Lucas 7
mta (MTA) vs BKJ
1 Na, egoh di neubus sa langun kagi i Hésus diyà sa kedineg sa medoo etaw, mig-angay Hésus i diyà menuwa Kapelenaum.
1 Ora, quando ele acabou todos os seus discursos aos ouvidos do povo, entrou em Cafarnaum.
2 Na, duen ma sa kapitan sundalu etaw Loma eg-ugpà dahiya. Eglinadu sa egsuguen di tigtu eghiduwan di owoy buyu dé egkematay.
2 E o servo de um certo centurião, que era querido para ele, estava doente, prestes a morrer.
3 Agulé, egoh sa kapitan egdineg sa lalag i Hésus, sinugù di sa medoo kaunutan Hudiyu anì angayen da Hésus i anì bulungan di sa egsuguen di.
3 E quando ele ouviu falar de Jesus, enviou-lhe os anciãos dos judeus, suplicando-lhe que viesse curar o seu servo.
4 Egoh da nekeuma diyà si Hésus, eglakawan da, guwaen da, “Apiya beken etaw Hudiyu siini kapitan, mipedu doo. Mepion amuk tabangan ko
4 E, chegando eles junto de Jesus, suplicavam-lhe com instância, dizendo: Ele é digno de que lhe faças isto;
5 enù ka eghiduwan di kita i etaw Hudiyu owoy ginastuwan di ma sa simbaan ké dahini.”
5 porque ele ama a nossa nação, e nos edificou a sinagoga.
6 Agulé, mig-unut Hésus i kenagda. Egoh da buyu dumagpak diyà sa dalesan sa kapitan, duen duma di pinetelabuk di diyà si Hésus anì isugkow da sa kagi sa kapitan, guwaen da, “O Datù, yaka eggemow wa enù ka memala gaa amuk gumemow ka diyà sa dalesan di enù ka tukééy etaw gaa.
6 Então, Jesus foi com eles. E quando já estava perto da casa, o centurião enviou-lhe amigos, dizendo-lhe: Senhor, não te incomodes; porque eu não sou digno de que tu entres debaixo do meu telhado;
7 Huenan di, endà siegungen di kuna. Dodoo ikagi ko daa anì melikuan sa egsuguen di gaa.
7 e por isso nem eu considerei-me digno de ir a ti, mas dize uma palavra, e o meu servo será curado.
8 Netiigan di sa egkegaga ko egsugù, enù ka kagdi ma sa maama egpekegaga gaa, enù ka legkang diyà sa ulu-ulu di sa egkegaga di owoy egpekesugù ma sa medoo sundalu di gaa. Amuk guwaen di diyà sa sebaen sundalu gaa, ‘Ipanaw ka dé,’ hê mipanaw dé. Amuk guwaen di diyà sa sebaen ma sundalu gaa, ‘Téél ka dé,’ hê misalu ma dé. Amuk guwaen di diyà sa egsuguen di gaa, ‘Baeli ko siini,’ hê baelan di ma dé.”
8 Porque eu também sou homem sob autoridade, e tenho soldados sob mim, e eu digo a um: Vai, e ele vai; e a outro: Vem, e ele vem; e ao meu servo: Faze isto, e ele o faz.
9 Na, egoh i Hésus migdineg iya wé, tigtu negaip owoy migtaeng diyà sa medoo etaw eg-unut diyà kenagdi, guwaen di, “Eg-ikagiyen ku ini i diyà keniyu, tigtu egpigtuu siini maama. Apiya sa langun etaw Hudiyu, endà hinaa ku duu sa kepigtuu da iling siini hagdi.”
9 Quando Jesus ouviu essas coisas, maravilhou-se dele, e voltando-se, disse à multidão que o seguia: Digo-vos, eu não encontrei tão grande fé, não, não em Israel.
10 Agulé, egoh da egpelikù dé sa medoo egtelabuk, hinaa da sa egsuguen sa kapitan nelikuan dé.
10 E retornando para casa os que haviam sido enviados, encontraram são o servo que estivera enfermo.
11 Agulé, melugaylugay kedu iya, mig-angay Hésus i dutu siedò menuwa Nain. Mig-unut ma sa medoo salu di owoy sa melaweng etaw.
11 E aconteceu que, no dia seguinte, ele foi à cidade chamada Naim, e com ele iam muitos dos seus discípulos, e uma grande multidão.
12 Agulé, egoh da medapag diyà sa selat kutà sa menuwa, nesiegungan da sa medoo etaw egtiang lungun sa maama nematay. Bugtung anak sa balu iya wé nematay. Medoo sa etaw kedu diyà sa menuwa mig-unut kenagdi eg-angay diyà sa kenà da eglebeng.
12 Ora, quando ele chegou perto da porta da cidade, eis que ali um homem morto era carregado para fora, filho único de sua mãe, que era viúva; e uma grande multidão estava com ela.
13 Egoh i Datù Hésus mighaa sa bayi balu, tigtu eghiduwan di owoy guwaen di, “Yaka egsinegaw wa.”
13 E, vendo-a, o Senhor se compadeceu dela, e disse-lhe: Não chores.
14 Agulé, migpedapag Hésus i owoy sinabaan di sa lungun. Hê mig-ugpà sa egtiang lungun. Guwaen i Hésus, “O Adug, enaw ka dé.”
14 E, chegando-se, tocou o esquife; e os que o levavam pararam. E ele disse: Jovem, digo-te: Levanta-te.
15 Hê, mig-enaw sa etaw nematay owoy egpenuu owoy mig-ikagi. Agulé, inagak i Hésus eg-angay diyà sa inay di.
15 E o que estivera morto sentou-se, e começou a falar. E ele entregou-o à sua mãe.
16 Nelenawan sa langun etaw mighaa iya wé, owoy eg-oloen da Nemula i, guwaen da, “Migtebow dé diyà kenita sa tigtu tegesugkow i Nemula.” Guwaen da ma, “Mig-angay dé Nemula i eg-aluk diyà sa medoo etaw di.”
16 E a todos sobreveio o temor, e eles glorificavam a Deus, dizendo: Um grande profeta se levantou entre nós, e que Deus visitou o seu povo.
17 Agulé, nelagtawan sa langun etaw sa lalag panduan binaelan i Hésus taman uwang Hudiya owoy sa tanà medapag dahiya.
17 E este rumor sobre ele se espalhou por toda a Judeia, e por toda a região ao redor.
18 Na, tinulonon sa medoo pasek i Huwan kagdi denu sa langun binaelan i Hésus.
18 E os discípulos de João relataram-lhe todas estas coisas.
19 Agulé, inumow di sa duwa pasek di enù ka peangayen di kagda peigsà diyà si Datù Hésus amuk tuu kagdi sa Tigtu Datù pineangay i Nemula migtebow, ataw ka sa sebaen ma etaw polo sa angat-angatan da.
19 E João, chamando a si dois dos seus discípulos, enviou-os a Jesus, dizendo: És tu aquele que deveria vir, ou devemos aguardar por outro?
20 Egoh da migtebow diyà si Hésus, guwaen da, “Sinugù i Huwan Tegebautis kami eg-angay eg-igsà diyà keniko, guwaen di, ‘Enù di ya, kuna sa Tigtu Datù pineangay i Nemula migtebow, ataw ka sebaen ma etaw polo sa angat-angatan ké?’”
20 Quando aqueles homens chegaram junto dele, disseram: João, o Batista, enviou-nos, dizendo: És tu aquele que deveria vir, ou devemos aguardar por outro?
21 Na, egoh da eglimud si Hésus, binulungan di sa medoo etaw eglinadu. Pinelaun di ma sa busaw miglahuk diyà etaw, owoy pineilag di ma sa medoo langap.
21 E, na mesma hora, ele curou a muitos de suas enfermidades, e males, e espíritos malignos, e a muitos que eram cegos ele deu a visão.
22 Huenan di, sinagbian di kagda, guwaen di, “Angay yu dé tulon dutu si Huwan dò sa hinaa yu owoy sa dinineg yu diyà kenak. Nekeilag dé sa medoo langap, owoy nekebigkat ma dé sa medoo pikat. Nelikuan ma dé sa medoo etaw eglinadu dempid, owoy nekedineg ma dé sa medoo bisuwen owoy mig-enaw ma sa medoo nematay. Owoy nekedineg ma dé sa medoo pubeli etaw sa Mepion Tegudon denu kenak.
22 Então, Jesus respondendo, disse-lhes: Ide, e anunciai a João as coisas que ouvis e vedes: que os cegos veem, os coxos andam, os leprosos são purificados, os surdos ouvem, os mortos são ressuscitados, e aos pobres é pregado o evangelho.
23 Tulon yu ma diyà kagdi meanggan doo sa etaw amuk endà egkeduwa sa pedu di egpigtuu diyà kenak.”
23 E abençoado é aquele que não se ofender em mim.
24 Na, egoh da miglikù sa sinugù i Huwan, mig-edung eg-ikagi Hésus i diyà sa melaweng etaw denu si Huwan. Guwaen di, “Egoh yu mig-angay eghahaa si Huwan dutu siedò melabel tanà mediyù dalesan, endà iling di elê takà egkepilaypilay danà kelamag enù ka endà egkehalì sa pedu di.
24 E quando os mensageiros de João partiram, ele começou a falar à multidão acerca de João: O que fostes ver no deserto? Uma cana agitada pelo vento?
25 Egoh yu miglenged si Huwan dutu siedò melabel tanà mediyù dalesan, endà hinaa yu duu sa etaw migluhub metolol ginis, enù ka iya daa sa egluhub milagà ginis owoy duen dakel hagtay sa medoo etaw eg-ugpà diyà sa dakel menuwa datù.
25 Mas o que fostes ver? Um homem trajado de roupas delicadas? Eis que aqueles que vestem roupas esplêndidas, e vivem em delícias, estão nos tribunais reais.
26 Dodoo egoh yu mig-angay dutu, inangay yu eghahaa sa tegesugkow i Nemula. Na, tigtu tuu si Huwan sa tegesugkow i Nemula owoy miglowon pa kagdi i diyà sa medoo tegesugkow i Nemula egoh anay danà sa galebek di tigtu dakel.
26 Mas o que fostes ver? Um profeta? Sim, eu vos digo, e muito mais do que um profeta.
27 Enù ka igpesulat i Nemula sa denu si Huwan egoh anay, guwaen di,
27 Este é aquele, de quem está escrito: Eis que eu envio o meu mensageiro diante da tua face, que preparará diante de ti o teu caminho.
28 Guwaen i Hésus, “Tuu ini i eg-ikagiyen ku diyà keniyu. Sa langun etaw inanak diyà tanà, endà duen miglowon diyà si Huwan. Dodoo sumalà dé sa tukééy etaw umunut sa kedatù i Nemula, iya polo sa lumowon diyà si Huwan.”
28 E eu vos digo: Que entre os nascidos de mulher, não há maior profeta do que João, o Batista; mas aquele que é o menor no reino de Deus é maior do que ele.
29 Na, egoh sa medoo etaw lapeg sa medoo atung egpeetuken sa sulutan migdineg sa ketegudon i Huwan egoh anay, netuuwan da diyà sa kagi i Nemula denu sa salà da owoy migpebautis da ma diyà si Huwan.
29 E todo o povo que o ouviu e os publicanos, tendo sido batizados com o batismo de João, justificaram a Deus.
30 Dodoo sa medoo Palasiyu owoy sa medoo tegetulù uledin igsugkow i Mosis, inekedan da sa uyot i Nemula diyà kagda enù ka mig-eked da ma egpebautis diyà si Huwan.
30 Mas os fariseus e os intérpretes da lei rejeitaram o conselho de Deus contra si mesmos, não tendo sido batizados por ele.
31 Guwaen i Hésus, “Ngadan iya balatan ku keniyu medoo duma ku eg-ugpà diyà tanà ini egoh di? Ngadan sa pelagaan ku keniyu?
31 E disse o Senhor: A quem, pois, eu compararei os homens desta geração, e a quem eles são semelhantes?
32 Lagà yu sa medoo batà egselapan diyà padian owoy egseolomoy da. Guwaen sa duma batà, ‘Binaelan ké sa dalemetan anì egdelayaw yu, dodoo eg-eked yu. Migdelawit ké ma anì umunut yu egsinegaw, dodoo eg-eked yu ma.’
32 Eles são semelhantes às crianças que, assentadas nas praças, chamam umas às outras, e dizem: Tocamo-vos flauta, e não dançastes; cantamo-vos murmurações, e não lamentastes.
33 Iya maen di ya lagà yu siedò batà enù ka egoh yu neketiig sa adat i Huwan Tegebautis, inekedan yu kagdi i. Egoh yu neketiig endà egkaen di epan owoy endà eg-inem di wain, iya sa kagi yu, guwaen yu, ‘Linahuk busaw ini i maama.’
33 Porque veio João, o Batista, que não comia pão nem bebia vinho, e dizeis: Ele tem um demônio.
34 Dodoo egoh yu neketiig sa adat sa Kakay Langun egkaen owoy eg-inem, inekedan yu ma. Iya sa kagi yu, guwaen yu, ‘Taa yu, meibeg kumaen siini maama owoy meibeg uminem mekehilu, owoy egloyuken di ma sa medoo medaet etaw atung egpeetuken sa sulutan owoy sa medoo tegebael salà ma.’
34 Veio o Filho do homem, comendo e bebendo, e dizeis: Eis aí um homem comilão e bebedor de vinho, amigo dos publicanos e pecadores.
35 Dodoo sa medoo etaw eg-unut diyà si Nemula, netuuwan da diyà sa melabel pagitung di.”
35 Mas a sabedoria é justificada por todos os seus filhos.
36 Na, duen sa sebaen Palasiyu migsasà si Hésus anì mangay kumaen diyà kenagdi. Agulé, miggemow Hésus i diyà sa dalesan di owoy egpenuu da egkaen.
36 E um dos fariseus desejava que ele comesse com ele. E ele entrando na casa do fariseu, reclinou-se à mesa.
37 Na, duen ma sa bayi tegebael salà eg-ugpà diyà iya wé menuwa. Egoh di neketiig egkaen Hésus i diyà sa dalesan Palasiyu, mig-angay dahiya eg-uwit sa tukééy butul alabastelu nepenù lana mepion ngadeg.
37 E eis que uma mulher da cidade, que era uma pecadora, sabendo que Jesus estava à mesa na casa do fariseu, trouxe um vaso de alabastro com unguento,
38 Agulé, migtigdeg diyà sa selatal lisen i Hésus owoy egsinegaw. Pinelê di luhà sa lisen i Hésus, owoy hinunas di balut ulu di. Pinengadekan di ma sa lisen di, owoy linulowon di lana mepion ngadeg.
38 e ficando atrás de seus pés chorando, começou a derramar lágrimas sobre os seus pés, e enxugava-lhos com os cabelos da sua cabeça, e beijava-lhe os pés, e ungia-os com o unguento.
39 Na, sa Palasiyu migsasà si Hésus, egoh di mighaa sa binaelan sa bayi, iya sa penemdem di amuk tuu si Hésus sa tegesugkow i Nemula, metiigan di tegebael salà siini bayi eg-amis kenagdi.
39 Ora, quando o fariseu que o havia convidado viu isto, falava consigo, dizendo: Se este homem fosse profeta, saberia quem e que tipo de mulher é esta que o toca; pois ela é uma pecadora.
40 Agulé, inikagiyan i Hésus sa Palasiyu, guwaen di, “O Simiyon, duen sa ikagiyen ku diyà keniko.”
40 E respondendo, Jesus disse-lhe: Simão, eu tenho algo a dizer-te. E ele disse: Mestre, diga.
41 Guwaen i Hésus, “Duen sa duwa maama eg-utang diyà sa maama kawasà. Iya sa utang sa sebaen, lima gatus, owoy iya ma sa utang sa duma di, lima pulù.
41 Havia um certo credor que tinha dois devedores; um lhe devia quinhentos denários, e outro cinquenta.
42 Hê, egoh da endà nekebayad, igpeuloy di dé sa utang da. Na, ngadan tayu diyà siini duwa maama sa dakel pedu diyà sa kawasà?”
42 E, não tendo eles com que pagar, perdoou a ambos. Dize, pois, qual deles o amará mais?
43 Migsagbì Simiyon i, guwaen di, “Iya sa uman dakel pedu kéen sa maama uman dakel utang igpeuloy di.”
43 E Simão, respondendo, disse: Eu suponho que é aquele a quem mais perdoou. E ele lhe disse: Tu julgaste corretamente.
44 Agulé, mig-isalu Hésus i diyà sa bayi, owoy guwaen di dema diyà si Simiyon, “Hinaa ko pa atu sa binaelan siini bayi diyà kenak? Egoh ku miggemow diyà sa dalesan ko, endà inadatan ko aken enù ka endà migbegay ka wayeg ipegusê ku sa lisen ku. Dodoo siini bayi, pinelê di luhà sa lisen ku owoy hinunas di balut ulu di.
44 E, voltando-se para a mulher, disse a Simão: Vês tu esta mulher? Eu entrei em tua casa, e não me deste água para os pés; mas esta derramou lágrimas sobre os meus pés, e os enxugou com os cabelos de sua cabeça.
45 Endà migpengadek ka kenak egoh ku migtebow. Dodoo siini bayi, endà dé miglengà di migpengadek sa lisen ku edung egoh di migtebow.
45 Tu não me beijaste, mas esta mulher desde que entrou, não parou de beijar os meus pés.
46 Endà ma hinukowon ko duu lana sa ulu ku, dodoo siini bayi, linulowon di lana mepion ngadeg sa lisen ku.
46 Tu não ungiste a minha cabeça com óleo; mas esta mulher com unguento ungiu os meus pés.
47 Huenan di, ini sa tulonen ku diyà keniko. Apiya di pa medoo sa salà siini bayi, igpeuloy dé langun. Iya tandà di ya dakel kehidu di kenak. Dodoo, amuk egpenemdemen sa etaw tukééy daa sa salà di igpeuloy, tukééy ma daa sa kehidu di.”
47 Por isso, eu te digo: Os pecados dela, que são muitos, lhe são perdoados, porque ela muito amou; mas a quem pouco é perdoado, pouco ama.
48 Agulé, guwaen i Hésus diyà sa bayi, “Igpeuloy dé sa medoo salà ko.”
48 E disse-lhe: Os teus pecados são perdoados.
49 Hê, egseolomoy sa medoo duma di egkaen, guwaen da, “Maen ini i maama egpekepeuloy salà?”
49 E os que estavam à mesa começaram a dizer entre si: Quem é este, que também perdoa pecados?
50 Dodoo guwaen i Hésus diyà sa bayi, “Inalukan ka dé danà sa kepigtuu ko. Likù ka dé, enù ka migtanà dé sa pedu ko.”
50 E ele disse à mulher: A tua fé te salvou; vai em paz.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.