João 9
mta (MTA) vs NTLH
1 Na, egoh i Hésus eg-ipanaw, hinaa di sa maama langap inuwit di miglesut sa kinelangap di.
1 Jesus ia caminhando quando viu um homem que tinha nascido cego.
2 Agulé, eg-igsà sa medoo salu i Hésus, guwaen da, “O Mistelu, maen di ya inuwit di miglesut sa kinelangap di? Ngadan tayu di etaw sa nesalà, kagdi ataw ka sa emà di owoy sa inay di?”
2 Os seus discípulos perguntaram: — Mestre, por que este homem nasceu cego? Foi por causa dos pecados dele ou por causa dos pecados dos pais dele?
3 Migsagbì Hésus i, guwaen di, “Beken danà sa hagdi salà sa kinelangap di, owoy beken ma danà sa salà sa lukes di. Dodoo nelangap polo anì mehaa sa tunung i Nemula diyà kenagdi.
3 Jesus respondeu:
4 Amuk agdaw pelawà, egbaelan ta doo sa galebek igsugù sa migpeangay kenak, enù ka endà dé duen etaw mekegalebek amuk sigep.
4 Precisamos trabalhar enquanto é dia, para fazer as obras daquele que me enviou. Pois está chegando a noite, quando ninguém pode trabalhar.
5 Egoh ku eg-ugpà pelawà diyà tanà, aken sa legdaw egsenang diyà sa langun etaw enù ka itulù ku kenagda sa tuu tegudon.”
5 Enquanto estou no mundo, eu sou a luz do mundo.
6 Agulé, egoh i Hésus mig-ikagi iya wé, eg-ileb diyà tanà owoy kinuwa di sa tanà pinelê di ileb. Hê igdulét di diyà mata sa langap,
6 Depois de dizer isso, Jesus cuspiu no chão, fez um pouco de lama com a saliva, passou a lama nos olhos do cego
7 owoy guwaen di, “Angay ka diepug wayeg dò kepengadan Wayeg Siloyi.” Na, iya sa selepangan sa kagi Siloyi, sa Pineangay. Agulé, mig-angay sa langap egdiepug dutu. Hê egoh di eglikù, mig-ilag dé.
7 e disse: O cego foi, lavou o rosto e voltou vendo.
8 Na, negaip sa medoo duma di owoy sa medoo etaw mighaa kenagdi migpegeni pilak egoh anay. Egseigsaay da, guwaen da, “Enù di ya, kagdi sa maama migpenuu owoy takà migpegeni pilak ataw ka beken?”
8 Os seus vizinhos e as pessoas que costumavam vê-lo pedindo esmola perguntavam: — Não é este o homem que ficava sentado pedindo esmola?
9 Duen etaw egsagbì, guwaen da, “Tuu, kagdi doo sa takà migpegeni.”
9 — É! — diziam alguns. — Não, não é. Mas é parecido com ele! — afirmavam outros. Porém ele dizia: — Sou eu mesmo.
10 Agulé, eg-igsà sa medoo etaw diyà kenagdi, guwaen da, “Amuk kuna sa langap, maen di ya mig-ilag ka dé?”
10 — Como é que agora você pode ver? — perguntaram.
11 Guwaen di egsagbì, “Duen etaw pinengadanan da si Hésus mig-ileb diyà tanà migbael libutà igdulét di diyà sa mata ku, owoy pineangay di aken dutu wayeg Siloyi dò anì egdiepug a. Huenan di, mig-angay a dutu. Hê, egoh ku ubus egdiepug, mig-ilag a dé.”
11 Ele respondeu: — O homem chamado Jesus fez um pouco de lama, passou a lama nos meus olhos e disse: “Vá ao tanque de Siloé e lave o rosto.” Então eu fui, lavei o rosto e fiquei vendo.
12 Eg-igsà da dema, guwaen da, “Kenà sa maama ini egoh di?”
12 — Onde está esse homem? — perguntaram. — Não sei! — respondeu ele.
13 Agulé, inuwit da sa maama nelikuan langap diyà sa medoo Palasiyu.
13 Então levaram aos fariseus o homem que havia sido cego.
14 Na, iya sa agdaw egoh i Hésus migbael libutà igbulung di mata sa langap sa agdaw keetud etaw Hudiyu.
14 O dia em que Jesus havia feito lama e curado o homem da cegueira era um sábado.
15 Iya maen di ya inigsaan ma sa medoo Palasiyu sa ukit kepeilag di dema. Agulé, guwaen sa maama diyà kenagda, “Igdulét i Hésus sa libutà diyà sa mata ku. Agulé, mig-angay a egdiepug wayeg dò. Hê, mig-ilag a dé.”
15 Aí os fariseus também perguntaram como ele tinha sido curado. — Ele pôs lama nos meus olhos, eu lavei o rosto e agora estou vendo — respondeu o homem.
16 Agulé, duen duma Palasiyu eg-ikagi, guwaen da, “Siini etaw migbulung, beken kagdi sa pineangay i Nemula enù ka tinipay di sa uledin ta denu sa agdaw keetud.”
16 Alguns fariseus disseram: — O homem que fez isso não é de Deus porque não respeita a E outros perguntaram: — Como pode um pecador fazer milagres tão grandes? E por causa disso houve divisão entre eles.
17 Agulé, eg-igsà da dema diyà sa maama, guwaen da, “Ngadan sa niko penemdem denu kenagdi, enù ka guwaen ko eg-ilag ka dé danà di migbulung keniko?”
17 Então os fariseus tornaram a perguntar ao homem: — Você diz que ele curou você da cegueira. E o que é que você diz dele? — Ele é um
18 Na, endà egpigtuu sa medoo kaunutan Hudiyu sa egoh di langap egoh anay owoy mig-ilag dé. Huenan di, igpeangay da sa emà di owoy sa inay di
18 Os líderes judeus não acreditavam que ele tinha sido cego e que agora podia ver. Por isso chamaram os pais dele
19 owoy eg-igsaan da kagda, guwaen da, “Enù di ya, ini sa anak yu ataw ka beken? Tuu ataw ka endà inuwit di miglesut sa kinelangap di? Amuk hediya, maen di ya atu mig-ilag dé?”
19 e perguntaram: — Esse homem é filho de vocês? Vocês dizem que ele nasceu cego. E como é que agora ele está vendo?
20 Migsagbì sa emà di owoy sa inay di, guwaen da, “Netiigan ké kagdi sa anak ké, owoy netiigan ké ma inuwit di miglesut sa kinelangap di.
20 Os pais responderam: — Sabemos que ele é nosso filho e que nasceu cego.
21 Dodoo endà netiigan ké duu sa pesuwan di mig-ilag dé. Endà ma netiigan ké duu sa etaw migbulung kenagdi. Dodoo mepion amuk kagdi polo sa igsaan yu, enù ka mipedu dé owoy mekesagbì ma denu sa kineilag di.”
21 Mas não sabemos como é que ele agora pode ver e não sabemos também quem foi que o curou. Ele é maior de idade; perguntem, e ele mesmo poderá explicar.
22 Na, iya sa sagbì sa emà di owoy sa inay di enù ka nelimedangan da sa medoo ulu-ulu etaw Hudiyu, enù ka tapay dé nesesebaen sa penemdem da pigtamayan da sa etaw amuk guwaen di si Hésus sa Tigtu Datù pineangay i Nemula. Iya sa kepigtamay da endà dé peludepen da duu diyà sa simbaan da.
22 Os pais disseram isso porque estavam com medo, pois os líderes judeus tinham combinado expulsar da sinagoga quem afirmasse que Jesus era o Messias .
23 Iya maen di ya mig-ikagi sa emà di owoy sa inay di, guwaen da, “Mipedu dé. Mepion amuk kagdi polo sa igsaan yu.”
23 Foi por isso que os pais disseram: “Ele é maior de idade; perguntem a ele.”
24 Agulé, inumow sa medoo ulu-ulu dema sa maama nelikuan langap. Guwaen da diyà kenagdi, “Pengibet ka diyà si Nemula amuk tuu sa tulonen ko diyà kenami. Enù ka netiigan ké dé endà tuu di sa kagi ko egoh giina denu sa maama migpeilag keniko, enù ka netiigan ké kagdi sa tegebael salà.”
24 Então os líderes judeus chamaram pela segunda vez o homem que tinha sido cego e disseram: — Jure por Deus que você vai dizer a verdade. Nós sabemos que esse homem é pecador.
25 Guwaen sa maama, “Endà egketiigan ku duu amuk tuu kagdi sa etaw tegebael salà ataw ka endà. Ini daa sa netiigan ku, egoh anay nelangap a, dodoo ini egoh eg-ilag a dé.”
25 Ele respondeu: — Se ele é pecador, eu não sei. De uma coisa eu sei: eu era cego e agora vejo!
26 Agulé, eg-igsaan da dema, guwaen da, “Ngadan sa binaelan di diyà keniko? Enù di ya sa ukit kebulung di sa mata ko?”
26 — O que foi que ele fez a você? Como curou você da cegueira? — tornaram a perguntar.
27 Migsagbì sa maama, guwaen di, “Tinulon ku dé iya wé diyà keniyu egoh giina, dodoo endà dinineg yu duu kéen. Maen di ya egkeiyapan yu egdineg dema? Enù di ya, ungayà yu pepasek yu diyà kagdi?”
27 O homem respondeu: — Eu já disse, e vocês não acreditaram. Por que querem ouvir isso outra vez? Por acaso vocês também querem ser seguidores dele?
28 Egoh da migdineg iya wé, egbulit da owoy egpeumàumaan da, guwaen da, “Kuna sa hagdi pasek, dodoo kami polo sa pasek i Mosis sa tegesugkow i Nemula egoh anay.
28 Então eles o xingaram e disseram: — Você é que é seguidor dele! Nós somos seguidores de Moisés.
29 Enù ka netiigan ké doo si Nemula sa mig-ikagi diyà si Mosis egoh anay. Dodoo iya wé etaw, endà netiigan ké duu sa hagdi keduwan.”
29 Sabemos que Deus falou com Moisés; mas este homem, nós nem mesmo sabemos de onde ele é.
30 Agulé egsagbì sa maama, guwaen di, “Ay, tigtu a negaip keniyu. Enù ka endà netiigan yu duu sa keduwan siini etaw apiya di pa kagdi sa migpeilag sa mata ku.
30 Ele respondeu: — Que coisa esquisita! Vocês não sabem de onde ele é, mas ele me curou.
31 Netiigan ta doo endà dinegen i Nemula duu sa kesimbà sa etaw tegebael salà. Dodoo iya polo sa egdinegen di sa etaw eg-adat kenagdi owoy eg-unut diyà sa uyot di.
31 Sabemos que Deus não atende pecadores, mas ele atende os que o respeitam e fazem a sua vontade.
32 Edung egoh tanà binaelan taman ini egoh di, endà duen etaw netiigan ta mekegaga mulung sa langap amuk inuwit di miglesut sa kinelangap di.
32 Desde que o mundo existe, nunca se ouviu dizer que alguém tivesse curado um cego de nascença.
33 Amuk beken kedu si Nemula siini etaw migbulung kenak, endà megaga di duu egbael panduan iling ini i binaelan di.”
33 Se esse homem não fosse enviado por Deus, não teria podido fazer nada.
34 Guwaen da egsagbì, “Edung egoh ko miglesut taman ini egoh, kuna polo sa etaw tegebael salà. Huenan di, endà mekebaluy ka tumulù kenami.” Hê, hinemagawan da kagdi i kedu diyà sa Dalesan i Nemula.
34 Eles disseram: — Você nasceu cheio de pecado e é você que quer nos ensinar? E o expulsaram da sinagoga.
35 Na, egoh i Hésus migdineg denu sa kehemaga da sa maama nelikuan kedu diyà sa Dalesan i Nemula, inangay di kagdi eglagbet. Egoh di mighaa kenagdi, eg-igsà Hésus i, guwaen di, “Enù di ya, migtuu ka pa diyà sa Kakay Langun?”
35 Jesus ficou sabendo que tinham expulsado o homem da sinagoga . Foi procurá-lo e, quando o encontrou, perguntou:
36 Agulé guwaen sa maama, “O Datù, ngadan di etaw sa Kakay Langun? Tuloni ko aken, hih, anì migtuu a diyà kenagdi.”
36 Ele respondeu: — Senhor, quem é o Filho do Homem para que eu creia nele?
37 Guwaen i Hésus diyà kenagdi, “Hinaa ko dé egoh giina, owoy kagdi ma sa eg-ikagi diyà keniko ini egoh di.”
37 Jesus disse:
38 Agulé guwaen sa maama, “O Datù, egpigtuu a dé diyà keniko.” Hê, egligkued diyà sa taengan i Hésus enù ka egdatuen di.
38 — Eu creio, Senhor! — disse o homem. E se ajoelhou diante dele.
39 Agulé guwaen i Hésus, “Ini sa pesuwan di mig-angay a diyà tanà anì mehaa sa egbaelan sa langun etaw. Na, sa etaw lagà langap enù ka endà netiigan di duu sa tuu tegudon, iya sa etaw egtabangan ku anì umilag. Dodoo sa etaw guwaen da dò meilag da, iya polo sa etaw melangap enù ka endà egpigtuu da.”
39 Então Jesus afirmou:
40 Duen ma etaw Palasiyu medapag diyà si Hésus. Egoh da migdineg iya wé, eg-igsà da, guwaen da, “Enù di ya kami i, langap ké ma?”
40 Alguns fariseus que estavam com ele ouviram isso e perguntaram: — Será que isso quer dizer que nós também somos cegos?
41 Agulé guwaen i Hésus egsagbì, “Amuk langap yu danà yu endà neketiig sa tuu tegudon, endà duen sa salà yu. Dodoo guwaen yu dò eg-ilag yu owoy netiigan yu ma sa uyot i Nemula, huenan di tapay doo duen salà yu enù ka endà eg-unut yu diyà sa hagdi uyot.”
41 — Se vocês fossem cegos, não teriam culpa! — respondeu Jesus. — Mas, como dizem que podem ver, então continuam tendo culpa.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.