Lucas 3

mta (MTA) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Na, nelugay dé kedu iya, mig-edung Huwan i anak i Sakaliyas sa ketegudon di diyà sa medoo Hudiyu. Egoh iya, sepulù owoy lima gepalay dé sa lugay di sulutan si Sulutan Sisal Tibeliyu sa sambì i Sulutan Sisal Agustu, owoy si Ponkiyu Pilatu sa gubilenu diyà uwang Hudiya. Duen ma telu salu i Sulutan Tibeliyu beken etaw Hudiyu diyà sa telu tanà eg-abay diyà sa tanà Hudiya. Si Hélod sa salu di diyà uwang Galiliya, owoy si Pilipi hadi i Hélod sa salu di diyà uwang Ituliya owoy Telakonitu, owoy si Lisaniyas sa salu di diyà uwang Abilina.
1 Era o décimo quinto ano do reinado do imperador Tibério César. Pôncio Pilatos era governador da Judeia; Herodes Antipas governava a Galileia; seu irmão Filipe governava a Itureia e Traconites; e Lisânias governava Abilene.
2 Na, egoh iya ma, si Anas owoy si Kayipas sa Tigtu Ulu-ulu Tegesimbà.
2 Anás e Caifás eram os sumos sacerdotes. Nesse ano, veio uma mensagem de Deus a João, filho de Zacarias, que vivia no deserto.
3 Agulé, mig-ipanawpanaw Huwan i egtegudon diyà uwang lawa Holdan. Iya sa tegudon di igpeges di diyà sa medoo etaw, guwaen di, “Ekedi yu sa medoo salà yu owoy pebautis yu diyà wayeg anì tandaan yu sa keeked yu salà, owoy ipeuloy i Nemula sa medoo salà yu.”
3 João percorreu os arredores do rio Jordão, pregando o batismo como sinal de arrependimento para o perdão dos pecados.
4 Na, si Huwan sa igsulat i Isayas sa tegesugkow i Nemula egoh anay, guwaen di,
4 O profeta Isaías se referia a João quando escreveu em seu livro: “Ele é uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor! Abram uma estrada para ele!
5 Penù yu tanà sa langun baug
5 Os vales serão aterrados, e os montes e as colinas, nivelados. As curvas serão endireitadas, e os lugares acidentados, aplanados.
6 anì hauwen sa langun etaw sa ialuk i Nemula.’”
6 Então todos verão a salvação enviada por Deus’”.
7 Na, egoh sa etaw migdineg sa igtulù i Huwan, mig-angay sa melaweng etaw diyà kenagdi anì egpebautis da diyà wayeg. Agulé guwaen i Huwan, “Lagà yu medoo uled. Negaip a maen di ya eg-angay yu diyà kenak. Iya sa penemdem yu daa kéen, egpelaguy yu sa kepigtamay i Nemula tumebow.
7 João dizia às multidões que vinham até ele para ser batizadas: “Raça de víboras! Quem os convenceu a fugir da ira que está por vir?
8 Amuk tuu sa keeked yu sa salà yu, sambii yu sa adat yu anì kumepion. Amuk hediya, lagà yu sa kayu mepion kebunga. Dodoo yoko egpenemdem duu mekeiwod yu sa kepigtamay i Nemula keniyu. Apiya kiyu sa tugod i Ablaham, pigtamayan i Nemula doo kiyu amuk endà sambian yu sa adat yu. Apiya meimet di kiyu migtamay, mekehaa pa Nemula i sa isambì di sa tugod i Ablaham. Mebaluy tugod i Ablaham siini medoo batu amuk iya sa uyot i Nemula.
8 Provem por suas ações que vocês se arrependeram. Não digam uns aos outros: ‘Estamos a salvo, pois somos filhos de Abraão’. Isso não significa nada, pois eu lhes digo que até destas pedras Deus pode fazer surgir filhos de Abraão.
9 Taa yu, igpeayaw dé sa agsà diyà sa kayu. Sumalà dé sa kayu endà egbunga mepion, pilayen owoy ulowen.”
9 Agora mesmo o machado do julgamento está pronto para cortar as raízes das árvores. Toda árvore que não produz bons frutos será cortada e lançada ao fogo”.
10 Agulé, inigsaan sa melaweng etaw, guwaen da, “Amuk hediya, ngadan sa mebaelan ké anì sumambì ké sa adat ké?”
10 As multidões perguntavam: “O que devemos fazer?”.
11 Migsagbì Huwan i, guwaen di, “Amuk duen duwa kawal ko, begayi ko sa sebaen diyà sa etaw endà duen. Amuk duen sa kaenen ko, iya ma sa baeli ko.”
11 João respondeu: “Se tiverem duas vestimentas, deem uma a quem não tem. Se tiverem comida, dividam com quem passa fome”.
12 Duen ma maama dahiya atung egpeetuken sa sulutan mig-angay diyà si Huwan anì egpebautis diyà wayeg. Guwaen da, “Enù di ya, ngadan sa mebaelan ké ma kami i?”
12 Cobradores de impostos também vinham para ser batizados e perguntavam: “Mestre, o que devemos fazer?”.
13 Migsagbì Huwan i, guwaen di, “Yoko egpesubela sa keetuk yu.”
13 Ele respondeu: “Não cobrem impostos além daquilo que é exigido”.
14 Mig-igsà ma sa medoo sundalu diyà kenagdi, guwaen da, “Enù di ya, ngadan sa mebaelan ké ma kami i?” Guwaen di diyà kenagda, “Yoko egtegel duu sa medoo etaw danà sa kesundalu yu. Yoko ma egtipu sa etaw endà duen salà di. Yoko eg-alum duu sa sukay yu.”
14 “E nós?”, perguntaram alguns soldados. “O que devemos fazer?” João respondeu: “Não pratiquem extorsão nem façam acusações falsas. Contentem-se com seu salário”.
15 Na, egketéél sa pedu sa medoo etaw danà sa ketegudon i Huwan, enù ka sa antap da buyu dé tumebow sa Tigtu Datù pineangay i Nemula. Iya ma sa egsesigbolowen da diyà sa pedu da ataw ka si Huwan sa Tigtu Datù eg-angat-angatan da ataw ka beken.
15 Todos esperavam que o Cristo viesse em breve, e estavam ansiosos para saber se João era ele.
16 Huenan di inikagiyan i Huwan kagda, guwaen di, “Tumebow pa sa temù eglowon diyà kenak. Amuk tumebow, mekelilang a owoy memalaan a ma dumapag kenagdi lumengà sa talumpà di. Wayeg daa sa ibautis ku keniyu, dodoo sa etaw mekesambì kenak, iya polo sa ibautis di keniyu sa Metiengaw Suguy i Nemula owoy apuy.
16 João respondeu às perguntas deles, dizendo: “Eu os batizo com água, mas em breve virá alguém mais poderoso que eu, alguém tão superior que não sou digno de desatar as correias de suas sandálias. Ele os batizará com o Espírito Santo e com fogo.
17 Siedò maama tumebow lagà sa maama buyu etapen di sa palay inelik di. Tiponen di sa palay owoy itagù di diyà sa sibay di, dodoo ulowen di sa opoh di diyà sa apuy endà mepadeng.”
17 Ele já tem na mão a pá, e com ela separará a palha do trigo, a fim de limpar a área onde os cereais são debulhados. Juntará o trigo no celeiro, mas queimará a palha num fogo que nunca se apaga”.
18 Hediya ma sa medoo kagi i Huwan egpeges sa medoo etaw egoh di migtulù kenagda sa Mepion Tegudon.
18 João usou muitas advertências semelhantes ao anunciar as boas-novas ao povo.
19 Hê, endà nelugay di kedu iya, nebilanggu Huwan i danà i Datù Hélod sa eg-ipat sa uwang Galiliya. Iya maen di ya enù ka inindaw i Huwan Hélod i danà di mig-agaw si Hélodiyas sa sawa hadi di, owoy danà sa medoo medaet binaelan di ma.
19 João também criticou publicamente Herodes Antipas, o governador da Galileia, por ter se casado com Herodias, esposa de seu irmão, e por muitas outras maldades que havia cometido.
20 Iya ma sa tigtu salà di sa egoh di egbilanggu si Huwan.
20 A essas maldades Herodes acrescentou outra, mandando prender João.
21 Na, egoh i Huwan endà pa nebilanggu di, medoo sa etaw migpebautis diyà wayeg anì tandaan da sa kepigtuu da, owoy migpebautis ma Hésus i. Egoh di miggaun kedu dalem sa wayeg, egsimbà Hésus i. Hê, neukaan sa langit
21 Certo dia, quando as multidões estavam sendo batizadas, Jesus também foi batizado. Enquanto ele orava, o céu se abriu,
22 owoy migpetuntun sa Metiengaw Suguy i Nemula diyà kenagdi. Egoh di egpetuntun, migpeiling manuk éhê menatad. Agulé duen ma eg-ikagi kedu langit dò, guwaen di, “Kuna sa anak ku eghiduwan ku temù. Tigtu a netuuwan diyà keniko.”
22 e o Espírito Santo desceu sobre ele em forma corpórea como uma pomba. E uma voz do céu disse: “Você é meu filho amado, que me dá grande alegria”.
23 Na, egoh i Hésus mig-edung sa ketegudon di, labi telu pulù gepalay dé sa egoh di miglesut. Iya sa penemdem sa medoo etaw kagdi sa anak i Hosé daa.
23 Jesus estava com cerca de trinta anos quando começou seu ministério. Jesus era conhecido como filho de José. José era filho de Eli.
24 Umemà Héli i si Matat. Umemà Matat i si Lebi. Umemà Lebi i si Mileki. Umemà Mileki i si Hana.
24 Eli era filho de Matate. Matate era filho de Levi. Levi era filho de Melqui. Melqui era filho de Janai. Janai era filho de José.
25 Umemà Hana i si Hosé. Umemà Hosé i si Matatiyas. Umemà Matatiyas i si Amos. Umemà Amos i si Nahum. Umemà Nahum i si Isli. Umemà Isli i si Nagay.
25 José era filho de Matatias. Matatias era filho de Amós. Amós era filho de Naum. Naum era filho de Esli. Esli era filho de Nagai.
26 Umemà Nagay i si Maat. Umemà Maat i si Matatiyas. Umemà Matatiyas i si Sémei. Umemà Sémei i si Hosé. Umemà Hosé i si Hoda.
26 Nagai era filho de Maate. Maate era filho de Matatias. Matatias era filho de Semei. Semei era filho de Joseque. Joseque era filho de Jodá.
27 Umemà Hoda i si Hoanan. Umemà Hoanan i si Lésa. Umemà Lésa i si Sélubabel. Umemà Sélubabel i si Salatiél. Umemà Salatiél i si Neli.
27 Jodá era filho de Joanã. Joanã era filho de Ressa. Ressa era filho de Zorobabel. Zorobabel era filho de Salatiel. Salatiel era filho de Neri.
28 Umemà Neli i si Mileki. Umemà Mileki i si Adi. Umemà Adi i si Kosam. Umemà Kosam i si Ilemadam. Umemà Ilemadam i si Il.
28 Neri era filho de Melqui. Melqui era filho de Adi. Adi era filho de Cosã. Cosã era filho de Elmadã. Elmadã era filho de Er.
29 Umemà Il i si Hosuwa. Umemà Hosuwa i si Iliyasal. Umemà Iliyasal i si Holim. Umemà Holim i si Matat. Umemà Matat i si Lebi.
29 Er era filho de Josué. Josué era filho de Eliézer. Eliézer era filho de Jorim. Jorim era filho de Matate. Matate era filho de Levi.
30 Umemà Lebi i si Simiyon. Umemà Simiyon i si Huda. Umemà Huda i si Hosé. Umemà Hosé i si Honam. Umemà Honam i si Iliyakim.
30 Levi era filho de Simeão. Simeão era filho de Judá. Judá era filho de José. José era filho de Jonã. Jonã era filho de Eliaquim.
31 Umemà Iliyakim i si Meleya. Umemà Meleya i si Mena. Umemà Mena i si Matata. Umemà Matata i si Natan. Umemà Natan i si Dabid.
31 Eliaquim era filho de Meleá. Meleá era filho de Mená. Mená era filho de Matatá. Matatá era filho de Natã. Natã era filho de Davi.
32 Umemà Dabid i si Hési. Umemà Hési i si Obéd. Umemà Obéd i si Boos. Umemà Boos i si Salmon. Umemà Salmon i si Naason.
32 Davi era filho de Jessé. Jessé era filho de Obede. Obede era filho de Boaz. Boaz era filho de Salmom. Salmom era filho de Naassom.
33 Umemà Naason i si Aminadab. Umemà Aminadab i si Admin. Umemà Admin i si Alni. Umemà Alni i si Islon. Umemà Islon i si Palés. Umemà Palés i si Huda.
33 Naassom era filho de Aminadabe. Aminadabe era filho de Admim. Admim era filho de Arni. Arni era filho de Esrom. Esrom era filho de Perez. Perez era filho de Judá.
34 Umemà Huda i si Hakob. Umemà Hakob i si Isak. Umemà Isak i si Ablaham. Umemà Ablaham i si Tala. Umemà Tala i si Nakol.
34 Judá era filho de Jacó. Jacó era filho de Isaque. Isaque era filho de Abraão. Abraão era filho de Terá. Terá era filho de Naor.
35 Umemà Nakol i si Sélug. Umemà Sélug i si Lagaw. Umemà Lagaw i si Pélég. Umemà Pélég i si Ibél. Umemà Ibél i si Sélah.
35 Naor era filho de Serugue. Serugue era filho de Ragaú. Ragaú era filho de Faleque. Faleque era filho de Éber. Éber era filho de Salá.
36 Umemà Sélah i si Kayinan. Umemà Kayinan i si Alpakad. Umemà Alpakad i si Sém. Umemà Sém i si Nuwi. Umemà Nuwi i si Lamék.
36 Salá era filho de Cainã. Cainã era filho de Arfaxade. Arfaxade era filho de Sem. Sem era filho de Noé. Noé era filho de Lameque.
37 Umemà Lamék i si Matusalen. Umemà Matusalen i si Inok. Umemà Inok i si Haled. Umemà Haled i si Mahalalél. Umemà Mahalalél i si Kayinan.
37 Lameque era filho de Matusalém. Matusalém era filho de Enoque. Enoque era filho de Jarede. Jarede era filho de Maalaleel. Maalaleel era filho de Cainã.
38 Umemà Kayinan i si Inos. Umemà Inos i si Sét. Umemà Sét i si Adam. Umemà Adam i si Nemula.
38 Cainã era filho de Enos. Enos era filho de Sete. Sete era filho de Adão. Adão era filho de Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.