Marcos 11
God Ago Maror Muturta Agamukan (MLP) vs NVI
1 Ari Yesus ago disaipel nenaq le Jerusalem sinsin tuqugad in le uliq giger Betfage teq Betaniy gigerab tugwahtiqiy, garah Oliv asenab.
1 Quando se aproximaram de Jerusalém e chegaram a Betfagé e Betânia, perto do monte das Oliveiras, Jesus enviou dois de seus discípulos,
2 Gwahtiqim Yesus in ago disaipel giger giqeman danmeb lehsa in gibilan, Ne le uliq ginobun ban usaqta kob gwahtiqeqmo donki amidon araq amalib asit a hi luwiyta nawa am wazan tursa ne ahol tuwaq daqay ham. Ahol waqeq ne haseq a boliy ham.
2 dizendo-lhes: "Vão ao povoado que está adiante de vocês; logo que entrarem, encontrarão um jumentinho amarrado, no qual ninguém jamais montou. Desamarrem-no e tragam-no aqui.
3 Sa mat araq gibileneq bilaqdaq, “Ne nagaqgo nazaq emay?” haqid ne kazaq buloniy ham. Iyahta ago kabiy inaq iyan haqiy ham. Kabiy na hiqiyid teq in hidmo emid ta boldaq haqad ne buloniy ham.
3 Se alguém lhes perguntar: ‘Por que vocês estão fazendo isso? ’ digam-lhe: ‘O Senhor precisa dele e logo o devolverá’ ".
4 Haqan giger na lehim donki araq minminta bit araq aqezab am wazan tursa ahol tuwaqiy. Ahol waqad in donki na aqamun tihasiy.
4 Eles foram e encontraram um jumentinho, na rua, amarrado a um portão. Enquanto o desamarravam,
5 Hassa mataw nab turiyta na tisusumun negiy, Ne giger nagaqgo donki minminta na aqamun hasay? haqiy.
5 alguns dos que ali estavam lhes perguntaram: "O que vocês estão fazendo, desamarrando esse jumentinho? "
6 Haqan Yesus gibilanta nazaqmo in mataw na tigibileniy. Gibilenan mataw na ‘dimunmo’ haqanmo in donki amidon na tuwaqiy.
6 Os discípulos responderam como Jesus lhes tinha dito, e eles os deixaram ir.
7 Waqim in Yesus agerab a lehim in gigo tubusan asor hasim donki amalib emanmo Yesus donki amalib tuqos.
7 Trouxeram o jumentinho a Jesus, puseram sobre ele os seus mantos; e Jesus montou.
8 Osim lehsa mataw kabemmo in gigo tubusan hasim danib gihureniy. Gihurensa asor ay aben amikmikta giwaqim a bolim danib gihunegim giqad lehiy.
8 Muitos estenderam seus mantos pelo caminho, outros espalharam ramos que haviam cortado nos campos.
9 Dan balaw tonim hulosad teq mataw asor ameb lehad mataw asor abeb bolad in lileyim bilaq yaqay,
9 Os que iam adiante dele e os que o seguiam gritavam: "Hosana! " "Bendito é o que vem em nome do Senhor! "
10 Teq kwaziqmo i gises Devit maror iyim osta na akaman diq a ta gwahtiqsa i ginad tidimniy hasaq haq yaqay.
10 "Bendito é o Reino vindouro de nosso pai Davi! " "Hosana nas alturas! "
11 Ari Yesus le uliq Jerusalem-ub gwahtiqim Tempel-ib tilah. Lehim Tempel ago gel aduganib gwahtiqim luwad in nagah bunmo ahol waqad luwsa tarom tiqiynan tonsa in ago disaipel 12 na nenaq usnan haqad uliq Betaniy-ib muleqim ta lehiy.
11 Jesus entrou em Jerusalém e dirigiu-se ao templo. Observou tudo à sua volta e, como já era tarde, foi para Betânia com os Doze.
12 — ausente —
12 No dia seguinte, quando estavam saindo de Betânia, Jesus teve fome.
13 — ausente —
13 Vendo à distância uma figueira com folhas, foi ver se encontraria nela algum fruto. Aproximando-se dela, nada encontrou, a não ser folhas, porque não era tempo de figos.
14 An Yesus ay na bulonim bilam, Ni ninon a ta hi emsa mataw ninon araq waqeq a ta hi neq daqay ham. Haqsa ago disaipel tuhuritiy.
14 Então lhe disse: "Ninguém mais coma de seu fruto". E os seus discípulos ouviram-no dizer isso.
15 Ari Yesus ago disaipel nenaq le Jerusalem-ub tugwahtiqiy. Gwahtiqim Yesus le Tempel agelin aduganib gwahtiqim in mataw nagah gizayad osiyta na gimuzan in tukim asan ban gwahti tileh yaqay. Lehsa in mataw mani amo amo waqad amenin bit na ago mani negayta na gigo ban otbuliyan tuwom. Teq in mataw ah hushusta God ayon tamaz emgo gizayayta na gigo ban nagan inaqmo giqot buliyan woqiymo.
15 Chegando a Jerusalém, Jesus entrou no templo e ali começou a expulsar os que estavam comprando e vendendo. Derrubou as mesas dos cambistas e as cadeiras dos que vendiam pombas
16 Sa mataw Tempel a hi wazinad in saw na agem siseyim nagah sorim leh bolad luwsa Yesus gibiyad in gunun emim gibilan, Ne Tempel ago saw ka wazinad nagah haresmo sorad uliq gem ka siseyad hi luwiy ham.
16 e não permitia que ninguém carregasse mercadorias pelo templo.
17 Haqad in mataw suleq negim kazaq gibilan, God ago marib in gamuk araq kazaq bilam ham.
17 E os ensinava, dizendo: "Não está escrito: ‘A minha casa será chamada casa de oração para todos os povos’? Mas vocês fizeram dela um covil de ladrões".
18 Ari mataw tamaz emayta gigo aseseqta na giyogniz mataw Moses ago gunun hurit kemiyta na nenaq in Yesus ago gamuk nazaq huritim in wol emid moqgo adanteqin tinagun yaqay. Teq in Yesus rabun yaqaymo. Na ezaqgo on mataw bunmo Yesus ago suleq huritad gihol turuh nemsa in wazin yaqayta na ago iyan.
18 Os chefes dos sacerdotes e os mestres da lei ouviram essas palavras e começaram a procurar uma forma de matá-lo, pois o temiam, visto que toda a multidão estava maravilhada com o seu ensino.
19 Ari imisor tiqiysa Yesus ago disaipel nenaq Jerusalem hulosim tilehiy.
19 Ao cair da tarde, eles saíram da cidade.
20 Lehim usim eraqim tarommo in Jerusalem-ub ta lehad luwimmo in ay fik na a ahol ta waqiy. Ay na aninin, abeqar teq anan inaqmo tumay bugim tur.
20 De manhã, ao passarem, viram a figueira seca desde as raízes.
21 Sa Pita in irimo Yesus gamuk bilamta na anadin emad in Yesus bulon, Iyahta ham ni ay ka ahol waq ham. Irimo ni ay fik anan bilam ‘meqniydaq’ hamta ka tumay bug ham.
21 Lembrando-se Pedro, disse a Jesus: "Mestre! Vê! A figueira que amaldiçoaste secou! "
22 Haqan Yesus bilam, Ni ninad ayahmo God amomo ago hib usan ham.
22 Respondeu Jesus: "Tenham fé em Deus.
23 Ya helmo ne gibilenaiq ham. Mat anad amulikmo ussa in helmo God nagah yaqmen tiqem yagdaq haqaqta, mat na garah ko bulonid in eraqeq sortukeq le kamismeb tuwoqdaq ham.
23 Eu lhes asseguro que se alguém disser a este monte: ‘Levante-se e atire-se no mar’, e não duvidar em seu coração, mas crer que acontecerá o que diz, assim lhe será feito.
24 Na alulin nazaq iyan ya ne gibilenaiq ham. Ni nagah araq anan God susumun ugad bilaqeq “Helmo God tiyagdaq” haqid God nagah na tinigdaq ham.
24 Portanto, eu lhes digo: tudo o que vocês pedirem em oração, creiam que já o receberam, e assim lhes sucederá.
25 Ari ni God inaq gamuk tiqemnan haqad luweq ni mat araq nimeqin tonta na anadin emdaq ham. Nazaq iyid danmeb ni mat na ago daq meqinta na walemad anadin ta hi em ham. Ad teq ni Gimam Iyah Heven-ib osaqta na ningo gamuk bulon ham. Ni nazaq tonid teq God nazaqmo ningo daq meqinta giwalemad in ni niqez tuhuritdaq ham. [
25 E quando estiverem orando, se tiverem alguma coisa contra alguém, perdoem-no, para que também o Pai celestial lhes perdoe os seus pecados".
26 Ari ni mat na ago daq meqinta a hi walemid i Gimam Ulilib Osaqta na in ningo daq meqinta a hi giwalemdaqmo ham.]
26 Mas se vocês não perdoarem, também o seu Pai que está no céu não perdoará os seus pecados.
27 Ari Yesus ago disaipel nenaq Jerusalem-ub a ta lehiy. Lehim Yesus Tempel agelin aduganib loq gelad luwsa mataw tamaz emayta na giyogniz mataw Moses ago gunun hurit kemiyta na teq Juda gigo mataw marorta nagan in Yesus agerab tuboliy.
27 Chegaram novamente a Jerusalém e, quando Jesus estava passando pelo templo, aproximaram-se dele os chefes dos sacerdotes, os mestres da lei e os líderes religiosos e perguntaram.
28 Bolim in Yesus tisusumun ugiy, Ni nibin ezaqta iyim ni daq kagan emaq? haqiy. Teq nog diq nibin na nigan ni kazaq emaq? haqiy.
28 "Com que autoridade estás fazendo estas coisas? Quem te deu autoridade para fazê-las? "
29 Haqan Yesus gibilan, Ta ya nazaqmo nagah araq ago susumun negid ne amenin emiy ham. Ne yaqgo susumun ka amenin emid teq nog ibin yagan ya daq kagan emaiqta na ago ya tigibilendaiqmo ham.
29 Respondeu Jesus: "Eu lhes farei uma pergunta. Respondam-me, e eu lhes direi com que autoridade estou fazendo estas coisas.
30 Ari Jon mataw huz negyaqta na ago kabiy Heven-ib bol o haiq in matawmo gigo hib kabiy na wamta? ham. Ne yaqgo gamuk ka amenin bilaqid ya huritiq ham.
30 O batismo de João era do céu ou dos homens? Digam-me! "
31 Haqan mataw aseseqta na in gimo an mugad bilaqiy, I bilaqam, Kabiy na God ago hib bolta haqid in tibilaqdaq, Ta nagaqgo ne Jon ago gamuk huritim anan helmo a hi haqiy? haqdaq haqiy.
31 Eles discutiam entre si, dizendo: "Se dissermos: ‘do céu’, ele perguntará: ‘Então por que vocês não creram nele? ’
32 Ari i bilaqam, Kabiy na matawmo gigo hib bolta haqid mataw biyahta ka eraqeq i ezaq giton daqayta na i a hi hurit haqiy. Na ezaqgo on mataw na bunmo Jon anan God ago nantut araqmo diq haqsa mataw marorta nagan in ginan tirab yaqay.
32 Mas se dissermos: ‘dos homens’... " Eles temiam o povo, pois todos realmente consideravam João um profeta.
33 Nazaq iyan in Yesus ago susumun na amenin emim buloniy, I a hi hurit haqiy. Haqan Yesus gibilan, Ya nazaqmo ham. Nog ibin yagan ya daq kagan emaiqta na ago ya a hi gibilendaiqmo ham.
33 Eles responderam a Jesus: "Não sabemos". Disse então Jesus: "Tampouco lhes direi com que autoridade estou fazendo estas coisas".
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.