Mateus 23

To Ngü Mürü ka Me bete Gina Ngü (S Sudan) (MUH) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Fütanga ngü la, fü Yesu arü amala ngü fü wü kpara ka-ye, de mere bi wü kpara la ꞌburu,
1 Então Jesus falou à multidão e aos seus discípulos.
2 — ausente —
2 Ele disse:
3 — ausente —
3 Por isso vocês devem obedecer e seguir tudo o que eles dizem. Porém não imitem as suas ações, pois eles não fazem o que ensinam.
4 Wüh ngbü eza wü gara mere bi rïrï ka-wü, eo kpekpeke füh Rïrï ka Me, baka mere tiri e, te ewü ngbü eo gbü nzö wü kpara. Amba cu de-ewü bane, wüh mere Rïrï engu la nda-wü de!
4 Amarram fardos pesados e os põem nas costas dos outros, mas eles mesmos não os ajudam, nem ao menos com um dedo, a carregar esses fardos.
5 Wü mürü rïrï la, wüh ngbü emere mere bi wü rïrï ka gele ka-wü la, teka de wü kpara wu ani baka züka wü kpara ka Me. Teka ngü la, fü ewü angbü eba wü *Ngari Me eküte wü e, angbü ei eraku wü, wü gara gbü wü kpa wü. Fü ewü angbü fï bü eto bongo, te wüh ngbü emere tima ka Me di ne, eküte wü, teka fü wü kpara adi eceka ani ba wü züka kpara ka Me.
5 Tudo o que eles fazem é para serem vistos pelos outros. Vejam como são grandes os trechos das das suas
6 Kpah bala, wüh ngbü ele, de wü kpara ꞌburu di ecu ngü ani. Teka ngü la, te ewü koro gbü sü ka karama, anga te ewü rï kpa *esambü ka biti-te la, wüh le ꞌduwa adi engbü füh züka kpökpö, kpa engagira nü.
6 Eles preferem os melhores lugares nos banquetes e os lugares de honra nas
7 Kpah bala, te ewü maka te-wü de wü kpara te kaje la, wüh le de wüh di egü mandï fü ani, da ecu ngü ani acu, kpah da eï ani, ‘Mere kpara.’
7 Gostam de ser cumprimentados com respeito nas praças e de ser chamados de “mestre”.
8 — ausente —
8 Porém vocês não devem ser chamados de “mestre”, pois todos vocês são membros de uma mesma família e têm somente um Mestre.
9 — ausente —
9 E aqui na terra não chamem ninguém de pai porque vocês têm somente um Pai, que está no céu.
10 — ausente —
10 Vocês não devem também ser chamados de “líderes” porque vocês têm um líder, o
11 Te mü le angbü mere kpara esüka wü bu mü la, ah le de mü fü te-mü baka labï, te ngbü emere tima fü wü bu ye.
11 Entre vocês, o mais importante é aquele que serve os outros.
12 Te mü le ao te-mü memere la, Me ena adu ao mü baka labï. Amba te mü o te-mü baka labï la, Me ena adu ao mü mere kpara me-ye.”
12 Quem se engrandece será humilhado, mas quem se humilha será engrandecido.
13 Fü Yesu adu afü te-ye, akpo da emala ngü fü wü *mürü rïrï la, gü ba, “De-yi wü Farusi, te yi gü ba, ani de wü *mürü rïrï ne, Me ena ato mere kuru te yi te gara, angü yi de wü mürü mani. Yi gü ba, ani de züka wü kpara ka Me me-ani, amba yi le to ngari Me, de te ma ngbü emala ne, nda-yi de. Gara *siti ngü ka-yi te fa sü, angü yi ngbü kpah etïrï kaje fü wü gara kpara, de wüh mere e, ale to ngü ka Me la kpah de. Te di bala, yi de wü mürü mani!
13 — Ai de vocês,
14 De-yi wü mürü rïrï, Me ena ato mere kuru te yi te gara, angü yi de wü mürü mani. Yi ngbü ezi e ka wü würüse wökö gbü mani, ece ewü, eo gbü cïnga. Yi ngbü kpah eyi-ta Me, teka mere bi lö-ra, de wü kpara di ecu ngü ani, kpah teka fü ewü adi eceka ani ba kpeke wü kpara. Te di bala, yi ena amaka mere siti kuru te gara afa sü!
14 [— Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês exploram as viúvas e roubam os seus bens e, para disfarçarem, fazem longas orações! Por isso o castigo de vocês será pior!]
15 De-yi wü mürü rïrï, Me ena ato mere kuru te yi te gara, angü yi de wü mürü mani. Yi ngbü endoro gbü wü sü füh kotö ne ꞌburu, teka agïrï kpara te yi ena afü, de ah le ngü ka-ani la, gü ba, ah de zu ngü ka Me. Amba te kpara la du le ngü ka-yi eyi la, fü yi adu angbü erï engu, de mere bi wü siti ngü ka-yi, te yi ngbü emere ne. Te di bala, Me ena adu ato mere siti kuru te yi afa sü, angü yi rï engu de siti ngü ka-yi la me-yi!
15 — Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês atravessam os mares e viajam por todas as terras a fim de procurar converter uma pessoa para a sua religião. E, quando conseguem, tornam essa pessoa duas vezes mais merecedora do inferno do que vocês mesmos.
16 — ausente —
16 — Ai de vocês, guias cegos! Pois vocês ensinam assim: “Se alguém jurar pelo Templo, não é obrigado a cumprir o juramento. Mas, se alguém jurar pelo ouro do Templo, então é obrigado a cumprir o que jurou.”
17 — ausente —
17 Tolos e cegos! Qual é mais importante: o ouro ou o Templo que
18 — ausente —
18 Vocês também ensinam isto: “Se alguém jurar pelo altar, não é obrigado a cumprir o juramento. Mas, se jurar pela oferta que está no altar, então é obrigado a cumprir o que jurou.”
19 — ausente —
19 Cegos! Qual é mais importante: a oferta ou o altar que santifica a oferta?
20 — ausente —
20 Por isso, quando alguém jura pelo altar, está jurando pelo altar e por todas as ofertas que estão em cima dele.
21 — ausente —
21 Quando alguém jura pelo Templo, está jurando pelo Templo e por Deus, que mora ali.
22 Te mü ngbü ekïna te-mü te ïrï kpï la, mü ngbü dela kpah ekïna te-mü te ïrï Me, angü kpï de kpökpö ka Me.
22 E, quando alguém jura pelo céu, está jurando pelo trono de Deus e pelo próprio Deus, que está sentado nele.
23 De-yi wü *mürü rïrï, Me ena ato mere kuru te yi te gara, angü yi de wü mürü mani. Angü yi ngbü eo fïngangü ka-yi kpekpeke teka rïrï ka gele ka-yi. Baka te yi ngbü eto tari wü e ka-yi ꞌburu fü Mere Me ereke areke ne, ah esiti de. Amba yi le ato maguma yi fü Me de, teka ne? Yi le ale ta-ngü te wü mürü cïnga kpah de. Kpah bala, yi ngbü ekolo ngü ka wü kpara de mani. Yi ngbü emere ngü bala, teka ne? Dela ngü te siti gbü jia Me fa sü.
23 — Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês dão a Deus a décima parte até mesmo da hortelã, da erva-doce e do
24 Yi gü ba, ‘Ani ngbü erï wü bu ani,’ amba yi wu ngü ꞌburu ꞌburu de! Yi ngbü eo fïngangü ka-yi mba teka enga ngü cüküꞌdaye, fü yi adu ace memere na ne ka. Yi ngbü baka kpara te gü jia ye bü te enga bükümü cüküꞌdaye gbü ngu te engu le anzö, fü ah ayia aza bükümü asidi. Amba mere siti nzeke ladü gbü ngu la. Fü kpara la adu aza nzeke la, anzö, ami aguvu ye!
24 Guias cegos! Coam um mosquito, mas engolem um camelo!
25 De-yi wü mürü rïrï, Me ena ato mere kuru te yi te gara, angü yi de wü mürü mani. Angü maguma yi baka ndüꞌba anga sila, de te yi ngbü ezürü bü küküte ereke areke ne, amba yi zürü gbügbü na nda-yi de. Siti fïngangü, de ngü ka zi, bete gümü e sibi emaguma yi fa sü!
25 — Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês lavam o copo e o prato por fora, mas por dentro estes estão cheios de coisas que vocês conseguiram pela violência e pela ganância.
26 De-mü, te mü gü ba, ni de *Farusi ne, jia mü ni eyi ani! Ah le fü mü areke maguma mü, teka de wü kpara ꞌburu wu mü, gü ba, mü zu de kpara ka Me fanü.
26 Fariseu cego! Lave primeiro o copo por dentro, e então a parte de fora também ficará limpa!
27 De-yi wü mürü rïrï, Me ena ato mere kuru te yi te gara, angü yi de wü mürü mani. Yi baka wü mbükü te wüh fa de ründü reke areke, amba kpa gbügbü kpala, bü wü biki kpara, te zi eyi azi, te sese ngbü efu afu.
27 — Ai de vocês, mestres da Lei e fariseus, hipócritas! Pois vocês são como túmulos pintados de branco, que por fora parecem bonitos, mas por dentro estão cheios de ossos de mortos e de podridão.
28 Ah teka ngü ka-yi kpah bala. Wü kpara ngbü eceka yi baka züka wü kpara nda-wü bü kükürü, amba kpa emaguma yi, wü mani de wü *siti ngü sibi fa sü!
28 Por fora vocês parecem boas pessoas, mas por dentro estão cheios de mentiras e pecados.
29 De-yi wü mürü rïrï, Me ena ato mere kuru te yi te gara, angü yi de wü mürü mani. Yi ngbü esu wu te-yi, da ereke mbükü wü *mürü dofo ka Me ta gügü ne, gü ba, ani ngbü dela ecu ngü ewü.
29 — Ai de vocês,
30 Amba wü kundu yi ngbü mömörö wü mürü dofo la me-wü! Yi ngbü esu wu, gü ba, ‘Te ani ena adi ta ladü gbü wü re ka wü kundu ani de kpala la, de bane ani tï ale ngü ka-ewü, te ewü ngbü mömörö wü mürü dofo la, nda-ani de.’
30 E dizem: “Se tivéssemos vivido no tempo dos nossos antepassados, não teríamos feito o que eles fizeram, não teríamos matado os profetas.”
31 Amba ngü ka-yi de te yi ngbü emere la, ah kpah baka nda wü kundu yi, angü yi le amörö ra, kpah baka te wü kundu yi mörö wü mürü dofo la. Teka ne de, angü yi le aje ngü ka-ra, te ma ngbü erï yi di ne, nda-yi kpah de.
31 Assim vocês confirmam que são descendentes daqueles que mataram os profetas.
32 Ngü ma! Ah le de yi mere siti ngü la emere bala eküte ra, angü maguma yi ngbü fï bü enzu, baka nda wü kundu yi!
32 Portanto, vão e terminem o que eles começaram!
33 Yi de siti wü kpara baka wü kpürü! Yi ngbü fï bü da emömörö wü kpara! Yi ena aküwa neh baye baye? Te di bala, Me ena ato mere siti kuru te yi, te gara.
33 Cobras venenosas, ninhada de cobras! Como esperam escapar da condenação do inferno?
34 Amba fanü fanü, Me le ta eyi fü yi aküwa. Te di bala, fü Me amala, gü ba, ni ena atima wü mürü dofo kpaka yi, kpah de wü kpeke kpara, te ewü ena arï yi de ngari ni, Me, teka fü yi afü maguma yi, adu kpaka ni. Amba wüh ena arï yi de ngü la bala ma! Yi tï ale ngü ka-ewü la nda-yi de! Yi ena abere gara ewü, amörö füh *rü gbegbete. Fü yi asüma gara ewü gbü jia wü kpara ꞌburu. Yi ena aliki kpah gara ewü gbü wü mere kötï ka-yi asidi.
34 Pois eu lhes mandarei profetas, homens sábios e mestres. Vocês vão matar alguns, crucificar outros, chicotear ainda outros nas
35 — ausente —
35 Por isso Deus castigará vocês pela morte de todas as pessoas inocentes que os antepassados de vocês mataram, desde a morte do inocente Abel até a de Zacarias, filho de Baraquias, que vocês mataram entre o Templo e o altar.
36 — ausente —
36 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: o castigo por tudo isso cairá sobre o povo de hoje.
37 Fü Yesu adu angbü de mere cïnga, gü ba, “Ööö! Yi ceka la mere cïnga te ena amaka wü kpara ka Yerüsalema ne te gara! Angü wüh ngbü emömörö wü mürü dofo, te Me ngbü etima fü ewü ne ꞌburu amörö asidi. Ma ngbü ta ele abiti wü di enga *Yïsarayele ꞌburu, teka aküwa ewü, baka yï-ngü te ngbü ebiti wü di enga ye, esa mbula ye, amba wüh le nda-wü de!
37 Jesus terminou, dizendo:
38 Te di bala, Me tï ale ngü ka-ewü kpah de! Ah ena ayia ka-ye ace mere Kambü ka-ewü, ka Me, agbü Yerüsalema de kpala. Fü wü vügü akoro, amümürü mere Kambü la, de mere kötï ka-ewü ꞌburu, te gara.
38 Agora a casa de vocês ficará completamente abandonada.
39 Ma emala fü yi dene zu ngü. Wüh tï awu ra tïne de, zalü te ewü ena afü maguma wü, adu ale ngü ka-ra, gü ba, Me tima ra me-ye fanü.”
39 Eu afirmo que vocês não me verão mais, até chegar o tempo em que dirão: “Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor!”

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.