Atos 18
Molima New Testament (MOX_FNS) vs ARC
1 ʼAbibodanaya Faulo Ateni nogea ta tauya ʼabaga qiduana Kolinita ʼinaya.
1 Depois disto, partiu Paulo de Atenas e chegou a Corinto.
2 Omoʼe ʼinaya taha Diu ʼolotona lobea ana wawa Akwila, ta tauna ena ʼebeviʼoi diʼwe Fonito ʼinaya. Ma moqanena Filisila tawadega imai diʼwe Italiega, mana Sisa Kolodiasi me Diu qabudi luvine neidi Loma ʼinega ina ʼifoqe. ʼInega Faulo Akwila ma moqanena vayausidi.
2 E, achando um certo judeu por nome Áquila, natural do Ponto, que havia pouco tinha vindo da Itália, e Priscila, sua mulher (pois Cláudio tinha mandado que todos os judeus saíssem de Roma), se ajuntou com eles,
3 Ta taudi edi fewa yubai ʼwafidiega be wese vutuvutudiega didi isaisailidi, ta wese Faulo ena fewa ʼedewana. ʼInega vewagawaga edi vanuea ta qabudi ifewa ʼaideganega.
3 e, como era do mesmo ofício, ficou com eles, e trabalhava; pois tinham por ofício fazer tendas.
4 Ta Sabate ʼaidega ʼaidega Faulo me Diu edi vanue tafwalolo ʼinaya veveqae me Diu ta wese me Guliki ʼidia, mana nuanuana qabudi nuadi naʼeqaʼuya ta ina vetumaqana Ieisu ʼinaya.
4 E todos os sábados disputava na sinagoga e convencia a judeus e gregos.
5 Faulo nawale toatoa Kolinita ʼinaya, ʼinega Timoti ma iana Sailasa Masidonia ʼinega imai ʼinaya. Ta Faulo nawale lulugaihi me Diu ʼidia, ta tuta qabuna simasimana ʼidia Ieisu tauna Toʼetoyavua.
5 Quando Silas e Timóteo desceram da Macedônia, foi Paulo impulsionado pela palavra, testificando aos judeus que Jesus era o Cristo.
6 Ta me Diu Faulo ena simana ge ida ʼawahaqiaqiea, ʼinega iʼawaluveifea. ʼInega Faulo ana kaleko fwayaqauna matadia ʼaubutubutu yavulea, e benaʼe edi ʼebeʼita edi noga weaqina, ta vonedi vonaya, “Omiʼa nawale ona veilaqe emi vedeba ʼiʼwana weaqina. Ta veilaqe nana weaqina taumiega ona veʼewemi, mana yaʼa ʼilumaiqigu yatoatoa. ʼInega tuta baʼinega ena nogemi be ena tauya taudi ge me Diu ʼidia!”
6 Mas, resistindo e blasfemando eles, sacudiu as vestes e disse-lhes: O vosso sangue seja sobre a vossa cabeça; eu estou limpo e, desde agora, parto para os gentios.
7 ʼInega edi vanue tafwaloloya nogedi ta vanaqo Taitio Iusito ena vanuea ta maega itoatoa. Ta Taitio nana Yaubada ana toawatubo taha.
7 E, saindo dali, entrou em casa de um homem chamado Tito Justo, que servia a Deus e cuja casa estava junto da sinagoga.
8 Ta vanue tafwalolo ana tovanugweta ana wawa Kilisifo, tauna ena vanue ana totoayavo maega Kaiwabu Ieisu ivetumaqanea. Ta wese me Kolinita ʼeala Faulo ena lugaihi ʼinega iveʼale vetumaqana Ieisu ʼinaya, ʼinega babitaiso iʼewea.
8 E Crispo, principal da sinagoga, creu no Senhor com toda a sua casa; também muitos dos coríntios, ouvindo- o, creram e foram batizados.
9 ʼInega taha velovelovana ʼinaya Faulo kavona veʼwayoqega Kaiwabu Ieisu ʼitea voneaya, “Faulo, ge giwaliu nahaʼala. Vale Aqiaqina nawale una simana ʼifoqeyea, ta ge una luaʼu,
9 E disse o Senhor, em visão, a Paulo: Não temas, mas fala e não te cales;
10 mana yaʼa oʼa maega katoatoa. Ta ge taha toga ana fata navunuqiu, mana baʼe ʼabaga nana ʼinaya tomotau ʼeala ivetumaqanegu ta taudi egu qabuyavo.”
10 porque eu sou contigo, e ninguém lançará mão de ti para te fazer mal, pois tenho muito povo nesta cidade.
11 ʼInega Faulo omoʼe ʼinaya toatoa waiʼena 18 ʼidia, ta Yaubada ena vona veveʼitedi.
11 E ficou ali um ano e seis meses, ensinando entre eles a palavra de Deus.
12 Ta tuta nana Galio vegavana me Guliki edi diʼwe Akaya ʼinaya, e ʼinega vaina me Diu iveʼaidega ta Faulo ivevoalanea ikafia ta itauyea sabi vekotuna Galio matanaya.
12 Mas, sendo Gálio procônsul da Acaia, levantaram-se os judeus concordemente contra Paulo e o levaram ao tribunal,
13 ʼInega Faulo iveʼewea ivonaya, “Baʼe ʼoloto nana tomotau lulukeiedi ta veveʼitedi mali ʼeda Yaubada ana awatubo weaqina, ge itaʼa eda luvine ʼedewana.”
13 dizendo: Este persuade os homens a servir a Deus contra a lei.
14 Tuta goyona be Faulo davona ʼeviviedi, ʼinega Galio madutovolo ta me Diu vonedi vonaya, “Omiʼa me Diu, ovineneqegu! ʼEguma baʼe ʼoloto nana vaina luveifana daviaqidi ʼidewani luveʼaliga be, vanawala be, vedavi be, e ʼinega luaqiaqiegu be emi veʼewa eda noqolia.
14 E, querendo Paulo abrir a boca, disse Gálio aos judeus: Se houvesse, ó judeus, algum agravo ou crime enorme, com razão vos sofreria;
15 Ta ʼesi emi veʼewa baʼe taumiega emi nuenuega vaina vona be wawa be emi luvine weaqidi, ʼinega taumiega ona luvine ami vitayavo weaqidi, ta yaʼa yanoga.”
15 mas, se a questão é de palavras, e de nomes, e da lei que entre vós há, vede-o vós mesmos; porque eu não quero ser juiz dessas coisas!
16 ʼInega Galio me Diu ʼwavi ʼifoqeyedi vanue ʼebevetalaʼai ʼinega.
16 E expulsou-os do tribunal.
17 Ta toveʼewa diavona taha ʼoloto ana wawa Sositeni ikafia, tauna me Diu edi vanue tafwalolo ana tovanugweta, ta ilavua dadanea toluvineavo matadia. Ta Galio ge taha danuanua baʼe yani nana weaqina.
17 Então, todos agarraram Sóstenes, principal da sinagoga, e o feriram diante do tribunal; porém, a Gálio nada destas coisas o incomodava.
18 Ta vekotu nana ʼabibodanaya Faulo vaina ʼaubena ʼidia nawale toatoa Kolinita ʼinaya. Tuta goyona nagelu, ta nugweta ʼabaga Senikila ʼinaya taha tomotau Faulo debana kuena daʼa yavulea. Lova Faulo debana ge dadaʼei, mana taha vona fofofola ʼinanea Yaubada ʼinaya.Vedaʼa gumwala ʼinega toʼekalesiayavo lukafoiedi ta wagega gelu sabi vaukamana diʼwe Silia weaqina. Ta Filisila ma moqanedi Akwila maega igelu itauya.
18 E Paulo, ficando ainda ali muitos dias, despediu-se dos irmãos e dali navegou para a Síria e, com ele, Priscila e Áquila, tendo rapado a cabeça em Cencreia, porque tinha voto.
19 ʼInega iʼifoqe ʼabaga qiduana Efeso ʼinaya ilugu, ta omoʼe ʼinaya Faulo Filisila ma moqanedi Akwila nogedi. Ta Faulo ena toa Efeso gamonaya tauya me Diu edi vanue tafwalolo ʼinaya ta lugu sabi veqae taudi maega.
19 E chegou a Éfeso e deixou-os ali; mas ele, entrando na sinagoga, disputava com os judeus.
20 ʼInega Faulo ivenoqiea ʼeguma ana fata tufwana tuta kuena maega ina toa, ta vonedi ge ana fata,
20 E, rogando- lhe eles que ficasse por mais algum tempo, não conveio nisso.
21 vonedia, “ʼEguma Yaubada nahawafelegu nawale ena ʼevivi ena mai.” ʼInega me Efeso lukafoiedi ta gelu ʼevivi tauya.
21 Antes, se despediu deles, dizendo: Querendo Deus, outra vez voltarei a vós. E partiu de Éfeso.
22 Ta ʼinega lugu ʼabaga Sisalia ʼawaboqea. ʼInega ʼwatovu Ielusalema ʼinaya ta toʼekalesiayavo vayausidi. Vayausidi gumwala ʼinega ʼevivi mai ena ʼabaga qiduana Anitioki ʼinaya.
22 E, chegando a Cesareia, subiu a Jerusalém e, saudando a igreja, desceu a Antioquia.
23 Ta Faulo tufwana tuta kuena Anitioki ʼinaya toatoa. ʼInega tauya diʼwe Galetia be Filigia ʼidia, ta ʼabaga taha taha ʼidia luvivila dadana ta Ieisu ana tovetumaqanayavo givewaiwaiedi.
23 E, estando ali algum tempo, partiu, passando sucessivamente pela província da Galácia e da Frígia, confirmando a todos os discípulos.
24 ʼInega taha Diu ʼolotona ana wawa Afolosa mai Efeso ʼinaya. Tauna ena ʼebeviʼoi ʼabaga qiduana Alekisanidela diʼwe Itifita gamonaya. Tauna tolugaihi aqiaqina ta Buki Nugwenugweina ana toalamani aqiaqi.
24 E chegou a Éfeso um certo judeu chamado Apolo, natural de Alexandria, varão eloquente e poderoso nas Escrituras.
25 Ta Afolosa lova veʼita ʼewea Kaiwabu ena ʼeda weaqina, ʼinega tuta qabuna me ena qaiawa tomotau veʼita tunutunuqina neineidi Ieisu weaqina. Ta ge dahalamania babitaiso Ieisu ana wawega weaqina, mana lova Ioni ena babitaisomo valena noqolia.
25 Este era instruído no caminho do Senhor; e, fervoroso de espírito, falava e ensinava diligentemente as coisas do Senhor, conhecendo somente o batismo de João.
26 ʼInega Afolosa me ena giwalifatu veʼale lugaihi me Diu edi vanue tafwalolo ʼinaya. Ta Filisila ma moqanedi Akwila ena lugaihi inoqolia. ʼInega iʼebeʼewea itauyea edi vanuea ta Yaubada ena ʼeda weaqina iveʼita aqiaqiea, e ʼinega Afolosa ena alamani veqidua.
26 Ele começou a falar ousadamente na sinagoga. Quando o ouviram Priscila e Áquila, o levaram consigo e lhe declararam mais pontualmente o caminho de Deus.
27 Ta Afolosa nuanuana navaukamana diʼwe Akaya ʼinaya. ʼInega Efeso ana tovetumaqanayavo edi vona ʼinega igivewaiwaiea, ta taha leta iʼwayavia me Akaya ana tovetumaqanayavo ʼidia ta ivonedi be Afolosa ina ʼebeʼewea. Ta tuta nana Afolosa ʼifoqe Akaya ʼinaya, ʼinega taudi lova Yaubada ena nuakolokoloyega Ieisu ivetumaqanea iula qiduana neidi ena lugaihi ʼinega,
27 Querendo ele passar à Acaia, o animaram os irmãos e escreveram aos discípulos que o recebessem; o qual, tendo chegado, aproveitou muito aos que pela graça criam.
28 mana Afolosa me ena waiwai me Diu maega iveʼaeʼaetoga tomotau matadia. Ta Buki Nugwenugweina ʼinega Afolosa me Diu edi luveifana givesimatala ʼidia, ta veʼita aqiaqiedi vonigo Ieisu tauna Toʼetoyavua.
28 Porque com grande veemência convencia publicamente os judeus, mostrando pelas Escrituras que Jesus era o Cristo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.