João 11
mta (MTA) vs NAA
1 Na, duen sa maama eglinadu, si Lasalo. Eg-ugpà diyà sa menuwa Bétaniya, owoy eg-ugpà ma dahiya sa tebay di si Maliya owoy si Maleta.
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era de Betânia, da aldeia de Maria e de sua irmã Marta.
2 Na, si Maliya sa mighudud lana mepion ngadeg diyà sa lisen i Hésus owoy hinunas di ma balut ulu di. Na, eglinadu sa kakay di maama, si Lasalo.
2 Esta Maria, cujo irmão Lázaro estava doente, era a mesma que ungiu o Senhor com perfume e lhe enxugou os pés com os seus cabelos.
3 Huenan di, duen etaw pineangay da i Maliya diyà si Hésus anì egtulonen da diyà kenagdi, guwaen da, “O Datù, eglinadu sa loyuk ko eghiduwan ko.”
3 Por isso, as irmãs de Lázaro mandaram dizer a Jesus: — Aquele que o Senhor ama está doente.
4 Agulé, egoh i Hésus migdineg iya wé, guwaen di, “Beken sa kepatay di sa ketamanan siini linadu i Lasalo. Dodoo iya polo sa pesuwan di eglinadu anì meolò Nemula i owoy meolò ma sa Anak di danà iya wé.”
4 Ao receber a notícia, Jesus disse:
5 Na, eghiduwan i Hésus Maleta i owoy sa hadi di owoy si Lasalo.
5 Ora, Jesus amava Marta e a irmã dela, e também Lázaro.
6 Dodoo egoh di migdineg sa linadu i Lasalo, eg-ugpà pelà duwa agdaw diyà sa tapay kenà di.
6 Quando soube que Lázaro estava doente, ainda se demorou dois dias no lugar onde estava.
7 Agulé egoh di neuma duwa agdaw, guwaen i Hésus diyà sa medoo salu di, “Mangay ki dema dutu Hudiya dò.”
7 Depois, disse aos seus discípulos:
8 Dodoo guwaen sa medoo salu di, “O Mistelu, mepion amuk endà dé pelikù ka dutu, enù ka egoh dini, egpenemdemen sa medoo Hudiyu kuna eg-imatay buungen da kuna batu.”
8 Os discípulos disseram: — Mestre, ainda há pouco os judeus queriam apedrejá-lo! E o senhor quer voltar para lá?
9 Egsagbì Hésus i, guwaen di, “Na, duen sepulù owoy duwa kaulas diyà uman sebaen agdaw. Amuk eg-ipanaw sa etaw amuk agdaw, endà mekebigkulek di enù ka eg-ilag doo danà sa agdaw.
9 Jesus respondeu:
10 Dodoo amuk sigep sa keipanaw sa etaw, mekebigkulek doo enù ka endà duen legdaw diyà kenagdi.”
10 Mas, se andar de noite, tropeça, porque nele não há luz.
11 Agulé, egoh i Hésus mig-ikagi iya wé, guwaen di dema diyà sa medoo salu di, “Neketudug sa loyuk ta, si Lasalo, dodoo angayen ku umenaw.”
11 Tendo dito isso, acrescentou:
12 Agulé guwaen sa salu di, “O Datù, amuk neketudug, nelikuan dé, enù ka sa ketudug di sa tandà di nelikuan.”
12 Então os discípulos disseram: — Senhor, se dorme, estará salvo.
13 Na, inikagi i Hésus sa egoh i Lasalo nematay, dodoo guwaen da dò inikagi di sa ketudug di daa.
13 Jesus falava da morte de Lázaro, mas eles pensavam que tivesse falado do repouso do sono.
14 Huenan di, sinelepang di sa inikagi di, guwaen di, “Nematay dé Lasalo i.
14 Então Jesus lhes disse claramente:
15 Dodoo mepion polo sa pedu ku enù ka endà dahiya a egoh di nematay, enù ka kumedakel sa kepigtuu yu danà sa hauwen yu dutu. Na, mangay ki dutu kagdi dò.”
15 Por causa de vocês me alegro de que não estivesse lá, para que vocês possam crer. Mas vamos até ele.
16 Agulé, eg-ikagi Tomas i kepengadan da si Seping, guwaen di diyà sa medoo duma di salu i Hésus, “Na, munut ki ma kenagdi mangay dutu anì sebaen daa sa kepatay ta.”
16 Então Tomé, chamado Dídimo, disse aos outros discípulos: — Vamos também nós para morrer com o Mestre!
17 Na, egoh i Hésus migtebow diyà Bétaniya, dinineg di epat agdaw dé Lasalo i iglebeng.
17 Quando Jesus chegou, encontrou Lázaro já sepultado havia quatro dias.
18 Na, medapag sa menuwa Bétaniya diyà Hélusalém, enù ka telu kakilumitelu kéen sa kediyù di.
18 Ora, Betânia ficava a mais ou menos três quilômetros de Jerusalém.
19 Huenan di, duen medoo Hudiyu mig-angay diyà si Maleta owoy si Maliya, enù ka eg-imùimuen da kagda danà sa kakay da nematay.
19 Muitos dos judeus vieram visitar Marta e Maria, a fim de consolá-las por causa do irmão.
20 Na, egoh i Maleta migdineg medapag dé tumebow Hésus i, eg-angayen di egtelabuk, dodoo diatas pelà Maliya i.
20 Marta, quando soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele; Maria, porém, ficou sentada em casa.
21 Egoh i Maleta migtebow diyà si Hésus, guwaen di, “O Datù, amuk dahini ka egoh i Kakay eglinadu, endà mematay di hedem.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
22 Dodoo apiya di pa nematay dé ini egoh, netiigan ku doo ibegay i Nemula diyà keniko sumalà dé sa pegeniyen ko diyà kenagdi.”
22 Mas também sei que, mesmo agora, tudo o que o senhor pedir a Deus, ele concederá.
23 Guwaen i Hésus, “Umenaw dema sa kakay ko.”
23 Jesus disse a ela:
24 Guwaen i Maleta, “Netiigan ku umenaw doo amuk meuma sa keenaw sa langun etaw diyà sa sabuhanan agdaw.”
24 Ao que Marta respondeu: — Eu sei que ele há de ressurgir na ressurreição, no último dia.
25 Agulé guwaen i Hésus, “Aken sa egpekeenaw etaw, owoy aken sa egpelalù etaw. Apiya di pa nematay sa etaw egpigtuu diyà kenak, melalù doo.
25 Então Jesus declarou:
26 Sumalà dé sa etaw egpigtuu diyà kenak, endà dé mekesugsug sa suguy di enù ka melalù taman melugay. Enù di ya, egpigtuuwen ko pa ini i kagi ku?”
26 E todo o que vive e crê em mim não morrerá eternamente. Você crê nisto?
27 “Hoò, Datù,” guwaen i Maleta. “Egpigtuu a doo kuna sa Anak i Nemula sa Tigtu Datù eg-angat-angatan ké mangay diyà tanà kedu diyà langit.”
27 Marta respondeu: — Sim, Senhor! Eu creio que o senhor é o Cristo, o Filho de Deus que devia vir ao mundo.
28 Egoh i Maleta mig-ikagi iya wé, eg-angayen di sa hadi di si Maliya. Binadàbadaan di, guwaen di, “Dahini dé sa mistelu owoy igsasà di kuna.”
28 Depois de dizer isto, Marta foi chamar Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 Egoh i Maliya migdineg iya wé, medelamet eglegkang eg-angay diyà si Hésus,
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi até ele,
30 enù ka endà pa migdalem Hésus i diyà sa menuwa Bétaniya, dodoo eg-ugpà pelawà diyà sa kenà i Maleta migtelabuk kenagdi.
30 pois Jesus ainda não tinha entrado na aldeia, mas permanecia onde Marta o havia encontrado.
31 Na, sa medoo Hudiyu eg-imùimù si Maliya diatas sa dalesan di, hinaa da sa kelegkang di medelamet owoy sa keipanaw di. Huenan di, egsetugdug da enù ka iya sa penemdem da mangay suminegaw dutu siedò kenà lebeng.
31 Os judeus que estavam com Maria em casa e a consolavam, vendo-a levantar-se depressa e sair, seguiram-na, pensando que ela ia ao túmulo para chorar.
32 Na, egoh i Maliya migtebow diyà sa kenà i Hésus, egligkued diyà sa taengan di owoy guwaen di, “O Datù, amuk dahini ka egoh i Kakay eglinadu, endà mematay di hedem.”
32 Quando Maria chegou ao lugar onde Jesus estava, ao vê-lo, lançou-se aos seus pés, dizendo: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
33 Egoh i Hésus eghaa si Maliya owoy sa medoo Hudiyu eg-unut kenagdi egsinegaw, nebukul temù sa pedu di owoy egkebenung sa palas di.
33 Quando Jesus viu que ela chorava, e que os judeus que a acompanhavam também choravam, agitou-se no espírito e se comoveu.
34 Guwaen di, “Kenà i Lasalo i iglebeng?”
34 E perguntou: Eles responderam: — Senhor, venha ver!
35 Hê, egsinegaw Hésus i.
35 Jesus chorou.
36 Iya maen di ya guwaen sa medoo Hudiyu, “Haa yu, eghiduwan di temù Lasalo i.”
36 Então os judeus disseram: — Vejam o quanto ele o amava.
37 Dodoo egseikagiyay sa medoo liyu etaw, guwaen da, “Pineilag di sa maama langap. Maen di ya atu endà negaga di duu eghawid sa kepatay i Lasalo?”
37 Mas alguns disseram: — Será que ele, que abriu os olhos ao cego, não podia fazer com que Lázaro não morresse?
38 Agulé nebukul dema Hésus i temù egoh di migtebow diyà sa kenà lebeng, sa takub sinagpengan batu.
38 Jesus, agitando-se novamente em si mesmo, foi até o túmulo, que era uma gruta em cuja entrada tinham colocado uma pedra.
39 Agulé guwaen di, “Kedani yu dé sa batu.”
39 Então Jesus ordenou: Marta, irmã do falecido, disse a Jesus: — Senhor, já cheira mal, porque está morto há quatro dias.
40 Agulé, guwaen i Hésus diyà kenagdi, “Taa ko sa tinulon ku diyà keniko egoh giina, guwaen ku amuk migtuu ka, mehaa ko sa dakel tunung i Nemula.”
40 Jesus respondeu:
41 Hê, egkedanan da sa batu igsagpeng lebeng. Agulé eglengag Hésus i owoy guwaen di, “O Emà, egpesalamat a diyà keniko enù ka dinineg ko dé aken.
41 Então tiraram a pedra. E Jesus, levantando os olhos para o céu, disse:
42 Netiigan ku takaan ko aken egdinegdineg, dodoo danà sa medoo etaw dahini, inikagi ku iya wé anì migtuu da kuna sa migpeangay kenak diyà tanà.”
42 Eu sei que sempre me ouves, mas falei isso por causa da multidão presente, para que creiam que tu me enviaste.
43 Agulé egoh di ubus egsimbà, egpetaled eg-umow, guwaen di, “O Lasalo, laun ka dé.”
43 E, depois de dizer isso, clamou em alta voz:
44 Hê, eglaun dé Lasalo i. Nebedbed ginis sa langun lawa di lapeg sa belad di owoy sa lisen di ma. Nebekut ma musala sa kilay di. Agulé, guwaen i Hésus diyà kenagda, “Lengai yu dé. Kedani yu sa ginis igbekut kenagdi.”
44 Aquele que tinha morrido saiu, tendo os pés e as mãos amarrados com ataduras e o rosto envolto num lenço. Então Jesus lhes ordenou:
45 Na, sa medoo etaw Hudiyu mig-angay diyà si Maliya, egoh da mighaa iya wé panduan binaelan i Hésus, egpigtuu da dé diyà kenagdi.
45 Muitos dos judeus que tinham vindo visitar Maria, vendo o que Jesus havia feito, creram nele.
46 Dodoo duen ma medoo liyu etaw eg-angay egtulon diyà sa medoo Palasiyu denu sa binaelan i Hésus.
46 Outros, porém, foram até os fariseus e lhes contaram o que Jesus havia feito.
47 Agulé, egoh sa medoo ulu-ulu tegesimbà owoy sa medoo Palasiyu migdineg iya wé, egkesetipon da owoy sa medoo kaunutan Hudiyu. Guwaen da, “Ngadan sa mepion mebaelan ta? Enù ka medoo sa panduan egbaelan iya wé etaw.
47 Então os principais sacerdotes e os fariseus convocaram o Sinédrio e disseram: — O que estamos fazendo, uma vez que este homem opera muitos sinais?
48 Amuk endà hawidan ta duu, melengon migtuu sa langun etaw diyà kenagdi. Amuk hediya, dinegen sa ulu-ulu ta diyà Loma duen sa sebaen ma datù dahini. Medaet iya wé enù ka peangayen da sa medoo sundalu dahini anì pedaetan da sa Dalesan i Nemula owoy sa nita menuwa ma.”
48 Se o deixarmos assim, todos crerão nele; depois, virão os romanos e tomarão não só o nosso lugar, mas a própria nação.
49 Na, duen sa etaw dahiya, si Kayipas, sa Tigtu Ulu-ulu Tegesimbà egoh iya wé palay. Guwaen di diyà sa medoo duma di ulu-ulu, “Endà egpekepenemdem yu.
49 Mas um deles, Caifás, que era sumo sacerdote naquele ano, advertiu-os, dizendo: — Vocês não sabem nada,
50 Maen di ya endà egketiigan yu duu ini i? Uman pa mepion amuk sebaen daa sa etaw mematay, beken daa amuk sa langun etaw mematay. Mepion amuk kagdi daa sa meimatayan anì endà meimatayan ki langun, kita i Hudiyu.”
50 nem entendem que é melhor para vocês que morra um só homem pelo povo e que não venha a perecer toda a nação.
51 Na, beken danà sa hagdi penemdem daa iya wé inikagi i Kayipas, dodoo danà di sa Tigtu Ulu-ulu Tegesimbà egoh iya wé palay, igpetulon i Nemula diyà kenagdi sa egoh i Hésus meimatayan anì tigtuwan di sa salà sa langun etaw Hudiyu.
51 Ora, Caifás não disse isto por conta própria, mas, sendo sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus estava para morrer pela nação.
52 Beken sa Hudiyu daa sa metabangan danà sa kepatay i Hésus, dodoo meanak i Nemula sa langun etaw sumalà dé sa menuwa da anì mesesebaen da danà sa kepatay i Hésus.
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo os filhos de Deus, que andam dispersos.
53 Agulé edung egoh iya, takà da egseolomoy sa medoo kaunutan Hudiyu eglagbet sa ukit keimatay da si Hésus.
53 Desde aquele dia, resolveram matar Jesus.
54 Huenan di, endà dé eg-ipanawpanaw Hésus i diyà sa kenà sa medoo etaw diyà uwang Hudiya. Dodoo eglegkang polo eg-angay dutu menuwa Ipelaim dò diyà sa tanà eg-abay diyà sa melabel tanà mediyù dalesan. Agulé eg-ugpà dahiya lapeg sa medoo salu di.
54 Assim sendo, Jesus já não andava publicamente entre os judeus, mas retirou-se para uma região vizinha ao deserto, para uma cidade chamada Efraim, onde permaneceu com os discípulos.
55 Na, buyu dé neuma sa Pista Sa Agdaw Kinetalà Sa Kepigtamay i Nemula. Huenan di, egoh sa pista endà pa eg-edung, mig-angay sa medoo etaw Hélusalém dò kedu diyà sa medoo menuwa anì mangunut da sa adat Hudiyu denu sa kepelanih da diyà sa kehaa i Nemula.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muitos daquela região foram a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Egoh da nesetipon diyà sa Dalesan i Nemula, eglagbeten da Hésus i owoy egseigsaay da, guwaen da, “Ngadan sa penemdem yu? Lumenged pa Hésus i sa pista, ataw ka endà?”
56 Lá, procuravam Jesus e, estando eles no templo, diziam uns aos outros: — O que vocês acham? Ele não virá à festa?
57 Dodoo egoh iya, tapay dé igsasà sa medoo ulu-ulu tegesimbà owoy sa medoo Palasiyu anì metulonon da amuk duen etaw meketiig sa kenà i Hésus anì sigkemen da.
57 Ora, os principais sacerdotes e os fariseus haviam ordenado que, se alguém soubesse onde ele estava, o denunciasse, para que pudessem prendê-lo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.