Hebreus 12
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NVT
1 Omoʼe tovetumaqana diavona qabudi itoavivilida ta ivevekoveda ta iveveʼebeʼita ʼidaya vetumaqana ana ʼedaʼeda weaqina. ʼInega luaqiaqieda be yani qabuna igigiveviteda kana ʼewa yavuledi, ta wese ilivu luveifana iyoqoyoqonida kana nogedi, ta bibitaqoyega kana vihila tunutunuqa eda ʼebeluaʼu ʼinaya, tauna ʼebeluaʼu nana Yaubada niʼa maduaʼuya weaqida.
1 Portanto, uma vez que estamos rodeados de tão grande multidão de testemunhas, livremo-nos de todo peso que nos torna vagarosos e do pecado que nos atrapalha, e corramos com perseverança a corrida que foi posta diante de nós.
2 ʼInegana luaqiaqieda be Ieisu ana ʼaideganamo ʼinaya kana ʼitaʼita, mana tauna eda vetumaqana ana ʼebeveʼale be ana ʼebeluʼovoa. Ieisu tuta nana bwaʼobwaʼoya toatoa tuta qabuna vita lobea, ta ena viaqa ge daluaʼu. Ta me ena bibitaqo taunega awafelea veilaqe ʼinaya ʼetoluaia, ta ge dainiyauyau veilaqe nana weaqina, ta ʼesi qaiawa, mana alamani aqiaqiea nawale toa vataya aqiaqina nalobea. ʼInega baʼitagana Ieisu toatoa mahalaya Yaubada ena ʼebetoa kaikaiwabuna ʼataqinaya.
2 Mantenhamos o olhar firme em Jesus, o líder e aperfeiçoador de nossa fé. Por causa da alegria que o esperava, ele suportou a cruz sem se importar com a vergonha. Agora ele está sentado no lugar de honra à direita do trono de Deus.
3 ʼInega ona nuaia Ieisu, tauna tomotau luveifadi edi veilivu veifa ʼinaya bibitaqodi, e ʼinega omiʼa wese me emi bibitaqo ona toatoa, ta emi vetumaqana ge ona giveluaʼui.
3 Pensem em toda a hostilidade que ele suportou dos pecadores; desse modo, vocês não ficarão cansados nem desanimados.
4 Vonahaqiaqi, tuta qabuna ilivu luveifana ana toluvine nuanuana ona awafelemi luveifana ana viaqa ʼinaya, ta luveifa nana ʼinega taumiega ovabodebodemi, ʼinega ʼaliga ana visiqa nawale ge oda lutonovi.
4 Afinal, ainda não chegaram a arriscar a vida na luta contra o pecado.
5 Ta ana ʼita be kavona omiʼa Yaubada natunavo ena vona iula niʼau onuafania vonaya,
5 Acaso vocês se esqueceram das palavras de ânimo que Deus lhes dirigiu como filhos dele? Ele disse: “Meu filho, não despreze a disciplina do Senhor; não desanime quando ele o corrigir.
6 — ausente —
6 Pois o Senhor disciplina quem ele ama e castiga todo aquele que aceita como filho”.
7 ʼInega Yaubada ena luvematasabu ʼimia weaqina luaqiaqiemi be ona bibitaqodi, mana luvematasabu nana ʼinega ona alamania vonigo omiʼa natunavo. Ta ʼeguma kana nuaia gogama weaqidi, vonahaqiaqi taudi tamadiavo iluluvematasabudi edi vetunutunuqa weaqina.
7 Enquanto suportam essa disciplina de Deus, lembrem-se de que ele os trata como filhos. Quem já ouviu falar de um filho que nunca foi disciplinado pelo pai?
8 Yaubada natunavo qabudi luluvematasabudi, ta ʼeguma omiʼa ge wese naluvematasabumi, e ʼinega ana ʼita kavona omiʼa luʼeda gogamami ta wese omiʼa ge natunavo.
8 Se Deus não os disciplina como faz com todos os seus filhos, significa que vocês não são filhos de verdade, mas ilegítimos.
9 Vonahaqiaqi, itaʼa qabuda ma tamatamadavo bwaʼobwaʼo baʼe ʼinaya igaigaihida ta kaʼamayabedi, ʼinega luaqiaqiea be me eda qaiawa kana awafeleda niboanida Tamadi mahalaya ena gaihi ʼinaya, e ʼinega mayawaida kana toa.
9 Uma vez que respeitávamos nossos pais terrenos que nos disciplinavam, não devemos nos submeter ainda mais à disciplina do Pai de nosso espírito e, assim, obter vida?
10 Eda tuta gwama ʼinaya tamadavo bwaʼobwaʼoya tuta kukusana namo ʼinaya ilugaihida edi alamani ana ʼetofwafwa ʼinega. Ta ʼesi Yaubada ena gaihi tuta qabuna aqiaqina be wese tunutunuqina itaʼa weaqida, be yaqisa kana veilivu aqiaqi Yaubada ena ilivu gwalagwalana ʼidewani.
10 Pois nossos pais nos disciplinaram por alguns anos como julgaram melhor, mas a disciplina de Deus é sempre para o nosso bem, a fim de que participemos de sua santidade.
11 Vonahaqiaqi, tuta nana luvematasabu kalobelobedi ʼinega ge kada qaiawa weaqidi, ta ʼesi kanuanuavita. Ta luvematasabu nana ʼabibodanaya ana veʼia vuaqa aqiaqina kana lobea ʼidewani ilivu aqiaqina be toadaumwala.
11 Nenhuma disciplina é agradável no momento em que é aplicada; ao contrário, é dolorosa. Mais tarde, porém, produz uma colheita de vida justa e de paz para os que assim são corrigidos.
12 ʼInega emi dawalili ona nogei, ta ʼesi emi vetumaqana ona kafiʼiʼihia ta wese ʼaqemi edi dedela ʼinega ona tovoloʼiʼita! Ta “ʼeda tunutunuqina ʼinega ona tauya”, be yaqisa taudi dawalilidi ʼabibodamiega imaimai ge ina beʼu ta ʼesi ina vewaiwai.
12 Portanto, revigorem suas mãos cansadas e seus joelhos enfraquecidos.
13 — ausente —
13 Façam caminhos retos para seus pés a fim de que os mancos não caiam, mas sejam fortalecidos.
14 Ona vetafeʼwa waiwai be tomotau qabudi maega ona toadaumwala, ta wese ilivu vunavunaqina be gwalagwalana ona salia, mana tomotau bwavubwavudi ge adi fata Kaiwabu ina ʼitei.
14 Esforcem-se para viver em paz com todos e procurem ter uma vida santa, sem a qual ninguém verá o Senhor.
15 Emiavo maega taumiega ona ʼitamaki aqiaqiemi be yaqisa ge taha toga ʼimiega Yaubada ena nuakolokolo naʼitaʼavei. Ta wese ona ʼitamakimi be yaqisa ge taha toga ʼimiega naveilivu kavokavovo kavona tuva ena bada ʼidewani, mana ʼeguma ʼidewanina nawale qabumi ilivu nana nabademi.
15 Cuidem uns dos outros para que nenhum de vocês deixe de experimentar a graça de Deus. Fiquem atentos para que não brote nenhuma raiz venenosa de amargura que cause perturbação, contaminando muitos.
16 Ta wese taumiega ona ʼitamakimi be yaqisa ge taha toga ʼimiega navelamoʼeno kavokavovo. Ta wese ge taha toga ʼimiega Iso ʼaqena natalaqi, mana tauna Yaubada weaqina ge danuanua. Iso tauna Aisake ena ʼunutau, ʼinega luvibwainea be tamana ena ʼebeluvine ta wese ena kulufa qabuna daʼewedi daʼabiluvinedi. Ta botana tomania ʼinega ʼebeluvine nana ta wese kulufa diavona vegimwaneyedi taina ʼinaya ʼai ʼaidegana namo weaqina.
16 Vigiem para que ninguém seja imoral ou profano, como Esaú, que trocou seus direitos como filho mais velho por uma simples refeição.
17 ʼAbibodanaya Iso nuanuana vonigo tamana ena vona veyoluba daʼewea, ta ge ana fata mana tamana nogea. ʼInega Iso dou ʼwayoqa tamana ʼiawanaya, mana viaqa luveifana niʼa viaqia, ta ge ana fata viaqa nana nagiveaqiaqi ʼeviviei.
17 Como vocês sabem, mais tarde, quando ele quis a bênção do pai, foi rejeitado. Era tarde para que houvesse arrependimento, embora ele tivesse implorado com lágrimas.
18 Omiʼa ge taha tuta oda mai bwanaga Sainai ʼinaya be matamia oda ʼitei. Ta wese ge oda mai bwanaga nana ʼinaya be ʼaiwe saesaelina oda ʼitei, ta wese ena velovelovana be ena lugawagawata be wese ena veyaqina ge oda ʼitei.
18 Vocês não chegaram a um monte que se pode tocar, a um lugar de fogo ardente, escuridão, trevas e vendaval,
19 Ta tuta nana ena luvineavo iʼewea, e ʼinega wese bea butuna waiwaina bona taha maega inoqolia vonedia, “ʼEguma taha toga nage taha yubai bwanaga baʼe navatonovia, e ʼinega luaqiaqiea be daboyega ona luveʼaligia.” Ta tuta nana me Isileli Yaubada ena vona baʼe inoqolia ʼinega inoqiea vonigo naluaʼu, mana ena vona ge nuanuadi wese ina noqola ʼeviviei.
19 ao toque da trombeta e à voz tão terrível que aqueles que a ouviram suplicaram que nada mais lhes fosse dito,
20 — ausente —
20 pois não podiam suportar a ordem que recebiam: “Se até mesmo um animal tocar no monte, deve ser apedrejado”.
21 Vonahaqiaqi, yani diavona iʼifoqe me Isileli ʼiawadia iʼitedi ta imwaniniva, ta wese Mosese giwalina aʼala ʼinega vonaya, “Yaʼa yamwaniniva ta yadededela.”
21 O próprio Moisés ficou tão assustado com o que viu a ponto de dizer: “Fiquei apavorado e tremendo de medo”.
22 Omiʼa ge oda mai bwanaga Sainai ʼinaya, ta ʼesi omai bwanaga Saioni ʼinaya, Yaubada mayawaina ena ʼabaga qiduana ʼinaya. Omoʼe ʼabaga nana mahala ana Ielusalema. Ta wese omai vaʼauta qiduana ʼinaya Yaubada ena tovaleʼewayavo qabu vaʼinedi me edi qaiawa ʼidia.
22 Vocês, porém, chegaram ao monte Sião, à cidade do Deus vivo, à Jerusalém celestial, aos incontáveis milhares de anjos em alegre reunião,
23 Ta wese omiʼa niʼa omai Yaubada ena tomotauyavo vevenuaʼivinidi ʼidia edi toavaʼauta qaiqaiawina ʼinaya, taudi adi wawayavo ʼwayaʼwayavina mahalaya. Ta wese omai Yaubada ʼinaya, tauna tomotau qabuda ada Toluvine. Ta wese omai tomotau aqiaqidi niboanidi Yaubada niʼa givetunuqidi ʼidia.
23 à congregação dos filhos mais velhos, cujos nomes estão escritos no céu, e a Deus, que é juiz de todos, aos espíritos dos justos no céu, agora aperfeiçoados,
24 Ta wese omai Ieisu ʼinaya, tauna luvine vauvauna ana Tonei ta tovotovolo tomotau be Yaubada nuanidia. Ta wese omai Ieisu sulalina ana luitaitala ʼinaya. Baʼe sulali nana ʼinega nuataqo be yani qabuna aqiaqidi kana lobedi, ta ge Eibolo sulalina ʼidewani, mana sulalina tuana ana luvematasabu weaqina gabagaba.
24 a Jesus, o mediador da nova aliança, e ao sangue aspergido, que fala de coisas melhores do que falava o sangue de Abel.
25 ʼInega ona ʼitamaki aqiaqiemi, be tauna mahalega vonavona ʼidaya ena vona ge ona nogei. Lova me Isileli Mosese ena lugaihi ʼidia inogea e ʼinega vita ilobea. Ta baʼitagana Yaubada mahalega lulugaihi ʼidaya, ʼinega vonahaqiaqi, ʼeguma ena vona kana lugwavuʼaiea, nawale vita qidua vaʼinena kana lobea.
25 Tenham cuidado para não se recusarem a ouvir aquele que fala. Porque, se aqueles que se recusaram a ouvir o mensageiro terreno não escaparam, certamente não escaparemos se rejeitarmos aquele que nos fala do céu.
26 Tuta nana Yaubada vonavona bwanaga Sainaiega, ʼinega bonana ena waiwaiega bwaʼobwaʼo qabuna veniʼi. Ta baʼitagana taha wese vona fofofola viaqia vonaya, “Nawale taha tuta ʼinaya bwaʼobwaʼo ena veniʼi ʼeviviea, ta ge bwaʼobwaʼo namo ena veniʼia, ta ʼesi mahala maega.”
26 Quando Deus falou naquela ocasião, sua voz fez a terra tremer, mas agora ele promete: “Mais uma vez, farei tremer não só a terra, mas também os céus”.
27 Vona nana ana alamani baʼe ʼidewani: Tuta maimai ʼinaya kuyavata qabudi bwaʼobwaʼoya ina veniʼi. Ta vaina yani ge adi fata ina veniʼi, e baʼe yani diavona ina ʼeno vataya.
27 Isso significa que toda a criação será abalada e removida, de modo que permaneçam apenas as coisas inabaláveis.
28 ʼInegana luaqiaqiea be me eda lukaiwa kana toatoa, mana eda ʼEbeluvine niʼa kaʼewea Yaubada ʼinega ge wese ana fata naveniʼi. Ta wese luaqiaqieda be Yaubada kana giveqaiawea eda awatubo ʼamayabega ta wese mwaninivega,
28 Uma vez que recebemos um reino inabalável, sejamos gratos e agrademos a Deus adorando-o com reverência e santo temor.
29 “mana eda Yaubada tauna kavona ʼaiwe saesaelina”, ʼinega ana fata naluvegwamumuida.
29 Porque nosso Deus é um fogo consumidor.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.