Atos 18
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NTLH
1 ʼAbibodanaya Faulo Ateni nogea ta tauya ʼabaga qiduana Kolinita ʼinaya.
1 Depois disso, Paulo saiu de Atenas e foi para a cidade de Corinto.
2 Omoʼe ʼinaya taha Diu ʼolotona lobea ana wawa Akwila, ta tauna ena ʼebeviʼoi diʼwe Fonito ʼinaya. Ma moqanena Filisila tawadega imai diʼwe Italiega, mana Sisa Kolodiasi me Diu qabudi luvine neidi Loma ʼinega ina ʼifoqe. ʼInega Faulo Akwila ma moqanena vayausidi.
2 Encontrou ali um judeu chamado Áquila, que era da província do Ponto. Fazia pouco tempo que ele tinha chegado da Itália com Priscila, a sua esposa. Eles tinham saído de lá porque o imperador Cláudio havia mandado que todos os judeus fossem embora de Roma. Paulo foi visitá-los
3 Ta taudi edi fewa yubai ʼwafidiega be wese vutuvutudiega didi isaisailidi, ta wese Faulo ena fewa ʼedewana. ʼInega vewagawaga edi vanuea ta qabudi ifewa ʼaideganega.
3 e acabou ficando ali para trabalhar com eles, porque a profissão de Paulo e a deles era a mesma, isto é, fazer barracas.
4 Ta Sabate ʼaidega ʼaidega Faulo me Diu edi vanue tafwalolo ʼinaya veveqae me Diu ta wese me Guliki ʼidia, mana nuanuana qabudi nuadi naʼeqaʼuya ta ina vetumaqana Ieisu ʼinaya.
4 E todos os sábados ele falava na sinagoga e procurava convencer os judeus e os não judeus.
5 Faulo nawale toatoa Kolinita ʼinaya, ʼinega Timoti ma iana Sailasa Masidonia ʼinega imai ʼinaya. Ta Faulo nawale lulugaihi me Diu ʼidia, ta tuta qabuna simasimana ʼidia Ieisu tauna Toʼetoyavua.
5 Depois que Silas e Timóteo chegaram da província da Macedônia, Paulo começou a dar todo o seu tempo para anunciar a mensagem. Ele afirmava aos judeus que Jesus é o Messias .
6 Ta me Diu Faulo ena simana ge ida ʼawahaqiaqiea, ʼinega iʼawaluveifea. ʼInega Faulo ana kaleko fwayaqauna matadia ʼaubutubutu yavulea, e benaʼe edi ʼebeʼita edi noga weaqina, ta vonedi vonaya, “Omiʼa nawale ona veilaqe emi vedeba ʼiʼwana weaqina. Ta veilaqe nana weaqina taumiega ona veʼewemi, mana yaʼa ʼilumaiqigu yatoatoa. ʼInega tuta baʼinega ena nogemi be ena tauya taudi ge me Diu ʼidia!”
6 Mas alguns deles ficaram contra Paulo e o xingaram. Então, em sinal de protesto, ele sacudiu o pó das suas roupas e disse: — Se vocês se perderem, os culpados serão vocês mesmos. A responsabilidade não será minha. De agora em diante vou anunciar a mensagem aos não judeus.
7 ʼInega edi vanue tafwaloloya nogedi ta vanaqo Taitio Iusito ena vanuea ta maega itoatoa. Ta Taitio nana Yaubada ana toawatubo taha.
7 Então ele saiu de lá e foi morar na casa de um homem chamado Tício Justo, um não judeu que adorava a Deus. A casa dele ficava ao lado da sinagoga.
8 Ta vanue tafwalolo ana tovanugweta ana wawa Kilisifo, tauna ena vanue ana totoayavo maega Kaiwabu Ieisu ivetumaqanea. Ta wese me Kolinita ʼeala Faulo ena lugaihi ʼinega iveʼale vetumaqana Ieisu ʼinaya, ʼinega babitaiso iʼewea.
8 Crispo, que era o chefe da sinagoga, também creu no Senhor Jesus, e todas as pessoas da sua casa também creram. Muitas pessoas da cidade de Corinto ouviram a mensagem, creram e foram batizadas.
9 ʼInega taha velovelovana ʼinaya Faulo kavona veʼwayoqega Kaiwabu Ieisu ʼitea voneaya, “Faulo, ge giwaliu nahaʼala. Vale Aqiaqina nawale una simana ʼifoqeyea, ta ge una luaʼu,
9 Certa noite Paulo teve uma visão, e nela o Senhor disse:
10 mana yaʼa oʼa maega katoatoa. Ta ge taha toga ana fata navunuqiu, mana baʼe ʼabaga nana ʼinaya tomotau ʼeala ivetumaqanegu ta taudi egu qabuyavo.”
10 porque eu estou com você. Ninguém poderá lhe fazer nenhum mal, pois muitas pessoas desta cidade são minhas.
11 ʼInega Faulo omoʼe ʼinaya toatoa waiʼena 18 ʼidia, ta Yaubada ena vona veveʼitedi.
11 E Paulo ficou ali um ano e meio, ensinando a palavra de Deus àquela gente.
12 Ta tuta nana Galio vegavana me Guliki edi diʼwe Akaya ʼinaya, e ʼinega vaina me Diu iveʼaidega ta Faulo ivevoalanea ikafia ta itauyea sabi vekotuna Galio matanaya.
12 Quando Gálio se tornou o governador da província da Acaia, os judeus se juntaram contra Paulo. Eles o agarraram, o levaram ao tribunal
13 ʼInega Faulo iveʼewea ivonaya, “Baʼe ʼoloto nana tomotau lulukeiedi ta veveʼitedi mali ʼeda Yaubada ana awatubo weaqina, ge itaʼa eda luvine ʼedewana.”
13 e disseram ao Governador: — Este homem está querendo convencer o povo a adorar a Deus de um modo que é contra a nossa
14 Tuta goyona be Faulo davona ʼeviviedi, ʼinega Galio madutovolo ta me Diu vonedi vonaya, “Omiʼa me Diu, ovineneqegu! ʼEguma baʼe ʼoloto nana vaina luveifana daviaqidi ʼidewani luveʼaliga be, vanawala be, vedavi be, e ʼinega luaqiaqiegu be emi veʼewa eda noqolia.
14 Quando Paulo ia falar, Gálio disse aos judeus: — Judeus, se isso fosse alguma falta grave ou um grande crime, seria justo que eu tivesse paciência para escutá-los.
15 Ta ʼesi emi veʼewa baʼe taumiega emi nuenuega vaina vona be wawa be emi luvine weaqidi, ʼinega taumiega ona luvine ami vitayavo weaqidi, ta yaʼa yanoga.”
15 Mas, como é só uma questão de palavras, de nomes e da própria lei de vocês, resolvam vocês mesmos. Eu não vou ser juiz nesses assuntos.
16 ʼInega Galio me Diu ʼwavi ʼifoqeyedi vanue ʼebevetalaʼai ʼinega.
16 Em seguida os expulsou do tribunal.
17 Ta toveʼewa diavona taha ʼoloto ana wawa Sositeni ikafia, tauna me Diu edi vanue tafwalolo ana tovanugweta, ta ilavua dadanea toluvineavo matadia. Ta Galio ge taha danuanua baʼe yani nana weaqina.
17 Então eles agarraram Sóstenes, o chefe da sinagoga, e o surraram diante do tribunal. Porém Gálio não se importou com isso.
18 Ta vekotu nana ʼabibodanaya Faulo vaina ʼaubena ʼidia nawale toatoa Kolinita ʼinaya. Tuta goyona nagelu, ta nugweta ʼabaga Senikila ʼinaya taha tomotau Faulo debana kuena daʼa yavulea. Lova Faulo debana ge dadaʼei, mana taha vona fofofola ʼinanea Yaubada ʼinaya.Vedaʼa gumwala ʼinega toʼekalesiayavo lukafoiedi ta wagega gelu sabi vaukamana diʼwe Silia weaqina. Ta Filisila ma moqanedi Akwila maega igelu itauya.
18 Paulo ficou muitos dias com os cristãos em Corinto. Depois se despediu deles e embarcou num navio para a província da Síria, junto com Priscila e o seu marido Áquila. Antes de embarcar em Cencreia, ele rapou a cabeça como sinal de que havia cumprido uma promessa que tinha feito a Deus.
19 ʼInega iʼifoqe ʼabaga qiduana Efeso ʼinaya ilugu, ta omoʼe ʼinaya Faulo Filisila ma moqanedi Akwila nogedi. Ta Faulo ena toa Efeso gamonaya tauya me Diu edi vanue tafwalolo ʼinaya ta lugu sabi veqae taudi maega.
19 Eles chegaram à cidade de Éfeso, e Priscila e Áquila ficaram ali. Paulo entrou na sinagoga e falou com os judeus.
20 ʼInega Faulo ivenoqiea ʼeguma ana fata tufwana tuta kuena maega ina toa, ta vonedi ge ana fata,
20 Então lhe pediram que ficasse com eles mais tempo, porém ele não quis.
21 vonedia, “ʼEguma Yaubada nahawafelegu nawale ena ʼevivi ena mai.” ʼInega me Efeso lukafoiedi ta gelu ʼevivi tauya.
21 E, quando foi embora, disse: — Eu voltarei, se Deus quiser. Então Paulo embarcou e partiu de Éfeso.
22 Ta ʼinega lugu ʼabaga Sisalia ʼawaboqea. ʼInega ʼwatovu Ielusalema ʼinaya ta toʼekalesiayavo vayausidi. Vayausidi gumwala ʼinega ʼevivi mai ena ʼabaga qiduana Anitioki ʼinaya.
22 Quando desembarcou em Cesareia, foi logo para Jerusalém. Ali ele fez uma curta visita à igreja e depois seguiu para Antioquia da Síria. A terceira viagem missionária de Paulo
23 Ta Faulo tufwana tuta kuena Anitioki ʼinaya toatoa. ʼInega tauya diʼwe Galetia be Filigia ʼidia, ta ʼabaga taha taha ʼidia luvivila dadana ta Ieisu ana tovetumaqanayavo givewaiwaiedi.
23 Depois de ficar algum tempo em Antioquia, ele foi embora. Atravessou a província da Galácia e o distrito da Frígia, indo de um lugar para outro e animando todos os cristãos.
24 ʼInega taha Diu ʼolotona ana wawa Afolosa mai Efeso ʼinaya. Tauna ena ʼebeviʼoi ʼabaga qiduana Alekisanidela diʼwe Itifita gamonaya. Tauna tolugaihi aqiaqina ta Buki Nugwenugweina ana toalamani aqiaqi.
24 Um judeu chamado Apolo, nascido na cidade de Alexandria, havia chegado a Éfeso. Ele falava muito bem e tinha um conhecimento profundo das Escrituras Sagradas .
25 Ta Afolosa lova veʼita ʼewea Kaiwabu ena ʼeda weaqina, ʼinega tuta qabuna me ena qaiawa tomotau veʼita tunutunuqina neineidi Ieisu weaqina. Ta ge dahalamania babitaiso Ieisu ana wawega weaqina, mana lova Ioni ena babitaisomo valena noqolia.
25 Era também instruído no Caminho do Senhor , falava com grande entusiasmo, e o seu ensinamento a respeito de Jesus era correto; porém conhecia somente o batismo de João.
26 ʼInega Afolosa me ena giwalifatu veʼale lugaihi me Diu edi vanue tafwalolo ʼinaya. Ta Filisila ma moqanedi Akwila ena lugaihi inoqolia. ʼInega iʼebeʼewea itauyea edi vanuea ta Yaubada ena ʼeda weaqina iveʼita aqiaqiea, e ʼinega Afolosa ena alamani veqidua.
26 Ele começou a falar com coragem na sinagoga . Priscila e o seu marido Áquila o ouviram falar; então o levaram para a casa deles e lhe explicaram melhor o Caminho de Deus.
27 Ta Afolosa nuanuana navaukamana diʼwe Akaya ʼinaya. ʼInega Efeso ana tovetumaqanayavo edi vona ʼinega igivewaiwaiea, ta taha leta iʼwayavia me Akaya ana tovetumaqanayavo ʼidia ta ivonedi be Afolosa ina ʼebeʼewea. Ta tuta nana Afolosa ʼifoqe Akaya ʼinaya, ʼinega taudi lova Yaubada ena nuakolokoloyega Ieisu ivetumaqanea iula qiduana neidi ena lugaihi ʼinega,
27 Quando Apolo resolveu ir para a província da Acaia, os cristãos de Éfeso o animaram e escreveram cartas para os irmãos de lá, pedindo que o recebessem bem. Chegando lá, ele ajudou muito aqueles que, pela graça de Deus, haviam crido.
28 mana Afolosa me ena waiwai me Diu maega iveʼaeʼaetoga tomotau matadia. Ta Buki Nugwenugweina ʼinega Afolosa me Diu edi luveifana givesimatala ʼidia, ta veʼita aqiaqiedi vonigo Ieisu tauna Toʼetoyavua.
28 Pois Apolo, com argumentos fortes, derrotava os judeus nas discussões públicas, provando pelas Escrituras Sagradas que Jesus é o Messias .
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.