Lucas 10
Molima New Testament (MOX_FNS) vs ARA
1 Ieisu ena vona gumwala, ʼinega toʼabiboda adi yau 72 wese venuaʼivinedi ʼabo lua be lua luvetunedi ina nugweta ʼabaga taha taha ʼidia, ta tomotau qabudi ina ʼivaʼavaʼaidi Ieisu ena mai ʼidia weaqina.
1 Depois disto, o Senhor designou outros setenta; e os enviou de dois em dois, para que o precedessem em cada cidade e lugar aonde ele estava para ir.
2 ʼInega Ieisu vona sesebaiega vonedi vonaya, “Bolimana qiduana ana tuta niʼa ʼifoqe ta toala ge ʼealidi, ʼinega bolimana ana Kaiwabu ʼinaya ona venoqi be yaqisa tofewa ʼeala navetunedi ena vaoqaya sabi ala.
2 E lhes fez a seguinte advertência: A seara é grande, mas os trabalhadores são poucos. Rogai, pois, ao Senhor da seara que mande trabalhadores para a sua seara.
3 “Ona tauya, ta ge ona nuafania yaʼa yavevetunemi kavona lami yubai sasasadi nuanidia.
3 Ide! Eis que eu vos envio como cordeiros para o meio de lobos.
4 Ta ge mane nage kode nage ami ʼaqeyafayafa ona ʼewedi. Ta wese tauya nana ʼinaya ge ona vavenuana ta ona lukaiwa tomotau ʼidia.
4 Não leveis bolsa, nem alforje, nem sandálias; e a ninguém saudeis pelo caminho.
5 “Ta tuta nana ona lugu taha vanue ʼinaya, e nugweta tonivanue ona vona veyolubea ona vonaya, ‘Nuadaumwala ʼiuya ta wese eu gadeavo maega!’
5 Ao entrardes numa casa, dizei antes de tudo: Paz seja nesta casa!
6 Ta ʼeguma tonuadaumwala toatoa e ʼinega emi veyoluba ʼinaya naʼeno vataya. Ta ʼeguma tonivanue nana ʼoloto luveifana e ʼinega veyoluba nana naʼevivi namai ʼimia.
6 Se houver ali um filho da paz, repousará sobre ele a vossa paz; se não houver, ela voltará sobre vós.
7 ʼInega tonuadaumwala ʼinaya ona toatoa ta ʼabwaga be goʼila ʼiawamia nahaʼuya e ona ʼai, mana tofewa luaqiaqiedi adi veʼia ina lobea. Ta ge ona lugu kavokavovo vanue taha taha ʼidia.
7 Permanecei na mesma casa, comendo e bebendo do que eles tiverem; porque digno é o trabalhador do seu salário. Não andeis a mudar de casa em casa.
8 “Ta ʼeguma taha ʼabaga ʼinaya ona lugu ta ina ʼebeʼewemi ʼidia, e ʼinega tolaʼai wese ʼiawamia ina aʼuya e ona ʼai.
8 Quando entrardes numa cidade e ali vos receberem, comei do que vos for oferecido.
9 Ta wese ʼabaga nana ana totoayavo edi tovevihiqayavo ona giveaqiaqiedi, ta ona vonedi ona vonaya, ‘Yaubada ena ʼEbeluvine niʼa mai diʼwemia.’
9 Curai os enfermos que nela houver e anunciai-lhes: A vós outros está próximo o reino de Deus.
10 Ta ʼeguma taha ʼabaga ʼinaya ona ʼifoqe ta ge nuanuadi omiʼa, tua ta ona lugu ta ona vonedi ona vonaya,
10 Quando, porém, entrardes numa cidade e não vos receberem, saí pelas ruas e clamai:
11 ‘Oʼitei, emi ʼabaga fwayafwayana ʼaqemega avavutuvutuqa yavulea emi noga weaqina. Ta ona alamani, Yaubada ena ʼEbeluvine niʼa vadiʼwemi!’
11 Até o pó da vossa cidade, que se nos pegou aos pés, sacudimos contra vós outros. Não obstante, sabei que está próximo o reino de Deus.
12 Yavona aqiaqiemi, nawale vetalaʼai ana tuta ʼinaya me Sodoma luvine ina lobea, ta tomeqabu ge nuanuadi ina ʼebeʼewemi edi ʼabagaya e taudina luvine qidua vaʼinena ina lobea, ta ʼabiboda Sodoma.”
12 Digo-vos que, naquele dia, haverá menos rigor para Sodoma do que para aquela cidade.
13 ʼInega Ieisu ʼabaga diavona ana totoayavo weaqidi vonaya, “Me Kolesini be me Bedesaida nuakolokolomi, mana ʼebenuavoqana niʼa yaviaqidi ʼimia ta ge oda nuagivila. Ta ʼeguma me Taia be me Saidoni ʼidia lova ʼidewani eda maduviaqia ida nuagivila, be edi vaiqavu ʼinega taudiega ida veʼitayedi niʼa edi ilivu luveifana ʼidiega inuagivila.
13 Ai de ti, Corazim! Ai de ti, Betsaida! Porque, se em Tiro e em Sidom, se tivessem operado os milagres que em vós se fizeram, há muito que elas se teriam arrependido, assentadas em pano de saco e cinza.
14 Ta vetalaʼai ana tutaya me Taia be me Saidoni luvine ina lobea, ta omiʼa luvine qidua vaʼinena ona lobea, ta ʼabiboda Taia be Saidoni.
14 Contudo, no Juízo, haverá menos rigor para Tiro e Sidom do que para vós outras.
15 Ta me Kafaneumi omiʼa maʼoda? Nage onuaia vonigo Yaubada ami wawa nagivaneyea mahalaya, waisa? Gebu! Nawale ona webui ʼaiwe ʼalaʼalata ʼinaya.”
15 Tu, Cafarnaum, elevar-te-ás, porventura, até ao céu? Descerás até ao inferno.
16 ʼInega Ieisu ana toʼabibodayavo vonedia, “ʼEguma taha toga emi vona nanoqolia e ʼinega wese egu vona nanoqolia. Ta ʼeguma taha toga nanogemi, e ʼinega yaʼa wese nanogegu ta wese tauna agu Tovetune nanogea.” Ieisu ena vona gumwala ʼinega luvetunedi itauya.
16 Quem vos der ouvidos ouve-me a mim; e quem vos rejeitar a mim me rejeita; quem, porém, me rejeitar rejeita aquele que me enviou.
17 Ta toʼabiboda 72 dina me edi qaiawa niʼa iʼevivi imai Ieisu ʼinaya ta ivoneaya, “Kaiwabu, ema luvivila ʼinaya yani qabuna ʼebenuavoqana aviaqidi, ta wese niboana luveifadi imatayagema iʼifoqe tuta nana au wawega aʼwavinidi.”
17 Então, regressaram os setenta, possuídos de alegria, dizendo: Senhor, os próprios demônios se nos submetem pelo teu nome!
18 ʼInega Ieisu vonedia, “ʼIdewani, mana lova Seitani yaʼitea mahalega ʼavalataʼia webui mai kavona namala.
18 Mas ele lhes disse: Eu via Satanás caindo do céu como um relâmpago.
19 Ta wese egu luvine be egu waiwai niʼa yaneimi, ʼinega ami fata ona vewaiwai ta ami avia Seitani ena waiwai ona vewaiwai vaʼinea, ta wese mwata be bunelala ona vataqodi ta ge ona veilaqe.
19 Eis aí vos dei autoridade para pisardes serpentes e escorpiões e sobre todo o poder do inimigo, e nada, absolutamente, vos causará dano.
20 Ta ge ona qaiawa niboana luveifadi edi matayaga ʼimia weaqina, ta ʼesi ona qaiawa qiduana mana ami wawayavo Yaubada niʼa ʼwayavia mahalaya.”
20 Não obstante, alegrai-vos, não porque os espíritos se vos submetem, e sim porque o vosso nome está arrolado nos céus.
21 Tuta omoʼe ʼinaya Niboana Gwalagwalana ena qaiawa qiduana lugu Ieisu ʼinaya ta giveqaiawea, ʼinega Ieisu vonaya, “Tamagu, yahawahawatubou, oʼa mahala be bwaʼobwaʼo ana Kaiwabu! Yani baʼe uaʼukwaivea toalamaniavo ʼidiega, ta ʼesi gogama goyogoyodi ʼidia uveʼitayea. Vonahaqiaqi Tamagu, baʼe eu nuanua aqiaqina.”
21 Naquela hora, exultou Jesus no Espírito Santo e exclamou: Graças te dou, ó Pai, Senhor do céu e da terra, porque ocultaste estas coisas aos sábios e instruídos e as revelaste aos pequeninos. Sim, ó Pai, porque assim foi do teu agrado.
22 Ta wese vonaya, “Tamagu yani qabuna nimaguya niʼa aʼuya. Ge taha toga dahalamanigu, ta Tamagu ana ʼaidega. Ta wese ge taha toga Tamagu dahalamania, ta yaʼa agu ʼaidega yahalamania. Ta wese tomeqabu nuanuagu ena venuaʼivinedi be Tamagu ena veʼitayea ʼidia, e taudi wese Tamagu ina alamania.”
22 Tudo me foi entregue por meu Pai. Ninguém sabe quem é o Filho, senão o Pai; e também ninguém sabe quem é o Pai, senão o Filho, e aquele a quem o Filho o quiser revelar.
23 ʼInega Ieisu tunugivila ana toʼabibodayavo ʼidia vonaya, “Omiʼa ona qaiawa qiduana, mana yani qabuna matamiega niʼau oʼitedi.
23 E, voltando-se para os seus discípulos, disse-lhes particularmente: Bem-aventurados os olhos que veem as coisas que vós vedes.
24 Yavona aqiaqiemi, lova tovesimasimanayavo ta toluvine qiduqiduadi qabudi nuanuadi baʼe yani diavona ina ʼitedi ta ge ida ʼitei. Ta wese vona nana niʼau onoqolia taudi wese nuanuadi ina noqolia, ta ge ida noqoli.”
24 Pois eu vos afirmo que muitos profetas e reis quiseram ver o que vedes e não viram; e ouvir o que ouvis e não o ouviram.
25 Taha tuta luvine ana toalamani qiduana mai Ieisu ʼinaya nuanuana nasitonovia ʼinega voneaya, “Toveʼita, tolaʼai ena viaqi be yawaigu vataya ena lobei?”
25 E eis que certo homem, intérprete da Lei, se levantou com o intuito de pôr Jesus à prova e disse-lhe: Mestre, que farei para herdar a vida eterna?
26 ʼInega Ieisu voneaya, “Luvine qabudi Mosese ʼwayavidi Buki Nugwenugweina ʼinaya nage niʼa ualamanidi, waisa?”
26 Então, Jesus lhe perguntou: Que está escrito na Lei? Como interpretas?
27 ʼInega ʼoloto nana voneaya, “Vonahaqiaqi, baʼe ʼidewana vonaya, ‘Kaiwabu eu Yaubada una veyolubea giwaliuyega be, niboaniuyega be, eu waiwaiega ta wese eu nuanua qabuna ʼinega.’ Ta wese vonaya, ‘Iau una veyolubea ʼidewani tauʼu uveveyolubeu.’”
27 A isto ele respondeu: Amarás o Senhor, teu Deus, de todo o teu coração, de toda a tua alma, de todas as tuas forças e de todo o teu entendimento; e: Amarás o teu próximo como a ti mesmo.
28 Ta Ieisu voneaya, “Vonahaqiaqi, ʼinega ʼeguma ʼidewani una viaqa ʼaiqa yawaiu vataya una lobea!”
28 Então, Jesus lhe disse: Respondeste corretamente; faze isto e viverás.
29 Ta ʼoloto nana niʼa alamania luvine dina ge daʼabiboda aqiaqiedi, ʼinega nuanuana ena luveifana weaqina taunega navataʼitaʼiea, ʼinega vetalaʼai taha vitana Ieisu neia, ta voneaya, “Isana toga iagu?”
29 Ele, porém, querendo justificar-se, perguntou a Jesus: Quem é o meu próximo?
30 ʼInega Ieisu vona sesebaiega ʼoloto nana vonea vonaya, “Taha ʼoloto Ielusalemega tutuvila tautauya Ieliko weaqina. Ta ʼedaya tovanawala ilobei ta ikafia, ʼinega ana kaleko iabu yavulei ta ivunuqa veiveifea tuta goyona daʼaliga, ʼabo inogei ta itauya.
30 Jesus prosseguiu, dizendo: Certo homem descia de Jerusalém para Jericó e veio a cair em mãos de salteadores, os quais, depois de tudo lhe roubarem e lhe causarem muitos ferimentos, retiraram-se, deixando-o semimorto.
31 Nawale ʼedaya ʼenoʼeno ʼinega taha toveguba mai ʼedanegana, ta ʼita naqo toveilaqe nana ʼitea ta vakesi tauya.
31 Casualmente, descia um sacerdote por aquele mesmo caminho e, vendo-o, passou de largo.
32 Ta wese ʼidewani taha ʼoloto mai ʼedanegana, tauna Libai ena gadeyega, ta baʼe gade dina taudi toveguba adi toiulayavo. Ta tauna wese toveilaqe nana ʼita naqoyeamo ta tauya.
32 Semelhantemente, um levita descia por aquele lugar e, vendo-o, também passou de largo.
33 “Ta ʼabiboda taha Samelia ʼolotona wese mai ʼedanegana ʼinega toveilaqe nana ʼitea ta nuakolokoloyea.
33 Certo samaritano, que seguia o seu caminho, passou-lhe perto e, vendo-o, compadeceu-se dele.
34 ʼInega naqo diʼwenaya ta dedeʼwa be ʼoine ʼewedi ʼabo ana ʼabia ʼawanaya iwaqidi ta fainidi. ʼInega ena donikia vegelui, ta magilafudi itauya wagawaga edi vanuea ta omoʼe ʼinaya ʼitamakia.
34 E, chegando-se, pensou-lhe os ferimentos, aplicando-lhes óleo e vinho; e, colocando-o sobre o seu próprio animal, levou-o para uma hospedaria e tratou dele.
35 “Ta mahala vulihia ʼinega mane magilafuna vanue nana ana toʼitamaki neia ta voneaya, ‘Toveilaqe baʼe una ʼitamakia weaqigu, ta ʼeguma ʼevisa mane wese una aʼuya toveilaqe nana weaqina, ʼinega tuta nana ena ʼevivi ena mai e ena veʼieu.’”
35 No dia seguinte, tirou dois denários e os entregou ao hospedeiro, dizendo: Cuida deste homem, e, se alguma coisa gastares a mais, eu to indenizarei quando voltar.
36 ʼInega Ieisu toalamani nana vetalaʼaiea vonaya, “Baʼe ʼoloto diavona toidi ʼidiega, toga toveilaqe nana ia otaqina?”
36 Qual destes três te parece ter sido o próximo do homem que caiu nas mãos dos salteadores?
37 ʼInega toalamani nana vonaya, “Tauna toveilaqe nana ana tonuakolokolo.” ʼInega Ieisu voneaya, “Vona aqiaqi, ʼinega una tauya ta wese ʼidewana una viaqa ʼaiqa.”
37 Respondeu-lhe o intérprete da Lei: O que usou de misericórdia para com ele. Então, lhe disse: Vai e procede tu de igual modo.
38 Ta Ieisu ma ana toʼabibodayavo wese itutuvila itautauya, ʼinega taha ʼabaga ʼinaya iʼifoqe. Ta vavine taha ana wawa Mata Ieisu ʼebeʼewei itauya ena vanuea.
38 Indo eles de caminho, entrou Jesus num povoado. E certa mulher, chamada Marta, hospedou-o na sua casa.
39 Ta vavine nana taina ana wawa Meli wese vanuea toatoa. Ta Meli nana mai Ieisu ʼaqenaya toabui ta ena vona vivineneqea.
39 Tinha ela uma irmã, chamada Maria, e esta quedava-se assentada aos pés do Senhor a ouvir-lhe os ensinamentos.
40 Ta Mata ʼabwaga ʼivaʼavaʼaia ta fewa qabuna viaviaqia, ʼinega mai Ieisu ʼinaya ta voneaya, “Kaiwabu, maʼoda taigu oʼa maega otoatoa, ta ge daiulegu. ʼInega una vonei naiulegu!”
40 Marta agitava-se de um lado para outro, ocupada em muitos serviços. Então, se aproximou de Jesus e disse: Senhor, não te importas de que minha irmã tenha deixado que eu fique a servir sozinha? Ordena-lhe, pois, que venha ajudar-me.
41 ʼInega Ieisu voneaya, “Mata, Mata, tolaʼai weaqina yani qabuna weaqidi unuanua?
41 Respondeu-lhe o Senhor: Marta! Marta! Andas inquieta e te preocupas com muitas coisas.
42 Ta ʼesi yani ʼaideganamo weaqina una nuanua, ʼidewani taiu Meli. Tauna ena nuanua ʼinega yani aqiaqi otaqina niʼa venuaʼivinea mana nuanuana egu vona nanoqolidi, ʼinega ge taha toga nahawatayei.”
42 Entretanto, pouco é necessário ou mesmo uma só coisa; Maria, pois, escolheu a boa parte, e esta não lhe será tirada.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.