Lucas 19

Molima New Testament (MOX_FNS) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Ta Ieisu qabu maega niʼa ilugu Ieliko ʼinaya ta ʼabaga gamonega itautauya.
1 Jesus entrou em Jericó e ia atravessando a cidade.
2 ʼAbaga nana ʼinaya takesi ana toʼewayavo adi tovanugweta toatoa, ana wawa Sakiusa, tauna taha tovekaikaiwabu.
2 Havia aí um homem muito rico chamado Zaqueu, chefe dos recebedores de impostos.
3 Ta Sakiusa nuanuana Ieisu naʼitea ta gebu ana fata, mana tauna ʼoloto kukusana ta wese yoʼo qiduadi maega itautauya.
3 Ele procurava ver quem era Jesus, mas não o conseguia por causa da multidão, porque era de baixa estatura.
4 ʼInega vihila nugweta taha ʼaiwe ana wawa sikamoleʼinaya vaneqa Ieisu sabi ʼitana, mana ʼedanegana maimai.
4 Ele correu adiande, subiu a um sicômoro para o ver, quando ele passasse por ali.
5 Ta tutana Ieisu mai ʼaiwe nana diʼwenaya ʼinega ʼita vane ta Sakiusa ʼitea ʼinega voneaya, “Sakiusa, ulukwayavoni uwebui mai, mana nuanuagu baʼitagana eu vanuea kana toa.”
5 Chegando Jesus àquele lugar e levantando os olhos, viu-o e disse-lhe: Zaqueu, desce depressa, porque é preciso que eu fique hoje em tua casa.
6 ʼInega Sakiusa lukwayavoni webui ta me ena qaiawa Ieisu ʼebeʼewea.
6 Ele desceu a toda a pressa e recebeu-o alegremente.
7 Ta tutana tomotau qabudi yani baʼe iʼitea ʼinega ilumugi ivonaya, “Maʼoda ʼinega Ieisu lugu toluveifana ena vanuea?”
7 Vendo isto, todos murmuravam e diziam: Ele vai hospedar-se em casa de um pecador...
8 Ta Sakiusa yaʼitoto ta Ieisu ʼinaya vonaya, “Kaiwabu, baʼitaga ʼinega egu kulufayavo dibuna ena vewilaʼayea lukwalukwa ʼidia. Ta wese ʼeguma lova togama ʼinega taha yani uʼavega yaʼewa kavovoya e ʼinega ana luvetomana foa maega ena nei ʼeviviea.”
8 Zaqueu, entretanto, de pé diante do Senhor, disse-lhe: Senhor, vou dar a metade dos meus bens aos pobres e, se tiver defraudado alguém, restituirei o quádruplo.
9 ʼInega Ieisu voneaya, “Baʼe ʼitagana vanue baʼe ʼinaya ʼetoyavua niʼa ʼifoqe, mana ʼoloto baʼe ena vetumaqana tubuna Ebelamo ʼidewana.
9 Disse-lhe Jesus: Hoje entrou a salvação nesta casa, porquanto também este é filho de Abraão.
10 Vonahaqiaqi, yaʼa Tomotau Natuna yamai luluveʼwaividi sabi salidi adi ʼetoyavua weaqina, ʼidewani ʼoloto baʼe.”
10 Pois o Filho do Homem veio procurar e salvar o que estava perdido.
11 Nawale tomotau qabudi Ieisu ivivineneqea. ʼInega vona sesebai baʼe neidi tutana Ielusalema ivadiʼwea, mana tomotau inuaia vonigo Yaubada ena ʼEbeluvine tuta goyona naveʼale.
11 Ouviam-no falar. E como estava perto de Jerusalém, alguns se persuadiam de que o Reino de Deus se havia de manifestar brevemente; ele acrescentou esta parábola:
12 Vonaya, “Taha ʼoloto kaikaiwabuna ʼivaʼavaʼata be natauya diʼwe taha luluvaia, ta omoʼe ʼinaya luvine naʼewei navetoluvine, ta ʼabiboda wese naʼevivi namai.
12 Um homem ilustre foi para um país distante, a fim de ser investido da realeza e depois regressar.
13 ʼInega ena tofewayavo teni gaba vaʼauqidi ta ena mane qiduana tofewa ʼaidega ʼaidega vevewilaʼedi ta vonedia, ‘Mane baʼe ona ʼitamakidi ta ona vefewedi ta adi luvetomana ona lobedi ana laba ena ʼevivi ena mai.’
13 Chamou dez dos seus servos e deu-lhes dez minas, dizendo-lhes: Negociai até eu voltar.
14 “ʼInega kaiwabu nana tauya, ta ena tomotauyavo ivevoalanea, ge nuanuadi naʼevivi navetoluvine ʼidia, ʼinega vale ivetunei ivonaya, ‘ʼOloto benaʼe ge nuanuama naʼevivi namai be navetoluvine ʼimaya!’
14 Mas os homens daquela região odiavam-no e enviaram atrás dele embaixadores, para protestarem: Não queremos que ele reine sobre nós.
15 “Ta tuta nana ʼevivi mai ʼinega ena tofewayavo gaba vaʼauqidi imai nuanuana nahalamania mane nana lova vewilaʼayea ʼidia ʼevisa ana luvetomana niʼa ilobedi.
15 Quando, investido da dignidade real, voltou, mandou chamar os servos a quem confiara o dinheiro, a fim de saber quanto cada um tinha lucrado.
16 ʼInega taha tofewa nugweta mai ena kaiwabu ʼiawanaya tovolo ta voneaya, ‘Kaiwabu, eu mane lova uneiguya baʼe ana luvetomana teni yalobedi.’
16 Veio o primeiro: Senhor, a tua mina rendeu dez outras minas.
17 “ʼInega kaiwabu nana vonaya, ‘Vonahaqiaqi, oʼa ma au vetumaqana, mana yani goyona uʼitamaki aqiaqiea ta ugiveqiduea ʼinega au veʼia ena neiu ta ʼabaga teni ʼidia una vetoluvine.’
17 Ele lhe disse: Muito bem, servo bom; porque foste fiel nas coisas pequenas, receberás o governo de dez cidades.
18 “ʼInega tofewa vemagilafuna wese mai voneaya, ‘Kaiwabu, eu mane lova uneiguya baʼe ana luvetomana faibi yalobedi.’
18 Veio o segundo: Senhor, a tua mina rendeu cinco outras minas.
19 “ʼInega ena kaiwabu voneaya, ‘Oʼa ʼabaga faibi ʼidia una vetoluvine.’
19 Disse a este: Sê também tu governador de cinco cidades.
20 “Ta wese vetoina mai voneaya, ‘Kaiwabu, eu mane baʼe kaleko matavusinega yaʼafwalia ta yahaʼukwaiva aqiaqiea.
20 Veio também o outro: Senhor, aqui tens a tua mina, que guardei embrulhada num lenço;
21 Ta vonahaqiaqi, yamwaniniveu mana oʼa ʼoloto falafalau ta eu kaikaiwabu uʼeweʼewedi mali tomotau edi fewa ʼidiega.’
21 pois tive medo de ti, por seres homem rigoroso, que tiras o que não puseste e ceifas o que não semeaste.
22 “ʼInega kaiwabu nana voneaya, ‘Oʼa tofewa luveifau. Tauʼu eu vona ʼinega au luvine ena neiu. Vonahaqiaqi, niʼau ualamanigu yaʼa ʼoloto falafalagu, ta egu kaikaiwabu yalobelobea mali tomotau edi fewa ʼidiega.
22 Replicou-lhe ele: Servo mau, pelas tuas palavras te julgo. Sabias que sou rigoroso, que tiro o que não depositei e ceifo o que não semeei...
23 Ta tolaʼai weaqina gebu mane ana sailakaya egu mane uda aʼui, be yaqisa tuta nana niʼa yaʼevivi yamai mane nana ma ana luvetomana eda lobea?’
23 Por que, pois, não puseste o meu dinheiro num banco? Na minha volta, eu o teria retirado com juros.
24 “ʼInega taudi kaiwabu nana diʼwenaya itovotovolo vonedi vonaya, ‘Egu mane tofewa luveifana ʼinega ona ʼewei ta tofewa nana tauna luvetomana teni lobea e ona neia.’
24 E disse aos que estavam presentes: Tirai-lhe a mina, e dai-a ao que tem dez minas.
25 “ʼInega ivoneaya, ‘Kaiwabu, ge nuanuama ana neia mana tauna niʼau luvetomana teni lobea, ʼinega taʼiwa ana fata.’
25 Replicaram-lhe: Senhor, este já tem dez minas!...
26 “Ta kaiwabu nana wese ʼidia vonaya, ‘Yavona aqiaqiemi, ʼeguma taha toga yani ena neia ta navefewa aqiaqiea, e nawale wese ana luvetomana nalobea. Ta ʼeguma taha toga yani ena neia ta ge navefewa aqiaqiei, e nawale toyani goyona ʼinaya ʼenoʼeno wese ena ʼewa yavulea.
26 Eu vos declaro: a todo aquele que tiver, dar-se-lhe-á; mas, ao que não tiver, ser-lhe-á tirado até o que tem.
27 ʼInega tuta baʼe agu aviayavo lova inogegu vonigo ge nuanuadi ena vetoluvine ʼidia e taudi ona gaba vaʼauqidi ina mai ʼiawaguya ta ona luveʼaligidi.’”
27 Quanto aos que me odeiam, e que não me quiseram por rei, trazei-os e massacrai-os na minha presença.
28 Ieisu ena vona baʼe luʼovoia, ʼinega ana toʼabibodayavo nugwetedi maega itauya Ielusalema weaqina.
28 Depois destas palavras, Jesus os foi precedendo no caminho que sobe a Jerusalém.
29 Nawale itautauya ta tuta goyona ina ʼifoqe ʼabaga Bedifegi be Bedani ʼidia bwanaga Olibe ʼinaya. ʼInega ana toʼabibodayavo magilafudi luvetunedi vonedia,
29 Chegando perto de Betfagé e de Betânia, junto do monte chamado das Oliveiras, Jesus enviou dois dos seus discípulos e disse-lhes:
30 “ʼAbaga nana oaʼe ʼiawadaya ʼinaya ona tauya, ta tutana ona ʼifoqe yubai doniki ona ʼitea kekeyavauna yoqoyoqonina toatoa, lova ge taha toga dagelu tonovia, ta yubai nana ona yavui ona miea ʼiguya.
30 Ide a essa aldeia que está defronte de vós. Entrando nela, achareis um jumentinho atado, em que nunca montou pessoa alguma; desprendei-o e trazei-mo.
31 Ta ʼeguma taha toga navetalaʼaiemi navonaya, ‘Tolaʼai weaqina yubai benaʼe oyavuyavui?’ ʼInega ʼoloto nana ona voneaya, ‘Kaiwabu nuanuana.’”
31 Se alguém vos perguntar por que o soltais, responder-lhe-eis assim: O Senhor precisa dele.
32 ʼInega magilafudi itutuvila itauya ʼabo yani qabuna ilobedi ʼedewani Ieisu niʼa vonedi.
32 Partiram os dois discípulos e acharam tudo como Jesus tinha dito.
33 Tutana doniki iyavuyavui ʼinega toniyubai iʼifoqe ivetalaʼaiedi ivonaya, “Maʼoda ʼinega ema yubai oyavuyavui?”
33 Quando desprendiam o jumentinho, perguntaram-lhes seus donos: Por que fazeis isto?
34 ʼInega ivonedia, “Kaiwabu nuanuana.”
34 Eles responderam: O Senhor precisa dele.
35 ʼInega yubai nana iʼewei itauyea Ieisu ʼinaya, ta adi kwakwalufaiyega gwavuna itaʼulia, ʼinega Ieisu ʼinaya gelu ta tauya.
35 E trouxeram a Jesus o jumentinho, sobre o qual deitaram seus mantos e fizeram Jesus montar.
36 Ta tutana itautauya tomotau qabudi adi kwakwalufai wese ʼedaya itaʼulidi.
36 À sua passagem, muitas pessoas estendiam seus mantos no caminho.
37 ʼInega niʼau imai Ielusalema diʼwenaya ta iwebuwebui bwanaga Olibe ana ʼeda ʼinaya, ʼinega toʼabiboda qabudi bonadi qiduanega me edi qaiawa Yaubada iawatuboya, mana niʼau ena viaqa waiwaidi ʼebenuavoqana iʼitedi ʼinega ivonaya,
37 Quando já se ia aproximando da descida do monte das Oliveiras, toda a multidão dos discípulos, tomada de alegria, começou a louvar a Deus em altas vozes, por todas as maravilhas que tinha visto.
38 — ausente —
38 E dizia: Bendito o rei que vem em nome do Senhor! Paz no céu e glória no mais alto dos céus!
39 ʼInega Falisiavo vaina qabu dina ʼidiega Ieisu ivonea ivonaya, “Toveʼita, au toʼabibodayavo uvonedi iluaʼu!”
39 Neste momento, alguns fariseus interpelaram a Jesus no meio da multidão: Mestre, repreende os teus discípulos.
40 Ta Ieisu vonedia, “Gebu ena awatayedi, mana ʼeguma ena awatayedi e nawale dabo baʼe bonadi qiduanega ina kolua.”
40 Ele respondeu: Digo-vos: se estes se calarem, clamarão as pedras!
41 Ieisu niʼa ʼifoqe Ielusalema diʼwenaya ta ʼabaga nana ʼitea. ʼInega nuana vita ta weaqina dou vonaya,
41 Aproximando-se ainda mais, Jesus contemplou Jerusalém e chorou sobre ela, dizendo:
42 “Ielusalema ye, eu tomotauyavo nuakolokolodi. Mana lova toadaumwala ana ʼeda aqiaqi ge ida alamania. Ta baʼitagana tuta niʼau vekusakusa be toadaumwala ana ʼeda matadiega ge adi fata ida lobei, mana ʼeda nana ʼwaiʼwaivina ʼidiega.
42 Oh! Se também tu, ao menos neste dia que te é dado, conhecesses o que te pode trazer a paz!... Mas não, isso está oculto aos teus olhos.
43 Ta vonahaqiaqi, tuta maimai ʼidia au aviayavo ina mai ina toa viviliu ta ina luvatubodeu, ʼinega ge wese taha toga ana fata nadena.
43 Virão sobre ti dias em que os teus inimigos te cercarão de trincheiras, te sitiarão e te apertarão de todos os lados;
44 ʼInega oʼa natumwavo maega ina luvegwamumuimi, ta wese vanue qabudi ina qeu yavuledi. Yani baʼena nawale naʼifoqe ʼiuya, mana Yaubada ena ʼetoyavua vetunei mai natumwavo ʼidia ta ge ida ʼinanea.”
44 destruir-te-ão a ti e a teus filhos que estiverem dentro de ti, e não deixarão em ti pedra sobre pedra, porque não conheceste o tempo em que foste visitada.
45 ʼInega Ieisu lugu Vanue Gwalagwalana ʼatamaninaya ta vebutu tovegimwane ʼwavi ʼifoqeyedi ta vonedia,
45 Em seguida, entrou no templo e começou a expulsar os mercadores.
46 “Buki Nugwenugweina ʼinaya Yaubada ena vona ʼwayaʼwayavina vonaya, ‘Egu vanue baʼe vanue ʼebevenoqi’, ta omiʼa ogivilea vonigo tovanawala adi vatuʼubu.”
46 Disse ele: Está escrito: A minha casa é casa de oração! Mas vós a fizestes um covil de ladrões {Is 56,7; Jr 7,11}.
47 E ʼinega ʼaubena ʼaidega ʼaidega Vanue Gwalagwalana ʼinaya veveʼita, ta toveguba qiduqiduadi be luvine ana toveʼitayavo ta wese tomotau adi tovanugwetayavo nuanuadi qiduana Ieisu ina luveʼaligia.
47 Todos os dias ensinava no templo. Os príncipes dos sacerdotes, porém, os escribas e os chefes do povo procuravam tirar-lhe a vida.
48 Ta ge adi fata taha ʼeda ida lobei be Ieisu ina luveʼaligi, mana ena veʼitayavo tomotau qabudi nuadi ʼewea.
48 Mas não sabiam como realizá-lo, porque todo o povo ficava suspenso de admiração, quando o ouvia falar.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.