João 1
Peñoles Mixtec NT (MIL_TBL) vs VC
1 Cùmání‑gǎ ngáva ñuyíú, te sa ndècu ndɨhɨ Yá Ndiǒxí Déhe‑gá. Te ɨɨⁿ‑ni xǐcuu‑gá. Te Déhe‑gá‑áⁿ nǐ cuu‑gá dàtná ɨɨⁿ tnúhu, chi ní cachí tnúhu‑gá nàcuáa càa Tátá‑gǎ Dútú Ndiǒxí.
1 No princípio era o Verbo, e o Verbo estava junto de Deus e o Verbo era Deus.
2 Te sa ndècu‑gá ndɨhɨ Dútú Ndiǒxí te ní ngáva ñuyíú.
2 Ele estava no princípio junto de Deus.
3 Te dɨu‑ni tnúhu mee Dǔtú Ndiǒxí ní cuu ní cadúha Déhe‑gá nchaa sá ìó ñuyíú. Te núu ñá túú Děhe‑gá ñá, te ñá túú nǎ coo ñuyíú‑a ni cùu.
3 Tudo foi feito por ele, e sem ele nada foi feito.
4 Te dɨu‑ni Déhe‑gá quídé‑gǎ ndécú‑ó, te ní dáyèhé‑gá iní‑ó nàcuáa cundecu‑o.
4 Nele havia a vida, e a vida era a luz dos homens.
5 Te tnúhu‑gá ní xíté nuu‑xi núú ndécú nchàa ñáyiu ñùhu ichi cuehé ichi duha. Te ñáyiu‑áⁿ cúǔ‑yu dàtná cue ñáyiu ndècu ɨɨⁿ núú néé, te dɨu‑ní‑yu cachí iní‑yu xocàní‑yu tnúhu‑gá dico vá ndácǔ‑yu.
5 A luz resplandece nas trevas, e as trevas não a compreenderam.
6 Te ní xíndecu ɨɨⁿ tée ní xínani‑dě Juàá, te tée‑áⁿ nǐ táúchíúⁿ Yǎ Ndiǒxí sá càháⁿ‑dé tnúhu‑gá núú ñǎyiu. Te ní xáhaⁿ‑dě xií‑yu sá věxi Déhe‑gá ñuyíú‑a, te dandìxi túu‑gá iní‑yu cuèndá cutnùní iní‑yu nàcuáa ndùu cuendá Yǎ Ndiǒxí cuèndá quɨ́ndáá iní‑yu tnúhu‑gá.
6 Houve um homem, enviado por Deus, que se chamava João.
7 — ausente —
7 Este veio como testemunha, para dar testemunho da luz, a fim de que todos cressem por meio dele.
8 Te ñá dɨ́ú mèe té Juàá ní dàndixi túu‑dé iní‑yu cuèndá cutnùní iní‑yu nàcuáa ndùu cuendá Yǎ Ndiǒxí, chi cuèndá‑ni ní xica cuu‑dé ní cáháⁿ‑dé sá Děhe Yá Ndiǒxí véxi‑gá dandìxi túu‑gá iní‑yu.
8 Não era ele a luz, mas veio para dar testemunho da luz.
9 Te ndáá ndisa sá méé‑gǎ dándìxi túu‑gá iní ñáyiu ñuyíú‑a cuèndá cutnùní iní‑yu nàcuáa ndùu cuendá Yǎ Ndiǒxí.
9 {O Verbo} era a verdadeira luz que, vindo ao mundo, ilumina todo homem.
10 Te ní xíndecu‑gá ñuyíú‑a, te ñáyiu ñuyíú‑a ñá ní cùtnuní iní‑yu yoo cùu‑gá, te dɨu‑ni mee‑gǎ ní cadúha‑gá ñuyíú‑a ní quide‑gá chìuⁿ ní táhú Dǔtú Ndiǒxí.
10 Estava no mundo e o mundo foi feito por ele, e o mundo não o reconheceu.
11 Te ní quixi‑gá ñuyíú nǐ càdúha mee‑gǎ, dico cue ñáyiu ñuyíú‑a ñá ní cùu váha iní‑yu núú‑gǎ.
11 Veio para o que era seu, mas os seus não o receberam.
12 Dico davá‑yu ní sándáá iní ñáhǎ‑yu xii‑gá, te ní nduu táhǔ‑yu ní nduu déhe ñaha Yǎ Ndiǒxí xií‑yu.
12 Mas a todos aqueles que o receberam, aos que crêem no seu nome, deu-lhes o poder de se tornarem filhos de Deus,
13 Te ñá túú ní ndùu déhe ñaha‑gǎ xií‑yu sá cúǔ‑yu déhe ñáyiu ñuyíú‑a, àdi sá ndécú tǎtǎ‑yu, nǎnǎ‑yu chi mee Yǎ Ndiǒxí ducaⁿ nǐ cuiní‑gá cunduu sá ndúú děhe ñaha‑gǎ xií‑yu.
13 os quais não nasceram do sangue, nem da vontade da carne, nem da vontade do homem, mas sim de Deus.
14 Te Déhe‑gá ní quixi túu‑gá ñuyíú‑a, te ní cuu‑gá ɨɨⁿ yɨquɨ cùñú ní xíndecu ndɨhɨ ñaha‑gǎ xii nchoo cuè ñáyiu ní xica cuu túu ndɨhɨ‑gá. Te ní xiní‑ó sǎ ǐo càhnu cuu‑gá cuèndá sá ɨ́ɨ́ⁿ dìi díí‑ni‑gǎ cúú‑gǎ Déhe Yá Ndiǒxí, te ío cùndahú iní ñáhá‑gǎ chíndèe ñaha‑gá xii nchoo ñǎyiu ndècu ñuyíú‑a, te ío ndáá càháⁿ‑gá.
14 E o Verbo se fez carne e habitou entre nós, e vimos sua glória, a glória que o Filho único recebe do seu Pai, cheio de graça e de verdade.
15 Te duha ní cáháⁿ té Juàá cuèndá Déhe Yá Ndiǒxí ní xáhaⁿ‑dě xii ñáyiu: —Cuèndá tée iha ni cáháⁿ‑í ndéé cǎni‑gá ní cachí‑í sá quíxí ɨ̀ɨⁿ tée quixi. Te tée‑áⁿ cúnùu‑gá‑dé, chi díhna‑gá‑dé sa ndècu‑dé dàcúúxí yǔhú —duha ní xáhaⁿ‑dě xií‑yu.
15 João dá testemunho dele, e exclama: Eis aquele de quem eu disse: O que vem depois de mim é maior do que eu, porque existia antes de mim.
16 Te ío váha iní Yaá‑áⁿ chi xìto ñaha‑gá xii‑o nchàa‑o ɨɨⁿ nduu ɨɨⁿ nduu.
16 Todos nós recebemos da sua plenitude graça sobre graça.
17 Te ndíi Moìsés ní cachí tnúhu ndíi tnúhu Yá Ndiǒxí tnúhu sá sánú ìchi ñaha xii‑o nacuáa cundecu‑o, dico Déhe‑gá Xítohó Jesucrìstú ní cachí‑gá sá ǐo cùu iní ñáhá Yǎ Ndiǒxí xii‑o. Te ní cáháⁿ‑gá nchaa dava‑gá tnúhu ndáá.
17 Pois a lei foi dada por Moisés, a graça e a verdade vieram por Jesus Cristo.
18 Te ñá ɨ́ɨ́ⁿ ñǎyiu xìní túu‑yu Yá Ndiǒxí. Dico ɨɨⁿdìi díí‑ni Déhe‑gá Yaá ndécú ndɨ̀hɨ‑gá càchí tnúhu‑gá nàcuáa càa‑gá.
18 Ninguém jamais viu Deus. O Filho único, que está no seio do Pai, foi quem o revelou.
19 Te cue tée isràél ndécú ñùú Jerusàlén ní tendaha‑güedě cue dútú ndɨhɨ cue tée cùu levítá cuáháⁿ‑güedé núú ndécú tě Juàá ndúcú tnǔhu‑güedé núú‑dě nǔu ná tée cùu‑dé.
19 Este foi o testemunho de João, quando os judeus lhe enviaram de Jerusalém sacerdotes e levitas para perguntar-lhe: Quem és tu?
20 Te ní cáháⁿ ndáá‑dé ní xáhaⁿ‑dě xii‑güedé: —Yúhú, ñá dɨ́ú Crìstú Yaá ní tendaha Yǎ Ndiǒxí véxi ñuyíú‑a cùu‑í —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě.
20 Ele fez esta declaração que confirmou sem hesitar: Eu não sou o Cristo.
21 Te ní xáhaⁿ tùcu‑güedé: —¿Te yoo cùu yohó váíⁿ? ¿Á yòhó cúú‑n tě Èliás? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé. Te ní xáhaⁿ tě Juàá: —Yúhú, ñá dɨ́ú tě Èliás cúù‑í —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě. Te xǎhaⁿ tùcu‑güedé: —¿Te yòhó cúú‑n těe ní cachí cue tée ndéé sanaha quìxi cáháⁿ tnúhu Yá Ndiǒxí‑ǎⁿ? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé. Te ní xáhaⁿ‑dě: —Ni ñà dɨ́ú těe‑áⁿ cúù‑í —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
21 Pois, então, quem és?, perguntaram-lhe eles. És tu Elias? Disse ele: Não o sou. És tu o profeta? Ele respondeu: Não.
22 Te ní xáhaⁿ tùcu‑güedé: —¿Te ná tée cùu yohó váíⁿ?, cuèndá ducaⁿ nàcani tnúhu‑ndɨ́ núú cuè tée ní tendaha ñàha xii‑ndɨ́ véxi‑ndɨ́, te cáháⁿ duuⁿ‑n nǔu ná tée cùu‑n —cachí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé.
22 Perguntaram-lhe de novo: Dize-nos, afinal, quem és, para que possamos dar uma resposta aos que nos enviaram. Que dizes de ti mesmo?
23 Te ní xáhaⁿ tě Juàá: —Yúhú cúù‑í tée xìca cáháⁿ xɨtɨ́ yucu nàcuáa ní cáháⁿ ndíi Chàiá, chi ndíi‑áⁿ nǐ cachí ndíi: “Chí dáñá ìchi cuehé ichi duha ndècu‑ndo te tnɨɨ‑ndo ìchi váha, chi véxi Yaá ío cùnuu”, duha ní cachí ndíi —càchí té Juàá xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
23 Ele respondeu: Eu sou a voz que clama no deserto: Endireitai o caminho do Senhor, como o disse o profeta Isaías {40,3}.
24 Te cue tée ndùcu tnúhu núú tě Juàá nǔu ná tée cùu‑dé, cue tée‑áⁿ nǐ tendaha ñàha cue tée cùu fariséú xii‑güedé.
24 Alguns dos emissários eram fariseus.
25 Te ní xáhaⁿ tùcu‑güedé xii té Juàá: —¿Ná cuèndá dácuàndute‑n ñáyiu te núu ñá dɨ́ú Crìstú cúú‑n, te ni ñà dɨ́ú tě Èliás, te ni ñà dɨ́ú těe véxi cáháⁿ tnúhu Yá Ndiǒxí cúú‑n vàíⁿ? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé.
25 Continuaram a perguntar-lhe: Como, pois, batizas, se tu não és o Cristo, nem Elias, nem o profeta?
26 Te ní xáhaⁿ tě Juàá: —Yúhú ní ngódó núù‑í dácuàndute‑í ñáyiu. Dico nchìcúⁿ ɨɨⁿ tée véxi, te tée‑áⁿ cúnùu‑gá‑dé dàcúúxí yǔhú, chi yúhú cúù‑í ɨɨⁿ tée duuⁿ duuⁿ ñá túú tàú nandaxi cuědìcó ñɨɨ chàú‑dé dico quìde‑í chìuⁿ‑dé. Te tée‑áⁿ sa ñùhu tnahá‑dé tnuú‑ndó dìcó‑ni sá ñǎ túú xìní‑ndó‑dě —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě.
26 João respondeu: Eu batizo com água, mas no meio de vós está quem vós não conheceis.
27 — ausente —
27 Esse é quem vem depois de mim; e eu não sou digno de lhe desatar a correia do calçado.
28 Duha ní cuu ñuú Bètábará ñuú cáá ndàa ɨngá xio yúte Jòrdán, yàcáⁿ ní xíndecu té Juàá ní dácuándùte‑dé ñáyiu.
28 Este diálogo se passou em Betânia, além do Jordão, onde João estava batizando.
29 Te nduu tněé ní xiní té Juàá Jèsús véxi yatni‑gá núú ndécú‑dě ndɨhɨ ñáyiu. Te ní xáhaⁿ‑dě xií‑yu: —Chí cúndèhe tée‑ǎⁿ, chi tée‑ǎⁿ cúú‑dě Crìstú Yaá ní tendaha Yǎ Ndiǒxí véxi ñuyíú‑a, te véxi‑dé cada càhnu iní‑dé nchaa yícá cuěchi ñáyiu ñuyíú. Te cùu‑dé dàtná ɨɨⁿ mběé quɨtɨ ío váha iní‑xi.
29 No dia seguinte, João viu Jesus que vinha a ele e disse: Eis o Cordeiro de Deus, que tira o pecado do mundo.
30 Te dɨu tée‑ǎⁿ ní cachí‑í sá cánchǐcúⁿ‑dé quixi. Te cùnuu‑gá‑dé dàcúúxí yǔhú, chi díhna‑gá‑dé sa ndècu ní cachí‑í xii‑ndo.
30 É este de quem eu disse: Depois de mim virá um homem, que me é superior, porque existe antes de mim.
31 Te ni yǔhú ñá túú xìní‑í‑dé ní cùu, dico xìca cuu‑í dácuàndute‑í ñáyiu cuèndá nchaa ñáyiu isràél quiní ñáhǎ‑yu xii‑dé —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
31 Eu não o conhecia, mas, se vim batizar em água, é para que ele se torne conhecido em Israel.
32 Te ní xáhaⁿ tùcu‑dé: —Ní xiní‑í Espíritú Yǎ Ndiǒxí ní quee‑xi andɨu věxi cuuⁿ‑xi ngúndecu ndɨhɨ ñaha‑xi xìi‑dé, te dàtná cáá lǒmá cáá Espíritú‑áⁿ věxi cuuⁿ‑xi.
32 {João havia declarado: Vi o Espírito descer do céu em forma de uma pomba e repousar sobre ele.}
33 Te yúhú ñá túú xìní‑í‑dé ní cùu, dico Yá Ndiǒxí Yaá ní tendaha ñàha xii‑í xícá cùu‑í dácuàndute‑í ñáyiu, Yaá‑áⁿ nǐ cachí tnúhu‑gá sá těe na quìní‑í ngúndecu ndɨhɨ Espíritú‑gá sá věxi cuuⁿ andɨu, te tée‑áⁿ taxi‑dé Espíritú‑gá cundecu ndɨhɨ‑o.
33 Eu não o conhecia, mas aquele que me mandou batizar em água disse-me: Sobre quem vires descer e repousar o Espírito, este é quem batiza no Espírito Santo.
34 Te yúhú ní xiní‑í‑dé te xìní ndáá‑í sá Děhe Dútú Ndiǒxí cúú‑dě. Te xíǎⁿ càchí tnúhu‑í xii‑ndo —càchí té Juàá xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
34 Eu o vi e dou testemunho de que ele é o Filho de Deus.
35 Te nduu tněé‑áⁿ dɨu‑ni xíáⁿ ndécú tě Juàá ndɨhɨ úú cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑dé.
35 No dia seguinte, estava lá João outra vez com dois dos seus discípulos.
36 Te ní xiní‑dé Jèsús ñúhú‑gǎ ichi, te ní xáhaⁿ‑dě xii cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑dé‑áⁿ: —Chí cúndèhe tée‑ǎⁿ, chi tée‑ǎⁿ cúú‑dě Crìstú Yaá ní tendaha Yǎ Ndiǒxí véxi ñuyíú‑a. Te cùu‑dé dàtná ɨɨⁿ mběé quɨtɨ ío váha iní‑xi —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě.
36 E, avistando Jesus que ia passando, disse: Eis o Cordeiro de Deus.
37 Te sá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ té Juàá núú cuè tée úú ndɨhɨ‑dé‑áⁿ nǔu ní chinchícúⁿ‑güedé Jèsús.
37 Os dois discípulos ouviram-no falar e seguiram Jesus.
38 Te ní nchócótó‑gǎ ndàa sátá‑gǎ, te ní xiní‑gá sá nchìcúⁿ ñáhá‑güedě xii‑gá. Te ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —¿Ná nándùcu‑ndo? —cachí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé. Te ní xáhaⁿ‑güedě: —¿Ndèé ndécú‑n, Ràbií? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá. Te Ràbií‑áⁿ quéé‑xí Mèstrú tnúhu mee‑güedě.
38 Voltando-se Jesus e vendo que o seguiam, perguntou-lhes: Que procurais? Disseram-lhe: Rabi {que quer dizer Mestre}, onde moras?
39 Te ní xáhaⁿ Jèsús xii‑güedé: —Chí nèhé te quiní‑ndó —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ. Te ní xica‑güedé cuáháⁿ‑güedé, te ní quexìo‑güedé núú quídé vèhe‑gá. Te ndècu‑ni‑güedé ndɨhɨ‑gá ní cuaa, chi dàtná òré caa cúmí sacuaa ní sáá‑güedé.
39 Vinde e vede, respondeu-lhes ele. Foram aonde ele morava e ficaram com ele aquele dia. Era cerca da hora décima.
40 Te úú cue tée‑áⁿ nǐ tnɨɨ‑güedé tnúhu ní cáháⁿ té Juàá, te ní chinchícúⁿ‑güedé Jèsús. Te núú ùú cue tée‑áⁿ, ɨɨⁿ‑dé nání‑dě Ndrǐxí, te ñaní‑dé cúú tě Xǐmú, àdi Pelú chi úú dɨ̀u‑dé.
40 André, irmão de Simão Pedro, era um dos dois que tinham ouvido João e que o tinham seguido.
41 Te té Ndrǐxí‑áⁿ nǐ nanducu‑ni‑dě ñaní‑dé te ní xáhaⁿ‑dě: —Ní naníhí‑ndɨ̌ tée cùu Mesiás —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě. Te Mèsiás‑áⁿ quéé‑xí Crìstú tnúhu mee‑güedě, Yaá ní tendaha Yǎ Ndiǒxí véxi ñuyíú‑a.
41 Foi ele então logo à procura de seu irmão e disse-lhe: Achamos o Messias {que quer dizer o Cristo}.
42 Te ndèca té Ndrǐxí ñaní‑dé cuáháⁿ núú ndécú Jèsús. Te òré ní xiní ñáhá Jèsús xii té Xǐmú, te ní xáhaⁿ‑gǎ: —Yòhó cúú‑n tě Xǐmú déhe té Jònás, te vitna danàni ñaha‑í Cèfás xii‑n —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ. Te Cèfás‑ǎⁿ quéé‑xí Pèlú tnúhu mee‑güedě.
42 Levou-o a Jesus, e Jesus, fixando nele o olhar, disse: Tu és Simão, filho de João; serás chamado Cefas {que quer dizer pedra}.
43 Te nduu tněé ní sani iní‑gá quɨ́hɨ́ⁿ‑gá distrìtú Galìleá. Te ní naníhí‑gǎ ɨɨⁿ tée nàni Lipé, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Néhé ná quɨ̀hɨ́ⁿ‑ó nǔú quɨ̀hɨ́ⁿ‑í‑a —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ.
43 No dia seguinte, tinha Jesus a intenção de dirigir-se à Galiléia. Encontra Filipe e diz-lhe: Segue-me.
44 Te té Lìpé‑áⁿ cúú‑dě tée ñuú Bètsaidá. Te dɨu‑ni ñuú yàcáⁿ cúú ñùú té Ndrǐxí ndɨhɨ té Pèlú.
44 {Filipe era natural de Betsaida, cidade de André e Pedro.}
45 Te té Lìpé ní naníhí tnáhá‑dě ndɨhɨ té Natanàél, te ní xáhaⁿ‑dě: —Ní naníhí‑ndɨ̌ tée dii cuèndú‑xi ní chídó tnùní ndíi Moìsés ndɨhɨ dava‑gá cue tée ní xóo cáháⁿ tnúhu Yá Ndiǒxí ndéé sanaha. Te tée‑áⁿ nání‑dě Jèsús déhe té Chèé, tée ñuú Nazàrét —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě.
45 Filipe encontra Natanael e diz-lhe: Achamos aquele de quem Moisés escreveu na lei e que os profetas anunciaram: é Jesus de Nazaré, filho de José.
46 Te ní xáhaⁿ tě Natanàél xii té Lìpé: —¿Te náa ío váha càa ñuú Nazàrét nǔu da yàcáⁿ quee tée cáháⁿ tnúhu Yá Ndiǒxí? —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě. Te ní xáhaⁿ tě Lìpé: —Néhé ná quɨ̀hɨ́ⁿ‑ó te quiní‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě.
46 Respondeu-lhe Natanael: Pode, porventura, vir coisa boa de Nazaré? Filipe retrucou: Vem e vê.
47 Te òré ní xiní Jèsús té Natanàél tá cùyatni‑dé cuáháⁿ, te ní cáháⁿ‑gá cuèndá‑dé te ní cachí‑gá: —Tée véxi‑ǎⁿ cúú‑dě mei těe isràél, te ñá ɨ́ɨ́ⁿ ndùu dandahú‑dé ñáyiu —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ.
47 Jesus vê Natanael, que lhe vem ao encontro, e diz: Eis um verdadeiro israelita, no qual não há falsidade.
48 Te ní xáhaⁿ tě Natanàél xii Jèsús: —¿Te nása náquiní ñáhá‑n? —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě. Te ní xáhaⁿ Jèsús: —Yúhú sa ní xiní ñáhà‑í xii‑n òré ndécú‑gǎ‑n càha yutnu ngúxí‑ǎⁿ te ni tě Lìpé vátá cáná ñàha‑gá‑dé xii‑n òré‑áⁿ —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
48 Natanael pergunta-lhe: Donde me conheces? Respondeu Jesus: Antes que Filipe te chamasse, eu te vi quando estavas debaixo da figueira.
49 Te sá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ‑gá, núu ní xáhaⁿ tě Natanàél xii‑gá: —Mèstrú, yòhó cúú‑n Děhe Dútú Ndiǒxí yɨ́ndàha‑n ñáyiu isràél —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
49 Falou-lhe Natanael: Mestre, tu és o Filho de Deus, tu és o rei de Israel.
50 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ: —Cuèndá sá nǐ xiní ñáhà‑í xii‑n càha yutnu ngúxí xíǎⁿ iní ñáhá‑n, dico cuéhé‑gǎ núú sǎ quìní‑n —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
50 Jesus replicou-lhe: Porque eu te disse que te vi debaixo da figueira, crês! Verás coisas maiores do que esta.
51 Te ní xáhaⁿ tùcu‑gá: —Na càchí tnúhu ndáá‑í sá sàá nduu, te quiní‑ndó nàcaáⁿ andɨu. Te quiní‑ndó cuè espíritú xínú cuèchi núú Yǎ Ndiǒxí sá ndàa nuu‑xi quide‑xi núú cúndècu yúhú Tée cùu ñaní tnáhá‑ndó nchàa‑ndo —cachí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
51 E ajuntou: Em verdade, em verdade vos digo: vereis o céu aberto e os anjos de Deus subindo e descendo sobre o Filho do Homem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.