João 13
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NTLH
1 Tuta goyona ʼinaya ʼAuvivia Sagalina naveʼale. Ta Ieisu niʼa alamania ena tuta niʼa ʼifoqe be bwaʼobwaʼo nanogea ta natuya Tamana ʼinaya. ʼInega nuanuana ena veyoluba qidua vaʼinena naveʼitayea ana toʼabibodayavo ʼidia.
1 Faltava somente um dia para a Festa da Páscoa . Jesus sabia que tinha chegado a hora de deixar este mundo e ir para o Pai. Ele sempre havia amado os seus que estavam neste mundo e os amou até o fim.
2 Lavilavi ʼinaya ivaʼauta ʼai veʼwani weaqina. Ta Seitani ena nuanua niʼa aʼuya Saimoni Isakaliota natuna Iudasa giwalinaya be Ieisu nasuluvea.
2 Jesus e os seus discípulos estavam jantando. O Diabo já havia posto na cabeça de Judas, filho de Simão Iscariotes, a ideia de trair Jesus.
3 Ta Ieisu niʼa alamania Tamana yani qabuna aʼuya ena luvine ʼayanaya. Ta wese niʼa alamania tauna mai Yaubada ʼinega, ta wese naʼevivi ʼinaya.
3 Jesus sabia que o Pai lhe tinha dado todo o poder. E sabia também que tinha vindo de Deus e ia para Deus.
4 ʼInega ʼai nana nuaninaya Ieisu yaʼitoto, ta ana kwakwalufai valilia ʼinega tawelo ʼewea ta tolobwanaya yoqonia.
4 Então se levantou, tirou a sua capa , pegou uma toalha e amarrou na cintura.
5 ʼAbiboda goʼila guiwaqia gaebaya ta ana toʼabibodayavo ʼaqedi luʼutuya, ta tawelo nana tolobwanaya ʼinega ʼaqedi talaveayedi.
5 Em seguida pôs água numa bacia e começou a lavar os pés dos discípulos e a enxugá-los com a toalha.
6 ʼInega wese mai Saimoni Fita ʼinaya ʼaqena sabi ʼutuna, ʼinega Saimoni voneaya, “Kaiwabu, nage oʼa ʼaqegu una luʼutudi?”
6 Quando chegou perto de Simão Pedro, este lhe perguntou: — Vai lavar os meus pés, Senhor?
7 Ta Ieisu veʼiea vonaya, “Baʼitagana ge nuau daʼeqaʼuya tolaʼai yaviaviaqia ʼiuya, ta ʼesi nawale una alamania.”
7 Jesus respondeu:
8 ʼInega Saimoni Fita vonaya, “Gebu, ge wese daluaqiaqieu be ʼaqegu una luʼutudi!” Ta Ieisu veʼiea vonaya, “ʼEguma yaʼa ge ena ʼutuhu, ʼinega oʼa ge wese egu tomotau aqiaqi.”
8 — O senhor nunca lavará os meus pés! — disse Pedro.
9 ʼInega Fita voneaya, “Kaiwabu, ge ʼaqegumo una luʼutudi, ta ʼesi nimagu ta wese ʼunuʼunugu maega.”
9 — Então, Senhor, não lave somente os meus pés; lave também as minhas mãos e a minha cabeça! — pediu Simão Pedro.
10 Ta Ieisu voneaya, “ʼEguma taha tomotau niʼa uweta, ʼinega ʼwafina qabuna niʼa vevunavunaqa ta ʼesi ʼaqenamo naluʼutudi. Ta omiʼa qabumi vunavunaqimi, ta ʼesi taʼa mona ʼimiega ge wese vunavunaqina.”
10 Aí Jesus disse:
11 Ieisu baʼe ʼidewani vona ʼaiqa, mana niʼau alamania togama nawale nasuluvea, ta baʼe ʼinega vonedi taʼa mona ʼidiega ge vunavunaqina.
11 Jesus sabia quem era o traidor. Foi por isso que disse: “Todos menos um.”
12 ʼAqedi luʼutudi gumwala, ʼinega ana kwakwalufai ʼautaona ʼeviviea ta toabui ena ʼebetoaya. ʼInega vetalaʼaiedi vonaya, “Nage omiʼa nuami ʼeqaʼuya tolaʼai yaviaviaqia ʼimia?
12 Depois de lavar os pés dos seus discípulos, Jesus vestiu de novo a capa, sentou-se outra vez à mesa e perguntou:
13 Omiʼa ogabegu Toveʼita ta wese Kaiwabu. Ta aqiaqina be ʼidewana ona gabegu, mana yaʼa emi Toveʼita ta wese emi Kaiwabu.
13 Vocês me chamam de “Mestre” e de “Senhor” e têm razão, pois eu sou mesmo.
14 ʼInega ʼeguma yaʼa emi Toveʼita ta wese emi Kaiwabu ʼaqemi niʼa yaluʼutudi, ʼinega omiʼa wese luaqiaqiemi be taumiega emiavo ʼaqedi ona luʼutudi.
14 Se eu, o Senhor e o Mestre, lavei os pés de vocês, então vocês devem lavar os pés uns dos outros.
15 Yaʼa ʼebeʼita taha niʼa yaveʼitemi be yaqisa omiʼa ona vetutumegu.
15 Pois eu dei o exemplo para que vocês façam o que eu fiz.
16 Yavona aqiaqiemi, ge taha tofewa kavovo ena kaiwabu daveqidua vaʼinei, ta wese ʼidewani ge taha tovaletuyana ana tovetune daveqidua vaʼinei.
16 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: o empregado não é mais importante do que o patrão, e o mensageiro não é mais importante do que aquele que o enviou.
17 Baʼe yani diavona niʼa oalamanidi, ta Yaubada navona veyolubemi ʼeguma ona viaviaqidi.
17 Já que vocês conhecem esta verdade, serão felizes se a praticarem.
18 “Ta yaʼa ge eda vonavona qabumi weaqimi. Ta omiʼa vevenuaʼivinimi niʼa yahalamanimi. Ta baʼe ʼinega Buki Nugwenugweina ana aqiaqi naʼifoqe, vonaya, ‘ʼOloto nana yaʼa maega aʼaiʼai, taunana niʼa vevoalanegu.’
18 — Não estou falando de vocês todos; eu conheço aqueles que escolhi. Pois tem de se cumprir o que as
19 Baʼe yani nana weaqina yamaduvonemi, ta ʼabiboda naluʼifoqe aqiaqi, be yaqisa tuta nana niʼa ʼifoʼifoqe ona vetumaqanegu yaʼa tauguna weaqigu yavonavona.
19 Digo isso a vocês agora, antes que aconteça, para que, quando acontecer, vocês creiam que “
20 Yavona aqiaqiemi, ʼeguma yaʼa taha toga ena vetunei ta tomotau ina ʼawahaqiaqiea, e ʼinega yaʼa wese iʼawahaqiaqiegu. Ta tomeqabu iʼawahaqiaqiegu taudi wese agu Tovetune iʼawahaqiaqiea.”
20 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem receber aquele que eu enviar estará também me recebendo; e quem me recebe recebe aquele que me enviou.
21 Ieisu ena vona baʼe ʼabibodanaya nuavita qiduana lutonovia giwalinaya ʼinega simana ʼifoqe vonedia, “Yavona aqiaqiemi, omiʼa tuwelo mina nuanimiega taha iami nawale nasuluvegu.”
21 Depois de dizer isso, Jesus ficou muito aflito e declarou abertamente aos discípulos:
22 ʼInega ana toʼabibodayavo iveʼita matana, ta inuanua togama weaqina Ieisu vonavona.
22 Então eles olharam uns para os outros, sem saber de quem ele estava falando.
23 Ieisu ana toʼabiboda taha veveyolubea qiduana, ta baʼe toʼabiboda nana toatoa teboloya Ieisu diʼwenaya.
23 Ao lado de Jesus estava sentado um deles, a quem Jesus amava.
24 Ta Saimoni Fita nuanuana nahalamania togama weaqina Ieisu vonavona, e ʼinega Saimoni toʼabiboda nana lumataʼifilagatea be Ieisu navetalaʼaiea yani nana weaqina.
24 Simão Pedro fez um sinal para ele e disse: — Pergunte de quem o Mestre está falando.
25 ʼInega toʼabiboda nana tununaqo Ieisu ʼinaya ta vetalaʼaiea vonaya, “Kaiwabu, togama ʼimega weaqina uvonavona?”
25 Então aquele discípulo chegou mais perto de Jesus e perguntou: — Senhor, quem é ele?
26 ʼInega Ieisu veʼiea vonaya, “Yaʼa beledi ena ʼewei ena ʼaubwaʼuya duʼwaya, ta togama weaqina yavonavona e taunana beledi nana ena neia.” ʼInega Ieisu beledi ʼewei ta ʼaubwaʼuya ta veʼineiea Iudasa Isakaliota ʼinaya, tauna Saimoni natuna.
26 — É aquele a quem vou dar um pedaço de pão passado no molho! — respondeu Jesus. Em seguida pegou um pedaço de pão, passou no molho e deu a Judas, filho de Simão Iscariotes.
27 Ta tuta nana Iudasa beledi nana ʼewea, ʼinega Seitani lugu ʼinaya. ʼInega Ieisu voneaya, “Tolaʼai ʼibaʼigo una viaqi, e ʼinega lukwayavonega una viaqia.”
27 E assim que Judas recebeu o pão, Satanás entrou nele. Então Jesus disse a Judas:
28 Ta Ieisu ena vona Iudasa ʼinaya weaqina ge taha toga toʼai diavona ʼidiega danuaʼeqaʼui.
28 Nenhum dos que estavam à mesa entendeu por que Jesus disse isso.
29 ʼInega vaidi inuaia vonigo Ieisu davonavona Iudasa ʼinaya ʼabwaga sabi gimwanena ʼAuvivia Sagalina weaqina, ta wese vaidi ivonaya be Ieisu davonavona ʼinaya natauya lukwalukwadi sabi iuladi, mana Iudasa toʼabiboda dina edi mane ʼitaʼitamakia.
29 Como era Judas que tomava conta da bolsa do dinheiro, alguns pensaram que Jesus tinha mandado que ele comprasse alguma coisa para a festa ou desse alguma ajuda aos pobres.
30 Tuta nana Iudasa beledi nana ʼewea ʼinega tutuvila tauya. Ta niʼa velovanea.
30 Judas recebeu o pão e saiu logo. E era noite.
31 Iudasa ena tauya ʼabibodanaya Ieisu vonaya, “Baʼitagana Tomotau Natuna ena aqiaqi otaqa niʼa ʼifoqe, ta wese baʼitagana Yaubada ena aqiaqi otaqa niʼa ʼifoqe Tomotau Natuna ʼinega.
31 Quando Judas saiu, Jesus disse:
32 Ta ʼeguma Yaubada ena aqiaqi otaqa Tomotau Natuna ʼinega niʼa ʼifoqe, ʼinega Yaubada wese Tomotau Natuna ena aqiaqi otaqa tauna ʼinega naveʼitayea tomotau ʼidia. Ta baʼe yani nana Yaubada naviaqia lukwayavonega.
32 E, se por meio dele a natureza gloriosa de Deus for revelada, então Deus revelará em si mesmo a natureza divina do Filho do Homem. E Deus fará isso agora mesmo.
33 Natugwavo, tuta kukusana namo yaʼa omiʼa maega kana toa. Ta ʼinega omiʼa ona saligu, ta ona sali ʼwayoqegu. Lova tolaʼai me Diu yavonedi e baʼitagana omiʼa wese ʼidewani yavonavona ʼaiqemi yavonaya, ‘Maʼinaya yatautauya omiʼa ge ami fata be ona wai ʼinaya.’
33 Meus filhos, não vou ficar com vocês por muito tempo. Vocês vão me procurar, mas eu digo agora o que já disse aos líderes judeus: vocês não podem ir para onde eu vou.
34 “Taha luvine vauvauna yaneineimi ta ana alamani baʼe: Omiʼa taumiega ma emiavo ona veyolubemi. Omiʼa egu veyoluba qiduana ʼimia niʼa oalamani aqiaqiea, ta omiʼa wese mali tomotau ʼidewani ona veyoluba ʼaiqedi.
34 Eu lhes dou este novo mandamento: amem uns aos outros. Assim como eu os amei, amem também uns aos outros.
35 Ta ʼeguma taumiega ma emiavo ʼidewani ona veveyolubemi, ʼinega tomotau qabudi ina ʼitemi ta ina alamania omiʼa vonahaqiaqi agu toʼabibodayavo.”
35 Se tiverem amor uns pelos outros, todos saberão que vocês são meus discípulos.
36 ʼInega Saimoni Fita vetalaʼaiea vonaya, “Kaiwabu, maʼinaya utautauya?” Ta Ieisu veʼiea vonaya, “Baʼitagana toʼedia yatautauya oʼa ge au fata una ʼabibodegu, ta ʼesi nawale una ʼabibodegu.”
36 Simão Pedro perguntou a Jesus: — Senhor, para onde é que o senhor vai? Jesus respondeu:
37 ʼInega wese vetalaʼaiea vonaya, “Kaiwabu, tolaʼai weaqina baʼitagana ge agu fata ena ʼabibodeu? Vonahaqiaqi, yaʼa agu fata yawaigu ena awafelea oʼa au ilafa weaqina.”
37 Pedro tornou a perguntar: — Senhor, por que eu não posso segui-lo agora? Eu estou pronto para morrer pelo senhor!
38 ʼInega Ieisu voneaya, “Nage oʼa niʼa uʼivaʼavaʼaiu be au fata una ʼaliga weaqigu, waisa? Ta ʼesi yavona aqiaqieu, oʼa tuta toi ʼidia una vegeqegu, ta ʼabiboda kamukamu nadou.”
38 — Está mesmo? — perguntou Jesus. — Pois eu afirmo a você que isto é verdade: antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.