Lucas 3
Ala wene Nggem enane vaga dirup warek (NBQ) vs NVT
1 Ap Kaisar Siverius inis ombok dugwit, yi awi ndi awi Oroma menda ovok erogo at avema vagago welagagi. Vagago werekma, 15 tahun ogagya vaga at avema welagagwa menda andi, ap Pondiyus Pilatus o Yudea gubernur vagago welagagi. Eke, ambi, ap Herodes o Nggaliliya vagogo welagagi. At aot Pilipus o Itureya Serakonitis vagogo welagagi. Eke, ambi, ap Litanias o Abilene vagogo welagagi.
1 Era o décimo quinto ano do reinado do imperador Tibério César. Pôncio Pilatos era governador da Judeia; Herodes Antipas governava a Galileia; seu irmão Filipe governava a Itureia e Traconites; e Lisânias governava Abilene.
2 Andi vagago werekma, it ap Hanas Kayapas iperen imam-imam ininis ombok winimen inigik, Sakaria abut Yohanes ako o mbedama avakwa dekma andoma hegek, Ala en wene ambi at endawima yugogogi.
2 Anás e Caifás eram os sumos sacerdotes. Nesse ano, veio uma mensagem de Deus a João, filho de Zacarias, que vivia no deserto.
3 Yugugu hegek, Yohanes en avakwa yugirigya dugwit, “Henomaduk dek erogo bigigaupwak en yiluk, weyak ogasagwi ako henasam hanes. Henasam hugu hiniselok, ima wombabigigaup o,” yiluk, wene andi, is Yorodan liris ambut ovok erogo yugeregek lagya lagagi.
3 João percorreu os arredores do rio Jordão, pregando o batismo como sinal de arrependimento para o perdão dos pecados.
4 Ap navi Yesaya en o endak dirup mbanggigi ako Yohanes en ndatak ogagagi. Yesaya en Yohanes avok yagagi andi, yi:
4 O profeta Isaías se referia a João quando escreveu em seu livro: “Ele é uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor! Abram uma estrada para ele!
5 Ndonggo halok, lekbagwi,
5 Os vales serão aterrados, e os montes e as colinas, nivelados. As curvas serão endireitadas, e os lugares acidentados, aplanados.
6 Ala en henagap wendarisiga menda lakbigiga wasogon ako, avakwa ovok erogo inil hagup o,’ yiluk, yagan wasogon,”
6 Então todos verão a salvação enviada por Deus’”.
7 Yugirigyama, [avakwa wisane at adema wagagwa.] It avakwa wisane en, “Nit ima wombabininapwak o,” yiluk, at adema homari lagagwa ako yugirigya dugwit, “Mbas edup aburi wigalek menda hit yi aro. Ala aninis okbigigya wasogon ako, hoda wolovovok yiluk, sa en hurimbis yukheraga?
7 João dizia às multidões que vinham até ele para ser batizadas: “Raça de víboras! Quem os convenceu a fugir da ira que está por vir?
8 Hit weyak ogasagwi ako, henasam hegep halok, yo enggen eyave yiliga andi hak, ndatak ogagu dogones. Hit henendawima en umbutu dugwit, ‘Averaham andi, nit nenombao atma, nit sek adigat agurik o,’ ombasagwi andi, anderogo ombarubuk. At Ala en, ‘Helep yi, at Averaham ombawi aru,’ yiluk, yugirigya halok, arup sek inigik, hit adigat iya dekma, nggarogo yiluk yagalagwi?
8 Provem por suas ações que vocês se arrependeram. Não digam uns aos outros: ‘Estamos a salvo, pois somos filhos de Abraão’. Isso não significa nada, pois eu lhes digo que até destas pedras Deus pode fazer surgir filhos de Abraão.
9 Yaga yo adema murumenda ovok agarik atma, yigyo ndigyo enggen yugudek halok, murogo halima mabayogon o,” yiluk, yugeragagi.
9 Agora mesmo o machado do julgamento está pronto para cortar as raízes das árvores. Toda árvore que não produz bons frutos será cortada e lançada ao fogo”.
10 Yugirigya lagagimu, avakwa ovok en, “Anderogo halok, nit nggarogo ogaruk?”
10 As multidões perguntavam: “O que devemos fazer?”.
11 Yugu lagagwama, Yohanes en, “Hit henasum yikhedelagwi mberen werek halok, ap ambi asum dek halok, ambi wogugwis, eke, henagarom werek halok andi, anderogo wogirugwi, ogagu dogones,” yugeragagi.
11 João respondeu: “Se tiverem duas vestimentas, deem uma a quem não tem. Se tiverem comida, dividam com quem passa fome”.
12 Yugirigya lagagirik, werekma, it pemerintah enake yoparip wonggalisagwi menda ako en ogo, “Ima wombabininapwak o,” yiluk, at adema wagu lagagwarik, “Ngguru wai. Nit nggarogo ogaruk o?”
12 Cobradores de impostos também vinham para ser batizados e perguntavam: “Mestre, o que devemos fazer?”.
13 Yugugu lagagwama, Yohanes en yugirigya dugwit, “Henasini en, ‘Yoparip anderogo hudi wongganggu dogones,’ yukheralagwi ako, adigat wongganggu dogones,” yugeragagi.
13 Ele respondeu: “Não cobrem impostos além daquilo que é exigido”.
14 Yugirigya lagagimu, it ap yegen werek menda ako en at yugugu dugwit, “Eke, nit ogo, nggarogo ogaruk?” yugugu lagagwama, Yohanes en, “Avakwa enangge wokneraupwak yiluk, henane anye vaga yugeraup andi moga. Eke huluk wene avakwa enovaga bisaup andi moga. Ata, yavup ogasagwi onggo wokhirugwi-selok, ‘Yi sek at wokneragao,’ yiluk, wugu dogones,” yugeragagi.
14 “E nós?”, perguntaram alguns soldados. “O que devemos fazer?” João respondeu: “Não pratiquem extorsão nem façam acusações falsas. Contentem-se com seu salário”.
15 Andi yugeragagi ako, it avakwa ovok enendawi adenggen umbutu dugwit, “Avyak! At Ala en nenowa inis ombok denogo mendok okbayogon Keretus yagagi ako, at Yohanes yi ai?” umbutusim,
15 Todos esperavam que o Cristo viesse em breve, e estavam ansiosos para saber se João era ele.
16 Yohanes en it ovok yugirigya dugwit, “An we un is vaga adigat wombabigigaliga. Eke, At ambi wasogon ako andi, At mondok ombok aro. An horok atma, At arepatu nggolalup meyan o. At Averiniki inim, hali inim, henovaga bigiga warisogon.
16 João respondeu às perguntas deles, dizendo: “Eu os batizo com água, mas em breve virá alguém mais poderoso que eu, alguém tão superior que não sou digno de desatar as correias de suas sandálias. Ele os batizará com o Espírito Santo e com fogo.
17 Nggandum dinisagwima en ovok denbaluk, eyave halok, wonggalogo winimen ba inggya, eke, iluvulu halok, hali nagaup yagaligadekma lakbagya, ogarupwak yiluk, walup at inggimu vagogo agarik o,” yiluk, yugeragagi.
17 Ele já tem na mão a pá, e com ela separará a palha do trigo, a fim de limpar a área onde os cereais são debulhados. Juntará o trigo no celeiro, mas queimará a palha num fogo que nunca se apaga”.
18 Sek Wene ako it avakwa yugirigya dugwit, Yohanes en anderogo wene wisane enaruk watigi.
18 João usou muitas advertências semelhantes ao anunciar as boas-novas ao povo.
19 Enaruk watya lagagimu, ap inis ombok Herodes ako en at owa ogwa Herodias ndiyanggya, eke, yi weyak ndi weyak wisane ogarit lagya, ogagya lagagimu, Yohanes en “Hat ogo weyak,” yiluk mberogogi.
19 João também criticou publicamente Herodes Antipas, o governador da Galileia, por ter se casado com Herodias, esposa de seu irmão, e por muitas outras maldades que havia cometido.
20 Mberugu lagagimu, Herodes en yi weyak ndi weyak ogarit lagya dugwit, Yohanes eyave vagogo heda marogo mabiselagwima mabagagi andi, weyak ambi labok wisane ogagagi.
20 A essas maldades Herodes acrescentou outra, mandando prender João.
21 Yohanes en avakwa ovok ima wombabugu lagagirik, Yesus inim ima wombabagya lagagimu, Yesus samban ogagyama, mbogot heyatu lagagimu,
21 Certo dia, quando as multidões estavam sendo batizadas, Jesus também foi batizado. Enquanto ele orava, o céu se abriu,
22 Averiniki eyave swa wurum ovagak wigak yagan Yesus ovaga wambu wagagi. Ovaga wambu wagya lagagimu, mbogot-vaga en ane iri dugwit, “Hat nabut nendawi hunik atma, nendawi adenggen ogagya heyagi o,” yiluk, yugugu hagagi.
22 e o Espírito Santo desceu sobre ele em forma corpórea como uma pomba. E uma voz do céu disse: “Você é meu filho amado, que me dá grande alegria”.
23 Yesus ogarigiluk wagagi ako 30 tahun okbaluk asinggigi. It avakwa en Yesus andi, Yusup abut umbutu lagagwa. Eke, Yusup andi, Eli abut.
23 Jesus estava com cerca de trinta anos quando começou seu ministério. Jesus era conhecido como filho de José. José era filho de Eli.
24 Eli andi, Matat abut. Matat andi, Lewi abut. Lewi andi, Maliki abut. Maliki andi, Yanai abut. Yanai andi, Yusup abut.
24 Eli era filho de Matate. Matate era filho de Levi. Levi era filho de Melqui. Melqui era filho de Janai. Janai era filho de José.
25 Yusup andi, Matika abut. Matika andi, Amos abut. Amos andi, Nahum abut. Nahum andi, Heseli abut. Heseli andi, Nagai abut.
25 José era filho de Matatias. Matatias era filho de Amós. Amós era filho de Naum. Naum era filho de Esli. Esli era filho de Nagai.
26 Nagai andi, Mat abut. Mat andi, Matika abut. Matika andi, Simei abut. Simei andi, Yosek abut. Yosek andi, Yoda abut.
26 Nagai era filho de Maate. Maate era filho de Matatias. Matatias era filho de Semei. Semei era filho de Joseque. Joseque era filho de Jodá.
27 Yoda andi, Yohanan abut. Yohanan andi, Eresa abut. Eresa andi, Serubavel abut. Serubavel andi, Selatiel abut. Selatiel andi, Neri abut.
27 Jodá era filho de Joanã. Joanã era filho de Ressa. Ressa era filho de Zorobabel. Zorobabel era filho de Salatiel. Salatiel era filho de Neri.
28 Neri andi, Maliki abut. Maliki andi, Adi abut. Adi andi, Kosam abut. Kosam andi, Emadam abut. Emadam andi, Er abut.
28 Neri era filho de Melqui. Melqui era filho de Adi. Adi era filho de Cosã. Cosã era filho de Elmadã. Elmadã era filho de Er.
29 Er andi, Yosua abut. Yosua andi, Elieser abut. Elieser andi, Yorim abut. Yorim andi, Matat abut. Matat andi, Lewi abut.
29 Er era filho de Josué. Josué era filho de Eliézer. Eliézer era filho de Jorim. Jorim era filho de Matate. Matate era filho de Levi.
30 Lewi andi, Simeon abut. Simeon andi, Yakura abut. Yakura andi, Yusup abut. Yusup andi, Yonam abut. Yonam andi, Eliakim abut.
30 Levi era filho de Simeão. Simeão era filho de Judá. Judá era filho de José. José era filho de Jonã. Jonã era filho de Eliaquim.
31 Eliakim andi, Meleya abut. Meleya andi, Mina abut. Mina andi, Matata abut. Matata andi, Natan abut. Natan andi, Daut abut. Daut andi, Isai abut.
31 Eliaquim era filho de Meleá. Meleá era filho de Mená. Mená era filho de Matatá. Matatá era filho de Natã. Natã era filho de Davi.
32 Isai andi, Ovet abut. Ovet andi, Mboas abut. Mboas andi, Salomon abut. Salomon andi, Nahason abut.
32 Davi era filho de Jessé. Jessé era filho de Obede. Obede era filho de Boaz. Boaz era filho de Salmom. Salmom era filho de Naassom.
33 Nahason andi, Aminadap abut. Aminadap andi, Adimin abut. Adimin andi, Arini abut. Arini andi, Heseron abut. Heseron andi, Veres abut. Veres andi, Yakura abut.
33 Naassom era filho de Aminadabe. Aminadabe era filho de Admim. Admim era filho de Arni. Arni era filho de Esrom. Esrom era filho de Perez. Perez era filho de Judá.
34 Yakura andi, Yakup abut. Yakup andi, Isak abut. Isak andi, Averaham abut. Averaham andi, Sera abut. Sera andi, Nahor abut.
34 Judá era filho de Jacó. Jacó era filho de Isaque. Isaque era filho de Abraão. Abraão era filho de Terá. Terá era filho de Naor.
35 Nahor andi, Seruk abut. Seruk andi, Erehu abut. Erehu andi, Velek abut. Velek andi, Eber abut. Eber andi, Sela abut.
35 Naor era filho de Serugue. Serugue era filho de Ragaú. Ragaú era filho de Faleque. Faleque era filho de Éber. Éber era filho de Salá.
36 Sela andi, Kenan abut. Kenan andi, Arapakasat abut. Arapakasat andi, Sem abut. Sem andi, Nuh abut. Nuh andi, Lamek abut.
36 Salá era filho de Cainã. Cainã era filho de Arfaxade. Arfaxade era filho de Sem. Sem era filho de Noé. Noé era filho de Lameque.
37 Lamek andi, Metusala abut. Metusala andi, Henok abut. Henok andi, Yaret abut. Yaret andi, Mahalalel abut. Mahalalel andi, Kenan abut.
37 Lameque era filho de Matusalém. Matusalém era filho de Enoque. Enoque era filho de Jarede. Jarede era filho de Maalaleel. Maalaleel era filho de Cainã.
38 Kenan andi, Enos abut. Enos andi, Set abut. Set andi, Adam abut. Eke, Adam andi, Ala abut at.
38 Cainã era filho de Enos. Enos era filho de Sete. Sete era filho de Adão. Adão era filho de Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.