Mateus 10

Molima New Testament (MOX_FNS) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Ieisu ana toʼabibodayavo adi yau tuwelo gabedi ta ena luvine be wese ena waiwai neidi, ʼinega adi fata niboana luveifadi tomotau ʼidiega ina ʼwavi ʼifoqeyedi, ta wese vihiqa qabudi tomotau ʼidiega ina giveaqiaqiedi.
1 Jesus reuniu seus doze discípulos. Conferiu-lhes o poder de expulsar os espíritos imundos e de curar todo mal e toda enfermidade.
2 Tovaletuyana tuwelo dina adi wawa baʼe: Nugweta Saimoni tauna igabea Fita, ʼinega taina Anidulu be wese Iemesa ma taina Ioni, taudi tamadi Sebedi.
2 Eis os nomes dos doze apóstolos: o primeiro, Simão, chamado Pedro; depois André, seu irmão. Tiago, filho de Zebedeu, e João, seu irmão.
3 Ta wese Filifi be, Batolomio be Tomasi ta wese Madiu, tauna takesi ana toʼewa. Ta wese Iemesa tauna Alifio natuna be Tadiasi,
3 Filipe e Bartolomeu. Tomé e Mateus, o publicano. Tiago, filho de Alfeu, e Tadeu.
4 ta wese Saimoni tauna Seloti edi qabu ʼidiega, be wese Iudasa Isakaliota, tauna Ieisu ana tosuluva.
4 Simão, o cananeu, e Judas Iscariotes, que foi o traidor.
5 Ieisu tuwelo dina vebibinedi ta vetunedi vonaya, “Ge ona tauya taudi ge me Diu ʼidia, ta wese gebu Samelia ʼabaganavo ʼidia ona lugu.
5 Estes são os Doze que Jesus enviou em missão, após lhes ter dado as seguintes instruções: Não ireis ao meio dos gentios nem entrareis em Samaria;
6 Ta ʼesi ona tauya me Isileli ʼidia, mana vaina qabu ʼidiega edi toa kavona sifi luluveʼwaividi.
6 ide antes às ovelhas que se perderam da casa de Israel.
7 ʼInega ona tauya ona lugaihi ʼidia ona vonaya, ‘Yaubada ena ʼEbeluvine tuta goyona naʼifoqe.’
7 Por onde andardes, anunciai que o Reino dos céus está próximo.
8 Tovevihiqayavo ona giveaqiaqiedi be toʼaliga ona giveyaʼitoto ʼeviviedi be ʼwagoʼwagoidi ona giveaqiaqiedi ta ina vevunavunaqa, be wese niboana luveifadi tomotau ʼidiega ona ʼwavi ʼifoqeyedi. Yaubada ena veyoluba niʼau nei kavovomi ʼinega wese luaqiaqiemi omiʼa ona fewa kavovo tomotau ʼidia, ta ge veʼia weaqina ona nuanua.
8 Curai os doentes, ressuscitai os mortos, purificai os leprosos, expulsai os demônios. Recebestes de graça, de graça dai!
9 “Ta emi luvivila ʼinaya gebu mane ona dodoi emi kodekodea ʼabwaga weaqina,
9 Não leveis nem ouro, nem prata, nem dinheiro em vossos cintos,
10 ta ge emi kode ona ʼewei, ta wese ge ami kaleko vemagilafuna. Ta wese ʼaqeyafayafa be kewala ge ona ʼewedi, mana tofewa baʼe yani diavona adi fata ina lobedi tomotau ʼidiega.
10 nem mochila para a viagem, nem duas túnicas, nem calçados, nem bastão; pois o operário merece o seu sustento.
11 Ta ʼeguma ʼabaga agona nage goyona ʼinaya ona tauya nugweta ona sali togama ena ilivu aqiaqina, ʼinega maega ona toatoa ana laba ʼabaga nana ona nogea.
11 Nas cidades ou aldeias onde entrardes, informai-vos se há alguém ali digno de vos receber; ficai ali até a vossa partida.
12 Ta ʼeguma taha vanue ʼinaya ona lugu ʼinega nugweta tonivanue ona lukaiwa ʼidia,
12 Entrando numa casa, saudai-a: Paz a esta casa.
13 ta ʼeguma ena susuyavo edi ilivu aqiaqina ʼinega ona vona veyolubedi, ta ʼeguma gebu ʼinega ge taha tolaʼai ona vonei ʼidia.
13 Se aquela casa for digna, descerá sobre ela vossa paz; se, porém, não o for, vosso voto de paz retornará a vós.
14 Ta ʼeguma ge taha toga naʼebeʼewemi ena vanuea nage emi vona ge nanoqonoqoli, e ʼinega ʼabaga nana ona nogei, ta ʼaqemiega fwayafwaya ona vavutuvutuqia ta ona tauya.
14 Se não vos receberem e não ouvirem vossas palavras, quando sairdes daquela casa ou daquela cidade, sacudi até mesmo o pó de vossos pés.
15 “Vonahaqiaqi, nawale vetalaʼai ana ʼaubena ʼinaya Yaubada me Sodoma be wese me Gomola naluvematasabudi, ta yavona aqiaqiemi tomeqabu ge ida ʼebeʼewemi edi vanuea nawale ʼaubena nana ʼinaya luvematasabu ago vaʼinena ina lobea Yaubada ʼinega.
15 Em verdade vos digo: no dia do juízo haverá mais indulgência com Sodoma e Gomorra que com aquela cidade.
16 “Onoqolia! Omiʼa yavevetunemi kavona sifi ʼidewani yubai sasasadi nuanidia. ʼInega ona ʼitamaki aqiaqiemi ta tuta qabuna ona veilivu aqiaqi.
16 Eu vos envio como ovelhas no meio de lobos. Sede, pois, prudentes como as serpentes, mas simples como as pombas.
17 Vonahaqiaqi, ona ʼitamakimi, mana nawale tomotau ina tauyemi kotu ʼinaya be vanue tafwalolo ʼinaya ina vunuqa dadanemi wayo metametanega.
17 Cuidai-vos dos homens. Eles vos levarão aos seus tribunais e açoitar-vos-ão com varas nas suas sinagogas.
18 Ta wese tomotau ina tauyemi toluvineavo be kiniavo ʼiawadia ta ina veʼewemi, mana omiʼa agu toʼabibodayavo. Ta omoʼe tuta nana ʼinaya Valegu Aqiaqina ona simanea ʼidia, ta wese taudi ge me Diu ʼidia.
18 Sereis por minha causa levados diante dos governadores e dos reis: servireis assim de testemunho para eles e para os pagãos.
19 Ta tuta nana ina veʼewemi toluvineavo ʼiawadia ge ona nuanua maʼoda ona vona ʼaiqa, mana nawale tuta nana ʼinaya Yaubada emi vona naneimi,
19 Quando fordes presos, não vos preocupeis nem pela maneira com que haveis de falar, nem pelo que haveis de dizer: naquele momento ser-vos-á inspirado o que haveis de dizer.
20 ta omiʼa ge ona vona, ta ʼesi Yaubada Niboanina ʼimia toatoa navonavona.
20 Porque não sereis vós que falareis, mas é o Espírito de vosso Pai que falará em vós.
21 “ʼInega ʼoloto taina nasuluvei toluvineavo ʼidia be ina luveʼaligia, be wese tauna natuna nasuluvea be ina luveʼaligia, ta wese gogama inadiavo be tamadiavo ina vevoalanedi ʼinega ina awafeledi toluveʼaliga ʼidia.
21 O irmão entregará seu irmão à morte. O pai, seu filho. Os filhos levantar-se-ão contra seus pais e os matarão.
22 Ta tomotau qabudi ina vevoalanemi mana omiʼa agu toʼabibodayavo. Ta tomeqabu ina tovoloʼiʼita ana laba tuta ana ʼebeluʼovoa ʼinaya, e taudi yawai vataya ina lobea.
22 Sereis odiados de todos por causa de meu nome, mas aquele que perseverar até o fim será salvo.
23 Ta ʼeguma taha ʼabaga ʼinaya ina veilivu veifa ʼimia, ʼinega ona dena mali ʼabaga ʼinaya. Yavona aqiaqiemi, emi fewa nana ge ona luʼovoi ʼabaga qabudi Isileli gamonaya ana laba yaʼa Tomotau Natuna ena ʼevivi ena mai.
23 Se vos perseguirem numa cidade, fugi para uma outra. Em verdade vos digo: não acabareis de percorrer as cidades de Israel antes que volte o Filho do Homem.
24 “Toʼabiboda gebu ana fata ena toveʼita naveago vaʼinei, ʼidewani wese tofewa gebu ana fata ena kaiwabu naluvinei.
24 O discípulo não é mais que o mestre, o servidor não é mais que o patrão.
25 Tolaʼai ʼifoʼifoqe yaʼa emi Toveʼita ʼiguya, e nawale wese ʼidewani naʼifoqe ʼaiqa omiʼa toʼabiboda ʼimia. Ta tolaʼai ʼifoʼifoqe kaiwabu taha ʼinaya, e wese ʼidewani naʼifoqe ena tofewa ʼinaya. Ta yaʼa emi Kaiwabu niʼa iʼawaluveifegu ivonaya be vonigo yaʼa niboana luveifadi edi kaiwabu Belisibubi, e ʼinega nawale omiʼa egu qabuyavo wese ʼidewani ina ʼawaluveifa aqiaqiemi.
25 Basta ao discípulo ser tratado como seu mestre, e ao servidor como seu patrão. Se chamaram de Beelzebul ao pai de família, quanto mais o farão às pessoas de sua casa!
26 “ʼInega taudi togivegaululu gebu ona mwaninivedi, mana yani qabuna ʼwaiʼwaividi nawale Yaubada naveʼifoqeyedi, ta tolaʼai edi nuanua ʼinaya iʼwaivea wese naveʼifoqeyedi.
26 Não os temais, pois; porque nada há de escondido que não venha à luz, nada de secreto que não se venha a saber.
27 ʼInega tolaʼai velovelovana ʼinaya yasimanea ʼimia, ʼaubenaya ona simanayea tomotau qabudi ʼidia, ta tolaʼai yaveʼawahayayayea ʼimia omiʼa ona simana ʼifoqeyea.
27 O que vos digo na escuridão, dizei-o às claras. O que vos é dito ao ouvido, publicai-o de cima dos telhados.
28 “Ta taudi nuanuadi ʼwafimi ina luveʼaligia gebu ona mwaninivedi, mana taudi ʼwafi mimo ana fata ina luveʼaligia ta niboanimi gebu. Ta ʼesi luaqiaqiemi be Yaubada ona mwaninivea, mana tauna ana fata ʼaiwe ʼalaʼalata ʼinaya ʼwafimi ta wese niboanimi naluveawalidi.
28 Não temais aqueles que matam o corpo, mas não podem matar a alma; temei antes aquele que pode precipitar a alma e o corpo na geena.
29 Dagedage magilafudi kagimwanedi adi veʼia siliba ʼaigedanega ta tua Yaubada ʼitaʼitamakidi, ta ʼeguma taha ʼidiega naʼaliga e Tamami niʼa alamania.
29 Não se vendem dois passarinhos por um asse? No entanto, nenhum cai por terra sem a vontade de vosso Pai.
30 Ta wese Yaubada debami adi yau tawa alamanidi.
30 Até os cabelos de vossa cabeça estão todos contados.
31 ʼInega gebu giwalimi nahaʼala tomotau weaqidi mana omiʼa Yaubada ena yani qiduana, ta ʼabiboda dagedage.
31 Não temais, pois! Bem mais que os pássaros valeis vós.
32 “ʼEguma tomeqabu ina ʼawahaqiaqiegu tomotau matadia, nawale wese yaʼa Tamagu mahalaya matanaya ena ʼawahaqiaqiedi.
32 Portanto, quem der testemunho de mim diante dos homens, também eu darei testemunho dele diante de meu Pai que está nos céus.
33 Ta ʼeguma tomeqabu ina vegeqegu tomotau matadia, nawale wese yaʼa Tamagu mahalaya matanaya ena vegeqedi.
33 Aquele, porém, que me negar diante dos homens, também eu o negarei diante de meu Pai que está nos céus.
34 “Ge ona vonaya be yaʼa eda mai bwaʼobwaʼoya be toadaumwala eda miei, ta ʼesi egu mai ʼinega vetoatoasiʼi naʼifoqe tomotau nuanidia.
34 Não julgueis que vim trazer a paz à terra. Vim trazer não a paz, mas a espada.
35 Ta egu mai nana ʼinaya,
35 Eu vim trazer a divisão entre o filho e o pai, entre a filha e a mãe, entre a nora e a sogra,
36 — ausente —
36 e os inimigos do homem serão as pessoas de sua própria casa.
37 “ʼEguma taha toga veveyolubegu ta ena veyoluba tamana be inana ʼidia veqidua vaʼinegu ʼinega ge ana fata naʼabibodegu. Ta wese ʼidewani ʼeguma taha toga veveyolubegu ta ena veyoluba natuna meʼolotona nage mevavinena ʼidia veqidua vaʼinegu e ʼinega ge ana fata be naʼabibodegu.
37 Quem ama seu pai ou sua mãe mais que a mim, não é digno de mim. Quem ama seu filho mais que a mim, não é digno de mim.
38 Ta ʼeguma togama yawaina ge nahawafela aqiaqiei ʼiguya ta ge nuanuana yuvaqa be veilaqe nalobei ʼidewani yaʼa nawale ena lobea ʼetoluai ʼinaya, e tauna ge agu fata be ena ʼawanatunea.
38 Quem não toma a sua cruz e não me segue, não é digno de mim.
39 ʼEguma taha toga taunega yawaina weaqina fewafewa nawale yawaina naluveʼwaivia, ta ʼesi ʼeguma taha toga yawaina naluveʼwaivia weaqigu e nawale yawai aqiaqina nalobea.
39 Aquele que tentar salvar a sua vida, perdê-la-á. Aquele que a perder, por minha causa, reencontrá-la-á.
40 “Ta omiʼa ʼeguma taha toga naʼebeʼewemi ʼinega tauna wese naʼebeʼewegu. Ta ʼeguma taha toga naʼebeʼewegu ʼinega wese agu Tovetune naʼebeʼewea.
40 Quem vos recebe, a mim recebe. E quem me recebe, recebe aquele que me enviou.
41 Ta ʼeguma taha tomotau taha tovesimasimana naʼebeʼewea mana tauna Yaubada ena tovesimasimana, ʼinega tomotau nana nawale ana veʼia naʼewea ʼidewani tovesimasimana ana veʼia. Ta wese ʼeguma taha tomotau taha ʼoloto tunutunuqina naʼebeʼewea mana tauna ʼoloto tunutunuqina, e ʼinega nawale tomotau nana ana veʼia nalobea ʼidewani ʼoloto tunutunuqina ana veʼia.
41 Aquele que recebe um profeta, na qualidade de profeta, receberá uma recompensa de profeta. Aquele que recebe um justo, na qualidade de justo, receberá uma recompensa de justo.
42 Ta ʼeguma taha tomotau agu toʼabiboda vauvauna goʼila fayoʼuna navenumea mana tauna agu toʼabiboda, ʼinega yavona aqiaqiemi tomotau nana nawale ana veʼia aqiaqina naʼewea.”
42 Todo aquele que der ainda que seja somente um copo de água fresca a um destes pequeninos, porque é meu discípulo, em verdade eu vos digo: não perderá sua recompensa.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.