Lucas 11
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NAA
1 Taha tuta Ieisu ana ʼaidega diʼwe taha ʼinaya vevenoqi. Ta ena venoqi ʼabibodanaya ana toʼabiboda taha voneaya, “Kaiwabu, venoqi weaqina una veʼitema ʼedewana Ioni ana toʼabibodayavo veʼita ʼaiqedi.”
1 Jesus estava orando em certo lugar e, quando terminou, um dos seus discípulos lhe pediu: — Senhor, ensine-nos a orar como também João ensinou os discípulos dele.
2 ʼInega Ieisu vonedia,
2 Então Jesus disse:
3 — ausente —
3 o pão nosso de cada dia
4 — ausente —
4 perdoa-nos os nossos pecados,
5 Ta Ieisu wese vonedia, “ʼEbevetalatutula taha ena neimi venoqi ana alamani weaqina, e baʼe ʼedewani: ʼEguma taha iau luluvaiega tou gamonaya namai ʼiuya, ta ge taha tolaʼai ʼiuya daʼenoʼeno be una neia naʼai. ʼInega taha iau ʼinaya una tauya be una venoqiea una vonaya, ‘Iagu, nage ana fata una iulegu be beledi toi una neigu,
5 Jesus disse ainda:
6 mana iagu taha luluvaiega mai ta ge taha kulaqea ʼiguya be ena neia naʼai.’
6 porque outro amigo meu chegou de viagem e eu não tenho nada para lhe oferecer”;
7 “ʼInega ʼoloto nana vanue gamonega eu vona naveʼiea navonaya, ‘Iagu, ge una vedivanovano, mana natugwavo maega aʼenoʼeno ta wese ʼawa niʼau yagibodea, ʼinega ge agu fata be ena iuleu.’
7 e se o outro lhe responder lá de dentro: “Deixe-me em paz! A porta já está fechada, e eu e os meus filhos já estamos deitados. Não posso me levantar para lhe dar os pães”,
8 Ta yavona aqiaqiemi, ʼeguma iau navemanuguba, ʼinega oʼa una ʼalataya ʼinaya, ʼinega nayaʼitoto ta tolaʼai weaqina uvevenoqiea naneiu, mana ge nuanuana nawale tomotau ina ʼawaluveifei.
8 digo a vocês que, se ele não se levantar para dar esses pães por ser seu amigo, ele o fará por causa do incômodo e lhe dará tudo de que tiver necessidade.
9 “ʼInega yavonemi, ona venoqi ʼinega Yaubada naneimi, wese ona sali ʼinega ona lobea, ta wese ona ʼauveidaʼa ʼinega ʼawa naʼewaʼea weaqimi.
9 — Por isso, digo a vocês: Peçam e lhes será dado; busquem e acharão; batam, e a porta será aberta para vocês.
10 Mana tomeqabu inoqinoqi Yaubada naneidi, ta tomeqabu isalisali nawale ina lobea, ta wese tomeqabu ʼawaya iʼauʼauveidaʼa nawale naʼewaʼea weaqidi.
10 Pois todo o que pede recebe; o que busca encontra; e a quem bate, a porta será aberta.
11 “Ta maʼoda omiʼa, ʼeguma natumiavo ʼiqana weaqina inoqinoqi nage dadabweta ona neidi?
11 Quem de vocês, sendo pai, daria uma cobra ao filho que lhe pede um peixe?
12 Ta wese ʼeguma foʼu weaqina ina venoqi ʼimia nage bunelala ona neidi? Gebuʼe otaqa!
12 Ou daria um escorpião ao filho que lhe pede um ovo?
13 Vonahaqiaqi, omiʼa luveluveifami, ta niʼa oalamania natumiavo ʼidia yani aqiaqi dimo ona neidi, ʼinega ona alamani aqiaqiea tomeqabu inoqinoqi Tamami mahalaya ena ʼiwavo aqiaqi otaqina naneidi. ʼInega ʼeguma tomeqabu ina venoqiea Niboana Gwalagwalana weaqina e ʼinega naneidi.”
13 Ora, se vocês, que são maus, sabem dar coisas boas aos seus filhos, quanto mais o Pai celeste dará o Espírito Santo aos que lhe pedirem!
14 Taha tuta ʼinaya Ieisu taha ʼoloto lobea niboana luveifana meana givilea ʼinega ge ana fata navona. Ta Ieisu niboana luveifana ʼwavini ʼifoqe, ʼinega ʼoloto nana meana tunuqa ta veqae. Ta tomotau qabudi yani nana iʼitea inuavoqana qiduana.
14 Certo dia, Jesus estava expulsando um demônio que era mudo. E aconteceu que, ao sair o demônio, o mudo passou a falar. E as multidões se admiravam.
15 Ta tomotau vaina nuanuadi Ieisu ina sitonovia ʼeguma ʼebeʼita taha mahalega naviaqi ina ʼitea. Ta wese vaina taudiega ivonaya, “Niboana luveifadi edi kaiwabu Belisibubi ena waiwaiega Ieisu niboana luveifadi ʼwaviʼwavi ʼifoqeyedi.”
15 Mas alguns deles diziam: — Ele expulsa os demônios pelo poder de Belzebu, o maioral dos demônios.
16 — ausente —
16 E outros, tentando-o, pediam dele um sinal vindo do céu.
17 Ta Ieisu edi nuanua niʼa alamania ʼinega vonedia, “Belisibubi ge ana fata enavo naʼwavinidi ina ʼifoqe. Ta ʼeguma taha ʼebeluvine ʼinaya tomotau ina veʼetoʼetoʼidi ta taudiega ina vevedavi, e nawale ʼebeluvine nana nadawalili ta nabeʼu. Ta wese ʼedewani ʼeguma taha gade taudiega ina vevedavi nawale edi toa luveifa otaqina ina lobea.
17 Mas Jesus, sabendo o que passava pela mente deles, disse-lhes:
18 Seitani wese ʼedewani ʼeguma ma enavo taudiega ina vevedavi, nawale ena ʼebeluvine nadawalili ta nabeʼu. Ta yaʼa egu vona baʼe ʼidewani mana omiʼa ovonaya be yaʼa Belisibubi ena waiwaiega niboana luveifadi eda luluʼwavina ʼifoqeyedi.
18 Se também Satanás estiver dividido contra si mesmo, como o seu reino subsistirá? Isto porque vocês dizem que eu expulso os demônios por Belzebu.
19 Omiʼa baʼe ʼidewani oveveʼewegu, ta maʼoda omiʼa ami toʼabibodayavo nage wese oveveʼewedi vonigo niboana luveifadi iluluʼwavina ʼifoqeyedi Belisibubi ena waiwaiega? ʼInega ami toʼabibodayavo wese niʼa ialamania omiʼa emi vona ge tunutunuqina.
19 E, se eu expulso os demônios por Belzebu, por quem os filhos de vocês os expulsam? Por isso, eles mesmos serão os juízes de vocês.
20 Ta ʼesi yaʼa Yaubada ena waiwaiega niboana luveifadi yaluluʼwavina ʼifoqeyedi, e ʼinega ona alamania Yaubada ena ʼEbeluvine niʼau ʼifoqe ʼimia.
20 Se, porém, eu expulso os demônios pelo dedo de Deus, certamente é chegado o Reino de Deus sobre vocês.
21 “Seitani tauna kavonaya taha ʼoloto waiwaina me ena kulufa ʼebeluavia ta ena vanue agona ta kaikaiwabuna ʼitaʼitamakia, ʼinega ge taha toga ana fata ena kulufayavo navanawalidi.
21 Quando o valente, bem-armado, guarda a sua própria casa, todos os seus bens ficam em segurança.
22 Ta ʼeguma taha ʼoloto waiwai otaqina naʼifoqe namai, e nawale ʼoloto nana Seitani navunuqi ta ena ʼabiayavo nimanega naneboi ta ena kulufa qabudi naluqoqonidi navewilaʼayedi enavo ʼidia.
22 Mas, se aparece alguém mais valente do que ele, vence-o, tira-lhe a armadura em que confiava e reparte os seus despojos.
23 “ʼEguma taha toga ge yaʼa maega e tauna agu avia. Ta wese ʼeguma taha toga ge naiulegu be tomotau ge navaʼauqidi, e tauna egu fewa ana togiveluveifa.”
23 Quem não é por mim é contra mim; e quem comigo não ajunta espalha.
24 “Ta tuta nana niboana luveifana ʼoloto taha ʼinega ʼifoqe ta ʼoloto nana veaqiaqi, ʼinega niboana nana tauya diʼwe goʼila geqana ʼinaya yabayaba dadana be ena ʼebeveyawai salisalia ta ge taha dalobei. ʼInega taunega vonaya, ‘Ana ʼita ena ʼevivi lova egu ʼebetoaya.’
24 — Quando o espírito imundo sai de uma pessoa, anda por lugares áridos, procurando repouso. E, não o achando, diz: “Voltarei para a minha casa, de onde saí.”
25 ʼInega ʼevivi lova ena ʼebetoa ʼinaya ta ʼitea vunavunaqina ta ʼiʼivaʼavaʼaina.
25 E, voltando, a encontra varrida e arrumada.
26 ʼInega ʼevivi tauya ta niboana luveifa otaqidi adi yau seveni ʼebeʼewedi miedi maega ilugu ʼoloto nana ʼinaya ta itoatoa. ʼInega ʼoloto nana ena toa igiveluveifa aqiaqiea, ge ʼedewani lova.”
26 Então vai e leva consigo outros sete espíritos, piores do que ele, e, entrando, habitam ali. E o último estado daquela pessoa se torna pior do que o primeiro.
27 Ieisu baʼe ʼidewani nawale vonavona tomotau qabudi ʼidia, ʼinega taha vavine qabu dina ʼidiega bonana qiduanega gaba Ieisu ʼinaya vonaya, “Kaiwabu, vavine dina ivenatuneu ta wese ivesusuhu veyoluba qiduana ʼidia!”
27 Aconteceu que, ao dizer Jesus estas palavras, uma mulher, que estava no meio da multidão, disse a ele, erguendo a voz: — Bem-aventurado o ventre que concebeu você e os seios que o amamentaram!
28 Ta Ieisu voneaya, “Tomeqabu Yaubada ena vona inoqolia ta ivelumatamatayagea, e taudi toqaiawa aqiaqi.”
28 Jesus, porém, respondeu:
29 Ta niʼau tomotau adi yoʼo veqidua vaʼine ʼinega Ieisu vonedi vonaya, “Lagata baʼe omiʼa luveluveifami! Nuanuami ʼebeʼita taha ona ʼitea. Ta ʼebeʼita ʼaideganamo ena neimi lova Iona ʼidewani nawale ona ʼitea, taʼiwa!
29 Visto que aumentavam as multidões em volta dele, Jesus começou a dizer:
30 Mana Iona tauna me Ninibe edi ʼebeʼita, ta yaʼa Tomotau Natuna omiʼa lagata baʼe emi ʼebeʼita.
30 Porque, assim como Jonas foi sinal para os ninivitas, o Filho do Homem o será para esta geração.
31 Vonahaqiaqi, vetalaʼai ana tuta ʼinaya me Siba edi kwini nayaʼitoto be omiʼa lagata baʼe naveʼewemi, mana vavine nana luluvaiega lova mai toalamani qiduana Solomoni ena vona sabi noqolina. Ta baʼe ʼitaga taha ʼoloto Solomoni ena alamani veqidua vaʼinea mai toatoa, ta ena vonayavo omiʼa ge nuanuami ona noqolidi.
31 A rainha do Sul se levantará, no Juízo, com os homens desta geração e os condenará, porque veio dos confins da terra para ouvir a sabedoria de Salomão. E aqui está quem é maior do que Salomão.
32 “Wese ʼedewani vetalaʼai ana tuta ʼinaya me Ninibe ina yaʼitoto ta omiʼa lagata baʼe ina veʼewemi, mana Iona ʼidia lugaihi, ʼinega edi ilivu luveifana ʼidiega inuagivila. Ta baʼitagana lugaihi aqiaqi otaqina onoqonoqolia taha ʼoloto ʼinega, tauna Iona ena lugaihi veqidua vaʼinea, ta omiʼa ge oda nuagivila.”
32 Ninivitas se levantarão, no Juízo, com esta geração e a condenarão, porque se arrependeram com a pregação de Jonas. E aqui está quem é maior do que Jonas.
33 “Ge taha toga lamufa nagabui ta nahaʼukwaivei, nage ʼulenega natalakabubui, ta ʼesi luaqiaqiea ʼebeaʼu debanaya nahaʼuya, be ʼinega taudi vanuea ilugulugu navesimatalidi.
33 — Ninguém, depois de acender uma lamparina, a coloca em lugar escondido, nem debaixo de um cesto, mas num lugar em que ilumina bem, a fim de que os que entram vejam a luz.
34 Baʼe ʼidewani matau ʼwafiu ana simatala, ta ʼeguma matau aqiaqina ʼinega ʼwafiu qabuna simasimatalina. Ta ʼeguma matau luveifana ʼinega wese ʼwafiu qabuna navelovelovanea.
34 Os olhos são a lâmpada do corpo. Se os seus olhos forem bons, todo o seu corpo será cheio de luz; mas, se forem maus, o seu corpo ficará em trevas.
35 ʼInega una ʼitamaki aqiaqieu be yaqisa eu lamufa gamouya ge naʼweuʼweu.
35 Portanto, tenha cuidado para que a luz que está em você não sejam trevas.
36 ʼInega ʼeguma ʼwafiu qabuna ʼinaya simatala ʼenoʼeno ta ge taha wese velovelovana ʼinaya, e ʼinega ʼwafiu qabuna simasimatalina, kavonaya lamufa qiduana ena simatala.”
36 Pois, se todo o seu corpo for luminoso, sem ter qualquer parte em trevas, será todo resplandecente como a lamparina quando ilumina você em plena luz.
37 Ta tuta nana Ieisu ena vona luʼovoia ʼinega taha Falisi Ieisu ʼebeʼewea itauya sabi ʼai. ʼInega Ieisu lugu ʼabo toabui ʼebeʼai ʼinaya.
37 Ao falar Jesus estas palavras, um fariseu o convidou para uma refeição na sua casa. Entrando na casa, Jesus tomou lugar à mesa.
38 Ta Falisi nana nuana voqana mana ʼitea Ieisu nimana ge daʼutui ta ʼaiʼai.
38 O fariseu admirou-se ao ver que Jesus não tinha se lavado antes de comer.
39 Ta Ieisu Falisi nana ena nuanua niʼa alamania ʼinega voneaya, “Omiʼa Falisiavo kavonaya vedi be kaivoe gwavu dimo ʼutuʼutudi ta gamodi ge adi ʼutumo, mana giwalimi bwavubwavudi ʼinega vemanuguba be ilivu luveifadi giwalimiega ʼifoʼifoqe.
39 Mas o Senhor lhe disse:
40 Kwavakwavami! Mana niʼau oalamania gwavumi be giwalimi adi Toʼivaʼavaʼata Yaubada.
40 Seus tolos! Quem fez o exterior não é o mesmo que fez o interior?
41 Ta luaqiaqiemi be giwalimi ona awafeledi lukwalukwa ʼidia be ʼinega ona vevunavunaqa aqiaqi.
41 Mas deem como esmola o que está dentro do copo e do prato, e tudo lhes será limpo.
42 “Ta omiʼa Falisiavo nuakolokolomi! Vonahaqiaqi, emi nei kavovo aqiaqina oneinei kavovo be ana luvine qabuna oʼitamaki aqiaqiea. Ta vaina yani goyogoyodi Yaubada ʼinaya oaʼuaʼudi ʼedewani mali fai be mali fai ʼidiega. Ta luvine magilafudi onuafanidi ʼidewani maʼoda Yaubada ona veyoluba ʼaiqei, ta wese maʼoda tomotau ona vanugweta ʼaiqedi luvine ʼaideganega.
42 Mas ai de vocês, fariseus! Porque vocês dão o dízimo da hortelã, da arruda e de todas as hortaliças, e desprezam a justiça e o amor de Deus. Vocês deveriam fazer estas coisas, sem omitir aquelas.
43 “Omiʼa Falisiavo nuakolokolomi! Mana vanue tafwalolo ʼinaya ʼebetoa aqiaqidi ʼidia otoatoa, ta wese tutana otautauya ʼebegimwane ʼidia nuanuami tomotau qabudi ina lukaiwa ʼimia ta ina ʼamayabemi.
43 Ai de vocês, fariseus! Porque gostam da primeira cadeira nas sinagogas e das saudações nas praças.
44 Nuakolokolomi, mana omiʼa kavonaya tomotau ʼaliʼaligidi ta ami debaʼunu debanaya tomotau iyabayaba, ta ge ida alamania bwaʼobwaʼo gamonaya oʼenoʼeno.”
44 Ai de vocês que são como as sepulturas invisíveis, sobre as quais as pessoas passam sem perceber!
45 ʼInega taha luvine ana toalamani qiduana Ieisu vonea vonaya, “Toveʼita, eu vonayavo baʼe ʼidiega imaʼa wese uinalima.”
45 Então, tomando a palavra, um dos intérpretes da Lei disse a Jesus: — Mestre, ao dizer estas coisas o senhor está ofendendo também a nós!
46 Ta Ieisu voneaya, “Omiʼa luvine ana toalamaniavo qiduami wese nuakolokolomi, mana luvine qabudi ʼidiega tomotau ʼavaʼavala vitadi oneineidi, ta omiʼa taumiega ge nuanuami ona awafelemi be vita diavona ʼidiega ona iuledi.
46 Mas Jesus respondeu:
47 Nuakolokolomi, mana tubumiavo tovesimasimana iluveʼaligidi, ta omiʼa debaʼunudia adi ʼebenuaveʼavina oviaqia.
47 Ai de vocês! Porque edificam os túmulos dos profetas que os pais de vocês assassinaram.
48 Ta yani baʼe ʼinega tubumiavo edi ilivu luveifana oʼawahaqiaqiea, mana taudi tovesimasimana iluveʼaligidi ta omiʼa adi debaʼunu oveveʼivala aqiaqiedi.
48 Assim, são testemunhas e aprovam com cumplicidade as obras dos pais de vocês; porque eles mataram os profetas, e vocês edificam túmulos para eles.
49 Yani baʼe weaqidi Yaubada ena alamani qiduana vona ʼifoqeyea tutana vonaya, ‘Tovesimasimana be tovaletuyana ena vetunedi ina wai be vaina ina luveʼaligidi ta wese vaina ina vevoalanedi.’
49 Por isso, também disse a sabedoria de Deus: “Mandarei para eles profetas e apóstolos, e a alguns deles matarão e a outros perseguirão”,
50 “ʼInega lagata baʼe omiʼa nawale luvematasabu qiduana ona lobea tovesimasimana qabudi sulalidi weaqina bwaʼobwaʼo ana tuta ʼebeveʼale ʼinega.
50 para que desta geração se peçam contas do sangue dos profetas, derramado desde a fundação do mundo,
51 Eibolo ana luveʼaliga ʼinega be mai Sakalaia ana luveʼaliga ʼinaya, tauna iluveʼaligia Vanue Gwalagwalana ta ʼebeveguba nuanidia. Vonahaqiaqi, luveʼaliga diavona adi veʼia lagata baʼe omiʼa ona ʼavalea.
51 desde o sangue de Abel até o sangue de Zacarias, que foi assassinado entre o altar e o santuário. Sim, eu afirmo a vocês que se pedirão contas a esta geração.
52 “Ta omiʼa luvine ana toalamani qiduqiduami, nuakolokolomi! Mana alamani ana ʼawa ana ʼebesiwaʼa oluveʼwaivia. ʼInega omiʼa ge ami fata ona lugu, ta wese taudi nuanuadi be ina lugu oawatayedi.”
52 Ai de vocês, intérpretes da Lei! Porque vocês pegaram a chave do conhecimento. No entanto, vocês mesmos não entraram e impediram os que estavam entrando.
53 Ta tutana Ieisu diʼwe omoʼe nogea, ʼinega luvine ana toveʼitayavo ta wese Falisiavo edi nualuveifa ʼinega iveʼale iʼawaluveifea ta ivetalaʼaiea yani taha taha weaqina. Ta edi vetalaʼai qabuna ʼidiega itoho waiwai
53 Quando Jesus saiu dali, os escribas e fariseus começaram a contestá-lo com veemência, fazendo perguntas a respeito de muitos assuntos,
54 nuanuadi Ieisu ena veʼia ʼinega ena luveifana ina lobei ta ina kafia.
54 com o objetivo de tirar daquilo que ele dizia um motivo para o acusar.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.