Tiago 1
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NTLH
1 Yaʼa Iemesa Yaubada ta wese eda Kaiwabu Ieisu Keliso edi tofewa kavovo. Baʼe emi leta yaʼwayavia waiwai omiʼa gade tuwelo ʼimia niʼa ovewagawaga diʼwe ʼaidega ʼaidega ʼidia. Kaiwa qiduana ʼimia.
1 Eu, Tiago, servo de Deus e do Senhor Jesus Cristo, envio saudações a todo o povo de Deus espalhado pelo mundo inteiro.
2 Egwavo, ona qaiawa tuta nana sitonova vitadi olobelobedi,
2 Meus irmãos, sintam-se felizes quando passarem por todo tipo de aflições.
3 mana niʼa oalamania ʼeguma emi vetumaqana ona kafiʼiʼihia sitonova nana ʼinaya, e ʼinega wese bibitaqo ilivuna ana fata naveʼenaʼi ʼimia ta emi vetumaqana nagivewaiwaiea.
3 Pois vocês sabem que, quando a sua fé vence essas provações, ela produz perseverança.
4 ʼInega emi bibitaqo wese tuta maimai ʼinaya naʼenoʼeno, mana ilivu nana ʼinega emi vetumaqana navefalafala. Ta baʼe ʼinega ge taha wese ʼebedawalili ʼimiega naʼifoqe.
4 Que essa perseverança seja perfeita a fim de que vocês sejam maduros e corretos, não falhando em nada!
5 Ta ʼeguma taha toga ʼimiega alamani qiduana ge daʼenoʼeno ʼinaya Yaubada ena nuanua adi viaqa weaqina, e ʼinega navenoqi ʼinaya ta alamani nana naneia, mana Yaubada qaiqaiawa tuta nana kavevenoqi ʼinaya, ta eu venoqi weaqidi ge wese navegagala.
5 Mas, se alguém tem falta de sabedoria, peça a Deus, e ele a dará porque é generoso e dá com bondade a todos.
6 Ta tomeqabu ivevenoqi Yaubada ʼinaya ge ina venuana magilafu venoqi nana ana veʼia weaqina, ta ʼesi ina vetumaqana waiwai be Yaubada ʼinega veʼia ina lobea, mana tomeqabu ivenuana magilafu taudi kavona nufula malavetaya yaqina ʼaluʼalua dadanedi.
6 Porém peçam com fé e não duvidem de modo nenhum, pois quem duvida é como as ondas do mar, que o vento leva de um lado para o outro.
7 Mana ʼeguma taha toga navenuana magilafu eda Kaiwabu ena nei ana fata weaqina, e ʼinega tomotau nana ge taha wese yani weaqina nabaʼebaʼe be vonigo Kaiwabu ʼinega nalobei.
7 Quem é assim não pense que vai receber alguma coisa do Senhor,
8 Vonahaqiaqi, baʼe tovenuana magilafudina edi viaqayavo qabuna ʼidia inidonidoa, mana ge adi fata be edi vetumaqana ina aʼu aqiaqiei Yaubada ʼinaya, e ʼinega inuanua nage ina venoqi ʼinaya nage gebu.
8 pois não tem firmeza e nunca sabe o que deve fazer.
9 ʼEguma tovetumaqana taha ana wawa goyona, ta tua luaqiaqiea be naqaiawa, mana Yaubada niʼa givaneqea.
9 O irmão que é pobre deve ficar contente quando Deus faz com que melhore de vida;
10 Ta wese ʼekalesia gamonaya taha tovekaikaiwabu luaqiaqiea be naqaiawa, mana Yaubada tovekaikaiwabu nana niʼa aʼuwebuiea ena kaikaiwabu ʼidiega. Vonahaqiaqi, tovekaikaiwabu nawale ina awala kavona libi ididi,
10 e quem é rico deve sentir o mesmo quando Deus faz com que piore de vida. Pois quem é rico desaparecerá como a flor da erva do campo.
11 mana niʼa kahalamania tuta nana babaʼau nayayaqa navane ʼinega ena ʼweava waiwainega libi ididi ina mwatuqu ta ina avuta, ta wese adi vaiqavu ana ʼita aqiaqina nahawala. Ta wese ʼidewana tovekaikaiwabu, mana ivetafeʼwa waiwai edi kulufa kaikaiwabudi adi ʼewa weaqina, ta viaqa nana gamonaya ina ʼaliga, e ʼinega edi vetafeʼwa kavona yani kavokavovo.
11 Quando o sol brilha forte, e o seu calor queima a planta, aí a flor cai, e a sua beleza é destruída. Do mesmo modo, quem é rico será destruído no meio dos seus negócios.
12 Tomeqabu sitonova qabudi ilobelobedi ta ibibitaqodi e ina qaiawa, mana adi veʼia nawale Yaubada ʼinega yawai vataya ina lobea. Baʼe Yaubada ena vona fofofola taudi ana toveyoluba weaqidi.
12 Feliz é aquele que nas aflições continua fiel! Porque, depois de sair aprovado dessas aflições, receberá como prêmio a vida que Deus promete aos que o amam.
13 Ta tutana sitonova ʼaidega ʼaidega olobelobedi ʼinega ge ona vonaya, “Baʼe sitonova nana Yaubada ʼinega mai.” Vonahaqiaqi, ge ʼidewani ona vona ʼaiqa, mana Yaubada ge taha tuta sitonova dalobea luveifana ana viaqa weaqina. Ta wese ʼidewani Yaubada ge taha tuta tomotau dasitonovidi luveifana ana viaqa ʼinaya.
13 Quando alguém for tentado, não diga: “Esta tentação vem de Deus.” Pois Deus não pode ser tentado pelo mal e ele mesmo não tenta ninguém.
14 Ta ʼesi tuta nana sitonova naʼifoqe ʼidaya ilivu luveifana ana viaqa weaqina, ʼinega tauda eda nuanua govaqa ʼinega ʼifoʼifoqe, ta baʼe nuanua nana lihilihida.
14 Mas as pessoas são tentadas quando são atraídas e enganadas pelos seus próprios maus desejos.
15 Ta baʼe nuanua nana veveʼenaʼi e ʼinega luveifa nana kaviaviaqia, ta luveifa nana vuaqina ʼaliga.
15 Então esses desejos fazem com que o pecado nasça, e o pecado, quando já está maduro, produz a morte.
16 ʼInega egwavo, ona ʼitamaki aqiaqiemi be yaqisa ge taumiega ona uʼavemi.
16 Não se enganem, meus queridos irmãos.
17 Ta ona nuaveʼavinia, nei kavovo qabudi ta wese veyoluba aqiaqi otaqidi qabudi mahalega imaimai Yaubada ʼinega, tauna mahala ana simatala qabudi adi Toʼivaʼavaʼata. Ta Yaubada ge taha tuta davedumaduma be vaina tuta dasimatala be vaina tuta davelovanea, ta ʼesi ana ʼita ʼaidegana ʼenoʼeno vatayana.
17 Tudo de bom que recebemos e tudo o que é perfeito vêm do céu, vêm de Deus, o Criador das luzes do céu. Ele não muda, nem varia de posição, o que causaria a escuridão.
18 ʼInega tauna ena nuenuega toa vauvauna be aqiaqina neida tuta nana Ieisu Valena ana vonahaqiaqi kaveʼale kavetumaqanea. Ta baʼe ʼinega ena ʼivaʼavaʼata qabudi ʼidiega venuaʼivineda natunavo aqiaqi otaqida, ta ʼabiboda kuyavata qabudi.
18 Pela sua própria vontade ele fez com que nós nascêssemos , por meio da palavra da verdade, a fim de ocuparmos o primeiro lugar entre todas as suas criaturas.
19 Egwavo, vona ana noqola yani aqiaqi otaqina, ta ʼabiboda veqae. ʼInega ge ona maduveqae, ta ʼesi luaqiaqiemi be tomotau edi vona ona vineneqa aqiaqiedi, ta ʼabiboda ona veqae. Ta wese ge lukwayavonega diami navilei,
19 Lembrem disto, meus queridos irmãos: cada um esteja pronto para ouvir, mas demore para falar e ficar com raiva.
20 mana tomotau adi diavilavila ge daveʼebeiula ʼidia edi ʼabiboda Yaubada ena nuanua ana viaqa weaqina.
20 Porque a raiva humana não produz o que Deus aprova.
21 ʼInega emi ilivu be emi nuanua bwavubwavudi ona nogedi, ta ʼesi emi ilivu nuvana ʼinega Yaubada ena vona lova giwalimia ʼwadia ona ʼawahaqiaqiea, mana baʼe vona nana ana fata naʼetoyavuimi.
21 Portanto, deixem todo costume imoral e toda má conduta. Aceitem com humildade a mensagem que Deus planta no coração de vocês, a qual pode salvá-los.
22 Ta vona nana ge ona noqoliamo, mana ʼeguma ona noqolia ta ge ona ʼabibodei be ona viaqi, e ʼinega kavona taumiega ouʼauʼavemi.
22 Não se enganem; não sejam apenas ouvintes dessa mensagem, mas a ponham em prática.
23 Vonahaqiaqi, ʼeguma taha toga vona nana nanoqolia ta ge naviaqidi, ʼinega tauna kavona taha ʼoloto gelasi ʼinaya ʼiawana ʼiteʼitea.
23 Porque aquele que ouve a mensagem e não a põe em prática é como uma pessoa que olha no espelho e vê como é.
24 ʼItea gumwala ʼabo tauya, ta tuta kukusana ʼinaya ʼiawana ana ʼita niʼa nuafania.
24 Dá uma boa olhada, depois vai embora e logo esquece a sua aparência.
25 Yaubada ena luvine aqiaqi otaqinega eda luveifana qabudi ʼewa yavuledi, ta tomeqabu luvine nana iʼita aqiaqiea ta ge ida nuafania ta ʼesi iviaviaqia, e baʼe tomotau diavona me edi qaiawa ina toatoa, mana nawale Yaubada navona veyolubedi vona nana ana ʼabiboda weaqina.
25 O evangelho é a lei perfeita que dá liberdade às pessoas. Se alguém examina bem essa lei e não a esquece, mas a põe em prática, Deus vai abençoar tudo o que essa pessoa fizer.
26 Ta ʼeguma taha toga navona be tauna totafwalolo aqiaqi, ta ge ana fata meana naluvinei, e ʼinega tomotau nana taunega uʼauʼavea, ta ena tafwalolo yani kavokavovo, mana ena tafwalolo ʼinega ge ana fata ʼetoyavua nalobei.
26 Alguém está pensando que é religioso? Se não souber controlar a língua, a sua religião não vale nada, e ele está enganando a si mesmo.
27 Ta ʼesi ʼeguma totafwalolo taha me ena vetumaqana aqiaqi, ʼinega tauna luaqiaqiea be gogama fovafovadi be wese vivine wadawadaʼedi adi vitayavo ʼidiega naiuledi. Ta wese ana fata taunega naʼetobodea bwaʼobwaʼo ana ilivu luveifadi ʼidiega, e ʼinega ilivu diavona ge adi fata be ina vaukamana ʼinaya. Vonahaqiaqi, baʼe vetumaqana nana vuaqina weaqina Yaubada Tamada ʼawahaqiaqiea ta qaiqaiawa.
27 Para Deus, o Pai, a religião pura e verdadeira é esta: ajudar os órfãos e as viúvas nas suas aflições e não se manchar com as coisas más deste mundo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Tiago 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.