Gênesis 27

To Ngü Mürü ka Me bete Gina Ngü (S Sudan) (MUH) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Fütanga wü ngü la, fü Yïsaka agbe tïne afa sü. Jijia na du ceka kpï mbi mbi nda tïne de. Gbü gara ra, fü Yïsaka ayia aï gina ye ye, de Esawu ne, de ah koro kpaka ni. Fü Esawu ayia ale ngü, akoro kpaka wö ye.
1 Quando Isaque envelheceu e os seus olhos se enfraqueceram, a ponto de não mais poder ver, chamou Esaú, seu filho mais velho, e lhe disse: — Meu filho! Esaú respondeu: — Aqui estou!
2 Yïsaka gü ba dene, “Wayi, Esawu, enga ra, ma gbe nza ka-ra tïne eyi dene. Sïkpï ka kpi ka-ra kpah eyi gbamari.
2 O pai lhe disse: — Estou velho e não sei o dia da minha morte.
3 — ausente —
3 Pegue agora as suas armas, a sua aljava e o seu arco, vá ao campo e apanhe para mim alguma caça.
4 — ausente —
4 Faça uma comida saborosa, como eu aprecio, e traga aqui para mim, para que eu coma e abençoe você antes que eu morra.
5 Amba de, Rebeka, mü je ngü de te Yïsaka ngbü emala fü Esawu ne, nda-mü eyi. Te Rebeka wu, gü ba, Esawu nü sü eyi agbü gü ne,
5 Rebeca esteve escutando enquanto Isaque falava com Esaú, seu filho. E Esaú foi ao campo para apanhar a caça e trazê-la.
6 fü ah ayia kere, akpe anü, agïrï *Yakobo, amala ngü fefe, gü ba dene,
6 Então Rebeca disse a Jacó, seu filho: — Ouvi seu pai falar com Esaú, o seu irmão. Ele disse:
7 “Enga ni, ni ngbü tïtïne dene, fü ni aje ri wö ye, te engu ngbü emala ngü fü Esawu, gü ba, ‘Ni ele ato wazi ka-ni, te Me to fü ni, fefe, de ah ngbü ba mere mürü kötï fütanga ni, angü ah de gina ye ni.’ Ah atima Esawu, de ah nü agbü gü, ah gïrï so fü ni feke, teka fü ni ato wazi la fefe na.
7 “Traga uma caça e faça uma comida saborosa para mim, para que eu coma e o abençoe na presença do Senhor , antes que eu morra.”
8 Te di eyi bala ne, enga ni, dene mani te ye ena amere, afiti wö ye di, teka fü engu ato wazi la fü ye, fü ye angbü ba mere mürü kötï me-ye.
8 Agora, meu filho, escute as minhas palavras e faça o que lhe ordeno.
9 Ye nü enü kpa gbü sü te wü meme ngbü ezü e tete na, de ye za wü di enga meme kpala ꞌbasu. Fü ye amörö ewü, akoro de so ewü fü ni, teka fü ni azï züka wuru gbügbü fü wö ye. Wuru engu la, ah ena adi de wuru te wö ye ngbü ele ngüngü na efa sü, de te engu mala nganga na fü Esawu ne.
9 Vá ao rebanho e traga-me dois bons cabritos. Deles farei uma saborosa comida para o seu pai, como ele aprecia.
10 Amba ye ena aza wuru engu me-ye, anü di fü wö ye, de engu zü, angü wö ye ena afï nda-ye, gü ba, dela eyi wuru de te Esawu zï koro di fü ni ne, angü jijia tïne eyi ma. Fü engu ato wazi ka-ye la tïne ꞌburu fü ye.”
10 Você a levará ao seu pai, para que a coma e o abençoe, antes que ele morra.
11 — ausente —
11 Mas Jacó disse a Rebeca, sua mãe: — Esaú, meu irmão, é um homem peludo, e eu sou um homem de pele lisa.
12 — ausente —
12 Se o meu pai me apalpar, passarei a ser visto por ele como zombador e trarei sobre mim maldição e não bênção.
13 Rebeka gü ba, “Ye mere e akpe cürü de. Te ngü la du fü te-ye, mere te-ye bala la, komö wö ye tï arï gbü nga ye nda de. Ngü la ena angbü gbü nzö ni. Ye nü enü, ye zoro nda bü wü di enga wü meme la, de ye du di, fü ye amere ngü engu la, ba e te ni mala fü ye la.”
13 A mãe respondeu: — Caia sobre mim essa maldição, meu filho. Faça somente o que eu digo: vá e traga os cabritos para mim.
14 Fü Yakobo ayia anü azoro wü di enga meme ꞌbasu, amörö ewü, akoro de so ewü, ato fü ni ye. Fü Rebeka ayia azï ꞌduwa züka wuru, te di ꞌduwa mene ngütü de te watï ye ngbü ele efa sü ne.
14 Ele foi, pegou os cabritos e os trouxe a sua mãe, que fez uma saborosa comida, como o pai dele apreciava.
15 Fü Rebeka ayia aza züka bongo gbü nga Esawu, te di ta kpa esambü la, ato fü Yakobo, de engu to te ye, teka fü sese angbü kpah ba se Esawu.
15 Depois, Rebeca pegou a melhor roupa de Esaú, seu filho mais velho, roupa que tinha consigo em casa, e vestiu Jacó, seu filho mais novo.
16 Fü Rebeka adu aza kpah konü wü meme la, agbala, ai, ao eküte kpa Yakobo, be kpah te ngüngürü na, angü su ta eküküte baka nda Esawu nda ma.
16 Com a pele dos cabritos cobriu-lhe as mãos e a lisura do pescoço.
17 Fü Rebeka ayia aza kümü, bete züka wuru engu, de te engu zï la, ato fü Yakobo, de engu nü di fü wö ye.
17 Então entregou a Jacó, seu filho, a comida saborosa e o pão que havia preparado.
18 Fü Yakobo aza e-mazü la, anü di fü wö ye, aï wö ye. Fü Yïsaka ayia ale ngü, gü ba, “Wayi enga ra, mü de neh da?”
18 Jacó foi a seu pai e disse: — Meu pai! Ele respondeu: — Fale! Quem é você, meu filho?
19 Yakobo gü ba, “Ah de-ni, Esawu, gina ye ye ne. Ni mere ngü tïne, te ye mala nganga fü ni ne eyi. So de te ye mala nganga na ne eyi dene. Ye yia eyia tikpi, de ye zü. Fü ye adu tïne ato wazi ka-ye la fü ni.”
19 Jacó respondeu a seu pai: — Sou Esaú, seu filho primogênito. Fiz o que o senhor ordenou. Levante-se, por favor; sente-se e coma da minha caça, para que depois o senhor me abençoe.
20 Fü wö ye na alügü ngü, gü ba, “Enga ni, ye mere ngü ye, amaka so la, akoro di kpah bü kere de bala, neh fe ya?” Yakobo gü ba, “Amba Me, te di de *vüngüte ka-ye ne, le ta-ngü te ni me-ye. Fü ni ayia amörö nü la mba kere dene tüngü la.”
20 Isaque perguntou a seu filho: — Como foi que você conseguiu achar a caça tão depressa, meu filho? Ele respondeu: — Porque o
21 Yïsaka gü ba, “Ye koro la mari kpa ede ni akine, de ni tala küte ye. Fü ni awu tete, gü ba, ye ngbürü de ye ni, Esawu, fanü fanü.”
21 Então Isaque disse a Jacó: — Chegue mais perto, para que eu o apalpe, meu filho, e veja se você é meu filho Esaú ou não.
22 Fü Yakobo ayia aka te-ye, akoro gbamari ede wö ye. Fü wö ye na atala küküte, aceka, fü ah amala fefe, gü ba, “A! Dene bane ne ngü ne? Angü ri mü akine baka ri Yakobo. Amba kpa mü nda di ba nda Esawu la.”
22 Jacó se aproximou de Isaque, seu pai, que o apalpou e disse: — A voz é de Jacó, mas as mãos são de Esaú.
23 Yïsaka tï ta awu, gü ba, dela Yakobo ne de, angü jijia na ni ka-ye ta eyi. Te engu tala kpa Yakobo, maka su tete, ba su te kpa Esawu ne, fü ah afï nda-ye, gü ba, “Wayi, dela eyi de Esawu fanü. Ni ena ato wazi ka-ni la ato fefe.”
23 E não o reconheceu, porque as mãos realmente estavam peludas como as de seu irmão Esaú. E o abençoou.
24 Fü Yïsaka adu kpah ayi-ta ngü, gü ba, “Mü mala la ngü fere fanü fanü. Mü ngbürü de Esawu fanü?” Yakobo gü ba, “Wayi, wüba, ma ngbürü de Esawu fanü.”
24 Então perguntou: — Você é mesmo o meu filho Esaú? Ele respondeu: — Eu sou.
25 Yïsaka gü ba, “Ah mbi. Mü to e-mazü la eto, de ma zü. Fü ra adu ato wazi ka-ra, te Me to fere, fü mü.” Fü Yakobo ayia ato e-mazü la fü wö ye. Fü wö ye na azü. Fü Yakobo aza kpah fï, ato fü wö ye, anzö.
25 Então disse: — Traga isso para perto de mim, para que eu coma da caça de meu filho e o abençoe. Jacó a levou até ele e o pai comeu. Trouxe-lhe também vinho, e ele bebeu.
26 Te Yïsaka zü e la nza tete, engu gü ba, “Enga ra, mü ka te-mü, gbamari kpakine, de ma faka mü.”
26 Então Isaque, seu pai, lhe disse: — Venha cá e me dê um beijo, meu filho.
27 Fü Yakobo ayia aka te-ye, akoro gbamari kpaka wö ye. Fü wö ye na ayia afaka engu, ayia aje se bongo de eküküte na ne. Fü ah ayia awu, gü ba, dela ngbürü eyi ye ni, Esawu ne. Fü Yïsaka ayia ato wazi ka-ye fü Yakobo, gü ba, “Enga ra, se mü akine gbooo, gegege ba se züka fu-ndo kpa gbü yï, te Me to wazi ye eyi gbügbü na.
27 Ele se aproximou e o beijou. Então o pai aspirou o cheiro da roupa dele e o abençoou. Ele disse: Eis que o cheiro do meu filho é como o cheiro do campo, que o
28 Ma eyi-ta Mere Me, de ah to wazi fü mü fï bü bala. Me to wazi teka de agö di elï füh wü e ka-mü, de wüh ga reke areke. Me to wazi, de ndo de gbü yï ka-mü la rï arï, de jia ye jete jete bala. Me to wazi, de wü rïrü ka-mü la rï arï rudu rudu.
28 Deus lhe dê do orvalho do céu, e da exuberância da terra, e fartura de trigo e de vinho.
29 Me to wazi, fü mü angbü ba mere mürü kötï, kpah baka miri gbü nzö wü di enga ni mü ꞌburu. Fü ewü angbü eje ngü ka-mü. Me to wazi fü mü, teka fü mü angbü gbü nzö nguwa wü kpara ꞌburu. Fü nda-mü wazi afa nda-ewü le ꞌburu. Fü ewü angbü nda-wü esatïlö mü. Mene kpara te ena afala mü, Me ena akïna engu. Mene kpara te ah ena angbü egbo nga ïrï mü, da eyi-ta Me tüngü mü la, Me ena angbü kpah ake di.” Dela ngü de te Yïsaka ku gba di fü Me, de ah mere fü Yakobo.
29 Que povos sirvam você, e nações o reverenciem. Que você seja senhor de seus irmãos, e os filhos de sua mãe se curvem diante de você. Maldito seja quem o amaldiçoar, e bendito quem o abençoar.
30 Te Yïsaka ku gba de wü ngü la teka Yakobo nza tete, fü Yakobo ayia anü sü ka-ye. Yakobo kpah bü te enü sü bane, Esawu du koro kpah eyi.
30 E aconteceu que, depois que Isaque abençoou Jacó e este tinha acabado de sair da presença de seu pai, chegou Esaú, seu irmão, vindo da sua caçada.
31 Fü Esawu ayia aza so, de te engu du koro di ne, azï areke areke. Fü ah aza akoro di fü wö ye. Te engu koro de e la kpaka wö ye, ah gü ba, “Wüba, ma koro eyi. Mü yia eyia tikpi, de mü zü so ka-mü, de te ma zï, koro di fü mü ne, teka fü mü ato wazi ka-mü fere.”
31 Ele também fez uma comida saborosa e a levou ao seu pai. E lhe disse: — Levante-se, meu pai, e coma da caça de seu filho, para que o senhor me abençoe.
32 Wö ye na gü ba, “Mü neh da?” Esawu gü ba, “Ah de-ni Esawu, gina ye ye ne.”
32 Então Isaque, o pai dele, perguntou: — Quem é você? Ele respondeu: — Sou o seu filho, o seu primogênito; sou Esaú.
33 Fü Yïsaka akpo angbü eyï, gbi gbi gbi, teka ngü la. Fü ah ayi-ta ngü, gü ba, “Te ah bala la, anga mene kpara, te koro tïne de so fere ne, ah nda de neh da? Angü ma zü so kaka-na la tïne kpah eyi. Ma to wazi ka-ra kpah eyi fefe na. Me ena adi ka-ye tïne eyi ake di, fü ah angbü ba mere mürü kötï me-ye. Tïtïne mba gara kaje, te wüh ena adu afü ngü la gbügbü na, nda tïne eyi ma.”
33 Isaque estremeceu, sentindo uma violenta comoção. E disse: — Mas então quem foi aquele que apanhou a caça e trouxe para mim? Eu comi tudo, antes que você chegasse, e o abençoei, e ele será abençoado.
34 Te Esawu je ngü de te wö ye mala la, fü engu aba rere ꞌduwa kpa tikpi, “Wuuwu! Wuuwu! Wüba! Anga de-ra! Mü to nda-ra wazi kpah eto!”
34 Ao ouvir tais palavras de seu pai, Esaú deu um grito cheio de amargura e disse: — Abençoe também a mim, meu pai!
35 Yïsaka gü ba, “Ye ni, gara kaje kpala, te ni ena ato nda-ye gbügbü na ne, nda tïne eyi ma. Angü enga ni ye koro fiti ni bü tïtïne dene, fü ni ato wazi ka-ni ne eyi fefe na. Tïtïne ah ena angbü baka mere mürü kötï fütanga kö ni, tïne me-ye. Da ngü la adu afü nda tïne eyi ma.”
35 Mas Isaque respondeu: — Seu irmão veio e, com astúcia, tomou a bênção que era sua.
36 Esawu gü ba, “Amba wüh gü ïïrï Yakobo nda-wü kü mbi, angü engu de mürü wu. Engu fiti ta ra kpah te enga gina, za wazi ka-ra, ka gina ye ne ka! Mü ceka la! Engu du fiti mü kpah eyi, fü mü ayia ato wazi ka Me, ta te mü yia eto fere ne, tïne fefe!” Fü Esawu adu kpah andaꞌba te-ye fü wö ye, gü ba, “Wö ni deyï, gara mba du wazi ladü, te ye ena ato fü ni, anga ah nda ma?”
36 Esaú disse: — Não é com razão que ele se chama Jacó? Pois já duas vezes me enganou: tirou-me o direito de primogenitura e agora tomou a bênção que era minha. E perguntou: — Então o senhor não reservou nenhuma bênção para mim?
37 Yïsaka gü ba dene, “Ye ni deyï, ni mala eyi, gü ba, Yakobo ena angbü tïne me-ye ba miri ka-wü, de wü kundu ye fï mere badi. Fü wü e gbü yï kaka-na ꞌburu adi erï efa sü. Gara ngü kpala te lakï mba, te ni ena adu amere tüngü ye ne tïne eyi ma.”
37 Isaque respondeu a Esaú: — Eis que o constituí senhor sobre você, e fiz com que todos os parentes sejam servos dele; de trigo e de vinho o supri. Assim, o que posso fazer por você, meu filho?
38 Esawu gü ba, “Wüna! Amba wüba, wazi esaka mü, te mü ena ato fü kpara nda bü ngbee biringbö? Ma le de mü to nda-ra wazi kpah eto.” Fü Esawu akpo angbü eku tïne fï bü mere siti gba, enü di.
38 Esaú disse a seu pai: — Será que o senhor, meu pai, tem somente uma bênção? Abençoe também a mim, meu pai. E, levantando Esaú a voz, chorou.
39 Fü Yïsaka adu amala ngü fü Esawu, gü ba dene, “Amba ngü ka-mü ena adi bane. Mü ena ao gba mü gbü sü, te wü e tï aga tete de. Agö lï te sü la mbi mbi kpah de.
39 Então Isaque, seu pai, disse: Sua habitação será longe dos lugares férteis da terra, longe do orvalho que cai do alto.
40 Mü ena adi mürü gü. Fü mü angbü efa te-mü esaka wü vügü ka-mü de te-dü ka-mü. Enga ni mü ena angbü gbü nzö mü. Te di bala, gara sïkpï ladü, te yi ena agü gü ake di. Fü mü ayia ka-mü, ace engu.” Dela ngü ta te Yïsaka mala fü Esawu.
40 Você viverá da sua espada e servirá o seu irmão; quando, porém, você se libertar, sacudirá do seu pescoço o jugo dele.
41 Fütanga ngü la, fü Esawu adu angbü ekpü Yakobo tïne afa sü, teka ngü ta te wö ewü to wazi ka-ye fü Yakobo ne. Fü Esawu angbü efï ngü, teka de ni mörö Yakobo, amba ah ngbü ekpe cürü teka wö ye. Fü ah angbü efï ngü emaguma ye, gü ba, “Ah mbi! Angü wö ani gbe nza ne eyi dene de. Te engu kpi eyi la, ni ena amörö enga ni ni, Yakobo, asidi.”
41 Esaú passou a odiar Jacó por causa da bênção com que seu pai o tinha abençoado. E disse em seu íntimo: — Os dias de luto por meu pai se aproximam; então matarei meu irmão Jacó.
42 Te Rebeka je ngü, te Esawu ngbü efï de bala, fü ah ayia aï Yakobo, amala ngü fefe, gü ba, “Enga ni deyï, ngü de te ye mere fü enga ni ye ne, ah ti ngü la eyi guvu ye. Ah ngbü eo jia ye teka sïkpï, te wö ye ena akpi tete na, de ni mörö ye asidi.
42 Chegaram aos ouvidos de Rebeca estas palavras de Esaú, seu filho mais velho. Então ela mandou chamar Jacó, seu filho mais moço, e lhe disse: — Eis que o seu irmão Esaú se consola fazendo planos para matá-lo.
43 Enga ni, te di bala ne, ye yia eyia, ye nü agbü Padanarama, kpa gba loko ye, de ïrï ye Labana ne, teka aküwa te-ye.
43 Agora, pois, meu filho, ouça bem o que vou dizer: levante-se e fuja para a casa de Labão, meu irmão, em Harã.
44 Ye go, ye ngbü ka-ye kpala, zalü te maguma enga ni ye ena agu.
44 Fique com ele alguns dias, até que passe o furor de seu irmão,
45 Te mamaguma gu eyi la, toto na ena adu aïrï teka ngü, ta te ye mere engu di la. Te ni wu eyi bala la, ni ena atima ngü fü ye, fü ye adu akoro kpakine. Dela ngü te ni ngbü emala fü ye, enga ni, angü, te Esawu mörö ye la, wüh ena adu kpah amörö engu. Te di bala, ngü la ena ato mere cïnga. Angü ah ena adi de mere siti ngü, te wü di enga ni ena akpi anza ꞌduwa ꞌbasu mini, gbü ra biringbö.”
45 e cesse o rancor dele contra você, e se esqueça do que você lhe fez. Quando isso acontecer, enviarei alguém para trazer você de volta. Não posso perder os meus dois filhos num só dia!
46 Fü Rebeka ayia anü kpaka Yïsaka, afiti engu, gü ba, “Ni mbü ka-ni tïne gbü ngü ka wü wara Esawu, wü egba ganzi kpara ne eyi. Wüh je ngü nda-wü de. Te Yakobo ena aza würüse kpah gbü egba ganzi kpara, baka Esawu la, ah ena adi esiti! Ni ena akpi ka-ni akpi, teka ngü ka wü egba ganzi kpara la! Te di bala, ani ena amere dene mbi mbi baye?”
46 Então Rebeca disse a Isaque: — Estou aborrecida da vida por causa das filhas de Hete. Se Jacó tomar esposa dentre as filhas de Hete, tais como estas, as filhas desta terra, de que me servirá a vida?

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 27, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.