Mateus 18
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NAA
1 ʼAubena omoʼe ʼinaya Ieisu ana toʼabibodayavo imai ta ivetalaʼaiea ivonaya, “Kaiwabu, togama ana wawa ʼenaʼina mahala ena ʼEbeluvine gamonaya?”
1 Naquela hora, os discípulos se aproximaram de Jesus e perguntaram: — Quem é o maior no Reino dos Céus?
2 ʼInega Ieisu taha gwama gabei mai ta nuanidia vetovoloi,
2 E Jesus, chamando uma criança, colocou-a no meio deles
3 vonedia, “Yavona aqiaqiemi, omiʼa ʼeguma ona nuawebui gwama baʼena ʼidewani, ʼinega omiʼa ami wawa naveʼenaʼi mahala ena ʼEbeluvine gamonaya. Ta ʼeguma ge ona nuawebui gogama goyogoyodi ʼidewani, e nawale ge wese ona lugu ʼEbeluvine nana ʼinaya.
3 e disse:
4 — ausente —
4 Portanto, aquele que se humilhar como esta criança, esse é o maior no Reino dos Céus.
5 ʼInega ʼeguma togama taha gwama kavona baʼe gwama nana naʼebeʼewea yaʼa agu wawega, e tauna yaʼa wese ʼebeʼewegu.
5 E quem receber uma criança, tal como esta, em meu nome, é a mim que recebe.
6 “Ta ʼeguma taha tomotau baʼe gwama nana ʼidewani nagivebeʼuyea be ena vetumaqana ʼiguya nanogea, e ʼinega tomotau nana luaqiaqiea be dabo agona ʼebefiaqa maganaya ina yoqoni, ta ma dabona ina felawebuiea malavetaya nadamana nawebui.
6 — E, se alguém fizer tropeçar um destes pequeninos que creem em mim, seria melhor para esse que uma grande pedra de moinho fosse pendurada ao seu pescoço e fosse afogado na profundeza do mar.
7 Omiʼa totoa bwaʼobwaʼo nuakolokolomi, mana ʼebebeʼu ʼeala ʼenoʼenova. Vonahaqiaqi, sitonova tuta qabuna ʼifoʼifoqe, ta ʼeguma taha ʼoloto enavo sitonovega nagivebeʼudi e nawale ʼoloto nana veilaqe qiduana nalobea.
7 — Ai do mundo por causa das pedras de tropeço! Porque é inevitável que elas existam, mas ai de quem é responsável por elas!
8 “Ta ʼeguma nimau nage ʼaqeu ina givebeʼuyeu ʼinega una daʼa yavuledi. Mana ge taha ana luveifana ʼeguma nimau nage ʼaqeu daʼadaʼadi ta yawai vataya una lobea, ta ʼesi ge taha au luaqiaqi ʼeguma ma bubuyau ina felawebuieu ʼaiwe ʼalaʼalata vatayana ʼinaya.
8 — Se a sua mão ou o seu pé leva você a tropeçar, corte-o e jogue fora; pois é melhor você entrar na vida manco ou aleijado do que, tendo duas mãos ou dois pés, ser lançado no fogo eterno.
9 Matau wese ʼidewani ʼeguma nagivebeʼuyeu una bwaqi yavulea. Luaqiaqieu ʼeguma matau ʼaidegana ta yawai vataya una lobea, ta ge daluaqiaqieu ʼeguma matau magilafudi ta ina felawebuieu ʼaiwe ʼalaʼalata vatayana ʼinaya.
9 E, se um dos seus olhos leva você a tropeçar, arranque-o e jogue fora; pois é melhor você entrar na vida com um só dos seus olhos do que, tendo os dois, ser lançado no inferno de fogo.
10 “Gogama baʼe ʼidewanina gebu taha ʼidiega ona dikinekinei. Yavona aqiaqi ʼimia, gogama qabudi edi tovaleʼewayavo tuta qabuna mahalaya Tamagu ʼiawanaya itoatoa ta iʼiteʼitea.
10 — Fiquem atentos, para não desprezarem nenhum destes pequeninos! Porque eu afirmo a vocês que os anjos deles, lá nos céus, veem incessantemente a face de meu Pai celeste.
11 “[Ta yaʼa Tomotau Natuna yamai luluveʼwaividi sabi ʼetoyavuidi.]
11 Porque o Filho do Homem veio salvar o que estava perdido.
12 Ta ona nuaia ʼeguma taha ʼoloto ena sifiavo adi yau 100 ta ʼaigedana ʼidiega naluveʼwaiva, ʼinega maʼoda naviaqa ʼaiqa? Yavona aqiaqiemi, nawale 99 dina bwanaga veanaya navalovedi ina toatoa ta natauya luluveʼwaivi nana sabi salina.
12 — O que vocês acham? Se um homem tiver cem ovelhas, e uma delas se desgarrar, não deixará ele nos montes as noventa e nove, indo procurar a que se desgarrou?
13 Ta yavona aqiaqiemi, tuta nana naloba ʼeviviea ʼinega naqaiawa qiduana, ta ʼabiboda 99 dina, mana taudi aqiaqidi itoatoa.
13 E, se consegue encontrá-la, em verdade lhes digo que ficará mais alegre por causa desta do que pelas noventa e nove que não se desgarraram.
14 ʼInega ona alamani aqiaqiea, Tamami mahalaya ge nuanuana gogama baʼe ʼidiega taha naluveʼwaiva tomotau edi sitonova ʼinega.
14 Assim, não é da vontade do Pai de vocês, que está nos céus, que se perca um só destes pequeninos.
15 “ʼEguma iau luveifana naviaqia ʼiuya, ʼinega una tauya ʼinaya ta magilafumi ami ʼaidega ena luveifana ona givetunuqia. Ta ʼeguma eu vona nanoqolia ʼinega niʼa maega oveiana ʼevivi.
15 — Se o seu irmão pecar contra você, vá e repreenda-o em particular. Se ele ouvir, você ganhou o seu irmão.
16 Ta ʼeguma ge nuana be eu vona nanoqoli ʼinega tomotau ʼaidegina nage magilafudi una ʼebeʼewedi ta maega ona tauya iau ʼinaya. ʼInega oʼa eu veʼewa iau ʼinaya una simana ʼifoqeyea togivetunuqa magilafudina matadia, ʼinega taudi adi fata veʼewa nana ina alamani aqiaqiei be ina ʼawahaqiaqieu.
16 Mas, se não ouvir, leve ainda com você uma ou duas pessoas, para que, pelo depoimento de duas ou três testemunhas, toda questão seja decidida.
17 Ta ʼeguma ge nuanuana emi vona nanoqoli ʼinega iau nana ona tauyea ʼekalesia ʼidia ta vita nana weaqina ona vematamagilafuyedi. Ta ʼeguma ge nuanuana edi vona nanoqoli ʼinega ona nogea natoa ʼifoqe ʼidewani takesi ana toʼewayavo, nage aiqabu ge Yaubada ida vetumaqanea.
17 E, se ele se recusar a ouvir essas pessoas, exponha o assunto à igreja; e, se ele se recusar a ouvir também a igreja, considere-o como gentio e publicano.
18 “Yavona aqiaqi ʼimia, ʼeguma tolaʼai bwaʼobwaʼoya oyoqoyoqonidi ʼinega yani diavona nawale wese mahalaya Yaubada nayoqonidi. Ta wese ʼeguma tolaʼai bwaʼobwaʼoya oyavuyavuidi nawale yani diavona wese mahalaya Yaubada nayavuidi.
18 — Em verdade lhes digo que tudo o que ligarem na terra terá sido ligado nos céus, e tudo o que desligarem na terra terá sido desligado nos céus.
19 “Ta wese yavonemi, ʼeguma bwaʼobwaʼoya tomotau magilafumi taha yani weaqina nuanua ʼaideganega ona venoqi Yaubada ʼinaya, e ʼinega Tamagu mahalaya emi nuanua naveʼiea.
19 Em verdade também lhes digo que, se dois de vocês, sobre a terra, concordarem a respeito de qualquer coisa que vierem a pedir, isso lhes será concedido por meu Pai, que está nos céus.
20 Mana ʼeguma tomotau magilafudi nage toidi agu wawega ina toavaʼauta, ʼinega yaʼa wese nuanidia yatoatoa.”
20 Porque, onde estiverem dois ou três reunidos em meu nome, ali estou no meio deles.
21 ʼInega Fita mai ta Ieisu vonea vonaya, “Kaiwabu, ʼeguma iagu tuta qabuna ʼiguya luveifana viaviaqia ʼinega ʼevisa tuta ena nuataqoi, nage tuta seveni ana yau?”
21 Então Pedro, aproximando-se, perguntou a Jesus: — Senhor, até quantas vezes meu irmão pecará contra mim, que eu lhe perdoe? Até sete vezes?
22 Ta Ieisu vonaya, “Ge seveni ana yau, ta ʼesi tuta qabuna una nuanuataqoya,
22 Jesus respondeu:
23 mana nuataqo ilivu nana baʼe ʼidewani mahala ena ʼEbeluvine ʼinaya, ovivineneqa! Toluvine qiduana taha nuanuana ena tofewayavo adi aga ana buki naʼitea ʼinega nahalamani aqiaqiea ʼevisa mane lova iʼewei ʼinega.
23 — Por isso, o Reino dos Céus é semelhante a um rei que resolveu ajustar contas com os seus servos.
24 “Ta buki nana ʼiteʼitei, ʼinega ena tofewa taha imiea ʼinaya, ta tofewa nana ana aga ʼevisa milioni ʼidewani.
24 E, passando a fazê-lo, trouxeram-lhe um que lhe devia dez mil talentos.
25 Ta ge ana fata naveʼiei, ʼinega ena kaiwabu luvinea vonaya, ‘Oʼa eu susuyavo maega emi kulufa qabuna ona vegimwaneyedi be mane nana una neigu au aga weaqina!’
25 Não tendo ele, porém, com que pagar, o senhor desse servo ordenou que fossem vendidos ele, a mulher, os filhos e tudo o que possuía e que, assim, a dívida fosse paga.
26 Ta tofewa nana me ena nuavita tuqatuqanega sobadi venoqi ʼinaya vonaya, ‘Kaiwabu, tua uda nuakolokoloyegu ta nawale aga nana ena vemaisa ʼeviviea ʼiuya.’
26 Então o servo, caindo aos pés dele, implorava: “Tenha paciência comigo, e pagarei tudo ao senhor.”
27 ʼInega kaiwabu nana nuakolokoloyea ta ana aga qabuna nuataqoya, ta ʼinega awafelea webui tauya.
27 E o senhor daquele servo, compadecendo-se, mandou-o embora e perdoou-lhe a dívida.
28 “Tofewa nana niʼa webui, ʼinega iana taha ʼita lobea, ta tauna ana aga goyona kavona ʼaubena ʼaidegana ana veʼia lova ʼinega ʼewea. ʼInega maganaya kafi givegaululuya ta voneaya, ‘Oʼa au aga baʼitagana una veʼiea ʼiguya!’
28 — Saindo, porém, aquele servo, encontrou um dos seus conservos que lhe devia cem denários. Agarrando-o, começou a sufocá-lo, dizendo: “Pague-me o que você me deve.”
29 ʼInega iana tuqatuqanega sobadi ta venoqiea vonaya, ‘Tua uda nuakolokoloyegu ta nawale aga nana ena vemaisa ʼeviviea ʼiuya.’
29 Então o seu conservo, caindo aos pés dele, pedia: “Tenha paciência comigo, e pagarei tudo a você.”
30 Ta ena venoqi ge danoqolia ta ʼesi vanue ʼebeyoqona ʼinaya aʼuluguyea be omoʼe ʼinaya natoa ana laba ana aga qabuna naluʼovoia.
30 Ele, porém, não quis. Pelo contrário, foi e o lançou na prisão, até que saldasse a dívida.
31 “Ta wese vaidi tofewa baʼe ilivuna iʼitea ʼinega nuadi vita qiduana. ʼInega itauya edi kaiwabuna ʼinaya ta yani qabuna niʼa iʼitea isimana ʼifoqeyea.
31 — Vendo os seus companheiros o que havia acontecido, ficaram muito tristes e foram relatar ao seu senhor tudo o que havia acontecido.
32 ʼInega kaiwabu nana ena tofewa gabei mai ta voneaya, ‘Oʼa tofewa veifa otaqiu, mana uvenoqiegu vonigo au aga qabuna ena nuataqodi, ta eu nuanua niʼa yaviaqia.
32 Então o senhor, chamando aquele servo, lhe disse: “Servo malvado, eu lhe perdoei aquela dívida toda porque você me implorou.
33 ʼInega oʼa wese luaqiaqieu ʼeguma iau nana uda nuakolokoloyea be ana aga ʼiuya uda nuataqoi ʼidewani yaʼa niʼa yaviaqia ʼiuya, waisa?’
33 Será que você também não devia ter compaixão do seu conservo, assim como eu tive compaixão de você?”
34 ʼInega kaiwabu nana diana vilei ta vanue ʼebeyoqona ana toʼitamakiavo luvinedi baʼe tofewa nana vanue nana ʼinaya wese ina aʼuluguyea, ta ina luvematasabuya ana laba ana aga nana qabuna navemaisa ʼovoia.”
34 E, indignando-se, o senhor entregou aquele servo aos carrascos, até que lhe pagasse toda a dívida.
35 ʼInega Ieisu ena vona luʼovoia vonaya, “Tamagu mahalaya wese baʼe ʼidewani naviaqa ʼaiqa ʼimia ʼeguma emiavo ge ona nuakolokoloyedi be edi luveifayavo ona nuataqodi.”
35 Assim também o meu Pai, que está no céu, fará com vocês, se do íntimo não perdoarem cada um a seu irmão.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.