Gênesis 26

To Ngü Mürü ka Me bete Gina Ngü (S Sudan) (MUH) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Gbü gara re, fü mere kpïrï tala adu kpah atï gbü *Kanana, fü Yïsaka ayia anü kpaka Miri Abi-Meleke, te di de miri ka wü Feleseto gbü Gerara sela.
1 Houve fome naquela terra, como tinha acontecido no tempo de Abraão. Por isso Isaque foi para Gerar, onde Abimeleque era o rei dos filisteus.
2 Fü Yïsaka ayia afï nga ngü, gü ba, ni le anü agbü *Ezepeto, angü e-mazü ladü kpala. Fü Me akoro amala ngü fü Yïsaka, gü ba, “Mü mere e akpe ago ka cürü agbü Ezepeto la de. Mü ngbü fï bü sela, angü ma ena agü tatamu züka sü fü mü me-ra.
2 O Senhor apareceu a Isaque e disse: "Não desça ao Egito; procure estabelecer-se na terra que eu lhe indicar.
3 Ah le de mü ngbü sela, angü te mü mere bala la, ma ena angbü ake mü, da eto wazi fü mü. Ma ena ato mere tö ka wü Kanana ne fü mü, de wü kundu mü. Fü yi angbü sela fï mere badi. Ma ena amere mere züka ngü fü yi ꞌburu, kpah baka e ta te ma kïna kïna di fü Abarayama ne.
3 Permaneça nesta terra mais um pouco, e eu estarei com você e o abençoarei. Porque a você e a seus descendentes darei todas estas terras e confirmarei o juramento que fiz a seu pai Abraão.
4 Ma ena ato wazi fü wü kundu mü, fü ewü abï wü jaji, asibi asibi afa sü, ba wü küfara. Fü ra ato sü ne ꞌburu fü ewü. Ma ena aküwa nguwa wü kpara füh kotö ne ꞌburu, teka ngü ka wü kundu mü la.
4 Tornarei seus descendentes tão numerosos como as estrelas do céu e lhes darei todas estas terras; e por meio da sua descendência todos os povos da terra serão abençoados,
5 Ma ena angbü de wü yi, fü ra amere wü züka ngü fü yi ꞌburu teka ngü ka wö mü, Abarayama. Teka ne de, angü Abarayama ta de kpara te ngbü eje rïrï ka-ra, da emere wü ngü de te ma ngbü emala fefe na ne ꞌburu kpini kpini.”
5 porque Abraão me obedeceu e guardou meus preceitos, meus mandamentos, meus decretos e minhas leis".
6 Te Yïsaka je wü ngü, te Me mala fefe na la, fü engu angbü fï agbü Gerara kpala.
6 Assim Isaque ficou em Gerar.
7 Gbü gara sïkpï, fü wü kpara ka Gerara angbü eyi-ta Yïsaka teka wara ka, Rebeka ne, angü Rebeka su ta fa sü. Fü cürü ayia amere Yïsaka. Ah gü ba, “Te ni mala, gü ba, ‘Rebeka de wara ni’ la, e-wu neh da, wü kpara la ena amörö ni, fü ewü adu aza Rebeka.” Fü Yïsaka ayia alügü ngü fü ewü, gü ba, “Rebeka ka-ye de enga ni ni.”
7 Quando os homens do lugar lhe perguntaram sobre a sua mulher, ele disse: "Ela é minha irmã". Teve medo de dizer que era sua mulher, pois pensou: "Os homens deste lugar podem matar-me por causa de Rebeca, por ser ela tão bonita".
8 Fü Yïsaka ayia ayiri gbü Gerara sela teka mere bi wü sïkpï.
8 Isaque estava em Gerar já fazia muito tempo. Certo dia, Abimeleque, rei dos filisteus, estava olhando do alto de uma janela quando viu Isaque acariciando Rebeca, sua mulher.
9 Fü Abi-Meleke ayia atima ngü fü wü Yïsaka, de ah koro kere. Fü Yïsaka ayia akoro. Fü Abi-Meleke amala ngü fü Yïsaka, gü ba, “Ni wu eyi, gü ba, Rebeka ka-ye de wara ye. Amba si-ngü de te ye cere nga Rebeka di te ani, gü ba, ‘Angü Rebeka ka-ye de enga ni ni ne,’ neh mbi mbi baye? Ye fiti ani bala, neh kü teka ne?” Yïsaka gü ba, “Ni mala ngü la bala ka cürü. Angü, te ni mala, gü ba, ‘Rebeka de wara ni la,’ e-wu neh da? Wüh ena amörö ni teka ngü kaka-na.”
9 Então Abimeleque chamou Isaque e lhe disse: "Na verdade ela é tua mulher! Por que me disseste que ela era tua irmã? " Isaque respondeu: "Porque pensei que eu poderia ser morto por causa dela".
10 Fü Abi-Meleke amala ngü fü Yïsaka, gü ba, “Ye mere ngü la bala fü ani, neh teka ne? Anga ta te gara kpara esüka ani ena anü ta, agïrï Rebeka würüse tete na la ya? Ngü la ena adi ta de *siti ngü ka da? Angü ngü la de siti ngü gbü jia Me. De bane Me ena ato ta kuru te ani teka ngü la.”
10 Então disse Abimeleque: "Tens idéia do que nos fizeste? Qualquer homem bem poderia ter-se deitado com tua mulher, e terias trazido culpa sobre nós".
11 Fü Abi-Meleke ayia awu, gü ba, cürü ngbü emere Yïsaka me-ye. Fü ah adu amala ngü fü wü kpara ka-ye ꞌburu, gü ba, “Wü mere e amere siti ngü fü wü Yïsaka de. Mene kpara te ena akpülü ewü ake wara ye la, wüh ena amörö engu ꞌduwa amörö.”
11 E Abimeleque ordenou a todo o povo: "Quem tocar neste homem ou em sua mulher certamente morrerá! "
12 Gbü re ka mere tala la, fü Yïsaka ayia asö yï ka-ye gbü tö ka Gerara la. Fü engu aru wü e gbügbü na. Fü Me ato mere wazi gbü yï kaka-na la. Fü wü e kaka la arï afa sü. Fü engu ayia amaka mere langba ndo afa sü le. Amba nda wü bu ye na rï mbi mbi de.
12 Isaque formou lavoura naquela terra e no mesmo ano colheu a cem por um, porque o Senhor o abençoou.
13 Fü Me angbü fï bü eto wazi fü Yïsaka efa sü. Fü wü e kaka-na, ba e-mazü, angbü esibi tïne fï bü efa sü. Fü Yïsaka adu akoro tïne kpeke kpara, de mere bi wü e esaka ye,
13 O homem enriqueceu, e a sua riqueza continuou a aumentar, até que ficou riquíssimo.
14 ba wü kambiliki, wü yiti, bete wü labï. Fü wü kambiliki, de wü yiti kaka-na la, angbü ezu ꞌduwa efa sü. Te wü kpara ka Feleseto du wu, gü ba, Yïsaka maka mere bi wü e eyi ne, fü ewü ayia angbü ekpü engu, teka wü e de esakaka la.
14 Possuía tantos rebanhos e servos que os filisteus o invejavam.
15 Fü ewü afï nga wü du-kpa-ngu, ta te Abarayama, wö ye Yïsaka jï, o engu di la de jia ye ne. Fü ewü akpo asiti wü du-kpa-ngu la, ani ewü ꞌburu asidi, teka wü nü ka Yïsaka ena adi enzö.
15 Estes taparam todos os poços que os servos de Abraão, pai de Isaque, tinham cavado na sua época, enchendo-os de terra.
16 Baka te züka ngü la ngbü emere te-ye tete fü Yïsaka bala, fü Miri Abi-Meleke ayia gbü gara sïkpï, amala ngü fü Yïsaka, gü ba, “Wazi ye fa nda-ani tïne eyi, angü ye tïne eyi de mere bi wü e esaka ye. Te di bala ne, sü ka-ani be tïne de. Ah reke areke te ye ena ayia akö wü e ka-ye, ago angbü di kpa gbü gara sü.”
16 Então Abimeleque pediu a Isaque: "Sai de nossa terra, pois já és poderoso demais para nós".
17 Fü Yïsaka ayia akö wü e ka-ye, ago angbü ka-ye to kpa fügö, te nga ze ka Gerara kpala.
17 Então Isaque mudou-se de lá, acampou no vale de Gerar e ali se estabeleceu.
18 Fü Yïsaka adu afï nga wü du-kpa-ngu, ta te wü kpara ka Abarayama ngbü jï gügü, fü wü kpara ka Feleseto ayia ani ne. Fü wü kpara ka Yïsaka adu aoro wü du-kpa-ngu la, areke te nga wü ꞌburu. Fü Yïsaka agü ïrï wü du-kpa-ngu la kpah ꞌburu, gegege baka e ta te wö ye na gü te enga gina ne.
18 Isaque reabriu os poços cavados no tempo de seu pai Abraão, os quais os filisteus fecharam depois que Abraão morreu, e deu-lhes os mesmos nomes que seu pai lhes tinha dado.
19 Fü wü kpara ka Yïsaka ayia ajï gara du-kpa-ngu, ede ze ta te ewü ra kötï te nganga na ne. Fü ewü ayia amaka ngu, te ngbü edü ꞌduwa kpulu kpulu kpulu bane.
19 Os servos de Isaque cavaram no vale e descobriram um veio d’água.
20 Te wü kpara, de te ewü ngbü ta eceka kpï fütanga wü nü ka wü kpara ka Gerara ne, wu ngu te ngbü edü de bala, fü ewü akpo angbü ewü nga de wü kpara ka Yïsaka, gü ba, “Ngu la ka-ye ngu ka-ani.” Dela si-ngü te Yïsaka gü ïrï du-kpa-ngu la tete, gü ba, Eseke, te gü ba, “Mawü Nga”.
20 Mas os pastores de Gerar discutiram com os pastores de Isaque, dizendo: "A água é nossa! " Por isso Isaque deu ao poço o nome de Eseque, porque discutiram por causa dele.
21 Fü wü kpara ka Yïsaka adu kpah ajï gara du-kpa-ngu. Fü wü kpara ka Gerara adu kpah akpo de nga, da eyi-ta komö wü kpara ka Yïsaka. Fü Yïsaka ayia agü ïrï du-kpa-ngu la, gü ba, Sitena, te gü ba, “Makpü”.
21 Então os seus servos cavaram outro poço, mas eles também discutiram por causa dele; por isso o chamou Sitna.
22 Fü Yïsaka ayia ace sü la, ago angbü ka-ye kpa gbü gara sü. Fü ah adu kpah ajï gara du-kpa-ngu kpala. Fü wü kpara ka sü la angbü emala, gü ba, “Ngu la ka-ye ngu ka Yïsaka.” Wüh mala siti ngü fefe na nda-wü de. Fü Yïsaka ayia agü ïrï du-kpa-ngu la, gü ba, Robota, te gü ba, “Zö-ngbüngbü”. Yïsaka gü ba, “Me to mere züka gu sü eyi fü ani, teka fü ani ago ara kötï gbügbü na, da emaka wü züka ngü.” Fü wü Yïsaka ayia angbü sela.
22 Isaque mudou-se dali e cavou outro poço, e ninguém discutiu por causa dele. Deu-lhe o nome de Reobote, dizendo: "Agora o Senhor nos abriu espaço e prosperaremos na terra".
23 Gbü gara re, fü wü Yïsaka ayia adu angbü ka-wü agbü Bïrï-Saba, gbü sü ta te wö ye na o kötï tete na gügü ne.
23 Dali Isaque foi para Berseba.
24 Te wü Yïsaka koro kpala, fü Me ayia akoro agü tamu ye fefe gbü biti la, gü ba, “Mü mere e akpe cürü wü kpara ka sü ne nda-mü de. Angü de-ra, Me, te ma di de *vüngüte ka wö mü ne, ma ena angbü fï bü ake mü. Ma tï ace mü nda-ra de. Ma ena ato wazi fü mü, de wü kundu mü, teka ngü ka wö mü, Abarayama. Fü ewü abï ye, asibi asibi, baka ngü ta te ma mala fefe na ne.”
24 Naquela noite, o Senhor lhe apareceu e disse: "Eu sou o Deus de seu pai Abraão. Não tema, porque estou com você; eu o abençoarei e multiplicarei os seus descendentes por amor ao meu servo Abraão".
25 Fü Yïsaka ayia areke sü kpala, teka angbü egbo nga ïrï Me gbügbü na. Fü engu ayia kpah, ao kötï ede sü la. Fü wü kpara kaka-na akpo kpah egïrï sü teka ajï du-kpa-ngu ka-wü tete na.
25 Isaque construiu nesse lugar um altar e invocou o nome do Senhor. Ali armou acampamento, e os seus servos cavaram outro poço.
26 Gbü gara sïkpï, fü Miri Abi-Meleke ayia akoro kpaka Yïsaka, agbü Bïrï-Saba sela. Wüh koro ta de wü mere kpara ka-ye, wü Azata, mere kpara te ngbü eto fïngangü fefe na, bete Fïkola, mere kpara ka wü marajümïya kaka.
26 Por aquele tempo, veio a ele Abimeleque, de Gerar, com Auzate, seu conselheiro pessoal, e Ficol, o comandante dos seus exércitos.
27 Fü Yïsaka ayia amala ngü fü ewü, gü ba, “De-wü deyï, mere bi fe ni wu wü tïne de. Wü koro afa nga ni kpakine neh teka ne? Wüh koro teka aliki ani gbü sü ne, baka engu de tane?”
27 Isaque lhes perguntou: "Por que me vieram ver, uma vez que foram hostis e me mandaram embora? "
28 Wüh gü ba, “Ah bala de. Ani mere ta ngü la bala, angü sü be teka ani de wü ye ꞌburu ne nda de. Amba enatikine ani koro bü mba aceka ye. Ani wu eyi tïtïne, gü ba, Me to wazi fü ye eyi cu fa sü. Te di bala ne, ani ele de ani nzö ngüte de wü ye. Amba ani le de ye kïna kïna,
28 Eles responderam: "Vimos claramente que o Senhor está contigo; por isso dissemos: Façamos um juramento entre nós. Queremos firmar um acordo contigo:
29 gü ba, ‘Ni tï amere siti ngü fü ani de.’ Angü ani mere ta siti ngü fü ye nda-ani kpah de. Ani mala ta fü ye, de ye ce sü ka-ani gbü züka ngü. Te di bala, ah le de ye kïna te-ye ekïna, angü ani wu eyi kpo, gü ba, Me le ye fa sü.”
29 Tu não nos farás mal, assim como nada te fizemos, mas sempre te tratamos bem e te despedimos em paz. Agora sabemos que o SENHOR te tem abençoado".
30 Fü Yïsaka ayia angbü de tadu. Fü ah amala ngü fü wü kpara ka-ye, de wüh mere wü e-mazü fü ewü. Fü ewü ayia azü wü e la, kpah da enzö wü e de ewü ꞌburu gbü sü biringbö.
30 Então Isaque ofereceu-lhes um banquete, e eles comeram e beberam.
31 Te kpï seke tete, kpurutokokpï la, fü ewü ayia anzö *ngüte esüka wü, kpah baka e te ewü mala esikine ne. Fü Yïsaka ayia agï nga ewü, ace kpa te kaje. Fü ewü ayia ago agba wü, gbü züka ngü mürü.
31 Na manhã seguinte os dois fizeram juramento. Depois Isaque os despediu e partiram em paz.
32 Gbü ra engu la, fü wü kpara ka Yïsaka adu akoro amala ngü fefe, gü ba dene, “Ani maka ngu gbü du-kpa-ngu, de te ani ngbü ejï ne eyi.” Fü ngü ayia areke te Yïsaka afa sü.
32 Naquele mesmo dia os servos de Isaque vieram falar-lhe sobre o poço que tinham cavado, e disseram: "Achamos água! "
33 Fü Yïsaka ayia agü ïrï du-kpa-ngu la, Saba, baka e te wüh gü ba, “Kïna”. Ah gegege ba ïrï ta te Abarayama gü te du-kpa-ngu, te engu jï gbü sü la. Dela si-ngü de te wüh ngbü eï sü la tete enatikine, gü ba, Bïrï-Saba ne.
33 Isaque deu-lhe o nome de Seba e, por isso, até o dia de hoje aquela cidade é conhecida como Berseba.
34 Te re ka Esawu koro tete ba e teke ꞌbasu, fü engu ayia ase wü würüse ꞌbasu, ꞌburu wü egba ganzi kpara gbü nguwa wü Ete. Ïrï gina wara ka ta de Yudïta. Ïrï eꞌbaꞌbasu würüse nda ta de Basemata.
34 Tinha Esaú quarenta anos de idade quando escolheu por mulher a Judite, filha de Beeri, o hitita, e também a Basemate, filha de Elom, o hitita.
35 Fü ngü la asiti ta gbü jia wü wö ye na, Yïsaka ake ni ye na, Rebeka afa cu sü. Angü gbü gele ka-ewü, wüh tï aza te-wü de wü ganzi kpara de.
35 Elas amarguraram a vida de Isaque e de Rebeca.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.