Lucas 7
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NTLH
1 Ieisu ena vona tomotau ʼidia niʼa luʼovoia ʼinega nogedi ta lugu ʼabaga Kafaneumi ʼinaya.
1 Quando Jesus acabou de dizer essas coisas ao povo, foi para a cidade de Cafarnaum.
2 Ta ʼabaga nana ʼinaya toluavia me Loma edi tovamatana taha me ena tofewa itoatoa. Tovamatana nana ena tofewa baʼe veyoluba aqiaqiea, ta vihiqa qiduana lobea be tuta goyona naʼaliga.
2 Havia ali um oficial romano que tinha um empregado a quem estimava muito. O empregado estava gravemente doente, quase morto.
3 Ta tovamatana nana Ieisu ena mai valena noqolia. ʼInega vaina me Diu taudi ʼabaga ana tovanugwetayavo vetunedi Ieisu ʼinaya ina noqiei namai be ena tofewa nagiveaqiaqiea.
3 Quando o oficial ouviu falar de Jesus, enviou alguns líderes judeus para pedirem a ele que viesse curar o seu empregado.
4 Ta kaiwabu diavona niʼau imai Ieisu ʼinaya ta ivenoqiea ivonaya, “Kaiwabu, nuanuama qiduana una mai kana tauya iama taha ʼinaya, ta ana vita una givemeaqania, mana tauna ʼoloto aqiaqina
4 Eles foram falar com Jesus e lhe pediram com insistência: — Esse homem merece, de fato, a sua ajuda,
5 ta me Diu qabuma veveyolubema, ta wese ema vanue tafwalolo niʼau yoqonia weaqima.”
5 pois estima muito o nosso povo e até construiu uma sinagoga para nós.
6 ʼInega Ieisu awafela ta maega itautauya. Tuta goyona ina ʼifoqe tovamatana nana ena vanuea, ʼinega wese enavo vaina vetunedi Ieisu ʼinaya sabi awatayana ta imai ivoneaya, “Kaiwabu, ema tovamatana vonaya oʼa ʼoloto qiduau ʼinega ge daluaqiaqieu be una lugu ena vanuea.
6 Então Jesus foi com eles. Porém, quando já estava perto da casa, o oficial romano mandou alguns amigos dizerem a Jesus: — Senhor, não se incomode, pois eu não mereço que entre na minha casa.
7 Ta wese ge daluaqiaqieu be tauna maega ʼedaya ona veloba. Ta nuanuana baʼade una vonamo ta ʼinega ena tofewa naveaqiaqi.
7 E acho também que não mereço a honra de falar pessoalmente com o senhor. Dê somente uma ordem, e o meu empregado ficará bom.
8 Mana tauna wese niʼa alamania luvine ana ʼabiboda weaqina ta ana tovamatana qiduqiduadi ʼabiʼabibodedi. Ta wese ena toluaviayavo luluvinedi, ta ʼeguma taha navoneaya, ‘Utauya!’ e natauya, ta ʼeguma taha wese navoneaya, ‘Umai!’ e namai. Ta wese ʼeguma ena tofewa taha navoneaya, ‘Baʼe uviaqi!’ e ʼinega naviaqia.”
8 Eu também estou debaixo da autoridade de oficiais superiores e tenho soldados que obedecem às minhas ordens. Digo para um: “Vá lá”, e ele vai. Digo para outro: “Venha cá”, e ele vem. E digo também para o meu empregado: “Faça isto”, e ele faz.
9 Baʼe vona diavona Ieisu niʼa noqolia, ta nuana voqana aqiaqi, ʼinega tunugivila tomotau qabudi iʼabiʼabibodea ʼidia ta vonedi vonaya, “Vonahaqiaqi, lova ge wese taha toga eda ʼita lobei me Isileli ʼimiega ena vetumaqana ʼoloto baʼe ʼidewani!”
9 Jesus ficou muito admirado quando ouviu isso. Então virou-se e disse para a multidão que o seguia:
10 ʼInega tovamatana enavo iʼevivi itauya ena vanuea, ta tofewa nana iʼitea niʼau veaqiaqi.
10 Aí os amigos do oficial voltaram para a casa dele e encontraram o empregado curado.
11 Ta ge tuta kuena ʼabibodanaya Ieisu tauya taha ʼabaga ʼinaya ana wawa Neini. Ta ana toʼabibodayavo be wese yoʼo qiduadi iʼabibodea.
11 Pouco tempo depois Jesus foi para uma cidade chamada Naim. Os seus discípulos e uma grande multidão foram com ele.
12 ʼInega ʼifoqe ʼabaga nana ana ʼebelugu ʼiawanaya, ʼinega taha toʼaliga tomotau iʼavalei iʼifoʼifoqe miea ʼabagega. Ta toʼaliga nana tauna wadaʼe natuna meʼolotona ʼaidega otaqina. ʼInega wadaʼe nana tomotau qabudi maega ʼabagega itautauya sabi tavunina.
12 Quando ele estava chegando perto do portão da cidade, ia saindo um enterro. O defunto era filho único de uma viúva, e muita gente da cidade ia com ela.
13 Tutana Ieisu wadaʼe nana ʼitea ʼinega nuakolokoloyea voneaya, “Ge una dou.”
13 Quando o Senhor a viu, ficou com muita pena dela e disse:
14 ʼInega vanaqo ta toʼaliga nana ana uma gitonovia ta toʼavala dina iveutovolo. ʼInega Ieisu vonaya, “Kilakai, yavoneu uyaʼitoto!”
14 Então ele chegou mais perto e tocou no caixão. E os que o estavam carregando pararam. Então Jesus disse:
15 ʼInega ʼaligega yaʼitoto ʼevivi ta veʼale veqae. ʼAbo Ieisu kilakai nana inana nei ʼeviviedi.
15 O moço sentou-se no caixão e começou a falar, e Jesus o entregou à mãe.
16 Omoʼe ʼinaya tomotau qabudi me edi ʼamayaba Yaubada imwaninivea ta iawatuboya ivonaya, “Tovesimasimana qiduana niʼau ʼifoqe mai nuanidaya. Baʼe Yaubada ena iula itaʼa ena tomotauyavo ʼidaya.”
16 Todos ficaram com muito medo e louvavam a Deus, dizendo: — Que grande
17 Ta Ieisu Valena yani baʼe weaqina iyawalea diʼwe Iudia ʼabaganavo ʼidia, ta wese diʼwe taha taha ʼidia.
17 Essas notícias a respeito de Jesus se espalharam por todo o país e pelas regiões vizinhas.
18 Ta Ioni ana toʼabibodayavo Ieisu ena viaqayavo weaqina isimanea ʼinaya. ʼInega Ioni ana toʼabiboda magilafudi gabedi imai
18 Os discípulos de João Batista contaram tudo isso a ele. Aí João chamou dois deles
19 ta luvetunedi ina tauya Kaiwabu ʼinaya ta ina vetalaʼaiea ina vonaya, “Nage oʼa Toʼetoyavua nana tauna weaqina abaʼebaʼe, nage mali ʼoloto weaqina ana baʼebaʼeyea?” ʼAbo itutuvila itauya.
19 e os enviou ao Senhor Jesus para perguntarem: “O senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?”
20 Ta omoʼe tutana ʼinaya Ieisu tovevihiqayavo adi vihiqa taha taha ʼidiega giveaqiaqiedi, ta wese niboana luveifadi tomotau ʼidiega ʼwavi ʼifoqeyedi. Ta wese matadi kwayakwayana giveaqiaqiedi. ʼInega tuta nana magilafudina imai Ieisu ʼinaya ivoneaya, “Ioni Togivebabitaiso vetunema amai sabi vetalaʼaieu nage oʼa Toʼetoyavua nana, nage mali ʼoloto ana baʼeyea?”
20 Então eles foram até o lugar onde Jesus estava e disseram: — João Batista nos mandou perguntar o seguinte: o senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?
21 — ausente —
21 Naquele momento Jesus curou muitas pessoas das suas doenças e dos seus sofrimentos, expulsou espíritos maus e também curou muitos cegos.
22 ʼInega magilafudi edi vetalaʼai Ieisu veʼiea vonaya, “Ona ʼevivi be Ioni ona vematamagilafuyea yani diavona niʼau onoqolidi ta oʼitedi weaqina, mana matadi kwayakwayana niʼa iʼita aqiaqi be, ʼaqedi belubeluna itauya aqiaqi be, ʼwagoʼwagoidi niʼa ʼwafidi veʼevau ʼevivi be, teniqadi kwavana vona niʼa inoqolia be, toʼaliga iyaʼitoto ʼevivi mayawaidi, ta wese lukwalukwadi vale aqiaqina niʼau inoqolia.
22 Depois respondeu aos discípulos de João:
23 ʼInega ona tauya Ioni ona vonea weaqigu ge navenuana magilafu, mana ʼeguma taha toga ena vetumaqana ʼiguya ge nadawalili e tauna naqaiawa.”
23 E felizes são as pessoas que não duvidam de mim!
24 Ioni ana toʼabibodayavo niʼa iʼevivi itauya, ʼinega Ieisu veʼale tomotau qabudi ʼidia Ioni weaqina simana vonaya, “Lova qabumi diʼwe tomotau geqana ʼinaya otauya Ioni ena vona sabi noqolina, ta tolaʼai nuanuami vonigo oda ʼitei? Nage taha ʼoloto dawalilina kavona didiala yaqina yueyuea oʼitea? Gebu!
24 Quando os discípulos de João foram embora, Jesus começou a dizer ao povo o seguinte a respeito de João:
25 Nage otauya taha ʼoloto ana kaleko kaikaiwabuna sabi ʼitana? Gebu, mana taudi ma adi kaleko kaikaiwabuna ta edi kulufa qiduana toluvine qiduqiduadi edi vanue ʼenaʼenaʼina ʼidia itoatoa.
25 O que foram ver? Um homem bem-vestido? Ora, os que se vestem bem e vivem no luxo moram nos palácios!
26 ʼInega tolaʼai weaqina otauya diʼwe tomotau geqana ʼinaya? Nage onuaia vonigo tovesimasimana taha oda ʼitea, waisa? Vonahaqiaqi, ʼoloto nana niʼa oʼitea tovesimasimana qabudi veqidua vaʼinedi.
26 Então me digam: o que foram ver? Um
27 Ioni nana weaqina lova Yaubada Buki Nugwenugweina ʼinaya baʼe ʼidewani maduvonayea,
27 Porque João é aquele a respeito de quem as
28 ʼInega Ieisu wese vonaya, “Ioni tauna totoa bwaʼobwaʼo qabudi veqidua vaʼinedi, ta tomeqabu Yaubada ena ʼEbeluvine gamonaya itoatoa taudi Ioni iveqidua vaʼinea.”
28 — Eu digo a vocês que de todos os homens que já nasceram João é o maior. Porém quem é o menor no
29 ʼInega yoʼo dina ta wese takesi ana toʼewayavo Ieisu ena vona baʼe inoqolia ta Yaubada ena ʼeda iʼawahaqiaqiea ta iawatuboya, mana taudi lova Ioni givebabitaisodi.
29 Os cobradores de impostos e todo o povo ouviram isso. Eles eram aqueles que haviam obedecido às ordens justas de Deus e tinham sido batizados por João.
30 Ta Falisiavo be luvine ana toalamaniavo Yaubada ena nuanua weaqidi inogea, mana taudi ge nuanuadi lova Ioni dagivebabitaisodi.
30 Mas os fariseus e os mestres da Lei não quiseram ser batizados por João e assim rejeitaram o plano de Deus para eles.
31 ʼInega Ieisu vonedia, “Omiʼa lagata baʼe ʼitaga maʼoda otoatoa ʼaiqa, ta maʼoda ʼinega ena giveleleqa ʼaiqemi emi ilivu weaqina?
31 E Jesus terminou, dizendo:
32 Nage ena vonemi omiʼa kavona gogama ʼebevegimwane gamonaya ilahalaha ta ediavo ʼidia ivegabagaba ivonaya,
32 Elas são como crianças sentadas na praça. Um grupo grita para o outro:
33 Baʼe ʼebevetalatutula nana niʼa yavonemi, mana Ioni Togivebabitaiso mai ta beledi ge daʼaiʼai ta ʼoine ge danumanuma. Ta ʼinega omiʼa ovonaya be Ioni niboana luveifana daʼwahali.
33 João Batista jejua e não bebe vinho, e vocês dizem: “Ele está dominado por um demônio.”
34 Ta yaʼa Tomotau Natuna yamai yaʼaiʼai ta yanumanuma ta wese weaqigu olugwae ovonaya, ‘ʼOloto baʼe ʼai ʼavana ta wese numa ʼavana, ta wese takesi ana toʼewayavo be tomotau luveluveifadi veiaianedi.’
34 O
35 Tomeqabu Yaubada ena alamani qiduana ialamani aqiaqiea, e taudi alamani nana wese iʼawahaqiaqiea ta iʼabiʼabibodea.”
35 Mas aqueles que aceitam a sabedoria de Deus mostram que ela é verdadeira.
36 Taha tuta Falisi taha ana wawa Saimoni Ieisu ʼebeʼewei maega ina ʼai. ʼInega Ieisu lugu ena vanuea ta toabui sabi ʼai.
36 Um fariseu convidou Jesus para jantar. Jesus foi até a casa dele e sentou-se para comer.
37 Ta omoʼe ʼabaga nana ʼinaya taha vavine ena ilivu luveifana toatoa. Vavine nana niʼau alamania Falisi ena vanuea Ieisu ʼaiʼai. ʼInega dedeʼwa meilana aqiaqina ta ana maisa agona ma botolina miea viaviaqina alabasita ʼinega.
37 Naquela cidade morava uma mulher de má fama. Ela soube que Jesus estava jantando na casa do fariseu. Então pegou um frasco feito de alabastro , cheio de perfume,
38 ʼInega lugu ta tuqatuqanega sobadi Ieisu ʼaqenaya doudou ta mataelunega Ieisu ʼaqena vebutea ta debana kuena ʼinega talaveayea, ta wese Ieisu ʼaqena yaoqia ʼinega ʼabiboda dedeʼwa nana ʼewei ta ʼaqena iwaqia.
38 e ficou aos pés de Jesus, por trás. Ela chorava e as suas lágrimas molhavam os pés dele. Então ela os enxugou com os seus próprios cabelos. Ela beijava os pés de Jesus e derramava o perfume neles.
39 ʼInega Falisi nana nuana tonovea Ieisu weaqina ta taunega vonaya, “ʼOloto baʼe ʼeguma tauna tovesimasimana, e ʼinega nahalamania vavine baʼe niʼa gigitonovia tauna toluveifana.”
39 Quando o fariseu viu isso, pensou assim: “Se este homem fosse, de fato, um profeta , saberia quem é esta mulher que está tocando nele e a vida de pecado que ela leva.”
40 Ta Ieisu voneaya, “Saimoni, nuanuagu taha yani weaqina ena voneu.” Ta Saimoni vonaya, “Kaiwabu, uvonegu.”
40 Jesus então disse ao fariseu: — Fale, Mestre! — respondeu Simão.
41 ʼInega Ieisu voneaya, “Tomotau magilafudi iloaga tovekaikaiwabu taha ʼinaya. Taha tomotau ana aga qiduana kavona yaʼwala ʼaidegina nafewa ana veʼia ʼidewani. Ta wese iana ana aga tufwana goyona kavonaya waiʼena ʼaidegina nafewa ana veʼia ʼidewani.
41 Jesus disse:
42 Ta magilafudina adi aga ge adi fata ina veʼiei, ʼinega kaiwabu nana magilafudina adi aga nuavetavunia. ʼInega ena vetalaʼaieu magilafudina ʼidiega togama kaiwabu nana nalukaiwa qiduana ʼinaya?”
42 mas nenhum dos dois podia pagar ao homem que havia emprestado. Então ele perdoou a dívida de cada um. Qual deles vai estimá-lo mais?
43 ʼInega Saimoni Ieisu ena vona veʼiea vonaya, “Nage ʼoloto nana tauna ana aga qiduana nalukaiwa qiduana kaiwabu nana ʼinaya.” Ta Ieisu voneaya, “Vonahaqiaqi, eu nuanua tunutunuqina.”
43 — Eu acho que é aquele que foi mais perdoado! — respondeu Simão.
44 ʼInega Ieisu tunugivila vavine nana ʼinaya ta vonaya, “Saimoni, baʼe vavine nana ena viaqa weaqigu uʼitea gebu ʼidewani oʼa, mana eu vanuea yaluguwai ta goʼila ʼaqegu ana ʼutu weaqina gebu uda neigu. Ta vavine baʼe mataelunega ʼaqegu ʼutudi ta debanega talaveayedi.
44 Então virou-se para a mulher e disse a Simão:
45 Ta wese eu lukaiwa ge uda veʼitayei ʼiguya yaoqega, ta ʼesi tauna tuta nana yaʼifoqe veʼale ʼaqegu ʼeyaoyaoqidi.
45 Você não me beijou quando cheguei; ela, porém, não para de beijar os meus pés desde que entrei.
46 Ge wese dedeʼwa uda iwaqia ʼiguya ta tauna ena dedeʼwa meilana aqiaqinega ʼaqegu iwaqidi.
46 Você não pôs azeite perfumado na minha cabeça , porém ela derramou perfume nos meus pés.
47 Tauna ena luveifana qabuna niʼau yanuavetavunidi, ʼinega veveyolubegu qiduana. Ta ʼeguma togama ena luveifana goyona ena nuataqoya, ʼinega wese ena veyoluba ʼiguya goyona.”
47 Eu afirmo a você, então, que o grande amor que ela mostrou prova que os seus muitos pecados já foram perdoados. Mas onde pouco é perdoado, pouco amor é mostrado.
48 ʼInega Ieisu vavine nana voneaya, “Eu luveifana niʼau yanuataqoya.”
48 Então Jesus disse à mulher:
49 Ta tomotau diavona nawale iʼaiʼai Ieisu ena vona inoqolia ta taudiega iveveqae ivonaya, “Isana toʼoloto baʼe, mana luveifana qabuna nuanuataqodi?”
49 Os que estavam sentados à mesa começaram a perguntar: — Que homem é esse que até perdoa pecados?
50 ʼInega Ieisu vavine nana voneaya, “Eu vetumaqana ʼinega niʼau ʼetoyavua ulobea, ʼinega me eu nuadaumwala una tauya.”
50 Mas Jesus disse à mulher:
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.