Gênesis 27
To Ngü Mürü ka Me bete Gina Ngü (S Sudan) (MUH) vs NVT
1 Fütanga wü ngü la, fü Yïsaka agbe tïne afa sü. Jijia na du ceka kpï mbi mbi nda tïne de. Gbü gara ra, fü Yïsaka ayia aï gina ye ye, de Esawu ne, de ah koro kpaka ni. Fü Esawu ayia ale ngü, akoro kpaka wö ye.
1 Certo dia, quando Isaque era velho e estava ficando cego, chamou Esaú, seu filho mais velho: “Meu filho!”. Esaú respondeu: “Aqui estou!”.
2 Yïsaka gü ba dene, “Wayi, Esawu, enga ra, ma gbe nza ka-ra tïne eyi dene. Sïkpï ka kpi ka-ra kpah eyi gbamari.
2 Isaque disse: “Estou velho e não sei quando vou morrer.
3 — ausente —
3 Pegue suas armas, o arco e as flechas, e vá ao campo caçar um animal para mim.
4 — ausente —
4 Depois, prepare meu prato favorito e traga-o aqui para eu comer. Então pronunciarei a bênção que pertence a você, meu filho mais velho, antes de eu morrer”.
5 Amba de, Rebeka, mü je ngü de te Yïsaka ngbü emala fü Esawu ne, nda-mü eyi. Te Rebeka wu, gü ba, Esawu nü sü eyi agbü gü ne,
5 Rebeca, porém, ouviu o que Isaque tinha dito a seu filho Esaú. Quando Esaú saiu para caçar,
6 fü ah ayia kere, akpe anü, agïrï *Yakobo, amala ngü fefe, gü ba dene,
6 ela disse a seu filho Jacó: “Ouvi seu pai dizer a Esaú:
7 “Enga ni, ni ngbü tïtïne dene, fü ni aje ri wö ye, te engu ngbü emala ngü fü Esawu, gü ba, ‘Ni ele ato wazi ka-ni, te Me to fü ni, fefe, de ah ngbü ba mere mürü kötï fütanga ni, angü ah de gina ye ni.’ Ah atima Esawu, de ah nü agbü gü, ah gïrï so fü ni feke, teka fü ni ato wazi la fefe na.
7 ‘Traga-me uma carne de caça e prepare-me uma refeição saborosa. Então abençoarei você na presença do S enhor antes de eu morrer’.
8 Te di eyi bala ne, enga ni, dene mani te ye ena amere, afiti wö ye di, teka fü engu ato wazi la fü ye, fü ye angbü ba mere mürü kötï me-ye.
8 Agora, meu filho, preste atenção e faça exatamente o que lhe direi.
9 Ye nü enü kpa gbü sü te wü meme ngbü ezü e tete na, de ye za wü di enga meme kpala ꞌbasu. Fü ye amörö ewü, akoro de so ewü fü ni, teka fü ni azï züka wuru gbügbü fü wö ye. Wuru engu la, ah ena adi de wuru te wö ye ngbü ele ngüngü na efa sü, de te engu mala nganga na fü Esawu ne.
9 Vá ao rebanho e traga-me dois dos melhores cabritos. Eu os usarei para preparar o prato favorito de seu pai.
10 Amba ye ena aza wuru engu me-ye, anü di fü wö ye, de engu zü, angü wö ye ena afï nda-ye, gü ba, dela eyi wuru de te Esawu zï koro di fü ni ne, angü jijia tïne eyi ma. Fü engu ato wazi ka-ye la tïne ꞌburu fü ye.”
10 Depois, leve a comida para seu pai, para que ele a coma e o abençoe antes de morrer”.
11 — ausente —
11 Jacó respondeu a Rebeca: “Mas meu irmão Esaú é peludo, enquanto eu tenho pele lisa.
12 — ausente —
12 E se meu pai me tocar? Perceberá que estou tentando enganá-lo e, em vez de me abençoar, me amaldiçoará!”.
13 Rebeka gü ba, “Ye mere e akpe cürü de. Te ngü la du fü te-ye, mere te-ye bala la, komö wö ye tï arï gbü nga ye nda de. Ngü la ena angbü gbü nzö ni. Ye nü enü, ye zoro nda bü wü di enga wü meme la, de ye du di, fü ye amere ngü engu la, ba e te ni mala fü ye la.”
13 Sua mãe, porém, respondeu: “Que caia sobre mim essa maldição, meu filho! Apenas faça o que lhe digo. Vá e traga-me os cabritos”.
14 Fü Yakobo ayia anü azoro wü di enga meme ꞌbasu, amörö ewü, akoro de so ewü, ato fü ni ye. Fü Rebeka ayia azï ꞌduwa züka wuru, te di ꞌduwa mene ngütü de te watï ye ngbü ele efa sü ne.
14 Jacó foi e trouxe os cabritos para sua mãe. Rebeca os usou para preparar uma refeição saborosa, do jeito que Isaque gostava.
15 Fü Rebeka ayia aza züka bongo gbü nga Esawu, te di ta kpa esambü la, ato fü Yakobo, de engu to te ye, teka fü sese angbü kpah ba se Esawu.
15 Em seguida, pegou as roupas prediletas de Esaú que estavam na casa dela e as entregou a Jacó, seu filho mais novo.
16 Fü Rebeka adu aza kpah konü wü meme la, agbala, ai, ao eküte kpa Yakobo, be kpah te ngüngürü na, angü su ta eküküte baka nda Esawu nda ma.
16 Com a pele dos cabritos, cobriu-lhe os braços e a parte lisa do pescoço.
17 Fü Rebeka ayia aza kümü, bete züka wuru engu, de te engu zï la, ato fü Yakobo, de engu nü di fü wö ye.
17 Depois, entregou-lhe a refeição saborosa, acompanhada do pão que havia acabado de assar.
18 Fü Yakobo aza e-mazü la, anü di fü wö ye, aï wö ye. Fü Yïsaka ayia ale ngü, gü ba, “Wayi enga ra, mü de neh da?”
18 Jacó levou a comida para o pai e disse: “Meu pai?”. “Sim, meu filho”, respondeu Isaque. “Quem é você, Esaú ou Jacó?”
19 Yakobo gü ba, “Ah de-ni, Esawu, gina ye ye ne. Ni mere ngü tïne, te ye mala nganga fü ni ne eyi. So de te ye mala nganga na ne eyi dene. Ye yia eyia tikpi, de ye zü. Fü ye adu tïne ato wazi ka-ye la fü ni.”
19 Jacó disse: “Sou Esaú, seu filho mais velho. Fiz o que o senhor mandou. Aqui está a carne de caça. Sente-se e coma, para que me dê sua bênção”.
20 Fü wö ye na alügü ngü, gü ba, “Enga ni, ye mere ngü ye, amaka so la, akoro di kpah bü kere de bala, neh fe ya?” Yakobo gü ba, “Amba Me, te di de *vüngüte ka-ye ne, le ta-ngü te ni me-ye. Fü ni ayia amörö nü la mba kere dene tüngü la.”
20 Isaque perguntou: “Como encontrou a caça tão depressa, meu filho?”. Jacó respondeu: “O S
21 Yïsaka gü ba, “Ye koro la mari kpa ede ni akine, de ni tala küte ye. Fü ni awu tete, gü ba, ye ngbürü de ye ni, Esawu, fanü fanü.”
21 Então Isaque disse a Jacó: “Chegue mais perto, para que eu possa tocá-lo e ter certeza de que você é mesmo Esaú”.
22 Fü Yakobo ayia aka te-ye, akoro gbamari ede wö ye. Fü wö ye na atala küküte, aceka, fü ah amala fefe, gü ba, “A! Dene bane ne ngü ne? Angü ri mü akine baka ri Yakobo. Amba kpa mü nda di ba nda Esawu la.”
22 Jacó se aproximou do pai, e Isaque o tocou e disse: “A voz é de Jacó, mas as mãos são de Esaú”.
23 Yïsaka tï ta awu, gü ba, dela Yakobo ne de, angü jijia na ni ka-ye ta eyi. Te engu tala kpa Yakobo, maka su tete, ba su te kpa Esawu ne, fü ah afï nda-ye, gü ba, “Wayi, dela eyi de Esawu fanü. Ni ena ato wazi ka-ni la ato fefe.”
23 Não o reconheceu, porém, pois as mãos de Jacó estavam peludas, como as de Esaú. Assim, Isaque se preparou para abençoar Jacó.
24 Fü Yïsaka adu kpah ayi-ta ngü, gü ba, “Mü mala la ngü fere fanü fanü. Mü ngbürü de Esawu fanü?” Yakobo gü ba, “Wayi, wüba, ma ngbürü de Esawu fanü.”
24 “Mas você é mesmo meu filho Esaú?”, perguntou ele. “Sim, eu sou”, respondeu Jacó.
25 Yïsaka gü ba, “Ah mbi. Mü to e-mazü la eto, de ma zü. Fü ra adu ato wazi ka-ra, te Me to fere, fü mü.” Fü Yakobo ayia ato e-mazü la fü wö ye. Fü wö ye na azü. Fü Yakobo aza kpah fï, ato fü wö ye, anzö.
25 Então Isaque disse: “Agora, meu filho, traga-me a carne de caça. Depois que comer, eu lhe darei a minha bênção”. Jacó trouxe a comida para o pai, e Isaque comeu. Também bebeu o vinho que Jacó lhe serviu.
26 Te Yïsaka zü e la nza tete, engu gü ba, “Enga ra, mü ka te-mü, gbamari kpakine, de ma faka mü.”
26 Por fim, Isaque disse a Jacó: “Aproxime-se, por favor, e dê-me um beijo, meu filho”.
27 Fü Yakobo ayia aka te-ye, akoro gbamari kpaka wö ye. Fü wö ye na ayia afaka engu, ayia aje se bongo de eküküte na ne. Fü ah ayia awu, gü ba, dela ngbürü eyi ye ni, Esawu ne. Fü Yïsaka ayia ato wazi ka-ye fü Yakobo, gü ba, “Enga ra, se mü akine gbooo, gegege ba se züka fu-ndo kpa gbü yï, te Me to wazi ye eyi gbügbü na.
27 Jacó se aproximou e o beijou. Quando Isaque sentiu o cheiro das roupas, finalmente abençoou o filho. Disse: “Ah! O cheiro de meu filho é como o cheiro do campo que o S enhor abençoou!
28 Ma eyi-ta Mere Me, de ah to wazi fü mü fï bü bala. Me to wazi teka de agö di elï füh wü e ka-mü, de wüh ga reke areke. Me to wazi, de ndo de gbü yï ka-mü la rï arï, de jia ye jete jete bala. Me to wazi, de wü rïrü ka-mü la rï arï rudu rudu.
28 “Do orvalho do céu e da riqueza da terra, Deus lhe conceda fartas colheitas de cereais e vinho novo de sobra.
29 Me to wazi, fü mü angbü ba mere mürü kötï, kpah baka miri gbü nzö wü di enga ni mü ꞌburu. Fü ewü angbü eje ngü ka-mü. Me to wazi fü mü, teka fü mü angbü gbü nzö nguwa wü kpara ꞌburu. Fü nda-mü wazi afa nda-ewü le ꞌburu. Fü ewü angbü nda-wü esatïlö mü. Mene kpara te ena afala mü, Me ena akïna engu. Mene kpara te ah ena angbü egbo nga ïrï mü, da eyi-ta Me tüngü mü la, Me ena angbü kpah ake di.” Dela ngü de te Yïsaka ku gba di fü Me, de ah mere fü Yakobo.
29 Que muitas nações o sirvam e se curvem à sua frente. Que você seja senhor de seus irmãos e os filhos de sua mãe se curvem à sua frente. Todos que o amaldiçoarem serão amaldiçoados, e todos que o abençoarem serão abençoados”.
30 Te Yïsaka ku gba de wü ngü la teka Yakobo nza tete, fü Yakobo ayia anü sü ka-ye. Yakobo kpah bü te enü sü bane, Esawu du koro kpah eyi.
30 Assim que Isaque terminou de abençoar Jacó, e logo depois de Jacó ter saído da presença de seu pai, Esaú voltou da caçada.
31 Fü Esawu ayia aza so, de te engu du koro di ne, azï areke areke. Fü ah aza akoro di fü wö ye. Te engu koro de e la kpaka wö ye, ah gü ba, “Wüba, ma koro eyi. Mü yia eyia tikpi, de mü zü so ka-mü, de te ma zï, koro di fü mü ne, teka fü mü ato wazi ka-mü fere.”
31 Preparou uma refeição saborosa, levou-a para seu pai e disse: “Sente-se, meu pai, e coma da minha caça, para me abençoar”.
32 Wö ye na gü ba, “Mü neh da?” Esawu gü ba, “Ah de-ni Esawu, gina ye ye ne.”
32 Isaque lhe perguntou: “Quem é você?”. Ele respondeu: “Sou Esaú, seu filho mais velho”.
33 Fü Yïsaka akpo angbü eyï, gbi gbi gbi, teka ngü la. Fü ah ayi-ta ngü, gü ba, “Te ah bala la, anga mene kpara, te koro tïne de so fere ne, ah nda de neh da? Angü ma zü so kaka-na la tïne kpah eyi. Ma to wazi ka-ra kpah eyi fefe na. Me ena adi ka-ye tïne eyi ake di, fü ah angbü ba mere mürü kötï me-ye. Tïtïne mba gara kaje, te wüh ena adu afü ngü la gbügbü na, nda tïne eyi ma.”
33 Isaque começou a tremer incontrolavelmente e disse: “Então quem me serviu a carne de caça? Acabei de comê-la, pouco antes de você chegar, e abençoei quem a trouxe. Essa bênção deve permanecer!”.
34 Te Esawu je ngü de te wö ye mala la, fü engu aba rere ꞌduwa kpa tikpi, “Wuuwu! Wuuwu! Wüba! Anga de-ra! Mü to nda-ra wazi kpah eto!”
34 Quando Esaú ouviu as palavras do pai, soltou um forte grito amargurado e suplicou: “Ah, meu pai, e eu? Abençoe-me também!”.
35 Yïsaka gü ba, “Ye ni, gara kaje kpala, te ni ena ato nda-ye gbügbü na ne, nda tïne eyi ma. Angü enga ni ye koro fiti ni bü tïtïne dene, fü ni ato wazi ka-ni ne eyi fefe na. Tïtïne ah ena angbü baka mere mürü kötï fütanga kö ni, tïne me-ye. Da ngü la adu afü nda tïne eyi ma.”
35 Mas Isaque disse: “Seu irmão esteve aqui e me enganou. Levou embora a bênção que pertencia a você!”.
36 Esawu gü ba, “Amba wüh gü ïïrï Yakobo nda-wü kü mbi, angü engu de mürü wu. Engu fiti ta ra kpah te enga gina, za wazi ka-ra, ka gina ye ne ka! Mü ceka la! Engu du fiti mü kpah eyi, fü mü ayia ato wazi ka Me, ta te mü yia eto fere ne, tïne fefe!” Fü Esawu adu kpah andaꞌba te-ye fü wö ye, gü ba, “Wö ni deyï, gara mba du wazi ladü, te ye ena ato fü ni, anga ah nda ma?”
36 Esaú exclamou: “Não é de admirar que ele se chame Jacó, pois é a segunda vez que me engana. Primeiro, tomou meus direitos de filho mais velho e, agora, roubou minha bênção. O senhor não guardou uma bênção sequer para mim?”.
37 Yïsaka gü ba dene, “Ye ni deyï, ni mala eyi, gü ba, Yakobo ena angbü tïne me-ye ba miri ka-wü, de wü kundu ye fï mere badi. Fü wü e gbü yï kaka-na ꞌburu adi erï efa sü. Gara ngü kpala te lakï mba, te ni ena adu amere tüngü ye ne tïne eyi ma.”
37 Isaque disse a Esaú: “Fiz de Jacó o seu senhor e declarei que todos os irmãos dele o servirão. Garanti a ele fartura de cereais e vinho. O que me resta para dar a você, meu filho?”.
38 Esawu gü ba, “Wüna! Amba wüba, wazi esaka mü, te mü ena ato fü kpara nda bü ngbee biringbö? Ma le de mü to nda-ra wazi kpah eto.” Fü Esawu akpo angbü eku tïne fï bü mere siti gba, enü di.
38 Esaú suplicou: “Por acaso o senhor tem apenas uma bênção? Ah, meu pai, abençoe-me também!”. Então Esaú chorou em alta voz.
39 Fü Yïsaka adu amala ngü fü Esawu, gü ba dene, “Amba ngü ka-mü ena adi bane. Mü ena ao gba mü gbü sü, te wü e tï aga tete de. Agö lï te sü la mbi mbi kpah de.
39 Por fim, seu pai, Isaque, lhe disse: “Você viverá longe das riquezas da terra e longe do orvalho do alto céu.
40 Mü ena adi mürü gü. Fü mü angbü efa te-mü esaka wü vügü ka-mü de te-dü ka-mü. Enga ni mü ena angbü gbü nzö mü. Te di bala, gara sïkpï ladü, te yi ena agü gü ake di. Fü mü ayia ka-mü, ace engu.” Dela ngü ta te Yïsaka mala fü Esawu.
40 Viverá por sua espada e servirá a seu irmão. Quando, porém, conseguir se libertar, sacudirá do pescoço esse jugo”.
41 Fütanga ngü la, fü Esawu adu angbü ekpü Yakobo tïne afa sü, teka ngü ta te wö ewü to wazi ka-ye fü Yakobo ne. Fü Esawu angbü efï ngü, teka de ni mörö Yakobo, amba ah ngbü ekpe cürü teka wö ye. Fü ah angbü efï ngü emaguma ye, gü ba, “Ah mbi! Angü wö ani gbe nza ne eyi dene de. Te engu kpi eyi la, ni ena amörö enga ni ni, Yakobo, asidi.”
41 Daquele momento em diante, Esaú passou a odiar Jacó porque seu pai o havia abençoado. Começou a tramar: “Em breve meu pai morrerá. Então, matarei meu irmão Jacó”.
42 Te Rebeka je ngü, te Esawu ngbü efï de bala, fü ah ayia aï Yakobo, amala ngü fefe, gü ba, “Enga ni deyï, ngü de te ye mere fü enga ni ye ne, ah ti ngü la eyi guvu ye. Ah ngbü eo jia ye teka sïkpï, te wö ye ena akpi tete na, de ni mörö ye asidi.
42 Quando Rebeca soube das intenções de Esaú, mandou chamar Jacó e lhe disse: “Ouça, Esaú se consola com planos para matar você.
43 Enga ni, te di bala ne, ye yia eyia, ye nü agbü Padanarama, kpa gba loko ye, de ïrï ye Labana ne, teka aküwa te-ye.
43 Portanto, preste atenção, meu filho. Apronte-se e fuja para a casa de meu irmão Labão, em Harã.
44 Ye go, ye ngbü ka-ye kpala, zalü te maguma enga ni ye ena agu.
44 Fique lá até que diminua a fúria de seu irmão.
45 Te mamaguma gu eyi la, toto na ena adu aïrï teka ngü, ta te ye mere engu di la. Te ni wu eyi bala la, ni ena atima ngü fü ye, fü ye adu akoro kpakine. Dela ngü te ni ngbü emala fü ye, enga ni, angü, te Esawu mörö ye la, wüh ena adu kpah amörö engu. Te di bala, ngü la ena ato mere cïnga. Angü ah ena adi de mere siti ngü, te wü di enga ni ena akpi anza ꞌduwa ꞌbasu mini, gbü ra biringbö.”
45 Quando ele se acalmar e se esquecer do que você lhe fez, mandarei buscá-lo. Por que eu perderia meus dois filhos no mesmo dia?”.
46 Fü Rebeka ayia anü kpaka Yïsaka, afiti engu, gü ba, “Ni mbü ka-ni tïne gbü ngü ka wü wara Esawu, wü egba ganzi kpara ne eyi. Wüh je ngü nda-wü de. Te Yakobo ena aza würüse kpah gbü egba ganzi kpara, baka Esawu la, ah ena adi esiti! Ni ena akpi ka-ni akpi, teka ngü ka wü egba ganzi kpara la! Te di bala, ani ena amere dene mbi mbi baye?”
46 Depois, Rebeca disse a Isaque: “Estou cansada dessas mulheres hititas que vivem aqui! Prefiro morrer a ver Jacó se casar com uma delas!”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 27, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.