Lucas 17

Molima New Testament (MOX_FNS) vs ARIB

Sair da comparação
ARIB Almeida Revisada Imprensa Bíblica
1 Ieisu ana toʼabibodayavo vonedi vonaya, “ʼEbesitonova qabudi nawale ina mai ʼimia ta ina givebeʼuyemi, ta aiqabu ʼebesitonova diavona ʼidiega ina ʼifoqe e taudi nuakolokolodi.
1 Disse Jesus a seus discípulos: É impossível que não venham tropeços, mas ai daquele por quem vierem!
2 Ta ʼesi luaqiaqiea ʼeguma togivebeʼu dina dabo qiduana ʼebefiaqa magadia ina yoqonidi ta malavetaya ina felawebuiedi ʼinega ge ana fata be gogama ina givebeʼuyedi.
2 Melhor lhe fora que se lhe pendurasse ao pescoço uma pedra de moinho e fosse lançado ao mar, do que fazer tropeçar um destes pequeninos.
3 “ʼInega ona ʼitamakimi, ta ʼeguma taiu ilivu luveifana naviaqia ʼiuya, e ʼinega una tauya ʼinaya ta una vonei be naluaʼu, ta ʼeguma nanuagivila ʼinega ena luveifana una nuataqoya.
3 Tende cuidado de vós mesmos; se teu irmão pecar, repreende-o; e se ele se arrepender, perdoa-lhe.
4 Ta wese ʼeguma ʼaubena ʼaidegana ʼinaya luveifana seveni ana yau ʼiuya naviaqia, ta wese tuta seveni ana yau nanuagivila be navenoqi ʼiuya nuataqo weaqina, e ʼinega luaqiaqieu be ena luveifana qabuna una nuataqodi.”
4 Mesmo se pecar contra ti sete vezes no dia, e sete vezes vier ter contigo, dizendo: Arrependo-me; tu lhe perdoarás.
5 ʼInega Ieisu ena tovaletuyanayavo ivoneaya, “Ema vetumaqana una givewaiwaiea.”
5 Disseram então os apóstolos ao Senhor: Aumenta-nos a fé.
6 Ta Ieisu vonedi vonaya, “ʼEguma omiʼa emi vetumaqana goyona kavona teʼwa vewanina, e ʼinega ami fata be omoʼe ʼaiwe nana qiduana ona voneaya, ‘Tauʼu uabuhu be mwadeʼwaya una ʼwadiu!’ E ʼinega emi vona namatayagea.”
6 Respondeu o Senhor: Se tivésseis fé como um grão de mostarda, diríeis a esta amoreira: Desarraiga-te, e planta-te no mar; e ela vos obedeceria.
7 Ta wese Ieisu ʼidia vonaya, “Ona nuaia, ʼeguma taha kaiwabu me ena tofewa itoatoa ta tofewa nana geogeova nage bawe ʼitaʼitamakidi, ta lavilavia naʼevivi namai vanuea, ʼinega kaiwabu nana ge navonei naʼai nugweta,
7 Qual de vós, tendo um servo a lavrar ou a apascentar gado, lhe dirá, ao voltar ele do campo: chega-te já, e reclina-te à mesa?
8 ta ʼesi navoneaya, ‘Agu ʼabwaga una ʼivaʼavaʼaia ta una ʼitamakigu ʼinega ena ʼai be ena numa, ta ʼabibodanaya oʼa wese una ʼai.’
8 Não lhe dirá antes: Prepara-me a ceia, e cinge-te, e serve-me, até que eu tenha comido e bebido, e depois comerás tu e beberás?
9 Ta nage tofewa nana ena fewa baʼe weaqina lukaiwa nalobei ena kaiwabu ʼinega? Gebu, mana tauna tofewa.
9 Porventura agradecerá ao servo, porque este fez o que lhe foi mandado?
10 Ta omiʼa wese ʼedewani, tutana Yaubada ena nuanua qabuna oviaqa ʼovoidi ʼinega ona simana ona voneaya, ‘Imaʼa eu tofewa kavovo, ta lova ama veyoveyoa uneima, e ʼidewani niʼa aviaqia.’”
10 Assim também vós, quando fizerdes tudo o que vos for mandado, dizei: Somos servos inúteis; fizemos somente o que devíamos fazer.
11 Ieisu nawale tautauya Ielusalema weaqina, ʼinega tauya diʼwe Samelia be Galili nuanidia.
11 E aconteceu que, indo ele a Jerusalém, passava pela divisa entre a Samária e a Galiléia.
12 Ta tutana taha ʼabaga ʼinaya lugu, ʼinega ʼoloto ʼwagoʼwagoidi adi yau teni Ieisu ʼitedi tufwana luluvaia itoatoa.
12 Ao entrar em certa aldeia, saíram-lhe ao encontro dez leprosos, os quais pararam de longe,
13 ʼInega bonadi qiduanega ivegabagaba ivonaya, “Kaiwabu Ieisu, uda nuakolokoloyema.”
13 e levantaram a voz, dizendo: Jesus, Mestre, tem compaixão de nós!
14 Ta Ieisu ʼita makimakidi vonedia, “Ona tauya toveguba ʼidia ta taumiega ona veʼitayemi!” Ta tuta nana itautauya ʼedaya adi ʼwagota ʼevutuqidi ta ʼwafidi veaqiaqi.
14 Ele, logo que os viu, disse-lhes: Ide, e mostrai-vos aos sacerdotes. E aconteceu que, enquanto iam, ficaram limpos.
15 Ta teni dina ʼidiega taha ʼoloto ʼwafina ʼitea niʼa veaqiaqi, ʼinega ʼevivi mai ta bonana qiduanega Yaubada awatuboya.
15 Um deles, vendo que fora curado, voltou glorificando a Deus em alta voz;
16 ʼInega Ieisu ʼaqenaya iwaʼodu ta lukaiwa. Ta tauna Samelia ʼolotona.
16 e prostrou-se com o rosto em terra aos pés de Jesus, dando-lhe graças; e este era samaritano.
17 ʼInega Ieisu ʼoloto nana voneaya, “Tawadega ami yau teni yagiveaqiaqiemi ta maʼinaya emwavo adi yau naeni itoatoa?
17 Perguntou, pois, Jesus: Não foram limpos os dez? E os nove, onde estão?
18 Tolaʼai weaqina ge ida ʼevivi ida mai be Yaubada ʼinaya ida lukaiwa? Ta oʼa ge Diu ʼolotou, ta tua umai sabi lukaiwa Yaubada ʼinaya.”
18 Não se achou quem voltasse para dar glória a Deus, senão este estrangeiro?
19 ʼInega Ieisu voneaya, “Uyaʼitoto utauya, eu vetumaqana ʼinega niʼa uveaqiaqi.”
19 E disse-lhe: Levanta-te, e vai; a tua fé te salvou.
20 Taha tuta Falisiavo vaina imai Ieisu ivetalaʼaiea totuta ʼinaya Yaubada ena ʼEbeluvine naʼifoqe namai. ʼInega Ieisu edi vetalaʼai veʼiea baʼe ʼidewana vonaya, “Yaubada ena ʼEbeluvine ena mai ge ana fata tomotau matadiega ina ʼitei.
20 Sendo Jesus interrogado pelos fariseus sobre quando viria o reino de Deus, respondeu-lhes: O reino de Deus não vem com aparência exterior;
21 Ta wese ge adi fata be ina vonaya, ‘Oʼitei baʼe!’ nage, ‘Omoʼinaya!’ mana niʼau Yaubada ena ʼEbeluvine giwalimia toatoa.”
21 nem dirão: Ei-lo aqui! ou: Ei-lo ali! pois o reino de Deus está dentro de vós.
22 ʼInega ana toʼabibodayavo vonedi vonaya, “Nawale ena nogemi ta ʼabiboda nuanuami qiduana vonigo yaʼa Tomotau Natuna maega kada toatoa, ta ʼesi ona ʼita ʼavegu.
22 Então disse aos discípulos: Dias virão em que desejareis ver um dos dias do Filho do homem, e não o vereis.
23 Ta nawale tomotau ina vonaya, ‘Keliso baʼidia!’ nage ‘Keliso omoʼe!’ ta gebu ona ʼabibodedi.
23 Dir-vos-ão: Ei-lo ali! ou: Ei-lo aqui! não vades, nem os sigais;
24 Mana lukwayavonega ena ʼevivi ena mai, ta mahala ana ʼita kavonaya namala ʼidewana nasimatala ʼavaʼava.
24 pois, assim como o relâmpago, fuzilando em uma extremidade do céu, ilumina até a outra extremidade, assim será também o Filho do homem no seu dia.
25 Ta nugweta lagata baʼe ina nogegu, ta visiqa qiduana ena lutonovia ʼidiega.
25 Mas primeiro é necessário que ele padeça muitas coisas, e que seja rejeitado por esta geração.
26 “Ta egu ʼevivi mai ana tuta kavonaya Noa ena tuta ʼinaya ʼedewana.
26 Como aconteceu nos dias de Noé, assim também será nos dias do Filho do homem.
27 Mana lova Noa ena tutaya tomotau iʼaiʼai ta inumanuma, ta wese ʼoloto be vivine ivaqivaqi ta wese ivevevaqiedi ana laba Noa me ena susuyavo ena wagaya igelu ta seuseu ʼifoqe ʼinega tomotau qabudi luvegwamumuidi. Ta yaʼa Tomotau Natuna egu ʼevivi mai wese ʼedewana.
27 Comiam, bebiam, casavam e davam-se em casamento, até o dia em que Noé entrou na arca, e veio o dilúvio e os destruiu a todos.
28 “Ta wese lova Lota ena tutaya ʼedewana, tomotau qabudi iʼaiʼai ta inumanuma ta wese igimwagimwane be ivevegimwane, ta ivaovaoqa be wese edi vanueavo iʼeʼeyoqonidi.
28 Como também da mesma forma aconteceu nos dias de Ló: comiam, bebiam, compravam, vendiam, plantavam e edificavam;
29 Ta tutana Lota Sodoma nogea ʼinega ʼaiwe ʼalaʼalata be dabo salofa ʼweaʼweavidi mahalega iavuta ʼedewani ʼwei, ʼabo tomotau qabudi luvegwamumuidi.
29 mas no dia em que Ló saiu de Sodoma choveu do céu fogo e enxofre, e os destruiu a todos;
30 Baʼe veilaqe diavona lova iʼifoqe tomotau ʼidia nawale wese ʼedewana naʼifoqe ʼaiqa tutana Tomotau Natuna naʼevivi namai.
30 assim será no dia em que o Filho do homem se há de manifestar.
31 “Ta tutana ʼinaya ʼeguma taha toga selovaya veveyawai ge wese vanuea nalugu sabi kulufa. Wese ʼidewanina ʼeguma taha toga talaqaya fewafewa ge wese naʼevivi ʼabagaya ena kulufa weaqina.
31 Naquele dia, quem estiver no eirado, tendo os seus bens em casa, não desça para tirá-los; e, da mesma sorte, o que estiver no campo, não volte para trás.
32 Ta ona nuaia lova tolaʼai ʼifoqe Lota moqanena ʼidia.
32 Lembrai-vos da mulher de Ló.
33 ʼEguma taha toga yawaina navegagalea nawale yawaina naluveʼwaivia, ta ʼesi ʼeguma taha toga yawaina nahawafelea be naluveʼwaivia e nawale naloba ʼeviviea.
33 Qualquer que procurar preservar a sua vida, perdê-la-á, e qualquer que a perder, conservá-la-á.
34 Ta yavona aqiaqiemi, velovelovana omoʼe ʼinaya tomotau magilafudi ʼivi ʼaidegana ʼinaya ina ʼenoʼeno, ʼinega taha ena ʼebeʼewea ta taha natoa.
34 Digo-vos: Naquela noite estarão dois numa cama; um será tomado, e o outro será deixado.
35 Wese ʼedewanina vivine magilafudi ina dabidabi, ʼinega taha ena ʼebeʼewea ta taha natoa.”
35 Duas mulheres estarão juntas moendo; uma será tomada, e a outra será deixada.
36 — ausente —
36 {Dois homens estarão no campo; um será tomado, e o outro será deixado.}
37 ʼInega Ieisu ana toʼabibodayavo ivetalaʼaiea ivonaya, “Kaiwabu, maʼinaya baʼe yani diavona naʼifoqe?” ʼInega Ieisu vonedia, “Maʼinaya toʼaliga ʼwafina ʼenoʼeno e omoʼe ʼinaya bwayobwayo ina vaʼauta.”
37 Perguntaram-lhe: Onde, Senhor? E respondeu-lhes: Onde estiver o corpo, aí se ajuntarão também os abutres.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.