Atos 26

Ala wene Nggem enane vaga dirup warek (NBQ) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Yugirigya lagagimu, at Agiripa en Paulus yugugu dugwit, “Hat ogagagin ako iru,” yiluk, yugugu lagagimu, Paulus agap wendak-hedagiluk wene adem sigam erogo avyarat yugeragiluk, inggi-vaga en, “Mbauk dogones,” yugirigya lagagirik,
1 Agripa disse a Paulo: — Você pode apresentar a sua defesa. Então Paulo estendeu a mão e fez a sua defesa, dizendo o seguinte:
2 “Ai, nasin RajaAgiripa wa. It Yakuri en, 'Yerogo ogagagi, nderogo ogagagi,' novaga belagwi andi, o yogak hat hivaga vagalogo yukhirisogon andi, nendawi adenggen agirik o.
2 — Rei Agripa, eu me sinto muito feliz em poder estar hoje diante do senhor para me defender de tudo o que os judeus me acusam.
3 Nit Yakuri ogasagwi menda inim, wene ngga menda yidibaluk yagalagwi inim, hat ovok helup atma, yegek lagya neyagek, 'Hanggon,' nombarubuk, nasin.”
3 E especialmente feliz porque o senhor conhece muito bem todos os costumes e questões dos judeus. Portanto, peço que o senhor me escute com paciência.
4 “O muk avyak maduk nawi adem vaga dugwit, ogarit lagya, andi okbaluk, o Yerusalem dugwit ogagya, ogagya lagagis ako, it Yakuri menda ovok enelup aro.
4 — Todos os judeus sabem como tenho vivido no meio do meu povo e também em Jerusalém, desde a minha juventude até hoje.
5 Nit Yakuri wene yugup wokbaluk ogasagwi menda andi, it nin enane anye vaga yagan nagu lagagwa Parisi menda ako, an ogo it ninim yagan lagya lagagis ako, o muk en enelupma, vagalogo yukheraup embetao halok andi, yukheramwak.”
5 Eles sempre souberam — e podem confirmar isso se quiserem — que desde o começo fui membro do partido dos fariseus , o mais rigoroso da nossa religião.
6 “Eke, yogak Ala en nenasini avyarat nggatuk erogo yugeragagi ako wene nape wenggelek agirik andi vaga woknombolok nawene diluguluk, bani wagao inigis.
6 E agora estou aqui sendo julgado porque tenho esperança na promessa que Deus fez aos nossos antepassados.
7 Avyarat nggatuk erogo yugeragagi ako nit Yakup aburi nininis unggul 12 suku ako en, ‘Atma arisogon, ai!’ yiluk, umbutu dugwit, o hup-dingga, nenendawi eve vaga, Ala siyabelagwi. An ogo wene andi, nape wenggelek agirik andi vaga it Yakuri en naruguluk, wene novaga bagaoma, nasin!
7 Todas as tribos do nosso povo, que adoram a Deus dia e noite, também esperam ver o cumprimento dessa promessa. É por causa dessa esperança, ó rei, que estou sendo acusado pelos judeus.
8 Anderogoma, hit nggarogo yiluk At Ala en avakwa hambisagwima en iniluk erogo mondok okbisaup andi meyan ombasagwi?”
8 Por que é que vocês, judeus, acham impossível crer que Deus ressuscita os mortos?
9 “Eke an ogo endak At Yesus Nasaret menda andi, inis wiyiknom-weyaknom erogo bayogon imbitya lagagirik,
9 E Paulo disse ainda: — Eu mesmo pensava que devia fazer tudo o que pudesse contra a causa de Jesus de Nazaré.
10 o Yerusalem dugwit, anderogo ogagya lagagis. Ogagya dugwit, it ap imam-imam enasini ako en yuknogogwa vaga it Ala aburi adik denek eneyave wisane heda marogo lembaga mabisa lagya, eke, 'Enarup a, dek a?' yugu-selok, anen, 'Enarup aro,' yugirigya, ogagya lagagis.
10 E foi o que fiz em Jerusalém. Recebi autorização dos chefes dos sacerdotes e prendi muitos seguidores de Jesus. Quando eram condenados à morte, eu também votava contra eles.
11 It Yakuri samban ogasagwima dombok edup-mbedup okbugu, eke, 'At Yesus inis wiyiknom-weyaknom erogo bas o,' yiluk, nane anye vaga yugirigya, ogagya lagagis. It avyarat ombasagwi andi, mondok nanggon inimbita dugwit, naninis ane yagan lagya neyalok, avakwa nin wisane enamwa o adumu andoma at enarigiluk, enamusek-enamusek lagya lagagis,” yiluk, yugeragagi.
11 Durante muito tempo eu os castiguei em todas as sinagogas e os forcei a negar a sua fé. Tinha tanto ódio deles, que até fui a outras cidades para persegui-los.
12 Yugirigya lagagirik, “Anderogo ogarit lagyama, o ambi vaga it imam-imam enasini en, 'Anderogo ogwarup o,' yiluk, lakbanunggu lagagwama, o Ndamasik sup vaga lagya dugwit,
12 E Paulo continuou: — Foi por isso que viajei para a cidade de Damasco, levando autorização e ordens dos chefes dos sacerdotes.
13 dingga naswei ninim lagusim, mbogot-vaga en abinak yevedogo nit nenadema wambu wagagi. Mo il abya andi horok maduk, nasin. Eke, andi ogagagi ako andi, abya mondok eve iya erogo higya lagagirik,
13 Mas aconteceu, ó rei, que na estrada, ao meio-dia, veio do céu uma luz mais brilhante do que o sol, a qual brilhou em volta de mim e dos homens que estavam viajando comigo.
14 nit ovok wen vaga ndun yugu lagagumu, Iberani enane vaga yuknugu dugwit, ‘Saulus wai. Saulus wai. Hat nggarogo yiluk an anggin-mbanggin erogo nasiga? Hat ninim ogorek dogosogon halok, hat hivis hilup arisogon atma, hat nggarogo yiluk anderogo ogarit landiga yi?’ yiluk, iris naruk hunggu lagagirik,
14 Todos nós caímos no chão, e eu ouvi uma voz me dizer em hebraico : “Saulo, Saulo! Por que você me persegue? Não adianta você se revoltar contra mim.”
15 ‘Ai, Nasin. Hat sa o?’
15 — Então eu perguntei: “Quem é o senhor?” — E o Senhor respondeu:
16 Hat nayeloman akluk, yogak ogagya neyagen inim, hivis ogarit lagya dogop yukhirisogon ako inim, wene andi menda yugeregek lagya dogop denogo bagagiluk, yukhiri wagima, mendek iru.
16 Mas levante-se e fique de pé. Eu apareci a você para o escolher como meu
17 It ap Yakuri inim, it weram Yakuri dek menda inim, enadema lakbagamima, iren andoma weyak okbagagu-selok, hagap wendatya dogosogon.
17 Vou livrar você dos judeus e também dos não judeus, a quem vou enviá-lo.
18 It o hup ovagak agarwik ako, inil venggenogo bisiluk, awiyama nunggu wagwi, eke, at ibilis avema bogogirikmu en wulukluk, Ala avema nunggu wagwi, ogarusogom, yumwak yiluk, lakbagasogon. It ako enendawi novaga vanggabaluk avyarat numbutwi-selok, enomaluk Ala en dek erogo bisiluk, at aburi denogo bogogirikmu inim lobalogo bisamwak yiluk, lakbagasogon,’ yiluk, yuknogogi,” yugeragagi.
18 Você vai abrir os olhos deles a fim de que eles saiam da escuridão para a luz e do poder de Satanás para Deus. Então, por meio da fé em mim, eles serão perdoados dos seus pecados e passarão a ser parte do povo escolhido de Deus.”
19 Yugirigya lagagirik, ambi inim yugirigya dugwit, Nasin Agiripa. Mbogot vaga en an nogo heda nabi heda yuknugu sigam hagagis ako, an ogagetek agirik andi dek.
19 E Paulo terminou, dizendo: — Portanto, ó rei Agripa, eu não desobedeci à visão que veio do céu.
20 Yuknogogi ako endak erogo it o Ndamasik agarwik ako yugirigya, o Yerusalem agarwik ako yugirigya, andi okbaluk, o Yudeya avilis ambot inim, it weram Yakuri dek menda inim, yugeregek lagya, ogagya dugwit, Hit ovok henendawi wenggebaluk, henomaluk vagalogo mbo bagu dogones. Eke, henomaluk mbo baluk, Ala musek lagwi avyarat henombarupwak yiluk, yi ogagek ndi ogagek eyave adigat ogarit lagu dogones, yiluk, yugirigya lagagis.
20 Anunciei a mensagem primeiro em Damasco e depois em Jerusalém, em toda a região da Judeia e entre os não judeus. Eu dizia a todos que eles precisavam abandonar os seus pecados, voltar para Deus e fazer coisas que mostrassem que estavam, de fato, arrependidos.
21 “Anderogo yugeregek lagya lagagis andi vaga it Yakuri en Ala awi valekma andoma vakbaniluk, naruguluk ogagagwa menda,
21 Foi por isso que alguns judeus me agarraram quando eu estava no pátio do Templo e quiseram me matar.
22 o endak en yogak hudi, Ala en yonggatnita hegek niluk dugwit, it ap ininis werek inim, ininis dek inim, yugeraliga. Yugeraliga andi, wene adik menda ambi yugeregetek. Ata, ap Ala en yugirigya hegek yugurugu lagagwa navi-navi ako inim, at Musa inim, 'Anderogo ogarisogon o,' yiluk, avok yugurugu lagagwa wene ako vagalogo yugeraliga.
22 Mas até hoje Deus tem me ajudado, e por isso estou aqui trazendo a sua mensagem a todos, tanto aos humildes como aos importantes. Pois eu digo a mesma coisa que os profetas e Moisés disseram que ia acontecer.
23 At Ala en denogo mekbagagi Keretus ako, nit Yakuri menda inim, it weram Yakuri dek menda inim, o awiya erogo bugu dogogiluk, yagan warogo hambigya dogomindik, hambuluk lendagwima en endak iluk akluk mendok yisogon o, yiluk, yugu lagagwa ako yugeraliga,” yiluk, yugeragagi.
23 Eles afirmaram que o Messias precisava sofrer e ser o primeiro a ressuscitar, para anunciar a luz da salvação tanto aos judeus como aos não judeus.
24 Paulus en wene andi ao yugirigya hegek, at Vetus ako ane ombok vaga iri dugwit, “Paulus wai. Hat nenek heyagi! Yi wene ndi wene mamulhedegek lagya vaga nenek hak yagan lagya heyagi.”
24 Quando Paulo estava se defendendo assim, Festo gritou: — Paulo, você está louco! Estudou tanto, que acabou perdendo o juízo!
25 Yugugu lagagimu, Paulus en, “Hinis mondok siyalek agindik nasin Vetus wai. An nenek dek o. An nendawi sek en avyarat yukhisiga.
25 Paulo respondeu: — Eu não estou louco, Excelência; estou em perfeito juízo e digo a verdade.
26 Nasin Agiripa wai. An wene yugeraliga andi, mbauk hwilago yugirigya lagibuk o. Wene an yugeraliga ako andi, hat nasin Agiripa ogo, hinggut andi dek, mondok helup imbiti. Wene andi ovok helupma, nalon dek dugwit, yukhisiga.
26 Eu posso falar diante do rei Agripa com toda a coragem porque tenho a certeza de que ele conhece todas essas coisas muito bem, pois não aconteceram em nenhum lugar escondido.
27 Nenasin Agiripa. It ap navi-navi Ala en yugirigya hegek yugurugu lagagwa wene ako, hat avyarat ombasiga a, dek a? Avyarat ombasiga an nelup.”
27 Então Paulo disse ao rei: — Rei Agripa, o senhor crê nos profetas? Eu sei que crê!
28 Yugugu lagagimu, at Agiripa en Paulus yugugu dugwit, “O yogak yi vaga at un mbikit an ap Kerisen menda okbanup embeten?”
28 Agripa respondeu: — Você pensa que assim, em tão pouco tempo, vai me tornar cristão?
29 Yugugu lagagimu, at Paulus en, “Nasin o. Hat hadigat wanok yiluk yukhisigadek. Hat inim, it yogak hulisagwi ovok inim, an heda maknetao hak makinivup dek ovara, an Keretus wene wagagis hak, yogak waup halok, yogak at wugwi, eke, hivis waup halok, hivis at wugwi, ogarovovok yiluk, an henake Ala yugisiga,” yiluk, yugogogi.
29 Paulo disse: — Pois eu pediria a Deus que, em pouco ou muito tempo, não somente o senhor, mas todos os que estão me ouvindo hoje chegassem a ser como eu, mas sem estas correntes.
30 Yugugu lagagimu, enasin inis ombok ako inim, enasin gubernur ako inim, hwa Mberenike inim, it avakwa horaik welagagwa ako inim, ovok mendok yiluk,
30 Aí o rei Agripa, o Governador, Berenice e todos os que estavam com eles se levantaram
31 wunggu lagagwarik, “Weyak ogaguselok, heda marogo mabiselagwima mabugwis, initwis, ogasagwi menda anderogo ambi ogagetek higyo,” yiluk, ambi yugigik ogagu lagagwarik,
31 e saíram, comentando: — Este homem não fez nada para merecer a morte, nem para estar preso.
32 at Agiripa en Vetus ako yugugu dugwit, “At ap andi, nasin Kaisar nawene amburup mbalupwak o, yilipuk en, yogak heda mago agarik ako visilogo balip,” yiluk, yugogogi.
32 Então Agripa disse a Festo: — Ele já podia estar solto se não tivesse pedido para ser julgado pelo Imperador.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.