Mateus 15

Molima New Testament (MOX_FNS) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 ʼAbibodanaya Falisi ta wese luvine ana toveʼitayavo ʼabaga Ielusalema ʼinega imai Ieisu ʼinaya ta ivoneaya,
1 Então alguns fariseus e alguns mestres da Lei vieram de Jerusalém para falar com Jesus e lhe perguntaram:
2 “Tolaʼai weaqina au toʼabibodayavo ʼai ana tuta ʼinaya nimadi ge ida ʼutuʼutudi ta ʼabwaga iʼaiʼai, benaʼena viaqa nana ʼinega tubudavo edi ilivu iqeuqeunia?”
2 — Por que é que os seus discípulos comem sem lavar as mãos, desobedecendo assim aos ensinamentos que recebemos dos antigos?
3 Ta Ieisu vonedia, “Omiʼa Yaubada ena luvine oqeuqeunia, mana tubumiavo edi ilivu oʼabiʼabibodea.
3 Jesus respondeu:
4 Yaubada ena luvine magilafuna baʼe vonaya,
4 Pois Deus disse: “Respeite o seu pai e a sua mãe!” E disse também: “Que seja morto aquele que amaldiçoar o seu pai ou a sua mãe!”
5 “Ta omiʼa ovonaya ʼeguma taha toga tamana ta wese inana navonedi navonaya, ‘Yaʼa egu kulufayavo niʼau yahawafeledi Yaubada ʼinaya, ʼinega gebu agu fata ena iulemi’. Ta baʼe vona nana ʼinega ovonaya be ina be tama adi ʼitamaki gebu yani qiduana ʼiuya.
5 Mas vocês ensinam que, se alguém tem alguma coisa que poderia usar para ajudar os seus pais, em sinal de respeito, mas diz: “Eu dediquei isto a Deus”,
6 Baʼe ʼidewanina tubumiavo edi luvine oʼabibodea, ta Yaubada ena luvine obwegebwegea.
6 então não precisa ajudar os seus pais. Assim vocês desprezam a mensagem de Deus para seguir os seus próprios ensinamentos.
7 Vonahaqiaqi, omiʼa toʼeuʼauʼava! Lova tovesimasimana Aisea weaqimi simanayea, vonaya,
7 Hipócritas! Isaías estava certo quando disse a respeito de vocês o seguinte:
8 — ausente —
8 “Deus disse:
9 — ausente —
9 A adoração deste povo é inútil,
10 ʼInega Ieisu qabu qiduana gabedi imai vonedi vonaya, “Vona baʼe ona noqolia ʼinega nuami naʼeqaʼuya!
10 Jesus chamou a multidão e disse:
11 ʼAbwaga ʼawadega kaʼaiʼainidi gebu ana fata nagivebwavuda, ta ʼesi eda vonayavo ʼawadega iʼifoqe mai ana fata ina givebwavuda.”
11 Não é o que entra pela boca que faz com que alguém fique
12 ʼInega Ieisu ana toʼabibodayavo imai ʼinaya ta ivoneaya, “Kaiwabu, nage Falisiavo uʼitedi eu vona baʼe weaqina diadi vilea?”
12 Então os discípulos chegaram perto dele e disseram: — Sabe que os
13 Ta Ieisu vonaya, “Tamagu mahalaya toatoa ʼaiwe diavona ge daʼwadidi nawale ena tovaleʼewayavo ina abu yavuledi.
13 Jesus respondeu:
14 Ta Falisiavo ona nogedi, mana taudi tovanugweta matadi kwayakwayana. Ta ʼeguma matakwaya taha iana wese matana kwayakwayana navanugwetea e ʼinega nawale magilafudina gulia ina beʼu.”
14 Não se preocupem com os fariseus. São guias cegos. E, quando um cego guia outro, os dois acabam caindo num buraco.
15 ʼInega Fita vetalaʼaiea vonaya, “Vona sesebai baʼe ana alamani una givesimatalia ʼimaya.”
15 Então Pedro pediu: — Explique para nós aquilo que o senhor disse antes.
16 Ta Ieisu vonaya, “Nage omiʼa wese nawale nuami ge dasimatala?
16 Jesus disse:
17 Mana tolaʼai ʼawadega kaʼaiʼaini ta lugulugu gamodaya e yani nana ʼabiboda tautauya avuqainaya.
17 O que entra pela boca vai para o estômago e depois sai do corpo.
18 Ta vonahaqiaqi, tolaʼai tomotau giwalidiega ʼifoʼifoqe ta ʼawadiega ivonavonayea, e baʼe vona diavona ʼidiega ana fata taudiega ina givebwavudi.
18 Mas o que sai da boca vem do coração. É isso que faz com que a pessoa fique impura.
19 Mana giwalidiega nuanua luveifadi ʼifoʼifoqe ʼidewana luveʼaliga be, luabu be, velamoʼeno kavokavovo be, vanawala be, ʼeuʼauʼava ta wese awagila.
19 Porque é do coração que vêm os maus pensamentos, os crimes de morte, os adultérios, as imoralidades sexuais, os roubos, as mentiras e as calúnias.
20 Baʼe yani diavona tomotau gigivebwavudi, ta ʼeguma nimada ge kana ʼutudi ʼai ana tuta ʼinaya ge ana fata nagivebwavuda.”
20 São essas coisas que fazem com que alguém fique impuro. Mas comer sem lavar as mãos não torna ninguém impuro.
21 Ieisu ena viaqayavo ʼabibodanaya diʼwe nana nogea ta tauya diʼwe Taia ta Saidoni ʼidia.
21 Jesus saiu dali e foi para a região que fica perto das cidades de Tiro e de Sidom .
22 Ta diʼwe nana ʼinega Kenani vavinedi taha iʼifoqe imai Ieisu ʼinaya ta igaba ivonaya, “Kaiwabu, oʼa kini Deibida tubuna uda nuakolokoloyegu, mana niboana luveifana natugu mevavinena ʼwahalia ta gigiveluveifa aqiaqiea.”
22 Certa mulher cananeia, que morava naquela terra, chegou perto dele e gritou: — Senhor,
23 Ta Ieisu vavine dina edi gaba ge taha vona ʼinega daveʼevivia. ʼInega ana toʼabibodayavo imai ta Ieisu ivoneaya, “Vavine dina una vonedi ina tauya, mana edi vegabagaba ʼinega igivesiniqaiqaiema.”
23 Mas Jesus não respondeu nada. Então os discípulos chegaram perto dele e disseram: — Mande essa mulher embora, pois ela está vindo atrás de nós, fazendo muito barulho!
24 Ta Ieisu vonaya, “Yaubada vetunegu yamai sifi luluveʼwaividi Isileli ena ʼebeluvine gamonaya adi ʼaidega weaqidi.”
24 Jesus respondeu:
25 ʼInega vavine dina imai Ieisu matanaya tuqatuqadiega isobadi ta ivonaya, “Kaiwabu uda iulegu!”
25 Então ela veio, ajoelhou-se aos pés dele e disse: — Senhor, me ajude!
26 Ta Ieisu vonaya, “Ge daluaqiaqiei be gogama adi ʼabwaga kana ʼewei ʼidiega ta kana felei kedewa ʼidia.”
26 Jesus disse:
27 Ta vavine dina ivonaya, “Kaiwabu, eu vona baʼe vonahaqiaqi, ta ʼabwaga salimuguna avuavuta kaiwabu ena ʼebeʼaiega ʼinega ena kedewayavo iʼaiʼainia?”
27 — Sim, senhor, — respondeu a mulher — mas até mesmo os cachorrinhos comem as migalhas que caem debaixo da mesa dos seus donos.
28 ʼInega Ieisu vavine dina edi vona veʼevivia vonaya, “Vavine, emi vetumaqana waiwaina, ʼinega emi venoqi ana veʼia naʼifoqe.” Ta tuta baʼe ʼinaya vavine dina natudi veaqiaqi ʼevivi.
28 — Mulher, você tem muita fé! — disse Jesus. — Que seja feito o que você quer! E naquele momento a filha dela ficou curada.
29 ʼInega Ieisu diʼwe nana nogei ta lavu Galili balabalanega luvivila ta ʼwatovu bwanagaya ta oade toabui.
29 Jesus saiu dali e foi até o lago da Galileia. Depois subiu um monte e sentou-se ali.
30 Ta qabu qiduadi wese iʼwatovu ta edi tovevihiqayavo imiedi taudi ʼaqedi luveifana be, matadi kwayakwayana be, tovenakunaku ta wese tovevihiqa ʼeala Ieisu matanaya iaʼudi. Ta qabudi giveaqiaqiedi.
30 E foram até Jesus grandes multidões levando coxos, aleijados, cegos, mudos e muitos outros doentes, que eram colocados aos seus pés. E ele curou todos.
31 ʼInega qabu diavona nuadi voqana qiduana, mana tovenakunaku ivonavona be, ʼaqedi luveifana itautauya ta matadi kwayakwayana wese iʼita ʼevivi. ʼInega qabu diavona me Isileli edi Yaubada iawatuboya.
31 O povo ficou admirado quando viu que os mudos falavam, os aleijados estavam curados, os coxos andavam e os cegos enxergavam. E todo o povo louvou ao Deus de Israel.
32 ʼInega Ieisu ana toʼabibodayavo gabedi imai ta vonedia, “Qabu baʼena yanuakolokoloyedi mana niʼa ʼaubena toi baʼidia maega atoatoa ta ge adi ʼabwagamo. ʼInega ge nuanuagu ma botanidi ena vetunedi ina ʼevivi fole nawale ʼedaya ʼai weaqina ina ʼelutava.”
32 Jesus chamou os seus discípulos e disse:
33 Ta ana toʼabibodayavo ivoneaya, “Diʼwe baʼena tomotau geqana, ta maʼoda qabu qiduadi baʼe adi ʼabwaga kana loba ʼaiqei, be tolaʼaiega kana veʼainidi?”
33 Os discípulos perguntaram: — Como vamos encontrar, neste lugar deserto, comida que dê para toda essa gente?
34 ʼInega Ieisu vetalaʼaiedi vonaya, “ʼEvisa beledi ʼimia ʼenoʼeno?” ʼInega ivoneaya, “Beledi seveni ta wese vaina ʼiqana goyogoyodi maega.”
34 — Quantos pães vocês têm? — perguntou Jesus. — Sete pães e alguns peixinhos! — responderam eles.
35 ʼInega Ieisu qabu diavona vonedi bwaʼobwaʼoya ina toabui.
35 Aí Jesus mandou o povo sentar-se no chão.
36 Ta beledi seveni dina be wese ʼiqana dina ʼewedi ta vona lukaiwa Yaubada ʼinaya weaqidi. ʼInega gitomwedi ta neidi ana toʼabibodayavo ʼidia, ʼinega ivewilaʼayea qabu diavona ʼidia,
36 Depois pegou os sete pães e os peixes e deu graças a Deus. Então os partiu e os entregou aos discípulos, e eles os distribuíram ao povo.
37 ta iʼai ana laba gamodi ʼelukoko. ʼAbibodanaya Ieisu ana toʼabibodayavo ʼabwaga ʼawagigidi ivaʼauqidi, ta kwalisi seveni iluveagatunaʼidi.
37 Todos comeram e ficaram satisfeitos; e os discípulos ainda encheram sete cestos com os pedaços que sobraram.
38 Toʼai diavona ʼoloto dimo adi yau 4,000, ta vivine be gogama ge adi avomo.
38 Os que comeram foram quatro mil homens, sem contar as mulheres e as crianças.
39 Ieisu qabu dina vetunedi itauya, ʼinega wagaya gelu ta tauya diʼwe Magadana ʼinaya.
39 Então Jesus mandou o povo embora, subiu no barco e foi para a região de Magadã .

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.