Lucas 10
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NTLH
1 Ieisu ena vona gumwala, ʼinega toʼabiboda adi yau 72 wese venuaʼivinedi ʼabo lua be lua luvetunedi ina nugweta ʼabaga taha taha ʼidia, ta tomotau qabudi ina ʼivaʼavaʼaidi Ieisu ena mai ʼidia weaqina.
1 Depois disso o Senhor escolheu mais setenta e dois dos seus seguidores e os enviou de dois em dois a fim de que fossem adiante dele para cada cidade e lugar aonde ele tinha de ir.
2 ʼInega Ieisu vona sesebaiega vonedi vonaya, “Bolimana qiduana ana tuta niʼa ʼifoqe ta toala ge ʼealidi, ʼinega bolimana ana Kaiwabu ʼinaya ona venoqi be yaqisa tofewa ʼeala navetunedi ena vaoqaya sabi ala.
2 Antes de os enviar, ele disse:
3 “Ona tauya, ta ge ona nuafania yaʼa yavevetunemi kavona lami yubai sasasadi nuanidia.
3 Vão! Eu estou mandando vocês como ovelhas para o meio de lobos.
4 Ta ge mane nage kode nage ami ʼaqeyafayafa ona ʼewedi. Ta wese tauya nana ʼinaya ge ona vavenuana ta ona lukaiwa tomotau ʼidia.
4 Não levem bolsa, nem sacola, nem sandálias. E não parem no caminho para cumprimentar ninguém.
5 “Ta tuta nana ona lugu taha vanue ʼinaya, e nugweta tonivanue ona vona veyolubea ona vonaya, ‘Nuadaumwala ʼiuya ta wese eu gadeavo maega!’
5 Quando entrarem numa casa, façam primeiro esta saudação: “Que a paz esteja nesta casa!”
6 Ta ʼeguma tonuadaumwala toatoa e ʼinega emi veyoluba ʼinaya naʼeno vataya. Ta ʼeguma tonivanue nana ʼoloto luveifana e ʼinega veyoluba nana naʼevivi namai ʼimia.
6 Se um homem de paz morar ali, deixem a saudação com ele; mas, se o homem não for de paz, retirem a saudação.
7 ʼInega tonuadaumwala ʼinaya ona toatoa ta ʼabwaga be goʼila ʼiawamia nahaʼuya e ona ʼai, mana tofewa luaqiaqiedi adi veʼia ina lobea. Ta ge ona lugu kavokavovo vanue taha taha ʼidia.
7 Fiquem na mesma casa e comam e bebam o que lhes oferecerem, pois o trabalhador merece o seu salário. Não fiquem mudando de uma casa para outra.
8 “Ta ʼeguma taha ʼabaga ʼinaya ona lugu ta ina ʼebeʼewemi ʼidia, e ʼinega tolaʼai wese ʼiawamia ina aʼuya e ona ʼai.
8 — Quando entrarem numa cidade e forem bem-recebidos, comam a comida que derem a vocês.
9 Ta wese ʼabaga nana ana totoayavo edi tovevihiqayavo ona giveaqiaqiedi, ta ona vonedi ona vonaya, ‘Yaubada ena ʼEbeluvine niʼa mai diʼwemia.’
9 Curem os doentes daquela cidade e digam ao povo dali: “O
10 Ta ʼeguma taha ʼabaga ʼinaya ona ʼifoqe ta ge nuanuadi omiʼa, tua ta ona lugu ta ona vonedi ona vonaya,
10 Porém, quando entrarem numa cidade e não forem bem-recebidos, vão pelas ruas, dizendo:
11 ‘Oʼitei, emi ʼabaga fwayafwayana ʼaqemega avavutuvutuqa yavulea emi noga weaqina. Ta ona alamani, Yaubada ena ʼEbeluvine niʼa vadiʼwemi!’
11 “Até a poeira desta cidade que grudou nos nossos pés nós sacudimos contra vocês! Mas lembrem disto: o Reino de Deus chegou até vocês.”
12 Yavona aqiaqiemi, nawale vetalaʼai ana tuta ʼinaya me Sodoma luvine ina lobea, ta tomeqabu ge nuanuadi ina ʼebeʼewemi edi ʼabagaya e taudina luvine qidua vaʼinena ina lobea, ta ʼabiboda Sodoma.”
12 E Jesus disse mais isto:
13 ʼInega Ieisu ʼabaga diavona ana totoayavo weaqidi vonaya, “Me Kolesini be me Bedesaida nuakolokolomi, mana ʼebenuavoqana niʼa yaviaqidi ʼimia ta ge oda nuagivila. Ta ʼeguma me Taia be me Saidoni ʼidia lova ʼidewani eda maduviaqia ida nuagivila, be edi vaiqavu ʼinega taudiega ida veʼitayedi niʼa edi ilivu luveifana ʼidiega inuagivila.
13 Jesus continuou:
14 Ta vetalaʼai ana tutaya me Taia be me Saidoni luvine ina lobea, ta omiʼa luvine qidua vaʼinena ona lobea, ta ʼabiboda Taia be Saidoni.
14 No Dia do Juízo, Deus terá mais pena de Tiro e de Sidom do que de vocês, Corazim e Betsaida!
15 Ta me Kafaneumi omiʼa maʼoda? Nage onuaia vonigo Yaubada ami wawa nagivaneyea mahalaya, waisa? Gebu! Nawale ona webui ʼaiwe ʼalaʼalata ʼinaya.”
15 E você, cidade de Cafarnaum, acha que vai subir até o céu? Pois será jogada no
16 ʼInega Ieisu ana toʼabibodayavo vonedia, “ʼEguma taha toga emi vona nanoqolia e ʼinega wese egu vona nanoqolia. Ta ʼeguma taha toga nanogemi, e ʼinega yaʼa wese nanogegu ta wese tauna agu Tovetune nanogea.” Ieisu ena vona gumwala ʼinega luvetunedi itauya.
16 Então disse aos discípulos:
17 Ta toʼabiboda 72 dina me edi qaiawa niʼa iʼevivi imai Ieisu ʼinaya ta ivoneaya, “Kaiwabu, ema luvivila ʼinaya yani qabuna ʼebenuavoqana aviaqidi, ta wese niboana luveifadi imatayagema iʼifoqe tuta nana au wawega aʼwavinidi.”
17 Os setenta e dois voltaram muito alegres e disseram a Jesus: — Até os demônios nos obedeciam quando, pelo poder do nome do senhor, nós mandávamos que saíssem das pessoas!
18 ʼInega Ieisu vonedia, “ʼIdewani, mana lova Seitani yaʼitea mahalega ʼavalataʼia webui mai kavona namala.
18 Jesus respondeu:
19 Ta wese egu luvine be egu waiwai niʼa yaneimi, ʼinega ami fata ona vewaiwai ta ami avia Seitani ena waiwai ona vewaiwai vaʼinea, ta wese mwata be bunelala ona vataqodi ta ge ona veilaqe.
19 Escutem! Eu dei a vocês poder para pisar cobras e escorpiões e para, sem sofrer nenhum mal, vencer a força do inimigo.
20 Ta ge ona qaiawa niboana luveifadi edi matayaga ʼimia weaqina, ta ʼesi ona qaiawa qiduana mana ami wawayavo Yaubada niʼa ʼwayavia mahalaya.”
20 Porém não fiquem alegres porque os espíritos maus lhes obedecem, mas sim porque o nome de cada um de vocês está escrito no céu.
21 Tuta omoʼe ʼinaya Niboana Gwalagwalana ena qaiawa qiduana lugu Ieisu ʼinaya ta giveqaiawea, ʼinega Ieisu vonaya, “Tamagu, yahawahawatubou, oʼa mahala be bwaʼobwaʼo ana Kaiwabu! Yani baʼe uaʼukwaivea toalamaniavo ʼidiega, ta ʼesi gogama goyogoyodi ʼidia uveʼitayea. Vonahaqiaqi Tamagu, baʼe eu nuanua aqiaqina.”
21 Naquele momento, pelo poder do Espírito Santo, Jesus ficou muito alegre e disse:
22 Ta wese vonaya, “Tamagu yani qabuna nimaguya niʼa aʼuya. Ge taha toga dahalamanigu, ta Tamagu ana ʼaidega. Ta wese ge taha toga Tamagu dahalamania, ta yaʼa agu ʼaidega yahalamania. Ta wese tomeqabu nuanuagu ena venuaʼivinedi be Tamagu ena veʼitayea ʼidia, e taudi wese Tamagu ina alamania.”
22 — O meu Pai me deu todas as coisas. Ninguém sabe quem é o Filho, a não ser o Pai; e ninguém sabe quem é o Pai, a não ser o Filho e também aqueles a quem o Filho quiser mostrar quem o Pai é.
23 ʼInega Ieisu tunugivila ana toʼabibodayavo ʼidia vonaya, “Omiʼa ona qaiawa qiduana, mana yani qabuna matamiega niʼau oʼitedi.
23 Então Jesus virou-se para os discípulos e disse só para eles:
24 Yavona aqiaqiemi, lova tovesimasimanayavo ta toluvine qiduqiduadi qabudi nuanuadi baʼe yani diavona ina ʼitedi ta ge ida ʼitei. Ta wese vona nana niʼau onoqolia taudi wese nuanuadi ina noqolia, ta ge ida noqoli.”
24 Eu afirmo a vocês que muitos
25 Taha tuta luvine ana toalamani qiduana mai Ieisu ʼinaya nuanuana nasitonovia ʼinega voneaya, “Toveʼita, tolaʼai ena viaqi be yawaigu vataya ena lobei?”
25 Um mestre da Lei se levantou e, querendo encontrar alguma prova contra Jesus, perguntou: — Mestre, o que devo fazer para conseguir a vida eterna?
26 ʼInega Ieisu voneaya, “Luvine qabudi Mosese ʼwayavidi Buki Nugwenugweina ʼinaya nage niʼa ualamanidi, waisa?”
26 Jesus respondeu:
27 ʼInega ʼoloto nana voneaya, “Vonahaqiaqi, baʼe ʼidewana vonaya, ‘Kaiwabu eu Yaubada una veyolubea giwaliuyega be, niboaniuyega be, eu waiwaiega ta wese eu nuanua qabuna ʼinega.’ Ta wese vonaya, ‘Iau una veyolubea ʼidewani tauʼu uveveyolubeu.’”
27 O homem respondeu: — “Ame o Senhor, seu Deus, com todo o coração, com toda a alma, com todas as forças e com toda a mente. E ame o seu próximo como você ama a você mesmo.”
28 Ta Ieisu voneaya, “Vonahaqiaqi, ʼinega ʼeguma ʼidewani una viaqa ʼaiqa yawaiu vataya una lobea!”
28 — A sua resposta está certa! — disse Jesus. — Faça isso e você viverá.
29 Ta ʼoloto nana niʼa alamania luvine dina ge daʼabiboda aqiaqiedi, ʼinega nuanuana ena luveifana weaqina taunega navataʼitaʼiea, ʼinega vetalaʼai taha vitana Ieisu neia, ta voneaya, “Isana toga iagu?”
29 Porém o mestre da Lei, querendo se desculpar, perguntou: — Mas quem é o meu próximo?
30 ʼInega Ieisu vona sesebaiega ʼoloto nana vonea vonaya, “Taha ʼoloto Ielusalemega tutuvila tautauya Ieliko weaqina. Ta ʼedaya tovanawala ilobei ta ikafia, ʼinega ana kaleko iabu yavulei ta ivunuqa veiveifea tuta goyona daʼaliga, ʼabo inogei ta itauya.
30 Jesus respondeu assim:
31 Nawale ʼedaya ʼenoʼeno ʼinega taha toveguba mai ʼedanegana, ta ʼita naqo toveilaqe nana ʼitea ta vakesi tauya.
31 Acontece que um sacerdote estava descendo por aquele mesmo caminho. Quando viu o homem, tratou de passar pelo outro lado da estrada.
32 Ta wese ʼidewani taha ʼoloto mai ʼedanegana, tauna Libai ena gadeyega, ta baʼe gade dina taudi toveguba adi toiulayavo. Ta tauna wese toveilaqe nana ʼita naqoyeamo ta tauya.
32 Também um
33 “Ta ʼabiboda taha Samelia ʼolotona wese mai ʼedanegana ʼinega toveilaqe nana ʼitea ta nuakolokoloyea.
33 Mas um
34 ʼInega naqo diʼwenaya ta dedeʼwa be ʼoine ʼewedi ʼabo ana ʼabia ʼawanaya iwaqidi ta fainidi. ʼInega ena donikia vegelui, ta magilafudi itauya wagawaga edi vanuea ta omoʼe ʼinaya ʼitamakia.
34 Então chegou perto dele, limpou os seus ferimentos com azeite e vinho e em seguida os enfaixou. Depois disso, o samaritano colocou-o no seu próprio animal e o levou para uma pensão, onde cuidou dele.
35 “Ta mahala vulihia ʼinega mane magilafuna vanue nana ana toʼitamaki neia ta voneaya, ‘Toveilaqe baʼe una ʼitamakia weaqigu, ta ʼeguma ʼevisa mane wese una aʼuya toveilaqe nana weaqina, ʼinega tuta nana ena ʼevivi ena mai e ena veʼieu.’”
35 No dia seguinte, entregou duas moedas de prata ao dono da pensão, dizendo:
36 ʼInega Ieisu toalamani nana vetalaʼaiea vonaya, “Baʼe ʼoloto diavona toidi ʼidiega, toga toveilaqe nana ia otaqina?”
36 Então Jesus perguntou ao mestre da Lei:
37 ʼInega toalamani nana vonaya, “Tauna toveilaqe nana ana tonuakolokolo.” ʼInega Ieisu voneaya, “Vona aqiaqi, ʼinega una tauya ta wese ʼidewana una viaqa ʼaiqa.”
37 — Aquele que o socorreu! — respondeu o mestre da Lei. E Jesus disse:
38 Ta Ieisu ma ana toʼabibodayavo wese itutuvila itautauya, ʼinega taha ʼabaga ʼinaya iʼifoqe. Ta vavine taha ana wawa Mata Ieisu ʼebeʼewei itauya ena vanuea.
38 Jesus e os seus discípulos continuaram a sua viagem e chegaram a um povoado. Ali uma mulher chamada Marta o recebeu na casa dela.
39 Ta vavine nana taina ana wawa Meli wese vanuea toatoa. Ta Meli nana mai Ieisu ʼaqenaya toabui ta ena vona vivineneqea.
39 Maria, a sua irmã, sentou-se aos pés do Senhor e ficou ouvindo o que ele ensinava.
40 Ta Mata ʼabwaga ʼivaʼavaʼaia ta fewa qabuna viaviaqia, ʼinega mai Ieisu ʼinaya ta voneaya, “Kaiwabu, maʼoda taigu oʼa maega otoatoa, ta ge daiulegu. ʼInega una vonei naiulegu!”
40 Marta estava ocupada com todo o trabalho da casa. Então chegou perto de Jesus e perguntou: — O senhor não se importa que a minha irmã me deixe sozinha com todo este trabalho? Mande que ela venha me ajudar.
41 ʼInega Ieisu voneaya, “Mata, Mata, tolaʼai weaqina yani qabuna weaqidi unuanua?
41 Aí o Senhor respondeu:
42 Ta ʼesi yani ʼaideganamo weaqina una nuanua, ʼidewani taiu Meli. Tauna ena nuanua ʼinega yani aqiaqi otaqina niʼa venuaʼivinea mana nuanuana egu vona nanoqolidi, ʼinega ge taha toga nahawatayei.”
42 mas apenas uma é necessária! Maria escolheu a melhor de todas, e esta ninguém vai tomar dela.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.