Lucas 20
Tnúhu ní cáháⁿ yǎ ndiǒxí xito cùu uú (MILNT) vs NAA
1 Te ɨɨⁿ nduu yɨ̀hɨ Jesús xɨtɨ́ veñúhu càhnu sá ǐo cùnuu danehé‑gá ñáyiu tnúhu sá càháⁿ nàcuáa naníhí tàhú‑yu. Te ní quexìo cue tée cùu dútú cúnùu ndɨhɨ cue tée dàcuaha ñaha xii ñáyiu nchaa tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés, ndɨhɨ cue tée cùu sacuéhé nǔú ñǎyiu isràél,
1 Aconteceu que, num daqueles dias, estando Jesus a ensinar o povo no templo e a evangelizar, chegaram os principais sacerdotes e os escribas, juntamente com os anciãos,
2 te ní xáhaⁿ‑güedě xii‑gá:
2 e lhe perguntaram: — Diga-nos com que autoridade você faz estas coisas? Ou quem lhe deu esta autoridade?
3 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ:
3 Jesus respondeu:
4 Te chí càchí tnúhu xii‑í yoo ní táúchíúⁿ nǐ dácuándùte ndíi Juàá ñáyiu. ¿Yá Ndiǒxí ǎⁿ cuè tée ñuyíú‑a ní táúchíúⁿ dùcaⁿ ní quide ndíi? —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
4 O batismo de João era do céu ou dos homens?
5 Te ní ngüíta‑güedé xǐtnàha‑güedé:
5 Então discutiram entre si: — Se dissermos: “Do céu”, ele dirá: “Por que não acreditaram nele?”
6 Àdi te núu nà cúñaha‑o sǎ cuè ñáyiu ñuyíú‑a ní táúchíúⁿ dùcaⁿ ní quide ndíi ña, te nchaa ñáyiu cuáha ñàhá‑yu yúú xii‑o, te cahni ñàhá‑yu, chi càchí‑yu sá ndàá sá Yǎ Ndiǒxí ní táúchíúⁿ‑gǎ ní cáháⁿ ndíi Juàá tnúhu‑gá núú ñǎyiu —càchí‑güedé xǐtnàha‑güedé.
6 Mas, se dissermos: “Dos homens”, o povo todo nos apedrejará, porque está convicto de que João era profeta.
7 Te ní xáhaⁿ‑güedě xii‑gá sá ñà túú xìní‑güedé yoo ní táúchíúⁿ dùcaⁿ ní dácuándùte ndíi Juàá ñáyiu.
7 Por fim, responderam que não sabiam de onde era.
8 Te ní xáhaⁿ Jèsús xii‑güedé:
8 E Jesus lhes disse:
9 Te sátá dúcáⁿ te ní ngüíta Jèsús ní cani‑gá ɨɨⁿ cuèndú núú ñǎyiu nàcuáa tecú tnùní‑yu tnúhu‑gá, te xáhaⁿ‑gǎ xií‑yu:
9 A seguir, Jesus passou a contar ao povo esta parábola:
10 Te sátá nǐ sáá nduu nǐ cuu nchaa ndéhé yoho yàha stilé sá nǐ xitu‑dé‑áⁿ, te ní xáhaⁿ‑dě xii ɨɨⁿ tée xìnu cuechi núú‑dě: “Cuàháⁿ cácáⁿ‑n sǎ cúú cuèndá‑í núú cuè tée ní dándǒo ndàha‑í nchaa yoho yàha stilé sá nǐ xitu‑í”, càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě. Te tée xìnu cuechi‑áⁿ nǐ xica‑dé cuáháⁿ‑dé, dico cue tée ndèé nchaa yoho yàha stilé‑áⁿ nǐ tnɨɨ‑güedé tée xìnu cuechi‑áⁿ te ní caniha‑güedě, te ní nacuícúⁿ ñáhá‑güedě xii‑dé, te ñá túú tnàhí ná ní sǎñaha‑güedě.
10 No devido tempo, mandou um servo aos lavradores para que lhe dessem do fruto da vinha. Mas os lavradores, depois de espancá-lo, o despacharam de mãos vazias.
11 Te dǎtnùní tée cùu xítohó nchaa yoho yàha stilé‑áⁿ nǐ tendaha tùcu‑dé ɨngá tée xìnu cuechi núú‑dě cuáháⁿ‑dé, dico dɨu‑ni ducaⁿ nǐ quide ñaha‑güedě xii‑dé, chi ní xícuèhé ñáhá‑güedě, te ní caniha‑güedě te ní nacuícúⁿ ñáhá‑güedě, te ñá túú tnàhí ná ní sǎñaha‑güedě.
11 Em vista disso, enviou-lhes outro servo, mas também a este espancaram e, depois de insultá-lo, despacharam de mãos vazias.
12 Te tée cùu xítohó nchaa yoho yàha stilé‑áⁿ nǐ tendaha tùcu‑dé ɨngá‑dé cuáháⁿ‑dé, te dɨu‑ni ducaⁿ nǐ quide ñaha tùcu‑güedé, chi ní dánǐcuèhé ñáhá‑güedě, te ní nacuícúⁿ ñáhá‑güedě.
12 Mandou ainda um terceiro; também a este, depois de feri-lo, expulsaram.
13 ’Te tée cùu xítohó nchaa yoho yàha stilé‑áⁿ nǐ sani iní‑dé: “¿Nása cada‑í vitna? Váha‑gá tendaha‑ǐ déhe‑í tée ío cùu iní‑a núhú‑dé, chi cudana te òré quiní ñáhá‑güedě xii‑dé, te canehe‑güedé sá yɨ́ñùhu núú‑dě”, duha ní sani iní‑dé.
13 Então o dono da vinha disse: “Que farei? Enviarei o meu filho amado; talvez o respeitem.”
14 Dico òré ní xiní cue tée quìde chiuⁿ‑áⁿ děhe xítohó nchaa yoho yàha stilé‑áⁿ, te ní xítnàha‑güedé: “Tée‑ǎⁿ tée véxi nduu táhú ñuhu‑a ndɨhɨ nchaa sá cáá nǔú‑xi, dico cahni‑o‑dě te mee‑o ndùu tahú‑ó sǎ ndúú tǎhú‑dě”, càchí‑güedé xǐtnàha‑güedé.
14 — Mas, quando os lavradores viram o filho, começaram a discutir entre si: “Este é o herdeiro; vamos matá-lo, para que a herança seja nossa.”
15 Te ní queñuhu ñaha‑güedě ɨɨⁿ xio yuhu ñùhu‑áⁿ, te ní sahni ñaha‑güedě xii‑dé —duha cuáháⁿ cuèndú ní cani Jèsús núǔ‑yu.
15 E, lançando-o fora da vinha, o mataram.
16 Chi núhú‑dé te cahni‑dé cue tée‑áⁿ, te dàndóo ndaha‑dě ñuhu‑dé xii cue tée cùtnuní iní‑dé cada ndáá —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xií‑yu.
16 Virá, exterminará aqueles lavradores e entregará a vinha a outros. Ao ouvir isto, disseram: — Que tal não aconteça!
17 Te Jèsús ní ndacoto‑gá núǔ‑yu, te ní xáhaⁿ‑gǎ:
17 Mas Jesus, com o olhar fixo neles, disse:
18 Te nchaa ñáyiu ñá túú cuìní tnɨɨ tnúhu‑í, te ndohó‑yu dàtná ɨɨⁿ ñáyiu tnàhnú duuⁿ òré ndùá‑yu núú yǔú, àdi núu na tàú ñáhá‑xí te dàcachi duuⁿ ñaha‑xi —cachí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xií‑yu.
18 Todo o que cair sobre esta pedra ficará em pedaços; e aquele sobre quem ela cair ficará reduzido a pó.
19 Te cue tée cùu dútú cúnùu, ndɨhɨ cue tée dàcuaha ñaha xii ñáyiu nchaa tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés ní cuiní‑güedé tnɨɨ‑güedé Jèsús òré‑ni‑á ní cùu, chi ní cutnùní iní‑güedé sá cuèndá‑güedé ní cáháⁿ‑gá, dico ní yùhú‑güedé cuèndá sá ǐo vài ñáyiu.
19 Naquela mesma hora, os escribas e os principais sacerdotes procuravam prender Jesus, porque entenderam que ele havia contado essa parábola contra eles; mas temiam o povo.
20 Te ní ndúcú‑güedě nàcuáa cada‑güedé tnɨɨ ñaha‑güedě xii‑gá, te ní tendaha‑güedě cue tée cuáháⁿ ngoto dayuhu ñàha xii‑gá, te cuáháⁿ‑güedé dàtná cue tée váha iní‑xi, te ndùcu‑güedé nàcuáa cada‑güedé nǔu cáháⁿ‑gá ɨɨⁿ tnúhu sá ñà túú tàú‑gá cáháⁿ‑gá cuèndá ducaⁿ te candeca ñaha‑güedě xii‑gá quɨ́hɨ́ⁿ cuáha cuèndá ñáhá‑güedě núú těe cùnuu.
20 Eles passaram a vigiar Jesus. Enviaram espiões que se fingiam de justos para ver se o apanhavam em alguma palavra, a fim de entregá-lo à jurisdição e à autoridade do governador.
21 Te ní xáhaⁿ‑güedě xii Jèsús:
21 Então lhe perguntaram: — Mestre, sabemos que o senhor fala e ensina corretamente e não se deixa levar pela aparência das pessoas, mas ensina o caminho de Deus segundo a verdade.
22 Te cachí tnúhu xii‑ndɨ́ nǔu váha‑ni cháhu‑ndɨ́ té Cèsár tée ío cùnuu cuendá impuèstú ǎⁿ ñǎhá —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
22 É lícito pagar imposto a César ou não?
23 Dico Jèsús ní cutnùní iní‑gá sá xító ndèé ñáhá‑güedě xii‑gá, núu ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé:
23 Mas Jesus, percebendo a artimanha deles, respondeu:
24 —Chí dánèhé ñáhá xìi‑í ɨɨⁿ díhúⁿ cuìxíⁿ te cachí tnúhu‑ndo nǔu yoo núú‑xi ndèé, ndɨhɨ yoo dɨ̀u‑xi ndeé —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
24 — Mostrem-me um denário. De quem é a figura e a inscrição? Eles responderam: — De César. Então Jesus lhes disse:
25 Te ní xáhaⁿ tùcu‑gá xii‑güedé:
25 — Pois deem a César o que é de César e a Deus o que é de Deus.
26 Te ñá ní ndàcu tnahí‑güedé datɨ̀cánuu ñaha‑güedě xii‑gá núú tnǔhu càháⁿ‑gá, chi òré ní cáháⁿ‑gá, te da ní cuñúhu‑güedé nchaa tnúhu ní cáháⁿ‑gá, te váha‑gá ní sadɨ́‑güedé yuhu‑güedé.
26 Não puderam apanhá-lo em palavra alguma diante do povo; e, admirados da sua resposta, calaram-se.
27 Te sátá dúcáⁿ te ní sáá ɨɨⁿ ǔú cue tée cùu saducéú núú ndécú Jèsús. Te cue tée‑áⁿ ñà túú sàndáá iní‑güedé sá ndótó cuè ñáyiu ní xíhí, te ní xáhaⁿ‑güedě xii‑gá:
27 Chegando alguns dos saduceus, que dizem não haver ressurreição,
28 —Mèstrú, ndíi Moìsés càchí ndíi núú tùtú ndècu vitna sá nǔu ɨɨⁿ tée na cùú, te quendóo ñadɨ̀hɨ́‑dé te ñá túú děhe‑dé ní xǒo ndɨhɨ‑aⁿ, te tée cùu ñaní‑dé naqueheⁿ‑dé ñaha ní quendóo quèé‑áⁿ cuèndá coo déhe‑dé ndɨhɨ‑aⁿ cuèndá ñaní‑dé tée ní xíhí‑áⁿ.
28 perguntaram a Jesus: — Mestre, Moisés nos deixou escrito que, se um homem casado morrer sem deixar filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.
29 Te ní xíndecu úsá tnàhá cue tée mee‑ni ndɨ̀ ñaní‑güedé. Te tée díhna ní níhí ñadɨ̀hɨ́‑dé, dico ñá túú ní cùdíi‑dé cundecu‑dé chi ní xíhí‑dé, te ni ɨ̀ɨⁿ déhe‑dé ñá túú ní xǒo ndɨhɨ ñadɨ̀hɨ́‑dé‑áⁿ.
29 Ora, havia sete irmãos: o primeiro casou e morreu sem filhos;
30 Te tée cùu uú ní naqueheⁿ‑dé ñaha ní quendóo quèé‑áⁿ dico ní xíhí tucu‑dé, te ni ɨ̀ɨⁿ tucu déhe‑dé ñá túú ní xǒo ndɨhɨ ñaha‑áⁿ.
30 o segundo
31 Te tée cùu uní ní naqueheⁿ tucu‑dé ñaha ní quendóo quèé‑áⁿ, te dɨu‑ni ducaⁿ nǐ xíhí‑dé, te ní xínu ndɨ ùsá‑güedé ní cándeca ñaha‑güedě xii ñaha‑áⁿ, dico ni ɨ̀ɨⁿ‑güedé ñá túú ní xǒo déhe‑güedé ndɨhɨ‑aⁿ, te ní ndɨhɨ‑güedé ní xíhí.
31 e o terceiro também casaram com a viúva, e assim foi com os sete. Todos morreram sem deixar filhos.
32 Te ndéé núú nǐ ndɨhɨ‑ná ní xíhí tnàhá ñadɨ̀hɨ́‑áⁿ.
32 Por fim, morreu também a mulher.
33 Te na sàá nduu ndòto‑güedé ndɨhɨ ñaha‑áⁿ ¿Te ndědacàa‑güedé ñadɨ̀hɨ́‑güedé cuu‑aⁿ‑i? Chi ndɨ ùsá‑güedé ní cándeca ñaha‑güedě xii‑aⁿ —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
33 Portanto, na ressurreição, de qual deles a mulher será esposa? Porque os sete casaram com ela.
34 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé:
34 Jesus respondeu:
35 Dico nchaa ñáyiu ní nduu táhú ndoto díhna nuu ñáyiu‑áⁿ cundecú‑yu ndɨhɨ Yá Ndiǒxí nɨ caa nɨ quɨ́hɨ́ⁿ, te yàcáⁿ ñá túú‑gǎ sá cándèca tnahá‑yu.
35 mas os que são considerados dignos de alcançar a era vindoura e a ressurreição dentre os mortos não casam, nem se dão em casamento.
36 Te ni ñà túú‑gǎ tnúhu xìhí, chi cuu‑ná‑yu dàtná cue espíritú xínú cuèchi núú Yǎ Ndiǒxí cuèndá sá nǐ ndotó‑yu, chi cùú‑yu déhe‑gá.
36 Pois não podem mais morrer, porque são iguais aos anjos e são filhos de Deus, sendo filhos da ressurreição.
37 Te ndéé ndíi Moìsés ní chídó tnùní ndíi núú tùtú ndíi sá ncháá ñǎyiu ní xíhí ndotó‑yu, te dɨu‑ni xíáⁿ càháⁿ‑xi cuèndá tnutàú nchìcúⁿ ñuhú, te dɨu‑ni xíáⁿ càchí tucu‑xi sá Yǎ Ndiǒxí cúú‑gǎ Ndiǒxí ndíi Àbrahám, ndíi Isàác, ndɨhɨ ndíi Jàcób.
37 E que os mortos ressuscitam, Moisés o indicou no trecho referente à sarça, quando afirma que o Senhor é o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.
38 Te cue tée‑áⁿ chi cuěi ní xíhí‑güedé sá cúú‑xí nchòhó, dico sá cúú‑xí Yǎ Ndiǒxí chi ndècu vívú‑ni‑güedě. Chi cùtnuní iní‑ó sǎ Yǎ Ndiǒxí cúú‑gǎ Ndiǒxí mee‑ni cuè ñáyiu xǐndecu vǐvú, te ñá túú cùu‑gá Ndiǒxí cue ñáyiu ñá túú ndècu vívú. Te sá cúú‑xí mèe‑gá chi nchaa ñáyiu ndècu ndɨhɨ‑gá ndécú vǐvǔ‑yu cuěi sa ní xíhí‑yu núú ñùyíú‑a —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
38 Ora, Deus não é Deus de mortos, e sim de vivos; porque para ele todos vivem.
39 Te ɨɨⁿ tée dàcuaha ñaha xii ñáyiu nchaa tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés ní xáhaⁿ‑dě xii Jèsús:
39 Então alguns dos escribas disseram: — Boa resposta, Mestre!
40 Te ñá túú‑gǎ ní cùyɨɨ‑güedé cácáⁿ tnúhú‑güedě ni ɨ̀ɨⁿ tnúhu núú‑gǎ.
40 E não ousaram mais fazer perguntas a Jesus.
41 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé:
41 Mas Jesus lhes perguntou:
42 Te mee ndǐi Dàvií‑áⁿ nǐ cachí ndíi núú lìbrú Sǎlmú:
42 Pois o próprio Davi afirma no Livro dos Salmos:
43 te yúhú cada‑í te nchaa sá cúú ǔhú iní ñáhá xìi‑n canehe‑xi sá yɨ́ñùhu núú‑n.”
43 até que eu ponha
44 ¿Te nása cùu Cristú déhe ndíi Dàvií, te mee ndǐi ní cachí ndíi sá cúú‑gǎ Xítohó ndíi‑i? —càchí Jèsús xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
44 — Portanto, Davi o chama de Senhor. Então como ele pode ser filho de Davi?
45 Te òré ndátnǔhu Jèsús ndɨhɨ cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá xǐndedóho ñaha ñáyiu, te xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé:
45 Quando todo o povo estava ouvindo, Jesus disse aos seus discípulos:
46 —Cada cuèndá‑ndó vǎ cádá‑ndó nàcuáa quìde cue tée dàcuaha ñaha xii ñáyiu nchaa tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés, chi tnàhá iní‑güedé cuihnu‑güedé dóó nání sǎ sácuǐhnu cue tée cùnuu. Te nchaa núú tàcá ñáyiu cuìní‑güedé sá ndɨ̀hɨ tnúhu yɨñùhu cáháⁿ ndɨhɨ ñàhá‑yu xii‑güedé, te nàcáxi‑güedé xìlé sácǒo nchihi cue tée cùnuu‑gá xɨtɨ́ veñúhu conchihi‑güedé, te ducaⁿ‑ni quìde‑güedé cuěi òré quɨ́hu‑güedé mèsá caxi‑güedé òré ndécú‑güedě ɨɨⁿ vico, chi mee‑ni nǔú sácǒo cue tée cùnuu‑gá cuìní‑güedé coo‑güedé.
46 — Cuidado com os escribas, que gostam de andar com vestes talares e muito apreciam as saudações nas praças, as primeiras cadeiras nas sinagogas e os primeiros lugares nos banquetes.
47 Te quèndeé‑güedé vehe nchaa ñáyiu dɨ̀hɨ́ ñáyiu quèé, te ío naha càháⁿ ndɨhɨ‑güedé Yǎ Ndiǒxí cuèndá cuìní‑güedé cáháⁿ váha‑yu cuèndá‑güedé. Te sá dúcáⁿ quìde‑güedé te sáá nduu te ío‑gá ndoho‑güedé núú ùhú núú ndàhú dàcúúxí dàva‑gá ñáyiu —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
47 Eles devoram as casas das viúvas e, para o justificar, fazem longas orações. Estes sofrerão juízo muito mais severo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.