Lucas 24

Molima New Testament (MOX_FNS) vs ARA

Sair da comparação
ARA Almeida Revista e Atualizada 1993
1 Mahala vulihia wiki ana ʼaubena nugweta ʼawaʼawai otaqaya vivine dina dedeʼwa ʼiʼivaʼavaʼaina iʼewei ta itauya debaʼunuya.
1 Mas, no primeiro dia da semana, alta madrugada, foram elas ao túmulo, levando os aromas que haviam preparado.
2 Tuta nana iʼifoqe ʼinega debaʼunu ana ʼauboda dabo niʼau ʼuʼuvekawawa naqona iʼitea.
2 E encontraram a pedra removida do sepulcro;
3 ʼInega gamonaya ilugu, ta Kaiwabu Ieisu ʼwafina iʼita ʼavea.
3 mas, ao entrarem, não acharam o corpo do Senhor Jesus.
4 Ta nawale gamonaya me edi nuavoqana itoatoa, mana ge ida alamania tolaʼai niʼa ʼifoqe. ʼInega lukwayavonega ʼoloto magilafudi ma adi kaleko namanamalidi be simasimatalidi iʼifoqe diʼwedia itovolo.
4 Aconteceu que, perplexas a esse respeito, apareceram-lhes dois varões com vestes resplandecentes.
5 Ta vivine dina imwaniniva qiduana ta tuqatuqadiega isobadi ta ihiwaʼodu bwaʼobwaʼoya. ʼInega ʼoloto dina ivonedia, “Tolaʼai weaqina tomotauna osalisalia toʼaliga edi ʼebetoaya?
5 Estando elas possuídas de temor, baixando os olhos para o chão, eles lhes falaram: Por que buscais entre os mortos ao que vive?
6 Tauna baʼidia ge datoatoa, ta ʼesi mayawaina niʼa yaʼitoto ʼevivi. Ta lova ena vona ʼimia ona nuaveʼavinia tutana Galili ʼinaya maega otoatoa, mana vonaya,
6 Ele não está aqui, mas ressuscitou. Lembrai-vos de como vos preveniu, estando ainda na Galileia,
7 ‘Tomotau Natuna ina veʼineiea tomotau luveluveifadi nimadia be ʼetoluai ʼinaya ina tutuveʼewea, ta ʼaubena vetoina ʼaligega nayaʼitoto ʼevivi.’”
7 quando disse: Importa que o Filho do Homem seja entregue nas mãos de pecadores, e seja crucificado, e ressuscite no terceiro dia.
8 E ʼinega vivine dina Ieisu ena vona baʼe inuaveʼavinia.
8 Então, se lembraram das suas palavras.
9 ʼInega debaʼunu inogea ta itauya Ieisu ana toʼabibodayavo leveni dina ma ediavo ʼidia, ʼabo isimana tolaʼai ʼidewana debaʼunuya ʼidia ʼifoqe.
9 E, voltando do túmulo, anunciaram todas estas coisas aos onze e a todos os mais que com eles estavam.
10 Tovematamagilafu dina taudi Meli Magidala be Ioana be taha wese Meli, tauna Iemesa inana, ta wese vaina vivine maega Ieisu ena yaʼitoto ʼevivi weaqina ana tovaletuyanayavo ivonedi.
10 Eram Maria Madalena, Joana e Maria, mãe de Tiago; também as demais que estavam com elas confirmaram estas coisas aos apóstolos.
11 Ta toʼabibodayavo vivine dina edi vona ge ida vetumaqanei, ta ivonaya vonigo edi vona kavona vona kavokavovo ʼidewani.
11 Tais palavras lhes pareciam um como delírio, e não acreditaram nelas.
12 Ta Fita tovolo vihila tauya debaʼunuya ʼinega ʼita lugu vekova dadana ta kaleko namo ʼitedi ta ge taha wese tolaʼai daʼitei. ʼInega tolaʼai niʼau ʼifoqe matanaya weaqina nuana voqana ʼabo ʼevivi tauya.
12 Pedro, porém, levantando-se, correu ao sepulcro. E, abaixando-se, nada mais viu, senão os lençóis de linho; e retirou-se para casa, maravilhado do que havia acontecido.
13 ʼAubena omoʼe ʼinaya Ieisu ana toʼabibodayavo magilafudi itautauya taha ʼabaga ana wawa Emausa ʼinaya. ʼAbaga nana ana luluvai Ielusalema ʼinega kavona ʼeguma ʼawaʼawaia kana tutuvila be ʼawaʼawai nana nuaninaya kana ʼifoqe.
13 Naquele mesmo dia, dois deles estavam de caminho para uma aldeia chamada Emaús, distante de Jerusalém sessenta estádios.
14 Magilafudina nawale itautauya ta iveveqaelia yani diavona niʼa ʼifoqe Ieisu ʼinaya weaqina.
14 E iam conversando a respeito de todas as coisas sucedidas.
15 ʼInega Ieisu ana ʼaidega ʼidia ʼifoqe ʼabo maega itautauya,
15 Aconteceu que, enquanto conversavam e discutiam, o próprio Jesus se aproximou e ia com eles.
16 ta ge adi fata ina ʼinanei.
16 Os seus olhos, porém, estavam como que impedidos de o reconhecer.
17 Ta Ieisu magilafudina vetalaʼaiedi vonedia, “Toyani weaqina oveveqaelia?” ʼInega iveutovolo ta adi ʼita kavona todou ʼidewana.
17 Então, lhes perguntou Jesus: Que é isso que vos preocupa e de que ides tratando à medida que caminhais? E eles pararam entristecidos.
18 ʼInega taha ʼidiega ana wawa Kaliofasa Ieisu ena vona veʼiea voneaya, “Wagawaga qabudi imai Ielusalema ʼinaya yani qabuna niʼau ialamania, ta ana ʼita oʼa au ʼaidega ge uda alamania tolaʼai niʼa ʼifoqe ʼaubena toi gumwala ʼidia?”
18 Um, porém, chamado Cleopas, respondeu, dizendo: És o único, porventura, que, tendo estado em Jerusalém, ignoras as ocorrências destes últimos dias?
19 ʼInega Ieisu veʼiedi vonaya, “Isana tolaʼaia?” ʼAbo taudi ivonaya, “Yani dina Ieisu Nasaleta ʼolotona ʼinaya ʼifoqe. ʼOloto baʼena tauna tovesimasimana taha, ta wese Yaubada be tomotau qabudi matadia ena vonayavo be ena viaqayavo waiwaidi viaqidi.
19 Ele lhes perguntou: Quais? E explicaram: O que aconteceu a Jesus, o Nazareno, que era varão profeta, poderoso em obras e palavras, diante de Deus e de todo o povo,
20 Ta ema toveguba qiduqiduadi be ema tovanugwetayavo ʼoloto nana ikafia ta iveʼineiea Failato ʼinaya, ta tomotau iluvine nuanuadi naʼaliga. Ta ʼabiboda toluaviayavo itutuveʼewea ʼetoluai ʼinaya.
20 e como os principais sacerdotes e as nossas autoridades o entregaram para ser condenado à morte e o crucificaram.
21 Ta avetumaqanea vonigo tauna imaʼa me Isileli daʼetoyavuima, ta yani baʼena ʼaubena toi gumwala ʼifoqe.
21 Ora, nós esperávamos que fosse ele quem havia de redimir a Israel; mas, depois de tudo isto, é já este o terceiro dia desde que tais coisas sucederam.
22 “Ta vaina vivine ʼimega nuama igivevoqania, mana tawadega ʼawaʼawai otaqaya itauya debaʼunuya,
22 É verdade também que algumas mulheres, das que conosco estavam, nos surpreenderam, tendo ido de madrugada ao túmulo;
23 ta Ieisu ʼwafina ge ida lobei. ʼInega iʼevivi imai ʼimaya ta ivonema debaʼunuya Yaubada ena tovaleʼewayavo iʼitedi kavona veʼwayoqa. Ta tovaleʼewa dina isimana ʼidia Ieisuna ʼaligega niʼau yaʼitoto ʼevivi mayawaina toatoa.
23 e, não achando o corpo de Jesus, voltaram dizendo terem tido uma visão de anjos, os quais afirmam que ele vive.
24 ʼInega wese vaina emavo itauya debaʼunu nana ʼinaya ʼabo iʼitea ʼidewana vivine dina edi simana ʼimaya, ta tomotauna ge ida ʼitea.”
24 De fato, alguns dos nossos foram ao sepulcro e verificaram a exatidão do que disseram as mulheres; mas não o viram.
25 ʼInega Ieisu vonedi vonaya, “Omiʼa kwavakwavami ta debami ʼiʼwanina, mana tovesimasimana edi vona lova ge oda vetumaqanei.
25 Então, lhes disse Jesus: Ó néscios e tardos de coração para crer tudo o que os profetas disseram!
26 Mana isimana aqiaqi edi ʼwayavi ʼinaya vonigo Keliso luaqiaqiea be nugweta visiqa nalobedi ta ʼabiboda nalugu ʼabaga simasimatalina ʼinaya.”
26 Porventura, não convinha que o Cristo padecesse e entrasse na sua glória?
27 ʼInega Ieisu veʼale givesimatalia ʼidia taunega weaqina Mosese be tovesimasimanayavo edi bukiavo ʼidiega, ta wese buki qabudi ʼidiega givesimatalia tauna weaqina.
27 E, começando por Moisés, discorrendo por todos os Profetas, expunha-lhes o que a seu respeito constava em todas as Escrituras.
28 Ta tuta goyona ina ʼifoqe ʼabaga Emausa ʼinaya, ʼabo Ieisu vonedi vonaya, “Omiʼa otoatoa, ta yaʼa yatautauya.”
28 Quando se aproximavam da aldeia para onde iam, fez ele menção de passar adiante.
29 ʼAbo taudi inoqiea ivonaya, “Gebu, ge una tauya, baʼidia kana ʼeno, mana tawa velovanea.” ʼInega awafela ta lugu edi vanuea.
29 Mas eles o constrangeram, dizendo: Fica conosco, porque é tarde, e o dia já declina. E entrou para ficar com eles.
30 Edi tuta ʼai ʼinaya Ieisu beledi ʼewei ta weaqina vona lukaiwa, e ʼabiboda gitomwea ʼabo neidi.
30 E aconteceu que, quando estavam à mesa, tomando ele o pão, abençoou-o e, tendo-o partido, lhes deu;
31 Omoʼe ʼinaya nuadi ʼeqaʼuya ta Ieisu iʼinanea, tuata ʼidiega ʼwaiva.
31 então, se lhes abriram os olhos, e o reconheceram; mas ele desapareceu da presença deles.
32 ʼInega magilafudi taudimo ivonaya, “Vonahaqiaqi, tutana ʼedaya kamaimai ta Buki Nugwenugweina giyavuyavuia weaqida e ʼinega ada lutonova vedumaduma wawasai kavonaya ʼaiwe giwalidaya dasaesaela.”
32 E disseram um ao outro: Porventura, não nos ardia o coração, quando ele, pelo caminho, nos falava, quando nos expunha as Escrituras?
33 ʼInega itovolo kwayavona ta iʼevivi itauya Ielusalema ʼinaya ta ediavo adi yau leveni ilobedi ta wese toʼabiboda vaina maega.
33 E, na mesma hora, levantando-se, voltaram para Jerusalém, onde acharam reunidos os onze e outros com eles,
34 Ta leveni dina ivonedi ivonaya, “Vonahaqiaqi, Kaiwabu Ieisu ʼaligega niʼa yaʼitoto ʼevivi, ta wese taunega veʼifoqeyea Saimoni matanaya.”
34 os quais diziam: O Senhor ressuscitou e já apareceu a Simão!
35 ʼInega wese magilafudi iveʼale isimanea tolaʼai ʼedaya ʼidia ʼifoqe, ta wese maʼoda Ieisu beledi gitomwei be ʼinega iʼinanea weaqina iveluluʼuyayea.
35 Então, os dois contaram o que lhes acontecera no caminho e como fora por eles reconhecido no partir do pão.
36 Nawale ediavo ʼidia iveveluluʼuya ʼinega Ieisu ʼifoqe nuanidia tovolo ta vonedia, “Ge ona mwaniniva ta toadaumwala yaneineimi!”
36 Falavam ainda estas coisas quando Jesus apareceu no meio deles e lhes disse: Paz seja convosco!
37 Ta qabudi imwaniniva gegoyo ta ivonaya be otala taha daʼifoqe.
37 Eles, porém, surpresos e atemorizados, acreditavam estarem vendo um espírito.
38 Ta Ieisu vonedia, “Tolaʼai weaqina ovenuana magilafu ta wese giwalimi aʼala?
38 Mas ele lhes disse: Por que estais perturbados? E por que sobem dúvidas ao vosso coração?
39 Nimagu be ʼaqegu ona ʼitedi, yaʼa baʼe taugu. Ta wese ona gitonovigu mana otala veiʼo geqana ta wese lulu geqana, ta ge ʼedewani ona ʼita lobei yaʼa ʼiguya, mana yaʼa ma ʼwafigu yatoatoa.”
39 Vede as minhas mãos e os meus pés, que sou eu mesmo; apalpai-me e verificai, porque um espírito não tem carne nem ossos, como vedes que eu tenho.
40 Ieisu ena vona baʼe luʼovoia, ʼinega nimana be ʼaqena veʼitedi.
40 Dizendo isto, mostrou-lhes as mãos e os pés.
41 ʼInega iqaiawa qiduana ta wese nawale me edi venuana magilafu, ʼinega Ieisu vetalaʼaiedi vonaya, “ʼEvisa ʼabwaga ʼenoʼeno oda neigu eda ʼai?”
41 E, por não acreditarem eles ainda, por causa da alegria, e estando admirados, Jesus lhes disse: Tendes aqui alguma coisa que comer?
42 ʼAbo taha ʼiqana meomeona iʼewei ineia.
42 Então, lhe apresentaram um pedaço de peixe assado [e um favo de mel].
43 ʼInega ʼewei ta matadia ʼainia.
43 E ele comeu na presença deles.
44 ʼInega vonedi vonaya, “Lova omiʼa maega katoatoa ta yavonemi yani qabuna iʼwayavia weaqigu Mosese ena luvine ʼinaya be tovesimasimana edi bukiavo ʼidia ta wese buki Same ʼinaya naʼifoqe. E ʼinega baʼe ʼitaga edi ʼwayaviavo ana alamani aqiaqi niʼa ʼifoqe.”
44 A seguir, Jesus lhes disse: São estas as palavras que eu vos falei, estando ainda convosco: importava se cumprisse tudo o que de mim está escrito na Lei de Moisés, nos Profetas e nos Salmos.
45 ʼInega Ieisu nuadi giqaʼuya ʼabo Yaubada ena vona qabuna Buki Nugwenugweina gamonaya ialamani aqiaqiedi.
45 Então, lhes abriu o entendimento para compreenderem as Escrituras;
46 ʼInega vonedia, “Baʼe ʼedewani iʼwayavia ivonaya, ‘Keliso visiqa be ʼaliga nalobedi, ta ʼaubena vetoina ʼinaya ʼaligega nayaʼitoto ʼevivi,
46 e lhes disse: Assim está escrito que o Cristo havia de padecer e ressuscitar dentre os mortos no terceiro dia
47 ʼinega ana wawega ina veʼale Vale Aqiaqina ina lugaihiea Ielusalema ʼinega be diʼwe qabudi bwaʼobwaʼoya ʼidia, be tomeqabu ina nuagivila e Yaubada edi luveifana nanuataqodi.’
47 e que em seu nome se pregasse arrependimento para remissão de pecados a todas as nações, começando de Jerusalém.
48 Ta omiʼa baʼe yani diavona niʼa oʼitedi, ʼinega ona simana ʼifoqeyedi tomotau qabudi ʼidia.
48 Vós sois testemunhas destas coisas.
49 Ta yavonemi, yaʼa nawale mahalega Niboana Gwalagwalana ena vetunei ʼimia, lova Tamagu ena vona fofofola ʼidewani. Ta omiʼa Ielusalema ʼinaya ona baʼebaʼe ana laba Yaubada ʼinega waiwai ona ʼewa nugwetea.”
49 Eis que envio sobre vós a promessa de meu Pai; permanecei, pois, na cidade, até que do alto sejais revestidos de poder.
50 Ieisu ena vona baʼe luʼovoia ʼinega ʼebeʼewedi maega itauya Bedani ʼinaya. ʼInega nimana silagaia ta vona veyolubedi.
50 Então, os levou para Betânia e, erguendo as mãos, os abençoou.
51 Ta nawale vonavona veyolubedi ʼinega veʼale vaneqa ta Yaubada ʼebeʼewei vaneyea mahalaya.
51 Aconteceu que, enquanto os abençoava, ia-se retirando deles, sendo elevado para o céu.
52 ʼInega Ieisu ana toʼabibodayavo ihiwaʼodu ʼinaya ta iawahawatuboya, ta ʼabiboda me edi qaiawa iʼevivi itauya Ielusalema ʼinaya.
52 Então, eles, adorando-o, voltaram para Jerusalém, tomados de grande júbilo;
53 Ta tuta qabuna Vanue Gwalagwalana ʼinaya itoatoa ta Yaubada iawahawatuboya.
53 e estavam sempre no templo, louvando a Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.