Gênesis 29
To Ngü Mürü ka Me bete Gina Ngü (S Sudan) (MUH) vs ARIB
1 Fütanga ngü la, fü *Yakobo ayia anü, anü teka mere bi wü sïkpï. Fü ah anü akoro gbü tö ka Padanarama,
1 Então pôs-se Jacó a caminho e chegou à terra dos filhos do Oriente.
2 kpa füh du-kpa-ngu te di ede Arana, te di mba ce edere sü gbü gü. Bi wü kambiliki ta ladü, te ewü ra kötö gbü wü da-sü bata, ede du-kpa-ngu la. Angü dela ta du-kpa-ngu, de te wü nü ka wü kpara ka Arana ngbü enzö ngu ꞌburu gbügbü na sela.
2 E olhando, viu ali um poço no campo, e três rebanhos de ovelhas deitadas junto dele; pois desse poço se dava de beber aos rebanhos; e havia uma grande pedra sobre a boca do poço.
3 Wüh ngbü ta eni mö du-kpa-ngu la de mere siti teme, angü wü nü ka gü ena adoto jijia na, asiti. Fü wü kpara, de te ewü ngbü eceka kpï fütanga wü nü ka-wü la, adi ekoro ebiti te-wü ꞌburu feke, teka fü ewü adi ewara mere siti teme engu la emö du-kpa-ngu la asidi. Fü ewü adu ato ngu fü wü nü ka-wü. Te wü nü nzö ngu eyi la, fü ewü adu kpah, awara teme la, alügü te nga ye, ani emö du-kpa-ngu la, angü biri kpara tï awara teme engu la kpikpi ye ne nda de.
3 Ajuntavam-se ali todos os rebanhos; os pastores removiam a pedra da boca do poço, davam de beber às ovelhas e tornavam a pôr a pedra no seu lugar sobre a boca do poço.
4 Te Yakobo koro tete kpa füh du-kpa-ngu la, fü engu amala ngü fü wü kpara, te ewü ngbü ecï wü nü ka-wü la, gü ba, “Wü di enga ni ni deyï, ïrï sü ka-wü ne, neh baye?” Fü ewü alügü ngü, gü ba, “Ïrï sü ka-ani ne de Arana.”
4 Perguntou-lhes Jacó: Meus irmãos, donde sois? Responderam eles: Somos de Harã.
5 Yakobo gü ba, “Te di bala ne, wüh wu Labana ye Nayora ne kpo?” Wüh gü ba, “Ani wu engu kpo.”
5 Perguntou-lhes mais: Conheceis a Labão, filho de Naor; Responderam: Conhecemos.
6 — ausente —
6 Perguntou-lhes ainda: vai ele bem? Responderam: Vai bem; e eis ali Raquel, sua filha, que vem chegando com as ovelhas.
7 — ausente —
7 Disse ele: Eis que ainda vai alto o dia; não é hora de se ajuntar o gado; dai de beber às ovelhas, e ide apascentá-las.
8 — ausente —
8 Responderam: Não podemos, até que todos os rebanhos se ajuntem, e seja removida a pedra da boca do poço; assim é que damos de beber às ovelhas.
9 — ausente —
9 Enquanto Jacó ainda lhes falava, chegou Raquel com as ovelhas de seu pai; porquanto era ela quem as apascentava.
10 — ausente —
10 Quando Jacó viu a Raquel, filha de Labão, irmão de sua mãe, e as ovelhas de Labão, irmão de sua mãe, chegou-se, revolveu a pedra da boca do poço e deu de beber às ovelhas de Labão, irmão de sua mãe.
11 — ausente —
11 Então Jacó beijou a Raquel e, levantando a voz, chorou.
12 — ausente —
12 E Jacó anunciou a Raquel que ele era irmão de seu pai, e que era filho de Rebeca. Raquel, pois foi correndo para anunciá-lo a, seu pai.
13 Te Labana je ngü la, gü ba, loko ni koro eyi, fü engu ayia de woro, anü amaka Yakobo, atï tete, afaka engu, adu de engu kpa ekötï. Fü Yakobo ayia atï te nga-ngü de te engu koro di ne, amala ꞌburu fü loko ye.
13 Quando Labão ouviu essas novas de Jacó, filho de sua irmã, correu-lhe ao encontro, abraçou-o, beijou-o e o levou à sua casa. E Jacó relatou a Labão todas essas, coisas.
14 Fü Labana ayia amala ngü fü Yakobo, gü ba, “Ye zu de loko ni, te ye koro guvu ni.” Fü Yakobo ayia angbü gba loko ye sela teka fe biringbö.
14 Disse-lhe Labão: Verdadeiramente tu és meu osso e minha carne. E Jacó ficou com ele um mês inteiro.
15 Fütanga fe biringbö la, fü Labana awu, gü ba, Yakobo de kpeke kpara, te ngbü emere tima mbi mbi mbi. Fü Labana amala ngü fü Yakobo, gü ba, “Yakobo deyï, angü tima, de te ye ngbü emere fü ni sene ne, ngbü ele ta-ngü te ni ꞌduwa ba-neh-ene-la. Te di eyi bala ne, ni ele ato e fü ye da tima la. Ni wu ngbürü kpo, gü ba, ye zu de loko ni ne, amba kpara tï amere tima bü kükürü bala de. Te di bala, ah le de ye mala nga mene e, te ye ngbü ele, de ni to fü ye, da tima te ye ngbü emere fü ni ne.”
15 Depois perguntou Labão a Jacó: Por seres meu irmão hás de servir-me de graça? Declara-me, qual será o teu salário?
16 Labana, mü ta de wü di mü, wü jaji würüse ꞌbasu. Ïrï gina de Leya, ïrï jaji engu nda de Rayele.
16 Ora, Labão tinha duas filhas; o nome da mais velha era Léia, e o da mais moça Raquel.
17 Jia Leya ka-ye ta mba fi fi fi bane. Gbüra Rayele reke nda-ye areke ngüra ngüra bala.
17 Léia tinha os olhos enfermos, enquanto que Raquel era formosa de porte e de semblante.
18 Yakobo ngbü ta ele Rayele ka-ye nda cu efa sü. Baka te Labana mala ngü fefe, gü ba, “E te ni ena ato fü ye da tima neh ene?” ne, fü Yakobo ayia amala ngü fü Labana, gü ba, “Loko ni, ni ngbü ele de ye to ye ye Rayele ne fü ni, wara ni tete. Ni ena amere tima fü ye teka wü re lorozi.”
18 Jacó, porquanto amava a Raquel, disse: Sete anos te servirei para ter a Raquel, tua filha mais moça.
19 Labana gü ba, “Ah de züka ngü, te ni ena ato ye ni fü ye, angü ni le ato ye ni fü ganzi kpara nda-ni de. Te di bala, ye ngbü engbü gba ni sene, de ye mere tima la.”
19 Respondeu Labão: Melhor é que eu a dê a ti do que a outro; fica comigo.
20 Fü Yakobo ayia angbü gba Labana sela, da emere tima la teka wü re lorozi. Wü re de lorozi la, ga gbü jia Yakobo nda kpo de, angü engu le ta Rayele cu fa sü.
20 Assim serviu Jacó sete anos por causa de Raquel; e estes lhe pareciam como poucos dias, pelo muito que a amava.
21 Te wü re de lorozi la nza tete, fü Yakobo amala ngü fü Labana, gü ba dene, “Loko ni deyï, ye to wara ni eto, de ni ngbü ake di. Angü tima te ye to fü ni ne nza eyi.”
21 Então Jacó disse a Labão: Dá-me minha mulher, porque o tempo já está cumprido; para que eu a tome por mulher.
22 Fü Labana ayia ale ngü la. Fü engu ayia amere mere siti karama, aï mere bi wü kpara, de wüh koro gbü karama la.
22 Reuniu, pois, Labão todos os homens do lugar, e fez um banquete.
23 Te ra tï tete, gbü sïkpï ka karama la, fü Labana ayia amere mani, aza gina ye ye de Leya ne, anü de engu, ato fü Yakobo da Rayele. Amba Yakobo, mü wu bala nda-mü de. Fü Yakobo ayia angbü ake Leya.
23 À tarde tomou a Léia, sua filha e a trouxe a Jacó, que esteve com ela.
24 (Fü Labana ayia ato gara labï ka-ye, jaji würüse, de ïrï ye Zerïfa fü Leya, da ah di ele ta-ngü tete.)
24 E Labão deu sua serva Zilpa por serva a Léia, sua filha.
25 Te kpï seke tete, Yakobo ga, ni ceka kpï bane de, gbo! te Leya! Ah de Rayele nda de! Fü maguma Yakobo ayia anzu ꞌduwa ba-neh-ene-la. Fü ah anü amaka Labana, amala ngü fefe, gü ba dene, “Ye mere de ni de bane neh ene ngü ne? Ye mere mani fü ni bala teka ne? Ni mere ta tima teka wü re de lorozi ne, nda-ni teka Rayele. Ni mere ta tima la teka Leya?”
25 Quando amanheceu, eis que era Léia; pelo que perguntou Jacó a Labão: Que é isto que me fizeste? Porventura não te servi em troca de Raquel? Por que, então, me enganaste?
26 Fü Labana alügü ngü fü Yakobo, gü ba, “Ni ena aza jaji, ato fü komoko, ace gina, ao neh mbi mbi baye baye? Dela gele ka-ani nda de.
26 Respondeu Labão: Não se faz assim em nossa terra; não se dá a menor antes da primogênita.
27 Ah ba ngü de, te ye le eyi la, de ye cï nga karama ka Leya, te ena anza feke. Angü wüh ena amere karama la teka mere bi sïkpï ba e lorozi. Te karama la nza eyi la, fü ni adu aza Rayele, ato kpah fü ye, wara ye tete. Fü ye adu kpah amere gara tima fü ni teka wü re lorozi.”
27 Cumpre a semana desta; então te daremos também a outra, pelo trabalho de outros sete anos que ainda me servirás.
28 Fü Yakobo ale ngü la.
28 Assim fez Jacó, e cumpriu a semana de Léia; depois Labão lhe deu por mulher sua filha Raquel.
29 (Fü Labana ayia kpah ato gara labï ka-ye, jaji würüse, de ïrï ye Bïla ne, fü Rayele, de ah di ele ta-ngü tete.)
29 E Labão deu sua serva Bila por serva a Raquel, sua filha.
30 Fü Yakobo ayia kpah, angbü ake Rayele. Fü Yakobo ale Rayele nda tïne ꞌduwa, afa Leya ka. Fü Yakobo adu kpah amere tima teka Rayele, teka wü re lorozi.
30 Então Jacó esteve também com Raquel; e amou a Raquel muito mais do que a Léia; e serviu com Labão ainda outros sete anos.
31 Fütanga ngü la, fü Yakobo adu aza wü wara ye la, angbü de ewü. Engu ngbü ta ele Rayele efa Leya di ka. Te Me wu, gü ba, Yakobo le ta Leya mbi mbi de ne, fü Me ato wazi fü Leya de ah di ebï ye. Fü Rayele angbü nda-ye bala, ah bï ye nda de.
31 Viu, pois, o Senhor que Léia era desprezada e tornou-lhe fecunda a madre; Raquel, porém, era estéril.
32 Fü Leya ayia abï gina enga ye, jaji komoko. Fü ah amala ngü, gü ba, “Me wu cïnga ni eyi, fü engu ayia ato wazi fü ni, abï ye dene. Angü watï ni ena adu ale ni, teka ye de te ni bï fefe na ne.” Fü ah ayia agü ïrï mbarase la Rübena teka ngü la.
32 E Léia concebeu e deu à luz um filho, a quem chamou Rúben; pois disse: Porque o Senhor atendeu à minha aflição; agora me amará meu marido.
33 Fütanga gina ye la, fü Leya abï kpah gara ye, jaji komoko. Fü ah amala ngü, gü ba, “Me wu eyi, gü ba, watï ni le ni de, fü engu ayia ato gara ye komoko, fü ni dene.” Fü ah ayia agü ïrï mbarase la Sïmïyona, teka ngü la.
33 Concebeu outra vez, e deu à luz um filho; e disse: Porquanto o Senhor ouviu que eu era desprezada, deu-me também este. E lhe chamou Simeão.
34 Fütanga engu la, fü Leya adu kpah abï gara ye komoko. Fü ah amala ngü, gü ba, “Watï ni ena adu tïne, ale ni, angü ni bï wü jaji komoko fefe na eyi bata dene.” Fü ah agü ïrï mbarase la *Levi teka ngü la.
34 Concebeu ainda outra vez e deu à luz um filho e disse: Agora esta vez se unirá meu marido a mim, porque três filhos lhe tenho dado. Portanto lhe chamou Levi.
35 Fü Leya adu kpah abï gara ye komoko. Ah gü ba, “Ni gbo nga ïrï Me fa sü, angü engu to gara ye komoko kpah eyi fü ni.” Fü ah ayia agü ïrï mbarase la *Yuda teka ngü la.
35 De novo concebeu e deu à luz um filho; e disse: Esta vez louvarei ao Senhor. Por isso lhe chamou Judá. E cessou de ter filhos.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 29, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.