Atos 25

Molima New Testament (MOX_FNS) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Fesito niʼa mai vegavana ʼabaga Sisalia ʼinaya. Ta ʼaubena toi ʼabibodanaya ʼwatovu Ielusalema ʼinaya.
1 Três dias depois de sua chegada à província, Festo subiu de Cesaréia a Jerusalém.
2 Ta omoʼe ʼinaya toveguba qiduqiduadi ta wese me Diu edi tovanugwetayavo agoagodi edi veʼewa Faulo weaqina isimana ʼifoqeyea Fesito ʼinaya.
2 Aí os sumos sacerdotes e os judeus mais notáveis foram ter com ele, acusando Paulo, e rogaram-lhe,
3 ʼInega Fesito inoqiea ʼeguma ana fata Faulo naluvetunei naʼevivi Ielusalema ʼinaya. Ta baʼe ʼidewani ivona ʼaiqea, mana niʼa idima govaqa vonigo nawale Faulo ʼedaya ina kafia ta ina luveʼaligia.
3 com insistência, como um favor, que o mandasse de volta para Jerusalém. É que queriam armar-lhe uma emboscada para o assassinarem no caminho.
4 Ta Fesito vona ʼeviviedi vonaya, “Gebu, Faulo nawale Sisalia ʼinaya natoa ta ina ʼitamaki aqiaqiea, ta yaʼa wese nawale ena ʼevivi ena tauya ʼabaga nana ʼinaya!
4 Festo, porém, respondeu que Paulo se achava detido em Cesaréia e que ele mesmo partiria para lá dentro de poucos dias. E acrescentou:
5 Ta ʼeguma nuanuami e ʼinega omiʼa tovanugweta qiduqiduami maega kana webui Sisalia ʼinaya. Ta omode emi veʼewa Faulo ena luveifana weaqina ona simana mataguya.”
5 Portanto, os que dentre vós são de prestígio desçam comigo; e se houver algum crime nesse homem, acusem-no.
6 Ta Fesito ʼaubena ʼeita (8) nage teni ʼidia nawale Ielusalema ʼinaya toatoa, ta ʼabibodanaya ʼevivi tauya Sisalia ʼinaya. Mahala vulihia ʼinega Fesito vanue ʼebevekotu ana ʼebetoa ʼinaya toabui, ta Faulo imiea vetalaʼai weaqina.
6 Demorou-se entre eles cerca de oito ou dez dias e desceu a Cesaréia. No dia seguinte, sentou-se no tribunal e citou Paulo.
7 Ta tuta nana Faulo lugu ena vetalaʼai weaqina, ʼinega taudi me Diu Ielusalemega imai Faulo itovolo vivilia, ta edi veʼewayavo isimanedi. Ta ge adi fata veʼewa diavona adi aqiaqi ina simana ʼifoqe aqiaqiea, mana veʼewa qabudi ge taha adi ʼawahaqiaqimo.
7 Assim que este compareceu, rodearam-no os judeus que tinham descido de Jerusalém e acusaram-no de muitos e graves delitos que não podiam provar.
8 ʼInega Faulo edi veʼewayavo vegeqedi ta vonaya, “Yaʼa ge taha luvine eda bwegei, gebu me Diu edi luvine nage Vanue Gwalagwalana ana luvine nage Sisa ena luvine.”
8 Paulo alegava em sua defesa: Em nada tenho pecado contra a lei dos judeus, nem contra o templo, nem contra César!
9 Ta Fesito nuanuana me Diu nagiveqaiawedi ʼinega Faulo vetalaʼaiea voneaya, “Nage nuanuau una tauya Ielusalema ʼinaya, ta omoʼe ʼinaya una tovolo mataguya ta au veʼewayavo baʼe weaqidi eu vetalaʼai kana viaqia?”
9 Mas Festo, querendo agradar aos judeus, disse a Paulo: Queres subir a Jerusalém e ser julgado ali diante de mim?
10 Ta Faulo vona ʼeviviea voneaya, “Gebu, niʼau yatovotovolo me Loma edi vetalaʼai ʼinaya, ʼinega tolaʼai weaqina vetalaʼai taha wese kana viaqi? Niʼa ualamania aqiaqiea yaʼa ge taha egu luveifana me Diu ʼidia.
10 Paulo, porém, disse: Estou perante o tribunal de César. É lá que devo ser julgado. Não fiz mal algum aos judeus, como bem sabes.
11 Vonahaqiaqi, ʼeguma luvine taha eda qeunia luaqiaqiegu be eda ʼaliga, e ʼinega ʼaliga ʼinaya yahawafelegu. Ta ʼeguma ge taha egu luveifana una lobei edi veʼewa ʼidiega, ʼinega ge daluaqiaqiea be una veʼineiegu me Diu ʼidia. E ʼinega Sisa matanaya nuanuagu ena tovolo vetalaʼai weaqina.”
11 Se lhes tenho feito algum mal ou coisa digna de morte, não recuso morrer. Mas, se nada há daquilo de que estes me acusam, ninguém tem o direito de entregar-me a eles. Apelo para César!
12 ʼInega Fesito webui ta enavo taudi kotu ana toalamani maega iveqae, ʼinega ʼevivi lugu ta veʼiea vonaya, “Aqiaqina, ʼeguma nuanuau Sisa ʼinaya una tovolo vetalaʼai weaqina, e ʼinega Sisa ʼinaya ena vetuneu!”
12 Então Festo conferenciou com os seus assessores e respondeu: Para César apelaste, a César irás.
13 Ta ʼaubena vaina ʼabibodanaya kini Akalifa novuna Belisi maega iʼifoqe ʼabaga Sisalia ʼinaya gavana Fesito sabi vayausina.
13 Alguns dias depois, o rei Agripa e Berenice desceram a Cesaréia para saudar Festo.
14 Ta tufwana tuta kuena magilafudi itoatoa Sisalia ʼinaya, ta ʼinega Fesito simana kini Akalifa ʼinaya Faulo ana veʼewayavo weaqina voneaya, “Taha ʼoloto ana wawa Faulo nawale vanue ʼebeyoqona gamonaya toatoa tauna lova Feliki aʼuluguyea.
14 Como se demorassem ali muitos dias, Festo expôs ao rei o caso de Paulo: Félix deixou preso aqui um certo homem.
15 Lova yatauya Ielusalema ʼinaya, ʼinega toveguba qiduqiduadi ta wese me Diu edi ʼabaga ana tovanugwetayavo maega ʼoloto nana ana ʼebeveʼewayavo isimanedi ʼiguya. Ta nuanuadi eda luvinei be daʼaliga.
15 Quando estive em Jerusalém, os sumos sacerdotes e os anciãos dos judeus vieram queixar-se dele comigo pedindo a sua condenação.
16 Ta yavonedia, ‘Imaʼa me Loma ema ilivu ge ʼidewana ada viaqia, ge ana fata taha tomotau yoqoyoqonina ana veʼineiei ana toveʼewayavo ʼidia. Ta ʼesi nugweta vetalaʼai ana viaqia, e ʼinega taunega ana fata ana toveʼewayavo navegeqedi.’
16 Respondi-lhes que não era costume dos romanos condenar homem algum, antes de ter confrontado o acusado com os seus acusadores e antes de se lhes dar a liberdade de defender-se dos crimes que lhes são imputados.
17 Ta tuta nana Ielusalemega imai baʼidia vetalaʼai weaqina ʼinega lukwayavonega yaʼivaʼavaʼata. Mahala vulihia ʼinega vanue ʼebevekotu ana ʼebetoa ʼinaya yatoabui, ta toluaviayavo yaluvinedi Faulo ina lugu miea.
17 Compareceram aqui. E eu, sem demora, logo no dia seguinte, dei audiência e ordenei que conduzissem esse homem.
18 Ta ana toveʼewa diavona itovolo ta isimana, ta yavonaya be yani taha luveifa otaqina weaqina ida veʼewei, ta gebu.
18 Apresentaram-se os seus acusadores, mas não o acusaram de nenhum dos crimes de que eu suspeitava.
19 Ta ʼesi taudi ivona edi tafwalolo ana luvine weaqina, ta wese taha ʼoloto ana wawa Ieisu lova ʼaliga weaqina. Ta Faulo nana vonaya vonigo Ieisu nana mayawaina toatoa.
19 Eram só desavenças entre eles a respeito da sua religião, e uma discussão a respeito de um tal Jesus, já morto, e que Paulo afirma estar vivo.
20 Ta yavenuana magilafu baʼe yani nana weaqina maʼoda ena luvine ʼaiqa. ʼInega Faulo yavetalaʼaiea ʼeguma nuanuana natauya Ielusalema ʼinaya vetalaʼai weaqina mataguya, ta noga.
20 Vi-me perplexo quanto ao modo de inquirir essas questões e perguntei-lhe se queria ir a Jerusalém e ser ali julgado.
21 Ta ʼesi noqiegu ʼeguma ana fata ena kotu naviaqia Sisa matanaya. ʼInega yahawafela ta yaluvinei ina ʼitamaki aqiaqiea natoatoa vanuea ana laba tuta aqiaqina ena lobea ʼabo ena vetunea Sisa ʼinaya.”
21 Mas, como Paulo apelou para o julgamento do imperador, mandei que fique detido até que o remeta a César.
22 ʼInega kini Akalifa gavana Fesito ʼinaya voneaya, “Yaʼa wese nuanuagu Faulo ena vona ena noqolia!” Ta Fesito voneaya, “E aqiaqina, ʼibe maega ona veqae.”
22 Agripa disse então a Festo: Eu também desejava ouvir esse homem. Ao que ele respondeu: Amanhã o ouvirás.
23 Mahala vulihia ʼinega kini Akalifa ma novuna Belisi imai ma adi ʼivala kaikaiwabuna ta ilugu vanue ʼebevaʼauta qiduana ʼinaya. Ta toluaviayavo edi tovamatana qiduqiduadi be wese ʼabaga ana kaiwabuyavo me edi ʼamayaba idamwabodedi. ʼInega gavana Fesito toluavia luvinedi be Faulo ina miea.
23 No dia seguinte, Agripa e Berenice apresentaram-se com grande pompa. E, entrando com os tribunos e as pessoas de mais relevo da cidade na sala de audiência, foi também Paulo introduzido por ordem de Festo.
24 ʼInega Fesito vonaya, “Oʼa kini Akalifa ta wese omiʼa tovaʼauta qabumi, ʼoloto baʼe ona ʼitea! Tauna weaqina me Diu qabudi Ielusalema ʼinaya ta wese taudi baʼidia itoatoa ikolukolua qiduana vonigo ʼoloto nana ge daluaqiaqiea be mayawaina natoa.
24 Festo tomou a palavra: Ó rei, e todos vós que estais aqui presentes, vedes este homem contra quem os judeus em massa e com grandes gritos vieram reclamar a morte, tanto aqui como em Jerusalém.
25 Ta yaʼa ge taha luveifana eda lobei be weaqina naʼaliga. Ta tauna nuanuana Sisa matanaya natovolo vetalaʼai weaqina. ʼInega yaluvine be ena vetunei Sisa ʼinaya.
25 Mas tenho averiguado que ele não fez coisa alguma digna de morte. Entretanto, havendo ele apelado para o imperador, determinei remeter-lho.
26 Ta maʼoda ena ʼwayavi ʼaiqa Sisa ena leta ʼinaya? Mana ʼoloto baʼe ge agu fata eda veʼewei taha yani luveifana weaqina. Baʼe ʼinega ʼoloto nana yamiea oʼa kini Akalifa matauya ta wese omiʼa qabumi ʼimia. Ta ena kotu ʼabibodanaya nage ena luveifana taha kana lobea, be weaqina ena ʼwayavia Sisa ʼinaya.
26 Mas dele não tenho nada de positivo que possa escrever ao imperador, e por isso mandei-o comparecer diante de vós, mormente diante de tua majestade, para que essa audiência apure alguma coisa que eu possa escrever.
27 Mana nawale Sisa nadagiegu ʼeguma taha yoqoyoqonina ena vetunei ʼinaya, ta ge agu fata ena simana aqiaqi ana veʼewa ʼiuna weaqina.”
27 Pois não me parece razoável remeter um preso, sem mencionar ao mesmo tempo as acusações formuladas contra ele.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 25, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.