Marcos 12

Molima New Testament (MOX_FNS) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 ʼInega Ieisu vona sesebaiega vonedi vonaya, “Taha ʼoloto ʼoine ana loi ʼwadia ena vaoqa gamonaya, ʼinega wese ʼalia ta ʼoine ana ʼebememe ʼivaʼavaʼaia. Ta wese gweda taha kuena ʼebevekova vaoqa gamonaya yoqonia. ʼInega tomotau ʼewedi ta ena vaoqa iʼitamakia, ta tauna tauya mali diʼwe ʼinaya.
1 E começou a falar-lhes em parábolas. Um homem plantou uma vinha, cercou-a com uma sebe, cavou nela um lagar, edificou uma torre, arrendou-a a vinhateiros e ausentou-se daquela terra.
2 “Ta bolimana ana tutaya tonivaoqa nana ena tofewa vetunea ena vaoqaya vaina ʼoine vuaqina sabi ʼewadi toʼitamaki ʼidiega.
2 A seu tempo enviou aos vinhateiros um servo, para receber deles uma parte do produto da vinha.
3 Ta vaoqa ana toʼitamakiavo tofewa nana iʼitea ʼinega ikafia ta ivunuqia. ʼInega iluvetune ʼeviviei tauya nima ʼavaʼavana.
3 Ora, eles prenderam-no, feriram-no e reenviaram-no de mãos vazias.
4 ʼInega tonivaoqa ena tofewa wese taha luvetunei tauya, ta ana kiaya ivunuqia ta iveilivu veifea.
4 Enviou-lhes de novo outro servo; também este feriram na cabeça e o cobriram de afrontas.
5 ʼInega wese taha tofewa luvetunea ʼidia, ta tauna iluveʼaligia. Ta wese ena tofewa qabudi luvetunedi ta vaina ivunuqidi be wese vaina iluveʼaligidi.
5 O senhor enviou-lhes ainda um terceiro, mas o mataram. E enviou outros mais, dos quais feriram uns e mataram outros.
6 “Ta wese tonivaoqa nana natu otaqina toatoa ta veyolubea qiduana. ʼInega ena nuenuega vonaya, ‘Baʼe natu otaqigu, ʼinega ina ʼamayabea’, ʼabo vetunei tauya.
6 Restava-lhe ainda seu filho único, a quem muito amava. Enviou-o também por último a ir ter com eles, dizendo: Terão respeito a meu filho!...
7 ʼInega toʼitamaki diavona natuna iʼitea maimai ʼidia ta taudimo idima govaqa ivonaya, ‘Emavo, ʼoloto omoʼe maimai tauna kaiwabu natuna ʼunutauna. Tauna nawale bwaʼobwaʼo qabuna naʼewea. Ta kana luveʼaligia e ʼinega itaʼa baʼe vaoqa nana taudega kana luvinea.’
7 Os vinhateiros, porém, disseram uns aos outros: Este é o herdeiro! Vinde, matemo-lo e será nossa a herança!
8 ʼInega ikafia ta iluveʼaligia, ta vaoqega ifelawebuiea ʼali gwavuya.”
8 Agarrando-o, mataram-no e lançaram-no fora da vinha.
9 Ieisu ena veluluʼuya baʼe luʼovoia ʼinega vetalaʼaiedi vonaya, “Tolaʼai nawale tonivaoqa nana naviaqi toʼitamaki diavona ʼidia?” Ta Ieisu taunega vona ʼeviviedi vonaya, “Toʼitamaki diavona nawale naluveʼaligidi be ʼoine vaoqina nahawafelea mali tomotau ʼidia.”
9 Que fará, pois, o senhor da vinha? Virá e exterminará os vinhateiros e dará a vinha a outro.
10 ʼInega Ieisu wese vonedi vonaya,
10 Nunca lestes estas palavras da Escritura: A pedra que os construtores rejeitaram veio a tornar-se pedra angular.
11 — ausente —
11 Isto é obra do Senhor, e ela é admirável aos nossos olhos {Sal 117,22s}?
12 Ieisu ena vona sesebai baʼe toveguba qiduqiduadi be luvine ana toveʼitayavo ta wese ʼabaga ana tovanugwetayavo inoqolia, ta niʼa ialamania vonigo taudi weaqidi vonavona. ʼInega nuanuadi taha ʼeda ina salia ta ina kafia. Ta ge ida kafia, mana imwaniniva qiduana tomotau qabudi weaqidi, ʼinega Ieisu inogea ta itauya.
12 Procuravam prendê-lo, mas temiam o povo; porque tinham entendido que a respeito deles dissera esta parábola. E deixando-o, retiraram-se.
13 Ta ʼabibodanaya tovanugweta diavona vaina Falisi ta wese Elodi ena tomotauyavo iluvetunedi Ieisu ʼinaya sabi sitonovina. Mana nuanuadi Ieisu ena vona weaqina vonigo ina kafia.
13 Enviaram-lhe alguns fariseus e herodianos, para que o apanhassem em alguma palavra.
14 ʼInega imai Ieisu ʼinaya ta ivonaya, “Toveʼita tawa ahalamaniu, oʼa ʼoloto tunutunuqiu ta eu ilivu aqiaqina. Ta wese tomotau ge uda mwaniniva edi waiwai weaqina. Ta Yaubada ena ʼeda vonahaqiaqi ʼinega uveveʼitayea. ʼInega nuanuama ana vetalaʼaieu taha yani weaqina. Maʼoda luaqiaqiea be toluvine agona Sisa ʼinaya takesi kana aʼuya nage gebu?
14 Aproximaram-se dele e disseram-lhe: Mestre, sabemos que és sincero e que não lisonjeias a ninguém; porque não olhas para as aparências dos homens, mas ensinas o caminho de Deus segundo a verdade. É permitido que se pague o imposto a César ou não? Devemos ou não pagá-lo?
15 Nage takesi kana vemaisi nage gebu?” Ta Ieisu edi nuanua luveifana niʼa alamania ivevemeaqila, ʼinega vonedi vonaya, “Tolaʼai weaqina ʼaqegu olihilihia? Ta mane taha omiei eda ʼitei!”
15 Conhecendo-lhes a hipocrisia, respondeu-lhes Jesus: Por que me quereis armar um laço? Mostrai-me um denário.
16 ʼInega mane nana ineia ta Ieisu vetalaʼaiedi vonaya, “Ovonegu, mane baʼena toga ʼayeʼayewana ta maʼoda ana wawa?” ʼInega ivoneaya, “Toluvine qiduana Sisa.”
16 Apresentaram-lho. E ele perguntou-lhes: De quem é esta imagem e a inscrição? De César, responderam-lhe.
17 ʼInega Ieisu vonedi vonaya, “E ʼinega toluvine Sisa ena yani Sisa ona neia, ta Yaubada ena yani wese Yaubada ona neia!” ʼInega Ieisu ena vona baʼe weaqina nuadi voqana qiduana.
17 Jesus então lhes replicou. Dai, pois, a César o que é de César e a Deus o que é de Deus. E admiravam-se dele.
18 ʼInega vaina Sadusiavo, taudi ge ida vetumaqana toʼaliga edi yaʼitoto ʼevivi weaqina, imai Ieisu ʼinaya ivetalaʼaiea,
18 Ora, vieram ter com ele os saduceus, que afirmam não haver ressurreição, e perguntaram-lhe:
19 ivonaya, “Toveʼita, lova Mosese ena luvine aʼuya vonaya, ‘ʼEguma taha ʼoloto naʼaliga ta natu geqana, e ʼinega taina wadaʼena maega ina vaqi, ta natudiavo toʼwaiva nana ana luseana.’”
19 Mestre, Moisés prescreveu-nos: Se morrer o irmão de alguém, e deixar mulher sem filhos, seu irmão despo-se a viúva e suscite posteridade a seu irmão.
20 ʼInega ʼebevetalatutula taha Ieisu ineia ivonaya, “Taha ʼoloto ma tainavo adi yau seveni itoatoa. Ta ʼoloto nana vavine taha maega ivaqi, ta ʼabiboda yawaina gumwala ta natu geqana.
20 Ora, havia sete irmãos; o primeiro casou e morreu sem deixar descendência.
21 ʼInega toʼwaiva nana ana gwavuʼifo wadaʼena maega ivaqi. Ta tauna wese yawaina gumwala ta natu geqana. Ta wese vetoina ʼidewani.
21 Então o segundo desposou a viúva, e morreu sem deixar posteridade. Do mesmo modo o terceiro.
22 ʼInega tainavo qabudi ʼidewani wadaʼena ivaqia ta iʼwaiva ʼovoa ta qabudi wese natu geqadi. Ta ʼabiboda wadaʼe nana wese yawaina gumwala ta natu geqana.
22 E assim tomaram-na os sete, e não deixaram filhos. Por último, morreu também a mulher.
23 Ta ʼeguma tomotau ina yaʼitoto ʼevivi, ʼinega baʼe vavine nana toʼoloto nawale moqane otaqina, mana ma tainavo qabudi ivaqia?”
23 Na ressurreição, a quem destes pertencerá a mulher? Pois os sete a tiveram por mulher.
24 Ta Ieisu edi vetalaʼai veʼiea vonaya, “Omiʼa emi nuanua luveifana, mana Buki Nugwenugweina ena simana ta wese Yaubada ena waiwai ge oda alamania.
24 Jesus respondeu-lhes: Errais, não compreendendo as Escrituras nem o poder de Deus.
25 Ta yaʼitoto ʼevivi ana ʼaubena ʼinaya tomotau ge wese ina vaqi. Vonahaqiaqi, edi toa nawale Yaubada ena tovaleʼewa qabudi mahalaya itoatoa ʼidewani.
25 Na ressurreição dos mortos, os homens não tomarão mulheres, nem as mulheres, maridos, mas serão como os anjos nos céus.
26 Nage ge oda avoya Yaubada ena vona ʼimia yaʼitoto ʼevivi weaqina tuta nana taunega ʼifoqe Mosese ʼinaya ʼaiwe yamwayamwana ʼinega, vonaya, ‘Yaʼa Ebelamo ena Yaubada ta Iakobo ena Yaubada ta wese Aisake ena Yaubada.’
26 Mas quanto à ressurreição dos mortos, não lestes no livro de Moisés como Deus lhe falou da sarça, dizendo: Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaac e o Deus de Jacó {Êx 3, 6}?
27 ʼInega yavona aqiaqiemi, Yaubada ge tomotau ʼaliʼaligidi edi Yaubada ta ʼesi tomotau mayawaidi edi Yaubada. Ta omiʼa emi veʼita yani baʼe weaqina luveifa otaqina.”
27 Ele não é Deus de mortos, senão de vivos. Portanto, estais muito errados.
28 ʼInega luvine ana toveʼita taha mai ta Ieisu be Sadusiavo edi veʼaeʼaetoga noqolia. Ta wese Ieisu ena veʼita aqiaqina Sadusiavo ʼidia noqolia ʼinega vetalaʼaiea vonaya, “Toveʼita, luvine qabuna ʼidiega ai luvine qidua vaʼinena?”
28 Achegou-se dele um dos escribas que os ouvira discutir e, vendo que lhes respondera bem, indagou dele: Qual é o primeiro de todos os mandamentos?
29 ʼInega Ieisu voneaya, “Luvine qidua vaʼinena baʼe, ‘Omiʼa me Isileli, ona noqola aqiaqi, Kaiwabu eda Yaubada ana ʼaidega Yaubada otaqa.
29 Jesus respondeu-lhe: O primeiro de todos os mandamentos é este: Ouve, Israel, o Senhor nosso Deus é o único Senhor;
30 Eu Kaiwabu Yaubada una veyolubei giwaliu qabuna ʼinega be, niboaniu qabuna ʼinega be, eu nuanua qabuna ʼinega ta wese eu waiwai qabuna ʼinega.’
30 amarás ao Senhor teu Deus de todo o teu coração, de toda a tua alma, de todo o teu espírito e de todas as tuas forças.
31 Ta taha wese luvine qiduana ʼenoʼeno vonaya, ‘Tomotau una veyolubedi ʼidewani tauʼuyega uveveyolubeu.’ Ge taha wese luvine ana fata baʼe luvine dina naveqidua vaʼinedi.”
31 Eis aqui o segundo: Amarás o teu próximo como a ti mesmo. Outro mandamento maior do que estes não existe.
32 ʼInega ʼoloto nana Ieisu ena vona veʼiea vonaya, “Toveʼita, eu vona baʼe vonahaqiaqi. Yaubada ana ʼaidega otaqa, ta ge taha wese Yaubada datoatoa.
32 Disse-lhe o escriba: Perfeitamente, Mestre, disseste bem que Deus é um só e que não há outro além dele.
33 ʼInega luaqiaqieda Yaubada kana veyolubea giwalida qabuna ʼinega, ta nuada qabuna ʼinega ta eda waiwai qabuna ʼinega. Ta wese tomotau kana veyolubedi ʼidewana taudega kaveveyolubeda. Lova veguba yubai gabugabudi ʼidiega yani ʼenaʼina weaqimi, ta luvine magilafudina baʼe adi matayaga guba qabudi veqidua vaʼinea.”
33 E amá-lo de todo o coração, de todo o pensamento, de toda a alma e de todas as forças, e amar o próximo como a si mesmo, excede a todos os holocaustos e sacrifícios.
34 Ta ʼinega Ieisu ʼoloto nana ena vona veʼiea vonaya, “Oʼa toalamani aqiaqiu, ge tuta kuena ʼinaya Yaubada ena ʼEbeluvinea una lugu.” Ta tuta baʼe ʼabibodanaya ge taha toga Ieisu davetalaʼaiei, mana ena alamani weaqina imwaniniva.
34 Vendo Jesus que ele falara sabiamente, disse-lhe: Não estás longe do Reino de Deus. E já ninguém ousava fazer-lhe perguntas.
35 Tutana Ieisu Vanue Gwalagwalana ʼatamaninaya veveʼita tomotau ʼidia ʼinega vetalaʼaiedi vonaya, “Maʼoda ʼinega luvine ana toveʼitayavo ivonavona Toʼetoyavua Keliso tauna Deibida natuna?
35 Continuava Jesus a ensinar no templo e propôs esta questão: Como dizem os escribas que Cristo é o filho de Davi?
36 Mana Deibida taunega Niboana Gwalagwalana ʼinega simana vonaya,
36 Pois o mesmo Davi diz, inspirado pelo Espírito Santo: Disse o Senhor a meu Senhor: senta-te à minha direita, até que eu ponha os teus inimigos sob os teus pés {Sal 109,1}.
37 Ta Deibida nana ena Kaiwabu Keliso. ʼInega maʼoda ana fata Deibida ena gadeyega Keliso ʼabibodanaya naʼifoqe?” Luvine ana toveʼitayavo edi ilivu weaqina (Madiu 23:1-36; Luke 20:45-47) Ta tomotau qabudi Ieisu ena veʼita inoqolia ta nuadi ʼewea.
37 Ora, se o próprio Davi o chama Senhor, como então é ele seu filho? E a grande multidão ouvia-o com satisfação.
38 ʼInega Ieisu tomotau qabudi vonedi vonaya, “Luvine ana toveʼitayavo edi ilivu ge ona ʼabibodei. Mana taudi iyabayaba ʼabaga ʼebevaʼauta ʼinaya, ta nuanuadi adi kwakwalufai ta aqiaqina tomotau ina ʼitea ta ina ʼamayabedi be ina lukaiwa ʼidia.
38 Ele lhes dizia em sua doutrina: Guardai-vos dos escribas que gostam de andar com roupas compridas, de ser cumprimentados nas praças públicas
39 Ta wese nuanuadi vanue tafwalolo ʼinaya ʼebetoa aqiaqina ʼidia ina toabui, ta wese sagali ana tutaya nuanuadi tomotau qiduqiduadi edi ʼebetoaya ina toabui.
39 e de sentar-se nas primeiras cadeiras nas sinagogas e nos primeiros lugares nos banquetes.
40 Ta wese nuanuadi tomotau ina ʼawahaqiaqiedi edi venoqi kuena tomotau matadia weaqina. Ta wese wadawadaʼe ʼwaivega iuʼavedi ta edi kulufa ivanawalidi. Ta vonahaqiaqi nawale luvematasabu waiwaina Yaubada ʼinega ina lobea edi ilivu luveifana weaqina.”
40 Eles devoram os bens das viúvas e dão aparência de longas orações. Estes terão um juízo mais rigoroso.
41 Ieisu Vanue Gwalagwalana ʼatamaninaya mane ana ʼebeaʼu diʼwenaya toabui, ta tomotau qabudi vevekovedi tuta nana edi nei kavovo iaʼuaʼudi ʼebeaʼu gamonaya. Ta tovekaikaiwabu edi mane qiduana iaʼudi.
41 Jesus sentou-se defronte do cofre de esmola e observava como o povo deitava dinheiro nele; muitos ricos depositavam grandes quantias.
42 Ta Ieisu wadaʼe lukwalukwana taha ʼitea mai ta ena nei kavovo mane goyogoyodi magilafuna aʼuya.
42 Chegando uma pobre viúva, lançou duas pequenas moedas, no valor de apenas um quadrante.
43 ʼInega Ieisu ana toʼabibodayavo gaba vaʼauqidi vonedi vonaya, “Vonahaqiaqi, wadaʼe baʼe ena nei kavovo ʼinega tomotau qabudi edi nei kavovo veqidua vaʼinedi.
43 E ele chamou os seus discípulos e disse-lhes: Em verdade vos digo: esta pobre viúva deitou mais do que todos os que lançaram no cofre,
44 Mana qabudi edi mane qiduana nawale ʼenoʼeno, ta wadaʼe lukwalukwana baʼe ena mane qabuna aʼuya, ta ge taha wese daʼenoʼeno ʼinaya ana ʼabwaga ana gimwane weaqina.”
44 porque todos deitaram do que tinham em abundância; esta, porém, pôs, da sua indigência, tudo o que tinha para o seu sustento.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.