir a mim aqueles que forem trazidos pelo Pai, que me enviou, e eu os ressuscitarei no último dia.
45 Ẽwandam i jaaujerr khʉʉnau ẽsap phã pʉarr gaai jaauwai, ich Ẽwandamauta ich õorkha nʉm khʉʉnag jaaukhamaju a sim, ich iek khaugmamkhĩir. Ichdëucha magtarr aawaita ar thum i iek ũrnaa ʉ̈u i khaugphömam khʉʉnaun mʉjã igjuraugui ajim.
45 Nos
46 Mua mag chirʉm chan mag õrau i oojeewai aba chirʉm. Ãba i oowia i khaphʉ simʉn, mʉchta i sim aarmua bëetarr aawai mʉchdëupaita i oojemgui ajim.
46 Isso não quer dizer que alguém já tenha visto o Pai, a não ser aquele que vem de Deus; ele já viu o Pai.
47 Magnaa, Mua mag chirʉmgui ajim: Chi mʉ iek ich thãraucha ʉ̈kha simʉn mʉg atagjã ich mag Ẽwandam dënkha sĩsim iekhau.
47 — Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem crê tem a vida eterna.
48 Mʉʉta chadcha õor ich mag iiu wënʉrrapiejem Panaugui ajim deeu Jesuu, ich igwia.
48 Eu sou o pão da vida.
49 Pãar jöoinaun chadcha õor chukag ee durr phʉʉr wënʉrraawai maná khöjierram. Amau mag maná khöjierrab mamʉ, ichiita khëchjierramgui ajim.
49 Os antepassados de vocês comeram o maná no deserto, mas morreram.
50 Mamʉ mua jaau chirʉm pan chan mag maná khĩir khabam. Mua mag ʉ̈gtharmua bëetarr pan a chirʉmʉn, mʉch jaauwiata mag chirʉmgui ajim. Chi mag panta khöbarm wounan ich magta iiu sĩsim iekhau.
50 Aqui está o pão que desce do céu; e quem comer desse pão nunca morrerá.
51 Mʉchta mag pan ʉ̈gtharmua bëetarr õor iiupiejem khabahab ajim. Mag panta khö simʉn ich magta iiu sĩsiju. Mamʉ mag panjö mua pãrag deeju a chirʉmʉn, thumaam khʉʉn iiu wënʉrraju aai amkhĩir am kõit ʉdʉraa mʉch thõopijuuta jaau chirʉmgui ajim.
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu. Se alguém comer desse pão, viverá para sempre. E o pão que eu darei para que o mundo tenha vida é a minha carne.
52 Amach pem aawai, Jesuu mag iekhabapʉ̈im ũrwia, deeu sereu phöbaadëwia amach eepai, “¿Jãga jãg simua maachig ichta pankha khöpibarju?” aajeejim.
52 Aí eles começaram a discutir entre si. E perguntavam: — Como é que este homem pode dar a sua própria carne para a gente comer?
53 Jũrram khʉʉnau mamagkham ũrwia Jesuu amag magjim:
53 Então Jesus disse:
54 Magarrau chadcha chi mʉ mod khöwia mʉ bagjã dö sim khʉʉn chadau meewiajã deeu iiu phiidʉwia ich mag iiu sĩsim iekhau ajim. Pari magaagan mʉg atag mʉg durr ö nʉm edjã mʉchdëuta deeu ũwaai i phiriu aujugui ajim.
54 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue tem a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia.
55 Mua mag chirʉmʉn, mʉ modouta mʉ bag ãrbarm dʉ̈imua chadcha õor iiupi auju aawaita mag chirʉmgui ajim.
55 Pois a minha carne é a comida verdadeira, e o meu sangue é a bebida verdadeira.
56 Chi mʉ mod khönaa mʉ bagjã dö simʉn mʉ dʉ̈i khapeerkham iekta khapeerkha sĩsiju. Maagwai mʉch garmuajã i dʉ̈i ich mag khapeerkha chirsijugui ajim.
56 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue vive em mim, e eu vivo nele.
57 Mʉ Aai mʉ pʉ̈itarrjã mee khaugba sĩerraawai mʉchjã i gaaimuata ich mag iiu chitʉm. Maagwai ĩchab chi mʉ modta thachjö wajap khö sim khʉʉn, ich jãg mʉjã mʉch Aai gaaimuata ich mag iiu chitaajemjö, mag wounjã ĩchab mʉ gaaimuata mʉg atag pawiajã ich mag iiu sĩsijugui ajim.
57 O Pai, que tem a vida, foi quem me enviou, e por causa dele eu tenho a vida. Assim, também, quem se alimenta de mim terá vida por minha causa.
58 Muan pãragan mag pãar jöoinau maná khoojerr khĩir khaba, ʉ̈gtharmua bëetarr panta khöpi jaau chirʉmgui ajim. Mag maná õor ich mag iiupiejem khĩir khaba arr aawai par amau khö durrajieb pari mag khö nʉm gaaimuata Ẽwandamau am auju abajim. Mamʉ cha mua pan jaau chirʉmta khöbarmʉn chadau Ẽwandamau auwi ich mag ich dʉ̈i wai sĩsijugui ajim.
58 Este é o pão que desceu do céu. Não é como o pão que os antepassados de vocês comeram e mesmo assim morreram. Quem come deste pão viverá para sempre.
59 Jesuu amag mag iekhatarran Capernaum phöbör ee judionaan Ẽwandam iek jaaujem di wai narr eeta mag jaaumajim.
59 Jesus disse isso quando estava ensinando na sinagoga de Cafarnaum.
60 Jesuu mag jajawagmam ũrwia õor pöm i ẽudee wënʉrraajerr khʉʉn ee ãaur khʉʉnau, “Keena, mʉg wounan dau lökta nem jaau nʉrrʉm, ¿khaíu i ipierr abarju?” aajeejim.
60 Muitos seguidores de Jesus ouviram isso e reclamaram: — O que ele ensina é muito difícil! Quem pode aceitar esses ensinamentos?
61 Pari amach eepai mamagkham ich Jesuu khaug athaawai amag magjim:
61 Não disseram nada a Jesus, mas ele sabia que eles estavam resmungando contra ele. Por isso perguntou:
62 Magan pãach dakhĩir Emkhooi Iewaa deeu ũwaai warr ich sĩerr aar sĩeimaag ʉ̈gthaa papagmam ookhiinjã, pãrau ¿jãga khĩirjukhajĩma? Mag ookhiinjã ¿mʉ chadcha ʉ̈gtharmua bëebajim ajupá? ajim.
62 E o que aconteceria se vocês vissem o
63 Magnaa warre amag, Mua mag mʉch mod khöpi jaau chirʉm chan mʉch mod chaarta jaauba chirʉmgui ajim. Mʉ modon chadcha pãrau khöwiajã jãgua chan bʉ̈ʉrjã pãar peerdʉ aubajugui ajim, Ẽwandam Akharauta õor iiupiejeewai. Mag mʉ mod chaarta khöju khĩirjuju khãai, cha mua pãach kõit ʉdʉraa mʉch thõopiju jaau chirʉmta ʉ̈khapi chirʉmgui ajim, chi mag ʉ̈kha nʉm khʉʉnauta Ẽwandam Akhaar õor iiupiejem wai nʉisiju aawai.
63 O Espírito de Deus é quem dá a vida, mas o ser humano não pode fazer isso. As palavras que eu lhes disse são espírito e vida,
64 Pari mua mag jaau chirʉm ee pãar ee ãaur khʉʉnau mʉ iek ʉ̈khaba thʉnʉmgui a iekhamajim.
64 mas mesmo assim alguns de vocês não creem. Jesus disse isso porque já sabia desde o começo quem eram os que não iam crer nele e sabia também quem ia traí-lo.
65 Maguata mag iekhamamua, —Chadcha ich mʉ Ayauta mua õrag jaau chitʉmjã ʉ̈khapibam chan, pöd ãbmuajã ʉ̈khabamgui ajim.
65 Jesus continuou:
66 Jesuu mag iekhatarr aigmua õor pöm i dʉ̈i wënʉrraajerr khʉʉn eem khʉʉnaujã i kha ogdʉ pʉawia ya tag i dʉ̈i khaba nʉisijim.
66 Por causa disso muitos seguidores de Jesus o abandonaram e não o acompanhavam mais.
67 Mag õor pöm ich aigmua ërëu thʉnʉm oobaawai maach ichdëucha ich dʉ̈i doce ogdʉba wënʉrramkhĩir thʉ̈rkha autarr khʉʉnagjã, —¿Pãarjã warm khʉʉnjö wëtam khõsi nʉwi? ajim marag.
67 Então ele perguntou aos doze discípulos:
68 Magbaawai Simón Pedroou irig, —Señor, mag wëtwiajã, ¿khai aar maar ërëubaadëju? Ãba pʉchdëupaita õor iiupiejem iek wai sĩebahab ajim.
68 Simão Pedro respondeu: — Quem é que nós vamos seguir? O senhor tem as palavras que dão vida eterna!
69 Maguata marau pʉ iek ʉ̈khajim. Maimua marau khaphʉ nʉm, pʉ chadcha Ẽwandam Iewaa pekau chukhu khitʉm khabahab ajim, ichdëu pʉ̈iju a jaaujerr.
69 E nós cremos e sabemos que o senhor é o Santo que Deus enviou.
70 Simón Pedroou ichig magbaawai Jesuu jũrr, —Chadcha mʉchdëuta mua pãar doce thʉ̈rkha aujimgui ajim, mʉch dʉ̈i ogdʉba wënʉrramkhĩir. Magjieb mamʉ pãar ee ãb meperau pör meu simgui ajim.
70 Jesus disse:
71 Jesuu mag sĩerran, Simón Iscariote iewaa Judas aajerr igwiata mag sĩejim. Mag Judas chadcha ĩchab ichdëucha maar doce thʉ̈rkha autarr eem ajim. Pari magua i kha ukhurm khʉʉnag ich pʉr deeju khaphʉ sĩerr aawaita mag iekhajim marag.
71 Ele estava falando de Judas, filho de Simão Iscariotes. Pois Judas, embora fosse um dos doze discípulos, ia trair Jesus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.