Marcos 12
mta (MTA) vs NTLH
1 Na, migtulon peligad Hésus i diyà kenagda, guwaen di, “Duen sa maama mighemula palas diyà sa tanà di. Linesed di, owoy tinosongon di sa dakel batu kenà da humemeg palas, owoy binaelan di ma sa lawì mehagtaw kenà sa tegebantay umugpà. Agulé, igsalig di diyà sa medoo etaw tegeipat, enù ka mangay mediyù dò.
1 Depois Jesus começou a falar por meio de parábolas . Ele disse:
2 Agulé, egoh di neuma sa bulan di kepupu sa bunga di, pineangay di sa egsugùsuguen di diyà sa medoo tegeipat anì kuwaen di sa hagdi baed.
2 Quando chegou o tempo da colheita, o dono enviou um empregado para receber a sua parte.
3 Dodoo egoh sa egsugùsuguen di migtebow, egsabaan sa medoo tegeipat polo kagdi owoy egsebalbalen da ma owoy eghemagawan da, dodoo endà duen sa igbegay da.
3 Mas os lavradores agarraram o empregado, bateram nele e o mandaram de volta sem nada.
4 Agulé, pineangay sa épê hinemulaan sa sebaen ma egsugùsuguen di diyà kenagda. Dodoo egsebalbalen da sa ulu di owoy egpeumàumaan da ma.
4 O dono mandou mais um empregado, mas eles bateram na cabeça dele e o trataram de um modo vergonhoso.
5 Agulé, pineangay dema sa épê hinemulaan sa sebaen ma egsugùsuguen di, dodoo inimatayan da polo. Medoo ma sa liyu egsugùsuguen di pineangay di diyà kenagda, dodoo duen sa binalbal da owoy duen ma sa inimatayan da.
5 E ainda outro foi mandado para lá, mas os lavradores o mataram. E o mesmo aconteceu com muitos mais — uns foram surrados, e outros foram mortos.
6 Agulé, iya sa tigtu hudihudi pineangay di diyà kenagda sa anak di eghiduwan di, enù ka diyà sa penemdem di meadatan da doo sa anak di.
6 E agora a única pessoa que o dono da plantação tinha para mandar lá era o seu querido filho. Finalmente ele o mandou, pensando assim: “O meu filho eles vão respeitar.”
7 Dodoo egoh di migtebow, egseolomoy sa medoo tegeipat, guwaen da, ‘Ini sa etaw kumuwa siini tanà lalawan di diyà sa emà di. Téél yu dé, imatayan ta anì nita polo sa hinemulaan.’
7 Mas os lavradores disseram uns aos outros: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
8 Agulé, sinigkem da owoy inimatayan da owoy igbuung da sa lawa di diyà dibaluy sa hinemulaan.
8 — Então agarraram o filho, e o mataram, e jogaram o corpo para fora da plantação.
9 “Na, tulonen ku diyà keniyu sa mebaelan sa épê hinemulaan. Angayen di doo mimatay siedò medaet etaw owoy isalig di sa hinemulaan di diyà sa medoo liyu etaw.
9 Aí Jesus perguntou:
10 Lagà yu endà nekebasa siini kagi i Nemula igpesulat, guwaen di,
10 Vocês não leram o que as
11 Anan mepion iya wé binaelan i Datù,
11 Isso foi feito pelo Senhor
12 Agulé, egoh sa medoo ulu-ulu etaw Hudiyu migdineg iya wé, netiigan da kagda sa egkesugat peligad i Hésus. Huenan di, ungayà da hedem sigkemen da Hésus i, dodoo endà megaga da duu enù ka nelimedangan da sa medoo etaw eg-unut-unut diyà kenagdi. Hê, sinalidan da dé Hésus i.
12 Os líderes judeus sabiam que a parábola era contra eles e quiseram prender Jesus, mas tinham medo do povo. Por isso deixaram Jesus em paz e foram embora.
13 Agulé, duen duma etaw Palasiyu owoy duma etaw i Datù Hélod pineangay sa medoo ulu-ulu etaw Hudiyu diyà si Hésus anì metipu da kagdi amuk meamu sa kagi di.
13 Depois mandaram que alguns fariseus e alguns membros do partido de Herodes fossem falar com Jesus a fim de conseguirem alguma prova contra ele.
14 Egoh da migtebow diyà si Hésus, guwaen da, “O Mistelu, netiigan ké anan tuu sa langun eg-ikagiyen ko. Endà eghalìhalien ko duu sa igtulù ko sumalà dé sa balangan etaw egdineg, dodoo metudà polo sa ketulù ko sa uyot i Nemula. Na, duen ma sa igsà ké diyà keniko. Enù di ya, meketipay ki pa sa uledin igsugkow i Mosis amuk megay ki pelesintu diyà si Sisal sa Sulutan ta dutu Loma dò? Megay ki ataw ka endà?”
14 Eles chegaram e disseram: — Mestre, sabemos que o senhor é honesto e não se importa com a opinião dos outros. O senhor não julga pela aparência, mas ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige. Diga: é ou não é contra a nossa
15 Dodoo netiigan i Hésus sa pandapat da medaet, huenan di guwaen di, “Maen di ya egtepengan yu aken? Uwit yu diyà kenak sa kuleta anì hauwen ku.”
15 Mas Jesus percebeu a malícia deles e respondeu:
16 Hê, igbegay da diyà si Hésus. Agulé guwaen di, “Ngadan iya wé etaw diyà sa kuleta owoy sa sulat di?”
16 Eles trouxeram, e ele perguntou: Eles responderam: — São do Imperador.
17 Agulé guwaen i Hésus, “Amuk hediya, begayi yu diyà si Sulutan Sisal sa hagdi egpegeniyen, owoy begayi yu ma diyà si Nemula sa hagdi egpegeniyen.”
17 Então Jesus disse: E eles ficaram admirados com Jesus.
18 Na, duen etaw Sadusiyu mig-angay da eg-igsà diyà si Hésus. Kagda sa etaw Hudiyu egtulù endà umenaw di gaa sa etaw nematay.
18 Alguns saduceus , os quais afirmam que ninguém ressuscita, chegaram perto de Jesus e disseram:
19 Guwaen da, “O Mistelu, duen sa igsulat i Mosis diyà kenita denu sa egbaelan ta amuk nematay sa maama épê sawa dodoo endà duen anak da. Iya sa baelan di, ipesawa diyà sa hadi di sa balu anì dumuen anak da lagà sa anak sa maama nematay.
19 — Mestre, Moisés escreveu para nós a seguinte lei : “Se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve casar com a viúva, para terem filhos, que serão considerados filhos do irmão que morreu.”
20 Na, duen pitu maama setelahadiyay. Agulé migsawa sa kakay da, dodoo endà duen anak da egoh di nematay.
20 Acontece que havia sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos.
21 Hê, inited sa tigtu hadi di sa sawa sa kakay di, dodoo nematay ma egoh di endà pa duen anak da. Hediya ma sa nebaelan sa ketelu maama taman sa kepitu.
21 O segundo casou com a viúva e morreu sem deixar filhos. Aconteceu a mesma coisa com o terceiro.
22 Nesesetugdugtugdug sa pitu telehadi egsawa sa bayi, dodoo langun da nematay endà mig-anak da. Agulé, hudihudi nematay sa bayi.
22 Afinal, os sete irmãos casaram com a mesma mulher e morreram sem deixar filhos. Depois de todos eles, a mulher também morreu.
23 Na, tulon ko kenami. Amuk meuma sa keenaw sa etaw nematay, ngadan tayu di etaw sa mesawa siedò bayi diyà siini pitu telehadi? Enù ka anan da migsawa kenagdi egoh anay.”
23 Portanto, no dia da ressurreição, quando todos os mortos tornarem a viver, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
24 Agulé migsagbì Hésus i, guwaen di, “Tigtu eg-amu sa penemdem yu, enù ka endà netiigan yu duu sa kagi i Nemula igpesulat owoy endà ma netiigan yu duu sa egkebaelan i Nemula danà sa tunung di.
24 Jesus respondeu:
25 Amuk enawen i Nemula sa etaw nematay, endà dé sesawaay da enù ka lagà da dé egsugùsuguen di diyà langit.
25 Pois, quando os mortos ressuscitarem, serão como os anjos do céu, e ninguém casará.
26 Endà netiigan yu duu denu sa keenaw sa etaw nematay enù ka lagà yu endà nekebasa sa kagi i Nemula igsulat i Mosis denu sa egoh sa kayu eglegleg egoh i Nemula mig-ikagi diyà kenagdi, guwaen di, ‘Aken sa Nemula egpigtuuwen da i Ablaham owoy si Isak owoy si Hakob.’
26 Vocês nunca leram no
27 Na, egoh i Nemula mig-ikagi iya wé diyà si Mosis, nelugay da dé nematay si Ablaham owoy si Isak owoy si Hakob. Apiya di pa nematay da dé diyà tanà, nehagtay da doo diyà sa kehaa i Nemula. Iya maen di ya tigtu eg-amu yu enù ka guwaen yu dò endà umenaw sa etaw nematay.”
27 E Deus não é Deus dos mortos e sim dos vivos. Vocês estão completamente errados!
28 Na, duen ma etaw tegetulù uledin igsugkow i Mosis dahiya migdineg sa kesigbolow da diyà si Hésus. Egoh di neketiig tigtu mepion sa sagbì i Hésus diyà sa medoo Sadusiyu, eg-igsà ma, guwaen di, “O Mistelu, ngadan sa tayu mapulù uledin diyà sa langun uledin igsugkow i Mosis egoh anay?”
28 Um mestre da Lei que estava ali ouviu a discussão. Viu que Jesus tinha dado uma boa resposta e por isso perguntou: — Qual é o mais importante de todos os mandamentos da
29 Egsagbì Hésus i, guwaen di, “Ini sa tigtu mapulù uledin di,
29 Jesus respondeu:
30 huenan di, pusungi yu sa Datù yu si Nemula.
30 Ame o Senhor, seu Deus, com todo o coração, com toda a alma, com toda a mente e com todas as forças.”
31 Owoy ini sa keduwa di uledin mapulù,
31 E o segundo mais importante é este: “Ame os outros como você ama a você mesmo.” Não existe outro mandamento mais importante do que esses dois.
32 Agulé mig-ikagi sa tegetulù uledin, guwaen di, “O Mistelu, mepion iya wé sagbì ko. Tuu sa guwaen ko si Nemula daa sa Datù ta owoy endà duen sa liyu Nemula.
32 Então o mestre da Lei disse a Jesus: — Muito bem, Mestre! O senhor disse a verdade. Ele é o único Deus, e não existe outro além dele.
33 Tuu ma sa guwaen ko ipusung ta Nemula i owoy ipeunut ta diyà kagdi sa langun pedu ta owoy sa langun egkegaga ta, owoy hiduwan ta ma sa duma ta éhê mendaa sa kehidu ta kenita. Uman pa mepion sa kepangunut ta siini duwa uledin diyà sa keimatay ta hinagtay ulowen diyà si Nemula ataw ka sumalà dé sa liyu ibegay ta diyà kagdi.”
33 Devemos amar a Deus com todo o nosso coração, com toda a nossa mente e com todas as nossas forças e também devemos amar os outros como amamos a nós mesmos. Pois é melhor obedecer a estes dois mandamentos do que trazer animais para serem queimados no altar e oferecer outros sacrifícios a Deus.
34 Egoh i Hésus neketiig milantek sa sagbì sa tegetulù uledin, guwaen di diyà kenagdi, “Buyu ka dé mekeunut sa kedatù i Nemula.”
34 Jesus viu que o mestre da Lei tinha respondido com sabedoria e disse: Depois disso ninguém tinha coragem de fazer mais perguntas a Jesus.
35 Na, egoh i Hésus egtulù diyà sa Dalesan i Nemula, guwaen di, “Maen di ya iya sa igtulù sa medoo tegetulù uledin denu si Mésayas sa Tigtu Datù eg-angat-angatan sa medoo Hudiyu, guwaen da kagdi gaa sa tugod i Dabid egoh anay?
35 Quando Jesus estava ensinando no pátio do Templo, perguntou:
36 Na, tuu iya wé inikagi da, dodoo pinesulat sa Metiengaw Suguy i Nemula Dabid i egoh anay, guwaen di,
36 Pois Davi, inspirado pelo Espírito Santo, escreveu:
37 Na, amuk iya sa kagi i Dabid egoh anay denu si Mésayas, guwaen di ‘Datù ku’, endà mebaluy di amuk tugod i Dabid daa kagdi i, dodoo Datù di polo.”
37 O próprio Davi chama o Messias de Senhor. Portanto, como é que o Messias pode ser descendente de Davi? Uma grande multidão escutava com prazer o que Jesus ensinava.
38 Agulé, eg-uman egtulù diyà kenagda, guwaen di, “Hahaa yu sa medoo tegetulù uledin igsugkow i Mosis anì endà umiling yu kenagda. Igluhub da takà sa metaes kawal da metolol, owoy egkeiyap da ma amuk egsaluan etaw kagda diyà sa padian.
38 Ele dizia ao povo:
39 Amuk mangay da diyà sa simbaan, ungayà da menuu da diyà sa bangkù ginelal. Owoy amuk mangay da diyà pista, ungayà da kagda sa muna pekaenen.
39 preferem os lugares de honra nas
40 Egtepelen da ma sa medoo dalesan sa bayi balu danà sa medoo pandapat da, dodoo eglidungen da sa medaet egbaelan da. Amuk hauwen da etaw, melugay da ubòubò egsimbà. Huenan di, uman pa dakel sa kepigtamay i Nemula mekeuma diyà kenagda.”
40 Exploram as viúvas e roubam os seus bens; e, para disfarçarem, fazem orações compridas. Portanto, o castigo que eles vão sofrer será pior ainda!
41 Na, egpenuu Hésus i dalem sa Dalesan i Nemula medapag diyà sa atung taguan pilak ibegay etaw. Eghauwen di sa medoo etaw egdalem pilak dahiya. Duen medoo kawasà etaw egdalem dahiya sa medoo pilak.
41 Jesus estava no pátio do Templo, sentado perto da caixa das ofertas, olhando com atenção as pessoas que punham dinheiro ali. Muitos ricos davam muito dinheiro.
42 Agulé, migtebow sa bayi balu pubeli owoy egdalemen di sa duwa tukééy kuleta di tigtu diisek sa lagà di.
42 Então chegou uma viúva pobre e pôs na caixa duas moedinhas de pouco valor.
43 Agulé, sinetipon i Hésus sa medoo salu di, owoy guwaen di, “Tuu ini i eg-ikagiyen ku diyà keniyu. Miglowon polo sa igbegay siini bayi balu pubeli diyà sa igbegay sa langun duma etaw.
43 Aí Jesus chamou os discípulos e disse:
44 Iya maen di ya enù ka endà egkelikutan da egbegay enù ka medoo sa pantiyali da. Dodoo siini bayi balu pubeli, inimet di sa langun kehagtayan di egbegay, apiya di pa pubeli daa.”
44 Porque os outros deram do que estava sobrando. Porém ela, que é tão pobre, deu tudo o que tinha para viver.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.