João 1
mta (MTA) vs NVT
1 Na, egoh anay egoh di endà pa duen tanà, tapay dé duen Kelistu i ginelal sa Kagi i Nemula. Kagdi sa duma i Nemula owoy tigtu Nemula ma.
1 No princípio, aquele que é a Palavra já existia. A Palavra estava com Deus, e a Palavra era Deus.
2 Egoh anay egoh di endà pa duen sa langun taman binaelan di, tapay dé kagdi sa duma i Nemula.
2 Ele existia no princípio com Deus.
3 Pineduen i Nemula sa langun taman danà i Kelistu migbael, owoy endà duen sa nebaelan amuk beken danà di.
3 Por meio dele Deus criou todas as coisas, e sem ele nada foi criado.
4 Kagdi sa egpelalù etaw taman melugay. Lagà legdaw siini lalù enù ka melegdawan sa penemdem sa langun etaw anì metiigan da Nemula i.
4 Aquele que é a Palavra possuía a vida, e sua vida trouxe luz a todos.
5 Egkelegdawan siini legdaw i Nemula sa deleman diyà tanà, owoy endà mekeatu sa delem diyà sa legdaw.
5 A luz brilha na escuridão, e a escuridão nunca conseguiu apagá-la.
6 Na, duen sa maama sinugù i Nemula. Iya sa ngadan di si Huwan.
6 Deus enviou um homem chamado João
7 Pineangay i Nemula kagdi anì tumulon diyà sa medoo etaw denu si Hésus Kelistu sa legdaw i Nemula anì mekepigtuu sa langun etaw danà sa ketegudon di.
7 para falar a respeito da luz, a fim de que, por meio de seu testemunho, todos cressem.
8 Beken si Huwan sa legdaw i Nemula, dodoo mig-angay daa egtulù denu sa legdaw i Nemula.
8 Ele não era a luz, mas veio para falar da luz.
9 Hê, migtebow diyà tanà sa tigtu legdaw si Hésus Kelistu anì pelegdawan di sa pedu sa langun etaw.
9 Aquele que é a verdadeira luz, que ilumina a todos, estava chegando ao mundo.
10 Na, migtebow Kelistu i diyà tanà, dodoo endà egkilalaen sa medoo etaw duu apiya di pa binaelan i Nemula sa tanà danà di.
10 Veio ao mundo que ele criou, mas o mundo não o reconheceu.
11 Apiya di pa mig-angay diyà sa menuwa duma di etaw Hudiyu, endà egsakemen da duu.
11 Veio a seu próprio povo, e eles o rejeitaram.
12 Dodoo sa langun etaw migsakem kenagdi owoy migpigtuu da ma diyà kenagdi, binegayan di doo kagda egkegaga anì meanak i Nemula kagda.
12 Mas, a todos que creram nele e o aceitaram, ele deu o direito de se tornarem filhos de Deus.
13 Beken lagà sa kelesut etaw diyà tanà sa keanak di kenagda, enù ka beken danà sa uyot etaw daa ataw ka sa penemdem etaw daa. Dodoo danà sa uyot i Nemula polo, inanak di kagda.
13 Estes não nasceram segundo a ordem natural, nem como resultado da paixão ou da vontade humana, mas nasceram de Deus.
14 Na, neetaw diyà tanà iya wé etaw ginelal Kagi i Nemula, owoy mig-ugpà diyà kenami. Hinaa ké sa senang di. Dakel sa senang di enù ka kagdi sa bugtung Anak i Emà di Nemula. Dakel sa ketabang ipeuloy di diyà kenita owoy anan tuu sa langun kagi di.
14 Assim, a Palavra se tornou ser humano, carne e osso, e habitou entre nós. Ele era cheio de graça e verdade. E vimos sua glória, a glória do Filho único do Pai.
15 Kagdi sa tinulon i Huwan egoh di migtegudon diyà etaw, guwaen di, “Ini sa etaw tinulon ku diyà keniyu, enù ka iya sa inikagi ku duen sa etaw mekesambì kenak. Kagdi sa eglowon diyà kenak enù ka tapay dé duen kagdi ya egoh sa tanà endà pa duen.”
15 João deu testemunho dele quando disse em alta voz: “Este é aquele a quem eu me referia quando disse: ‘Alguém virá depois de mim, muito mais poderoso que eu, pois existia muito antes de mim’”.
16 Na, danà sa tigtu dakel ketabang ipeuloy di kenita, takaan di kita egtabang taman melugay.
16 De sua plenitude todos nós recebemos graça sobre graça.
17 Igpetiig i Nemula diyà kenita sa medoo uledin di danà i Mosis. Dodoo danà i Hésus Kelistu polo, igpetiig di dé diyà kenita sa dakel ketabang igpeuloy di kenita owoy sa tuu tegudon.
17 Pois a lei foi dada por meio de Moisés, mas a graça e a verdade vieram por meio de Jesus Cristo.
18 Endà duen etaw mekehaa si Nemula. Dodoo sa bugtung Anak di sa egpetiig diyà kenita denu sa Emà di si Nemula, enù ka nesesebaen da daa.
18 Ninguém jamais viu a Deus, mas o Filho único, que mantém comunhão íntima com o Pai, o revelou.
19 Na, duen ma duma etaw tegesimbà owoy medoo tugod i Lebi mig-angay diyà si Huwan sa Tegebautis. Kagda sa pineangay sa medoo ulu-ulu etaw Hudiyu tegeHélusalém anì igsaan da Huwan i. Guwaen da, “Ngadan ko ya etaw?”
19 Este foi o testemunho de João quando os líderes judeus enviaram de Jerusalém sacerdotes e levitas para lhe perguntar: “Quem é você?”.
20 Endà memalaan Huwan i egsagbì diyà kenagda, dodoo egtulonen di sa tuu kagi, guwaen di, “Beken aken sa Tigtu Datù sinugù i Nemula.”
20 Ele respondeu com toda franqueza: “Eu não sou o Cristo”.
21 Agulé, eg-igsaan da dema, guwaen da, “Enù di ya, si Iliyas ka kéen, sa tegesugkow i Nemula egoh anay?”
21 “Então quem é você?”, perguntaram eles. “É Elias?” “Não”, respondeu ele. “É o Profeta por quem temos esperado?” “Não.”
22 Agulé guwaen da, “Tuloni ko kami ngadan ko ya etaw anì dumuen sa metulon ké diyà sa medoo etaw migpeangay kenami. Ngadan ko ya etaw kuna ya?”
22 “Afinal, quem é você? Precisamos de uma resposta para aqueles que nos enviaram. O que você tem a dizer de si mesmo?”
23 Migsagbì Huwan i, “Aken sa igsulat i Isayas sa tegesugkow i Nemula egoh anay, guwaen di,
23 João respondeu com as palavras do profeta Isaías: “Eu sou uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor!’”.
24 Na, siini medoo etaw eg-igsà diyà si Huwan, kagda sa pineangay sa medoo Palasiyu.
24 Então os fariseus que tinham sido enviados
25 Eg-igsaan da dema, guwaen da, “Maen di ya egbautis ka etaw atu amuk beken kuna sa Tigtu Datù pineangay i Nemula owoy beken si Iliyas ka owoy beken ka sa tegesugkow i Nemula eg-angat-angatan ké?”
25 lhe perguntaram: “Se você não é o Cristo, nem Elias, nem o Profeta, que direito tem de batizar?”.
26 Guwaen i Huwan egsagbì, “Tuu, egbautis a etaw diyà wayeg. Dodoo taa yu, duen diyà keniyu sa sebaen etaw endà egkilalaen yu duu.
26 João lhes disse: “Eu batizo com água, mas em seu meio há alguém que vocês não reconhecem.
27 Kagdi sa mekesambì kenak. Kagdi sa tigtu eglowon diyà kenak, owoy tigtu a mepokò diyà kenagdi. Huenan di, memala a amuk aken sa egsugùsuguen di egkedan talumpà di daa.”
27 Embora ele venha depois de mim, não sou digno de desamarrar as correias de sua sandália”.
28 Na, iya sa kenà da eg-igsà si Huwan sa menuwa Bétaniya tanà dutu lawa Holdan kenà di egbautis etaw.
28 Esse encontro aconteceu em Betânia, um povoado a leste do rio Jordão, onde João estava batizando.
29 Na, egoh di sumimag, hinaa i Huwan Hésus i eg-angay diyà kenagdi. Agulé, guwaen i Huwan diyà sa medoo etaw dahiya, “Taa yu hih. Ini sa etaw lagà anak kebilibili ibegay i Nemula, enù ka mekedan sa salà sa langun etaw danà sa kepatay di.
29 No dia seguinte, João viu Jesus caminhando em sua direção e disse: “Vejam! É o Cordeiro de Deus, que tira o pecado do mundo!
30 Kagdi sa etaw tinulon ku diyà keniyu egoh ku mig-ikagi, guwaen ku, ‘Duen sa etaw mekesambì kenak, dodoo eglowon diyà kenak enù ka tapay dé duen kagdi ya egoh sa tanà endà pa duen.’
30 Era a ele que eu me referia quando disse: ‘Um homem virá depois de mim, muito mais poderoso que eu, pois existia muito antes de mim’.
31 Egoh anay, endà egkilalaen ku duu kagdi i. Dodoo migbautis a etaw diyà wayeg anì ipetiig ku kagdi i diyà sa medoo duma ta tugod i Islaél.”
31 Eu não o conhecia, mas vim batizando com água para que ele fosse revelado a Israel”.
32 Guwaen i Huwan, “Hinaa ku sa Metiengaw Suguy i Nemula migpetuntun kedu langit eg-angay egtenà diyà si Hésus. Egoh di egpetuntun, egpeiling manuk éhê menatad.
32 Então João deu o seguinte testemunho: “Vi o Espírito Santo descer do céu na forma de uma pomba e permanecer sobre ele.
33 Egoh anay, endà pa netiigan ku duu si Hésus sa Tigtu Datù sinugù i Nemula. Dodoo si Nemula sa migsugù kenak anì mautis a etaw diyà wayeg, migtulon diyà kenak, guwaen di, ‘Amuk hauwen ko sa Metiengaw Suguy ku petuntun mangay mugpà diyà sa etaw, kagdi sa etaw hinemilì ku anì ibautis di etaw sa Metiengaw Suguy ku.’
33 Eu não sabia quem ele era, mas, quando Deus me enviou para batizar com água, disse-me: ‘Aquele sobre o qual você vir o Espírito descer e permanecer, esse é o que batizará com o Espírito Santo’.
34 Na, hinaa ku dé iya wé, owoy egtulonen ku dé diyà keniyu kagdi sa Anak i Nemula.”
34 Eu vi isso acontecer e, portanto, dou testemunho de que ele é o Filho de Deus”.
35 Na, egoh di sumimag, dahiya da dema si Huwan owoy duwa pasek di.
35 No dia seguinte, João estava novamente com dois de seus discípulos.
36 Agulé, egoh i Huwan mighaa si Hésus egtalà, guwaen di, “Taa yu, hih. Kagdi sa etaw lagà anak kebilibili ibegay i Nemula.”
36 Quando viu Jesus passar, olhou para ele e declarou: “Vejam! É o Cordeiro de Deus!”.
37 Na, egoh sa duwa pasek di migdineg iya wé, sinalidan da Huwan i owoy eg-unut da polo si Hésus.
37 Ao ouvirem isso, os dois discípulos de João seguiram Jesus.
38 Agulé, egoh i Hésus egpelikù eg-isalu, hinaa di kagda eg-unut-unut diyà kenagdi owoy mig-igsà, guwaen di, “Maen di ya eg-unut yu kenak?”
38 Jesus olhou em volta e viu que o seguiam. “O que vocês querem?”, perguntou. Eles responderam: “Rabi (que significa ‘Mestre’), onde o senhor está hospedado?”.
39 Guwaen i Hésus, “Unut yu kenak anì hauwen yu sa kenà ku.”
39 “Venham e vejam”, disse ele. Eram cerca de quatro horas da tarde quando o acompanharam até o lugar onde Jesus estava hospedado, e passaram o resto do dia com ele.
40 Na, si Andelis sa sebaen diyà siini duwa etaw migdineg si Huwan owoy mig-unut diyà si Hésus. Hadi i Simon Pidelu Andelis i.
40 André, irmão de Simão Pedro, era um dos dois que ouviram o que João tinha dito e seguiram Jesus.
41 Agulé, egpanayen di eghaa sa kakay di, si Simon, owoy guwaen di diyà kenagdi, “Hinaa ké dé si Mésayas.” Na, iya sa selepangan sa ngadan di, si Kelistu sa Tigtu Datù pineangay i Nemula.
41 André foi procurar seu irmão, Simão, e lhe disse: “Encontramos o Messias (isto é, o Cristo)”.
42 Agulé, inuwit di Simon i eg-angay diyà si Hésus. Agulé, eg-inengtengen i Hésus owoy guwaen di, “Kuna si Simon anak i Huwan, dodoo egpengadanan ku kuna si Sipas.” Na, iya sa selepangan sa ngadan Sipas owoy Pidelu, sa batu.
42 Então André levou Simão para conhecer Jesus. Olhando para ele, Jesus disse: “Você é Simão, filho de João, mas será chamado Cefas (isto é, Pedro)”.
43 Na, egoh di sumimag, ungayà i Hésus mangay dutu tanà Galiliya dò. Agulé hinaa di Pilipi i, owoy guwaen di diyà kenagdi, “Unut ka kenak.”
43 No dia seguinte, Jesus decidiu ir à Galileia. Encontrou Filipe e lhe disse: “Siga-me”.
44 Na, kedu diyà Bétsaida Pilipi i, owoy iya ma sa menuwa kenà da eg-ugpà si Andelis owoy si Pidelu.
44 Filipe era de Betsaida, cidade natal de André e Pedro.
45 Agulé, hinaa i Pilipi Natanayél i, owoy guwaen di, “Hinaa ké dé sa etaw igsulat i Mosis egoh anay diyà sa libelu sa uledin i Nemula, owoy kagdi ma sa igsulat sa medoo tegesugkow i Nemula egoh anay. Kagdi si Hésus tegeNasalét, sa anak i Hosé.”
45 Filipe foi procurar Natanael e lhe disse: “Encontramos aquele sobre quem Moisés, na lei, e os profetas escreveram! Seu nome é Jesus de Nazaré, filho de José”.
46 Dodoo guwaen i Natanayél, “Endà duen sa mepion kedu diyà Nasalét.”
46 “Nazaré!”, exclamou Natanael. “Pode vir alguma coisa boa de Nazaré?” “Venha e veja você mesmo”, respondeu Filipe.
47 Na, egoh i Hésus mighaa si Natanayél eg-angay diyà kenagdi, eg-ikagi denu si Natanayél, guwaen di, “Ini sa tigtu tugod i Islaél enù ka endà duen sa iglidung di.”
47 Jesus viu Natanael se aproximar e disse: “Aí está um verdadeiro filho de Israel, um homem totalmente íntegro”.
48 Agulé eg-igsà Natanayél i, guwaen di, “Maen di ya egkilalaen ko aken?”
48 “Como o senhor sabe a meu respeito?”, perguntou Natanael. Jesus respondeu: “Vi você sob a figueira antes que Filipe o chamasse”.
49 Guwaen i Natanayél, “O Mistelu, tuu kuna sa Anak i Nemula. Kuna ma sa Tigtu Datù diyà siini tanà Islaél.”
49 Então Natanael exclamou: “Rabi, o senhor é o Filho de Deus, o Rei de Israel!”.
50 Agulé guwaen i Hésus, “Enù di ya, iya daa sa pesuwan ko egpigtuu danà ku migtulon sa egoh ku mighaa keniko diyà sa pesu kayu pigus? Taa ko, hih. Hauwen ko kani sa medoo baelan ku uman pa egkegaipan etaw diyà iya wé.”
50 Jesus lhe perguntou: “Você crê nisso porque eu disse que o vi sob a figueira? Você verá coisas maiores que essa”.
51 Guwaen i Hésus ma, “Tuu ini i eg-ikagiyen ku diyà keniyu. Hauwen yu sa langit meukaan owoy hauwen yu ma sa medoo egsugùsuguen i Nemula mebatun owoy petuntun mangay diyà kenak, aken i Kakay Langun.”
51 E acrescentou: “Eu lhes digo a verdade: vocês verão o céu aberto e os anjos de Deus subindo e descendo sobre o Filho do Homem”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.