Apocalipse 16
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NTLH
1 Ta Vanue Gwalagwalana ʼinega bona taha qiduana yanoqolia vonavona tovaleʼewa seveni dina ʼidia vonaya, “Ona tauya be Yaubada ena diavilavila ma gaebana adi yau seveni ona guiwaqidi bwaʼobwaʼoya.”
1 Depois ouvi uma voz forte falando de dentro do templo, dizendo aos sete anjos: — Vão e derramem sobre a terra as sete taças da
2 ʼInega taha tovaleʼewa nugweta tauya, ta ena gaeba bwaʼobwaʼoya guiwaqia. Ta tomeqabu ihiwaiwaʼodu yubai nana ena tokwalui ʼinaya ta wese ana ʼebeʼinana adi kiaya ʼenoʼeno, e taudina bonu luveifa otaqidi ta yuvayuvaqidi ʼidia ʼifoqe.
2 O primeiro anjo foi e derramou a sua taça sobre a terra. Feridas abertas, terríveis e dolorosas, apareceram naqueles que tinham o sinal do monstro e que haviam adorado a sua imagem.
3 Ta tovaleʼewa vemagilafuna wese ena gaeba ʼewei ʼinega mwadeʼwaya guiwaqia. ʼInega mwadeʼwa nana qabuna vesulala ana ʼita kavonaya toʼaliga taha sulalina, e ʼinega yani qabudi mayawaidi mwadeʼwaya iʼeluʼaliga.
3 Aí o segundo anjo derramou a sua taça sobre o mar. A água ficou como o sangue de uma pessoa morta, e morreram todos os seres vivos do mar.
4 ʼInega tovaleʼewa vetoina wese ena gaeba ʼewei ta goʼila inoinoqidi be wese salufa ʼidia guiwaqia, ʼinega qabudi wese ivesulala.
4 Então o terceiro anjo derramou a sua taça sobre os rios e nas fontes de água, e eles viraram sangue.
5 Baʼe tovaleʼewa nana tauna goʼila ana toluvine, ta bonana yanoqolia, vonaya,
5 Eu ouvi o anjo que tinha autoridade sobre as águas dizer: — Tu és justo nos teus julgamentos, ó Deus santo, que és e que eras!
6 — ausente —
6 Os maus derramaram o sangue do povo de Deus e dos profetas , e por isso tu lhes deste sangue para beber. Eles estão recebendo o que merecem.
7 ʼInega taha bona yanoqolia ʼebeveguba ʼinega vonaya,
7 Aí ouvi uma voz que vinha do altar. A voz dizia: — Ó Senhor Deus, Todo-Poderoso! Os teus julgamentos são, de fato, verdadeiros e justos!
8 ʼInega tovaleʼewa vefoana ena gaeba ʼewei ta babaʼau ʼinaya guiwaqia, ta baʼe ʼinega Yaubada babaʼau nana veiwadiwaulia be ana fata tomotau naʼalaidi.
8 Depois o quarto anjo derramou a sua taça sobre o sol, e ele recebeu licença para queimar as pessoas com fogo.
9 Ta babaʼau nana ena ʼweaʼweava qiduana ʼinega tomotau ʼalaʼalaidi, ʼinega Yaubada iʼawaluveifea mana tauna ena luvine ʼinega veilaqe diavona iʼifoqe, ta tua ge ida nuagivila be Yaubada ida awatuboya.
9 Elas sofreram queimaduras dolorosas causadas por esse fogo e amaldiçoaram o nome de Deus, que tem autoridade sobre essas pragas. Mas não se arrependeram dos seus pecados, nem louvaram a glória de Deus.
10 ʼInega tovaleʼewa vefaibina ena gaeba guiwaqia yubai nana mwadeʼwega niʼa ʼifoqe mai ana galiva kaikaiwabuna ʼinaya, ta ʼinega ena ʼebeluvine qabuna velovelovanea. Ta visiqa nana ʼinega tomotau taudiega meadi iʼeʼuteʼutea,
10 Então o quinto anjo derramou a sua taça sobre o trono do monstro, cujo reino ficou na escuridão, e as pessoas mordiam a língua de dor
11 ta bonu diavona be edi yuvaqa qiduana weaqina Yaubada iʼawaluveifea. Ta ge ida nuagivila edi ilivu luveifana ʼinega.
11 e, por causa das suas dores e feridas, amaldiçoavam o Deus do céu. Porém não abandonaram as coisas más que faziam.
12 ʼInega tovaleʼewa vesikisina ena gaeba ʼewei ta goʼila qiduana ana wawa Eufaleti ʼinaya guiwaqia, ta goʼila nana qabuna yafaia. Ta baʼe ʼinega vaina toluvine qiduqiduadi babaʼau ena ʼebeyayaqega adi fata be goʼila nana ina vaukamania.
12 Em seguida o sexto anjo derramou a sua taça no grande rio Eufrates . O rio secou a fim de se abrir um caminho para os reis que vêm do Oriente.
13 Ta niboana luveluveifadi toidi adi ʼita kavona bwebwe yaʼitedi iʼifoqe mai mwata ʼawanega, be wese yubai nana mwadeʼwega ʼawanega, ta wese tovesimasimana ʼeʼeuʼauʼavina ʼawanega iʼifoqe.
13 Então vi três espíritos imundos que pareciam rãs, que saíam da boca do dragão, da boca do monstro e da boca do falso profeta .
14 Baʼe niboana diavona toidi adi fata be yani ʼebenuavoqana ina viaqia. Ta itauya bwaʼobwaʼo ana toluvine qiduqiduadi ʼidia sabi gaba vaʼauqidi, mana nuanuadi taudi maega ina luvetuba ta Kaiwabu Ieisu ina luaviea Yaubada Tovewaiwai ena vetalaʼai ana ʼaubena ʼinaya.
14 Eles são os espíritos maus que fazem milagres. Esses três espíritos vão aos reis do mundo inteiro a fim de os ajuntar para a batalha do grande Dia de Deus, o Todo-Poderoso.
15 Ovineneqa! Nawale yaʼa Ieisu egu mai kavona tovanawala ʼedewani, mana mai nana ana tuta ge taha toga dahalamania. ʼInega au kaleko una ʼivaʼavaʼata ta una baʼebaʼe be yaqisa egu mai ana tuta ʼinaya ge una iniyauyau tomotau nuanidia, ta ʼesi au fata be una qaiawa, mana oʼa ge maʼigonegoneu.
15 “Escutem! Eu venho como um ladrão. Feliz aquele que vigia e toma conta da sua roupa, a fim de não andar nu e não ficar envergonhado em público!”
16 ʼInega niboana luveifadi toi dina toluvineavo qiduqiduadi maega itoa vaʼauta taha diʼwe ʼinaya, ta diʼwe nana Ibeliu bonadiega igabea ana wawa Amagedoni.
16 Depois os espíritos ajuntaram os reis no lugar que em hebraico é chamado de “Armagedom ”.
17 ʼInega tovaleʼewa ʼebeluʼovoa vesevenina wese ena gaeba ʼewei ta mahala be bwaʼobwaʼo nuanidia guiwaqia. Ta ʼinega bona taha waiwaina galiva kaikaiwabuna Vanue Gwalagwalana gamonega ʼifoqe vonaya, “Niʼa yaviaqa ʼovoia.”
17 E por último o sétimo anjo derramou a sua taça no ar. Então uma voz forte veio do trono, no templo, dizendo: — Está feito!
18 Ta tuta nana ʼinaya namala namalia be yavalata butuna qiduana dudu, ta wese mwaniʼiniʼi qiduana ʼifoqe, lova ge taha tomotau ida ʼitei ta ida lutonovia baʼe ʼidewani.
18 Houve relâmpagos, estrondos, trovões e um violento terremoto, tão violento como nunca houve igual desde a criação dos seres humanos. Foi o pior de todos!
19 ʼInega ʼabaga qiduana Babiloni ʼetomwea ta ana diʼwe toi iʼifoqe, ta wese ʼabaga taha taha bwaʼobwaʼo debanaya mwaniʼiniʼi nana ena waiwaiega giveluveifedi ʼelubwegebwegedi. Ta ʼabaga qiduana Babiloni ena luveifana Yaubada ge danuafania, e ʼinega ʼoine ma vedina venumea, ta ʼoine nana baʼe Yaubada ena diavilavila qiduana.
19 A grande cidade se quebrou em três partes, e as cidades de todos os países foram destruídas. Deus lembrou da grande Babilônia e lhe deu o vinho da sua taça — o vinho do furor da sua ira .
20 Ta wese bwanabwana qabudi iawala, be bwanaga qabudi ivedumiʼa.
20 Todas as ilhas desapareceram, e todos os montes sumiram.
21 Ta wese ʼwei falafalana ta gomogomona kavona dabo qiduqiduadi ʼaidega ʼaidega adi vita 50 kilo ʼidewani mahalega iavuta iwebui mai tomotau ʼidia ta iveilaqeyedi. E ʼinega tomotau diavona Yaubada ivona veʼalatea, mana baʼe veilaqe nana luveifa otaqina.
21 Chuvas de pedra caíram do céu sobre as pessoas. Eram grandes pedras, que pesavam mais de trinta quilos. E as pessoas amaldiçoaram a Deus por causa da praga de chuvas de pedra, pois ela era terrível.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Apocalipse 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.