Atos 9

Ala wene Nggem enane vaga dirup warek (NBQ) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Andi ogagya hegek, at Saulus en it Nenasin Yesus ane wogogwa menda ako enarigiluk aninis ane yagan lagya lagagimu, at imam inis ombok winimen agarik ako adema lagya lagagirik,
1 Saulo, respirando ainda ameaças e morte contra os discípulos do Senhor, dirigiu-se ao sumo sacerdote
2 yugugu dugwit, “Nasin wai. O kota Ndamasik it Yakuri samban ogasagwima enasini en inil hapwak yiluk, haren it ap akwa Yesus ane musek laguselok, vagogo heda magenombolok Yerusalem warigiluk, dirup ambi mbaniru o.”
2 e lhe pediu cartas para as sinagogas de Damasco, a fim de que, caso achasse alguns que eram do Caminho, tanto homens como mulheres, os levasse presos para Jerusalém.
3 Yugogogi ako, wogugu lagagimu, lagya lagagirik, o kota Ndamasik vanggo yi lagya lagagimu, supuk erogo mbogot-vaga en abya yovalogo at adema wombaba wagagi.
3 Enquanto seguia pelo caminho, ao aproximar-se de Damasco, subitamente uma luz do céu brilhou ao seu redor.
4 Wombaba wagya lagagimu, at Saulus ako wema ndun yi wambigya hegek, ane ambi yugugu dugwit, “Saulus wai, Saulus wai. Hat nggarogo yiluk anggin-mbanggin erogo narit landiga?”
4 Ele caiu por terra e ouviu uma voz que lhe dizia:
5 “Ai, Nasin, hat sa o?”
5 Ele perguntou: — Senhor, quem é você? E a resposta foi:
6 An atma, hat mondok iri dogomindik o kota ombokma andoma lagya heyalok ogarup wene yukhirisogonma, andoma elak o,” yiluk yugogogi.
6 Mas levante-se e entre na cidade, onde lhe dirão o que você deve fazer.
7 At aswei inim lagagwa ako en ap eyave hegetek ovara, un ane iris adigat hunggu lagagwarik, enane dek mbuperek welagagwama,
7 Os homens que viajavam com Saulo pararam emudecidos, ouvindo a voz, mas não vendo ninguém.
8 at Saulus ako mondok iri lagagirik, il venggenek ovara, yi menda ndi menda il haup meyan atma inggis vagakluk wolok o kota Ndamasik balagagwa.
8 Então Saulo se levantou do chão e, abrindo os olhos, nada podia ver. E, guiando-o pela mão, levaram-no para Damasco.
9 Balagagwa akoma dugwit, il mbuk agagi hegek, erom inim, is inim, nenggetek we un at nogo henggam yigigi.
9 Esteve três dias sem ver, durante os quais nada comeu, nem bebeu.
10 O kota Ndamasik andoma ap Yesus ane wogogi menda ambi inis Ananiyas. At ako en abi higya dugwit, At Nenasin Yesus en, “Ananiyas wai.”
10 Havia em Damasco um discípulo chamado Ananias. O Senhor lhe apareceu numa visão e disse: Ao que ele respondeu: — Eis-me aqui, Senhor!
11 Yugugu lagagimu, At Nenasin ako en at yugugu dugwit, “Mondok yiluk, sup inis Mot-Mot yagalagwima ap Yudas amwa andoma ap ambi inis Saulus awi Tarusus menda belalit elak. Aren samban ogagyama,
11 Então o Senhor lhe disse:
12 hat Ananiyas en at adema nunggigya dogomindik, unggul hinggis vakbaluk, il mbuk aga ako sek ogagya abi vaga higyama, andoma elak o.”
12 e, numa visão, viu entrar um homem, chamado Ananias, e impor-lhe as mãos, para que recuperasse a vista.
13 Yugugu lagagimu, at Ananiyas ako en, “Nasin. At ap ako o Yerusalem hat haburi adik denek weyak ogonavit lagya yugwi ako an naruk hunggwis.
13 Ananias, porém, respondeu: — Senhor, de muitos tenho ouvido a respeito desse homem, quanto mal tem feito aos teus santos em Jerusalém.
14 Eke, yogak it hinis vaga samban ogasagwi menda ovok erogo vaginivit laik o, yiluk, it imam-imam enasini yugirigya lagama, E o, yagaorikmu, waga o.”
14 E aqui em Damasco ele tem autorização dos principais sacerdotes para prender todos os que invocam o teu nome.
15 Yugogogi ovara, Nenasin en at Ananiyas yugugu dugwit, “Elak! Ap andi it weram Yakuri dek menda inim, it enasini ap ombok ininis werek menda inim, it Iserali ovok erogo inim, An ninis enelup erogo yugirigya dogopwak yiluk, nayeloman denogo bagirikmu, yugirilak.
15 Mas o Senhor disse a Ananias:
16 Eke, at Saulus ako, an navikit agyama, anggin-mbanggin okbagu dogop ako anen yugugu dogosogon o,” yiluk, abi vaga yugugu hagagi.
16 Pois eu mesmo vou mostrar a ele quanto deve sofrer pelo meu nome.
17 Yugugu higya lagagimu, o andoma lagagi. Lagya lagagirik, ap ako amwa nunggigya lagagirik, inggis Saulus unggul vakbaluk, yugugu dugwit, “Naswe Saulus wai. Hat hil sek agya, Averiniki hendawima des yi nunggwigya, ogagya hanok yiluk, hat sup vaga yoma wagyama At Nenasin Yesus hegen ako en, lakbani waga o,” yugogogi.
17 Então Ananias foi e, entrando na casa, impôs as mãos sobre Saulo, dizendo: — Saulo, irmão, o Senhor Jesus, que apareceu a você no caminho para cá, me enviou para que você volte a ver e fique cheio do Espírito Santo.
18 Ao yugugu hegek, il agut agagi lobalek ako bonggo erogo wambigya dugwit, il sek agagi. Il sek agya lagagirik, mondok iri lagagimu, ima wombabagagi.
18 Imediatamente caíram dos olhos de Saulo umas coisas parecidas com escamas, e ele voltou a ver. A seguir, levantou-se e foi batizado.
19 Ima wombabagya lagagimu, erom ninggya lagagirik anye agagi.
19 E, depois de comer, sentiu-se fortalecido. Saulo permaneceu alguns dias com os discípulos em Damasco.
20 Inim dugwit ‘Yesus andi Ala abut aro,’ yiluk, it ap Yakuri samban ogasagwima wene ako yugeregek lagya lagagi.
20 E logo, nas sinagogas, proclamava Jesus, afirmando que ele é o Filho de Deus.
21 Yugeragagi enaruk hunggugwarikmu, it ovok erogo “Wi,” yiluk vok yugu dugwit, “Avyak! O Yerusalem it Yesus inis vaga samban ogasagwi menda ovok enarit lagya laga andi, yogak o yoma it anderogo menda hawen, heda maginiviluk it ap imam-imam enasini enadema bisa lagiluk waga ako en yagaliga yi dek a?” yiluk, yugu lagagwa.
21 Todos os que ouviam Saulo estavam atônitos e diziam: — Não é este o que exterminava em Jerusalém os que invocam o nome de Jesus e veio para cá precisamente para prender e levá-los aos principais sacerdotes?
22 Anderogo at yugu lagagwa ovara, at Saulus ako en, wene yugirigya dugwit, ‘Yesus andi Nenowa Inis Ombok Ala en denogo bagagi Keretus aro’, yiluk, avyarat ombarupwak yiluk, ‘Anderogo ogagya lagagi o,’ yiluk, yagan lagya ako adigat mbigalit lagu dugwit, it Yakuri menda o Ndamasik welagagwa ako enane nggarogo yubuk erogo okbogogi.
22 Saulo, porém, mais e mais se fortalecia e confundia os judeus que moravam em Damasco, demonstrando que Jesus é o Cristo.
23 Andi halok, hivis it Yakuri menda en, ‘Saulus warusogon o,’ yiluk, hologo bagagwa.
23 Decorridos muitos dias, os judeus resolveram matar Saulo,
24 Hologo bagagwa ako at Saulus aruk hobaluk werekma, ndugwis ambi vaga waruguluk, o kota nunggwisagwima o hup dingga hanjalek welagagwa.
24 mas ele ficou sabendo do plano deles. Dia e noite guardavam também os portões da cidade, para o matar.
25 Welagagwa ovara, at Saulus aori en o hup mburin yum yugup vaga yedogo baluk, heda yidilogo leget ovasugorok weram wibagagwa. |alt="Paul being let down in basket — LB00333b or HK00332b" src="LB00333B.jpg" size="col" loc="ACT.9.25" copy="Horace Knowles revised by Louise Bass © The British & Foreign Bible Society, 1994." ref="Lakbogogi Wene 9:25"
25 Mas os discípulos de Saulo tomaram-no de noite e, colocando-o num cesto, desceram-no pela muralha.
26 Wibagu lagagwama, o Yerusalem lagya lagagirik, it Yesus ane wogogwa menda ako inim dambuligiluk ogagagi ovara, it ovok en at Yesus ane waliga menda dek atma yiluk, enalon en, ‘Oma,’ yugigitek mbup yagagwa.
26 Quando chegou a Jerusalém, Saulo procurou juntar-se aos discípulos de Jesus. Porém todos tinham medo dele, não acreditando que ele fosse discípulo.
27 Mbup yugu lagagwama, at Mbarenabas ako en wolok it lakbogogi ako enadema lagya lagagirik, at Saulus sup vaga lagya dugwit, Nenasin Yesus il hagagi wene inim, At Nenasin en yugogogi wene inim, eke, Ndamasik andoma alon dek dugwit Yesus inis vaga yugirigya lagagi wene inim, mbilinogo yugeragagi.
27 Mas Barnabé, tomando-o consigo, levou-o aos apóstolos. Contou-lhes como Saulo tinha visto o Senhor no caminho, e que o Senhor tinha falado com ele. Também contou como, em Damasco, Saulo tinha pregado ousadamente em nome de Jesus.
28 Yugirigya lagagimu at inim dambulik dugwit, at mondok alon dek, Nenasin Yesus inis vaga o Yerusalem wene vagalogo yugeregek lagya lagagi.
28 E Saulo ficou com eles em Jerusalém, entrando e saindo, pregando ousadamente em nome do Senhor.
29 Yugeregek lagya dugwit, it ap Yakuri menda ovara, Yunani enane yagalagwi menda ako inim enane yugu dugwit, wene onggo-onggo yugu-selok, it ako en at warup umbutugwa.
29 Falava e discutia com os helenistas, mas eles procuravam matá-lo.
30 ‘Warusogon o,’ yugwi ako, it nenaswei Ala aburi enaruk hunggu lagagwarik, Saulus wolok, Kaisareya lakluk, andoma en o Tarusus lakbagagwa.
30 Quando isto chegou ao conhecimento dos irmãos, levaram Saulo até Cesareia e dali o enviaram para Tarso.
31 Lakbagu lagagwarik, it Ala aburi o Yudeya menda inim, o Nggalileya menda inim, o Samariya menda inim, nadok-kadok ogonivit lagatek iniselok, enendawi ugun dugwit, enendawi hoda agwi, Averiniki en yonggarinipu hegek Enasin Yesus enalon umbutu dugwit, eneyave wisane wigalagwi, ogagagwa.
31 Assim, a igreja tinha paz por toda a Judeia, Galileia e Samaria, edificando-se e caminhando no temor do Senhor; e, no consolo do Espírito Santo, crescia em número.
32 Wigalagu-sigik, at Peterus ako yi awi ndi awi andoma yogonigik lagya dugwit, Ala aburi adik denek o Lida agarwik ako bigisa lagagi.
32 Passando Pedro por toda parte, foi também visitar os santos que moravam em Lida.
33 Bigisa lagya lagagirik, andoma dugwit, ap ambi inis Eneas inggis-isok yidugup menda nggilik hegek 8 tahun ogagagi werekma, il hagagi.
33 Encontrou ali certo homem, chamado Eneias, que havia oito anos jazia de cama, pois era paralítico.
34 Higya lagagirik, Peterus en at yugugu dugwit, “Eneas wai. Yesus Keretus en sek okhetarikmu, mondok iri dogomindik, ndalek nogo yiliga menda andi yunggul hedoman o,” yiluk, ao yugugu hegek, mondok yagagi.
34 Pedro lhe disse: — Eneias, Jesus Cristo cura você! Levante-se e arrume a sua cama. Ele imediatamente se levantou.
35 At mondok yagagi ako, it o Lida menda inim, o Saron menda inim, ovok erogo inil hugu lagagwarik, it weyak ogagu lagagwa mbo baluk, Nenasin Yesus ane wogogwa.
35 Todos os habitantes de Lida e da região de Sarom viram Eneias e se converteram ao Senhor.
36 Eke, hwa Yesus ane wogogi ambi inis Tabita o Yope welagagi. (Hwa inis andi Yunani enane vaga, Ndorokas.) At hwa ako ap akwa sek adigat ogarit lagya, ininggis dek iniselok yonggarinipu, ogagya lagagi.
36 Em Jope havia uma discípula chamada Tabita, nome este que, traduzido, é Dorcas. Ela era notável pelas boas obras e esmolas que fazia.
37 Ogagya werekma, eyave aup edup agya lagagirik hombagagi. Hambigya lagagimu, nggamo warogo handimen kamar ogorekma hombalogo bagagwa.
37 Aconteceu que, naqueles dias, ela adoeceu e veio a morrer. Depois de a lavarem, puseram o corpo num quarto do andar superior.
38 O Lida en Yope horok atma, “Peterus waga o Lida agarik,” yiluk, yugwi it Yesus ane wogogwa enaruk hunggu lagagwarik, at ako hodorogo warupwak yiluk ap mberen yonggo lakbogogwa.
38 Como Lida ficava perto de Jope, os discípulos, ouvindo que Pedro estava ali, enviaram-lhe dois homens com o seguinte pedido: — Não se demore em vir até nós.
39 Lakbogogwa yugiri lagu lagagwama, at Peterus inim wagu lagagwarik, wolok handimen kamar ogorek ap nggorakma akoma unggugwa. Akoma it akwa sogwa ako en, “Hwa yi, ninim dugwit, yum ilim inim, weram inim manggatu laga yi hil o,” yiluk likugu dugwit, yup yagagwa.
39 Pedro se aprontou e foi com eles. Quando chegou lá, eles o levaram ao quarto do andar superior. Todas as viúvas o cercaram, chorando e mostrando-lhe túnicas e vestidos que Dorcas tinha feito enquanto estava com elas.
40 Yup yagusim Peterus en, “Hit ovok erogo wilitales,” yugirigya lagagirik, erambo yunggubaluk, samban ogagagi. Samban okbaluk, at hombagagi ako avikit bikhigya dugwit, “Tabita wai. Mondok iru,” yugugu lagagimu, il huvunik ako venggenogo Peterus il higya lagagirik, nggilik ako mondok yagagi.
40 Mas Pedro mandou que todos saíssem, ajoelhou-se e orou; depois, voltando-se para o corpo, disse: — Tabita, levante-se! Ela abriu os olhos e, vendo Pedro, sentou-se.
41 Mondok iri lagagimu, at Peterus ako en inggis vagogo mondok okbagya lagagirik, it akwa sogwa ako inim, it avyarat umbutugwa ako inim, “Omanes,” yugeragagi wagu lagagwama, “Iluk aga yi, bikkanes,” yugeragagi.
41 Ele, dando-lhe a mão, ajudou-a a ficar em pé; e, chamando os santos, especialmente as viúvas, apresentou-a viva.
42 At Peterus hwa iluk erogo mendok okbagagi wene o Yope andoma ovok erogo wigalarit lagya lagagimu, ap akwa wisane enendawi Nenasin Yesus ovaga vanggabaluk avyarat umbutugwa.
42 Isto se tornou conhecido em toda a cidade de Jope, e muitos creram no Senhor.
43 Eke, at Peterus ako, o Yope andoma ap sapi agamut bunggulik sek ogagya lagagi menda inis Simon inim dugwit, ndugwis wisane welagagi.
43 Pedro ficou em Jope muitos dias, na casa de um curtidor chamado Simão.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.