Apocalipse 16
Molima New Testament (MOX_FNS) vs ARA
1 Ta Vanue Gwalagwalana ʼinega bona taha qiduana yanoqolia vonavona tovaleʼewa seveni dina ʼidia vonaya, “Ona tauya be Yaubada ena diavilavila ma gaebana adi yau seveni ona guiwaqidi bwaʼobwaʼoya.”
1 Ouvi, vinda do santuário, uma grande voz, dizendo aos sete anjos: Ide e derramai pela terra as sete taças da cólera de Deus.
2 ʼInega taha tovaleʼewa nugweta tauya, ta ena gaeba bwaʼobwaʼoya guiwaqia. Ta tomeqabu ihiwaiwaʼodu yubai nana ena tokwalui ʼinaya ta wese ana ʼebeʼinana adi kiaya ʼenoʼeno, e taudina bonu luveifa otaqidi ta yuvayuvaqidi ʼidia ʼifoqe.
2 Saiu, pois, o primeiro anjo e derramou a sua taça pela terra, e, aos homens portadores da marca da besta e adoradores da sua imagem, sobrevieram úlceras malignas e perniciosas.
3 Ta tovaleʼewa vemagilafuna wese ena gaeba ʼewei ʼinega mwadeʼwaya guiwaqia. ʼInega mwadeʼwa nana qabuna vesulala ana ʼita kavonaya toʼaliga taha sulalina, e ʼinega yani qabudi mayawaidi mwadeʼwaya iʼeluʼaliga.
3 Derramou o segundo a sua taça no mar, e este se tornou em sangue como de morto, e morreu todo ser vivente que havia no mar.
4 ʼInega tovaleʼewa vetoina wese ena gaeba ʼewei ta goʼila inoinoqidi be wese salufa ʼidia guiwaqia, ʼinega qabudi wese ivesulala.
4 Derramou o terceiro a sua taça nos rios e nas fontes das águas, e se tornaram em sangue.
5 Baʼe tovaleʼewa nana tauna goʼila ana toluvine, ta bonana yanoqolia, vonaya,
5 Então, ouvi o anjo das águas dizendo: Tu és justo, tu que és e que eras, o Santo, pois julgaste estas coisas;
6 — ausente —
6 porquanto derramaram sangue de santos e de profetas, também sangue lhes tens dado a beber; são dignos disso.
7 ʼInega taha bona yanoqolia ʼebeveguba ʼinega vonaya,
7 Ouvi do altar que se dizia: Certamente, ó Senhor Deus, Todo-Poderoso, verdadeiros e justos são os teus juízos.
8 ʼInega tovaleʼewa vefoana ena gaeba ʼewei ta babaʼau ʼinaya guiwaqia, ta baʼe ʼinega Yaubada babaʼau nana veiwadiwaulia be ana fata tomotau naʼalaidi.
8 O quarto anjo derramou a sua taça sobre o sol, e foi-lhe dado queimar os homens com fogo.
9 Ta babaʼau nana ena ʼweaʼweava qiduana ʼinega tomotau ʼalaʼalaidi, ʼinega Yaubada iʼawaluveifea mana tauna ena luvine ʼinega veilaqe diavona iʼifoqe, ta tua ge ida nuagivila be Yaubada ida awatuboya.
9 Com efeito, os homens se queimaram com o intenso calor, e blasfemaram o nome de Deus, que tem autoridade sobre estes flagelos, e nem se arrependeram para lhe darem glória.
10 ʼInega tovaleʼewa vefaibina ena gaeba guiwaqia yubai nana mwadeʼwega niʼa ʼifoqe mai ana galiva kaikaiwabuna ʼinaya, ta ʼinega ena ʼebeluvine qabuna velovelovanea. Ta visiqa nana ʼinega tomotau taudiega meadi iʼeʼuteʼutea,
10 Derramou o quinto a sua taça sobre o trono da besta, cujo reino se tornou em trevas, e os homens remordiam a língua por causa da dor que sentiam
11 ta bonu diavona be edi yuvaqa qiduana weaqina Yaubada iʼawaluveifea. Ta ge ida nuagivila edi ilivu luveifana ʼinega.
11 e blasfemaram o Deus do céu por causa das angústias e das úlceras que sofriam; e não se arrependeram de suas obras.
12 ʼInega tovaleʼewa vesikisina ena gaeba ʼewei ta goʼila qiduana ana wawa Eufaleti ʼinaya guiwaqia, ta goʼila nana qabuna yafaia. Ta baʼe ʼinega vaina toluvine qiduqiduadi babaʼau ena ʼebeyayaqega adi fata be goʼila nana ina vaukamania.
12 Derramou o sexto a sua taça sobre o grande rio Eufrates, cujas águas secaram, para que se preparasse o caminho dos reis que vêm do lado do nascimento do sol.
13 Ta niboana luveluveifadi toidi adi ʼita kavona bwebwe yaʼitedi iʼifoqe mai mwata ʼawanega, be wese yubai nana mwadeʼwega ʼawanega, ta wese tovesimasimana ʼeʼeuʼauʼavina ʼawanega iʼifoqe.
13 Então, vi sair da boca do dragão, da boca da besta e da boca do falso profeta três espíritos imundos semelhantes a rãs;
14 Baʼe niboana diavona toidi adi fata be yani ʼebenuavoqana ina viaqia. Ta itauya bwaʼobwaʼo ana toluvine qiduqiduadi ʼidia sabi gaba vaʼauqidi, mana nuanuadi taudi maega ina luvetuba ta Kaiwabu Ieisu ina luaviea Yaubada Tovewaiwai ena vetalaʼai ana ʼaubena ʼinaya.
14 porque eles são espíritos de demônios, operadores de sinais, e se dirigem aos reis do mundo inteiro com o fim de ajuntá-los para a peleja do grande Dia do Deus Todo-Poderoso.
15 Ovineneqa! Nawale yaʼa Ieisu egu mai kavona tovanawala ʼedewani, mana mai nana ana tuta ge taha toga dahalamania. ʼInega au kaleko una ʼivaʼavaʼata ta una baʼebaʼe be yaqisa egu mai ana tuta ʼinaya ge una iniyauyau tomotau nuanidia, ta ʼesi au fata be una qaiawa, mana oʼa ge maʼigonegoneu.
15 (Eis que venho como vem o ladrão. Bem-aventurado aquele que vigia e guarda as suas vestes, para que não ande nu, e não se veja a sua vergonha.)
16 ʼInega niboana luveifadi toi dina toluvineavo qiduqiduadi maega itoa vaʼauta taha diʼwe ʼinaya, ta diʼwe nana Ibeliu bonadiega igabea ana wawa Amagedoni.
16 Então, os ajuntaram no lugar que em hebraico se chama Armagedom.
17 ʼInega tovaleʼewa ʼebeluʼovoa vesevenina wese ena gaeba ʼewei ta mahala be bwaʼobwaʼo nuanidia guiwaqia. Ta ʼinega bona taha waiwaina galiva kaikaiwabuna Vanue Gwalagwalana gamonega ʼifoqe vonaya, “Niʼa yaviaqa ʼovoia.”
17 Então, derramou o sétimo anjo a sua taça pelo ar, e saiu grande voz do santuário, do lado do trono, dizendo: Feito está!
18 Ta tuta nana ʼinaya namala namalia be yavalata butuna qiduana dudu, ta wese mwaniʼiniʼi qiduana ʼifoqe, lova ge taha tomotau ida ʼitei ta ida lutonovia baʼe ʼidewani.
18 E sobrevieram relâmpagos, vozes e trovões, e ocorreu grande terremoto, como nunca houve igual desde que há gente sobre a terra; tal foi o terremoto, forte e grande.
19 ʼInega ʼabaga qiduana Babiloni ʼetomwea ta ana diʼwe toi iʼifoqe, ta wese ʼabaga taha taha bwaʼobwaʼo debanaya mwaniʼiniʼi nana ena waiwaiega giveluveifedi ʼelubwegebwegedi. Ta ʼabaga qiduana Babiloni ena luveifana Yaubada ge danuafania, e ʼinega ʼoine ma vedina venumea, ta ʼoine nana baʼe Yaubada ena diavilavila qiduana.
19 E a grande cidade se dividiu em três partes, e caíram as cidades das nações. E lembrou-se Deus da grande Babilônia para dar-lhe o cálice do vinho do furor da sua ira.
20 Ta wese bwanabwana qabudi iawala, be bwanaga qabudi ivedumiʼa.
20 Todas as ilhas fugiram, e os montes não foram achados;
21 Ta wese ʼwei falafalana ta gomogomona kavona dabo qiduqiduadi ʼaidega ʼaidega adi vita 50 kilo ʼidewani mahalega iavuta iwebui mai tomotau ʼidia ta iveilaqeyedi. E ʼinega tomotau diavona Yaubada ivona veʼalatea, mana baʼe veilaqe nana luveifa otaqina.
21 também desabou do céu sobre os homens grande saraivada, com pedras que pesavam cerca de um talento; e, por causa do flagelo da chuva de pedras, os homens blasfemaram de Deus, porquanto o seu flagelo era sobremodo grande.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Apocalipse 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.