Atos 15
Molima New Testament (MOX_FNS) vs VC
1 Faulo be Banaba nawale Anitioki ʼinaya itoatoa, ʼinega vaina tomotau diʼwe Iudia ʼinega iʼifoqe imai, ta Anitioki ana toʼekalesiayavo iveʼale iveʼitedi ivonedia, “Ge ami fata ʼetoyavua ona lobei ʼeguma ge ʼwafimi ona daʼei. Baʼe lova Mosese ena luvine veʼiteda!”
1 Alguns homens, descendo da Judéia, puseram-se a ensinar aos irmãos o seguinte: Se não vos circuncidais, segundo o rito de Moisés, não podeis ser salvos.
2 Ta Faulo be Banaba edi veʼita ge ida ʼawahaqiaqiea ʼinega me Iudia maega iveʼaeʼaetoga qiduana. ʼInega Anitioki ana toʼekalesiayavo Faulo be Banaba ta wese vaina tovetumaqana maega ivetunedi Ielusalema ʼinaya. Ta nuanuadi yani baʼe weaqina ina veqaeyea tovaletuyanayavo 12 ta wese ʼekalesia ana tovanugwetayavo maega.
2 Originou-se então grande discussão de Paulo e Barnabé com eles, e resolveu-se que estes dois, com alguns outros irmãos, fossem tratar desta questão com os apóstolos e os anciãos em Jerusalém.
3 ʼInega ʼekalesia iluvetunedi itauya, ta edi luvivila gamonaya diʼwe Finisia be Samelia ana tovetumaqanayavo ivayausidi. Ta isimana ʼidia taudi ge me Diu niʼa inuagivila Yaubada ʼinaya. Vona baʼe inoqolia, ʼinega qabudi iqaiawa qiduana.
3 Acompanhados {algum tempo} dos membros da comunidade, tomaram o caminho que atravessa a Fenícia e Samaria. Contaram a todos os irmãos a conversão dos gentios, o que causou a todos grande alegria.
4 Tuta nana iʼifoqe ilugu Ielusalema ʼinaya, ʼinega toʼekalesiayavo be tovaletuyanayavo ta wese ʼekalesia ana tovanugwetayavo Faulo be Banaba iʼebeʼewedi. Ta magilafudi iveluluʼuyayea maʼoda edi fewa Yaubada ena waiwaiega iviaqa ʼaiqedi.
4 Chegando a Jerusalém, foram recebidos pela comunidade, pelos apóstolos e anciãos, a quem contaram tudo o que Deus tinha feito com eles.
5 Ta vaina Ieisu ana tovetumaqanayavo Falisi adi qabu ʼidiega itovolo ta ivonedi ivonaya, “Tomeqabu nuanuadi ina lugu Ieisu ena qabu gamonaya e nugweta ʼwafidi ina daʼea ta Mosese ena luvine ina matayagea.”
5 Mas levantaram-se alguns que antes de ter abraçado a fé eram da seita dos fariseus, dizendo que era necessário circuncidar os pagãos e impor-lhes a observância da Lei de Moisés.
6 ʼInega tovaletuyanayavo ta wese ʼekalesia ana tovanugwetayavo ivaʼauta ta Falisi dina edi vona baʼe weaqina nuanuadi ina veqae.
6 Reuniram-se os apóstolos e os anciãos para tratar desta questão.
7 Ta tufwana tuta kuena iveqae ʼinega Fita tovolo ta vonedi vonaya, “Taigwavo, niʼa oalamania lova Yaubada ʼidega venuaʼivinegu Vale Aqiaqina ana lugaihi taudi ge me Diu weaqidi, ʼinega tawa inoqolia ta ivetumaqana.
7 Ao fim de uma grande discussão, Pedro levantou-se e lhes disse: Irmãos, vós sabeis que já há muito tempo Deus me escolheu dentre vós, para que da minha boca os pagãos ouvissem a palavra do Evangelho e cressem.
8 Ta Yaubada eda nuanua giwalidaya niʼa alamania, ʼinega tauna taudi ge me Diu ʼawahaqiaqiedi ta Niboana Gwalagwalana neidi lova itaʼa ʼidewana neida.
8 Ora, Deus, que conhece os corações, testemunhou a seu respeito, dando-lhes o Espírito Santo, da mesma forma que a nós.
9 Itaʼa me Diu ta taudi ge me Diu ge taha ana dumaduma Yaubada matanaya, mana tauna giwalidi givevunavunaqia edi vetumaqana ʼinega.
9 Nem fez distinção alguma entre nós e eles, purificando pela fé os seus corações.
10 ʼInega Ieisu ana tovetumaqana vauvaudi taudi ge me Diu ge vita ona neidi fole Yaubada nanualuveifa ʼidaya. Mana lova tubudavo ge adi fata Mosese ena luvineavo ina ʼabibodei ta wese itaʼa ʼidewana.
10 Por que, pois, provocais agora a Deus, impondo aos discípulos um jugo que nem nossos pais nem nós pudemos suportar?
11 Ta itaʼa kavetumaqana vonigo tomotau qabuda ʼetoyavua kana lobea Kaiwabu Ieisu ena nuakolokoloyega, ta ge taha wese mali yani ʼinega.”
11 Nós cremos que pela graça do Senhor Jesus seremos salvos, exatamente como eles.
12 Ta totoa vaʼauta Fita ena simana baʼe inoqolia, ʼinega ge taha toga ʼidiega daveqae, ta ʼesi ivineneqa aqiaqi Banaba be Faulo edi veluluʼuya maʼoda Yaubada ʼebeʼita ta wese ʼebenuavoqana viaqidi edi fewa ʼidiega taudi ge me Diu ʼidia.
12 Toda a assembléia o ouviu silenciosamente. Em seguida, ouviram Barnabé e Paulo contar quantos milagres e prodígios Deus fizera por meio deles entre os gentios.
13 Ta magilafudi edi vona iluʼovoia, ʼinega Iemesa tovolo vonedi vonaya, “Taigwavo, ovineneqa!
13 Depois de terminarem, Tiago tomou a palavra: Irmãos, ouvi-me, disse ele.
14 Fita niʼa givesimatalia ʼidaya Yaubada ena mai nugwenugweina taudi ge me Diu ʼidia weaqina. Ta baʼe mai nana ʼinaya vaidi ʼidiega niʼau ʼawahaqiaqiedi ena tomotauyavo ʼidewani.
14 Simão narrou como Deus começou a olhar para as nações pagãs para tirar delas um povo que trouxesse o seu nome.
15 Baʼe yani nana weaqina lova tovesimasimana iʼwayavia, ta baʼitagana ana aqiaqi niʼa ʼifoqe, mana imadusimanea ivonaya,
15 Ora, com isto concordam as palavras dos profetas, como está escrito:
16 — ausente —
16 Depois disto voltarei, e reedificarei o tabernáculo de Davi que caiu. E reedificarei as suas ruínas, e o levantarei
17 — ausente —
17 para que o resto dos homens busque o Senhor, e todas as nações, sobre as quais tem sido invocado o meu nome.
18 — ausente —
18 Assim fala o Senhor que faz estas coisas, coisas que ele conheceu desde a eternidade {Am 9,11s.}.
19 Ta wese Iemesa vonedi vonaya, “Egu luvine baʼe ʼidewana: ʼEguma tomeqabu taudi ge me Diu ʼidiega ina nuagivila Yaubada ʼinaya, e ʼinega ge taha vita kana neidi.
19 Por isso, julgo que não se devem inquietar os que dentre os gentios se convertem a Deus.
20 Ta ʼesi taha leta kana ʼwayavia ʼidia kana vonedi ge taha toga ana fata ʼabwaga vevegubana tokwalui ʼidia ʼinega naʼai, ta ge taha toga navelamoʼeno kavokavovo, ta wese ge taha toga sulala naʼai ta wese ge yubai veiʼodi ma sulalina naʼaini.
20 Mas que se lhes escreva somente que se abstenham das carnes oferecidas aos ídolos, da impureza, das carnes sufocadas e do sangue.
21 Mana Mosese ena luvineavo tuta lova ʼinega be ana laba baʼitagana Sabate ʼaidega ʼaidega ʼidia ilulugaihiedi vanue tafwalolo gamonaya ʼabaga qabudi ʼidia.”
21 Porque Moisés, desde muitas gerações, tem em cada cidade seus pregadores, pois que ele é lido nas sinagogas todos os sábados.
22 ʼInega Ieisu ena tovaletuyanayavo ta ʼekalesia ana tovanugwetayavo be tovetumaqanayavo qabudi maega edi nuanua ʼaideganega tomotau vaina ivenuaʼivinedi be taudi Faulo be Banaba maega ina tauya Anitioki ʼinaya. ʼInega ʼoloto magilafudi ʼekalesia ana tovanugweta ʼidiega ivenuaʼivinedi. Taha ana wawa Iudasa tauna wese igabea Basaba, ta wese taha ʼoloto ana wawa Sailasa.
22 Então pareceu bem aos apóstolos e aos anciãos com toda a comunidade escolher homens dentre eles e enviá-los a Antioquia com Paulo e Barnabé: Judas, que tinha o sobrenome de Barsabás, e Silas, homens notáveis entre os irmãos.
23 ʼInega magilafudina leta nana taudi ge me Diu weaqidi iʼewei ina tauyea, ta ana noqola baʼe ʼidewana vonaya,“Emavo ye, Vematamagilafu baʼe omiʼa tovetumaqana ge me Diu ʼabaga Anitioki ta diʼwe Silia be Silisia ʼidia otoatoa weaqimi. Imaʼa emiavo tovaletuyanayavo be ʼekalesia ana tovanugwetayavo ta wese tovetumaqanayavo qabuma emi leta baʼe aʼwayavia waiwai ʼimia Ielusalemega, ta alulukaiwa ʼimia.
23 Por seu intermédio enviaram a seguinte carta: "Os apóstolos e os anciãos aos irmãos de origem pagã, em Antioquia, na Síria e Cilícia, saúde!
24 Niʼa valemi anoqolia vaina tomotau ʼimega iwai ta edi veʼita ʼinega inidoemi ta igivenuavitemi. Ta imaʼa ge ada vebibinedi ʼidewana ina viaqi ʼimia, ta ʼesi taudi edi nuenuega.
24 Temos ouvido que alguns dentre nós vos têm perturbado com palavras, transtornando os vossos espíritos, sem lhes termos dado semelhante incumbência.
25 ʼInega imaʼa ema nuanua ʼaideganega vaina tomotau niʼa avenuaʼivinedi ta avetunedi iwai ʼimia edavo Faulo be Banaba maega, taudi adi wawa Iudasa be Basaba ta aveveyolubedi qiduana.
25 Assim nós nos reunimos e decidimos escolher delegados e enviá-los a vós, com os nossos amados Barnabé e Paulo,
26 Ta magilafudi yawaidi niʼa iawafelea veilaqe ʼinaya Ieisu Keliso eda Kaiwabu ena fewa weaqina.
26 homens que têm exposto suas vidas pelo nome de nosso Senhor Jesus Cristo.
27 Ta tolaʼai niʼa aʼwayavia leta nana ʼinaya taidavo Iudasa be Basaba ʼawadiega vona nana wese ina simana ʼifoqeyea ʼimia.
27 Enviamos, portanto, Judas e Silas que de viva voz vos exporão as mesmas coisas.
28 Niboana Gwalagwalana be wese imaʼa ema nuanua ʼaidegana, ʼinega ge nuanuama luvine vitadi ana neimi ta ʼesi nuanuama luvine vaina namo ʼidiega ona ʼitamakimi.
28 Com efeito, pareceu bem ao Espírito Santo e a nós não vos impor outro peso além do seguinte indispensável:
29 Ta luvine diavona baʼe: ʼAbwaga tomotau niʼa ivegubayea tokwalui ʼidia ge ona ʼaini. Wese yubai sulalidi ge ona ʼaini, ta wese veiʼodi ma sulalina ge ona ʼaini. Ta wese ge ona velamoʼeno kavokavovo. Ta ʼeguma baʼe luvine diavona ona matayagedi emi toa naveaqiaqi. Emavo, baʼe ema vona ana fata. Kafoi.”
29 que vos abstenhais das carnes sacrificadas aos ídolos, do sangue, da carne sufocada e da impureza. Dessas coisas fareis bem de vos guardar conscienciosamente. Adeus!
30 ʼInega ʼekalesia ana tovanugwetayavo Faulo be, Banaba be, Iudasa ta wese Sailasa iluvetunedi, ʼinega Ielusalema inogei ta itauya Anitioki ʼinaya. Ta omoʼe ʼinaya toʼekalesia igaba vaʼauqidi imai ta leta nana ineidi.
30 Tendo-se despedido, a delegação dirigiu-se a Antioquia. Ali reuniram a assembléia e entregaram a carta.
31 Ta tuta nana iavoya iqaiawa qiduana, mana leta nana ʼinega adi vona iula ilobea.
31 À sua leitura, todos se alegraram com o estímulo que ela trazia.
32 ʼInega Iudasa be Sailasa Yaubada ana tovesimasimana edi vonayavo ʼidiega tovetumaqanayavo igivewaiwaiedi ta wese igiveqaiawedi.
32 Judas e Silas, que eram também profetas, dirigiam aos irmãos muitas palavras de exortação e de animação.
33 Ta Sailasa be Iudasa Anitioki ʼinaya itoa tufwana tuta kuena, ʼinega tovetumaqanayavo ivona veyolubedi ta ivetunedi iʼevivi itauya Ielusalema ʼinaya adi tovetune ʼidia. [
33 Demoraram-se ali por algum tempo. Foram depois pelos irmãos despedidos em paz, voltando aos que lhos tinham enviado.
34 Ta ʼesi Sailasa ena nuanua be natoa ʼevivi Anitioki ʼinaya.]
34 {A Silas contudo, pareceu bem ficar ali, e Judas partiu sozinho.}
35 Ta Faulo be Banaba Anitioki ʼinaya nawale itoatoa. Taudi ta wese tomotau vaina maega Kaiwabu ena vona tomotau iveveʼitedi ta ilulugaihiea ʼidia.
35 Paulo e Barnabé detiveram-se também em Antioquia, ensinando e pregando com muitos outros a palavra do Senhor.
36 Ta vaina tuta ʼabibodanaya Faulo iana Banaba voneaya, “Iagu, kana ʼevivi ʼabaga diavona lova katauya ʼidia Kaiwabu Valena ana lugaihi weaqina, ta kana vayausidi kana ʼitedi maʼoda edavo itoatoa ʼaiqa.”
36 Ao termo de alguns dias, disse Paulo a Barnabé: Tornemos a visitar os irmãos por todas as cidades onde temos pregado a palavra do Senhor, para ver como estão passando.
37 Ta Banaba nuanuana Ioni tauna wese ana wawa Maki maega ina tauya.
37 Barnabé queria levar consigo também João, que tinha por sobrenome Marcos.
38 Ta Faulo ge nuanuana, mana lova Maki nana nogedi diʼwe Famifila ʼinaya ta ʼevivi tauya Ielusalema. ʼInega ge nuana wese maega ina fewa.
38 Paulo, porém, achava que não devia ser admitido quem se tinha separado deles em Panfília e não os havia acompanhado no ministério.
39 ʼInega Faulo be Banaba iveʼaeʼaetoga qiduana Maki weaqina, ta vetoatoasiʼi ʼifoqe nuanidia. ʼInega Banaba Maki ʼebeʼewea ta wagega igelu ivenaya itauya bwanabwana Saifilosi ʼinaya.
39 Houve tal discussão que se separaram um do outro, e Barnabé, levando consigo Marcos, navegou para Chipre.
40 Ta Faulo Sailasa venuaʼivinea. ʼInega ʼabaga Anitioki ana tovetumaqanayavo magilafudina weaqidi ivenoqi Yaubada ʼinaya nanuakolokoloyedi ta wese naiuledi edi luvivila ʼinaya.
40 Paulo, porém, tendo escolhido Silas, e depois de ter sido recomendado pelos irmãos à graça do Senhor, partiu.
41 ʼInega itauya diʼwe Silia be Silisia ʼabaganavo ʼidia ta ʼekalesia ʼaidega ʼaidega iuledi ta igivewaiwaiedi.
41 Ele percorreu a Síria, a Cilícia, confirmando as comunidades.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.