Tiago 3
Puka Lululi (LEX) vs NVT
1 Ina-nara ama-hyali, miy hononmi mitlina. Awuak totpa riy harahu lia'a miy die, yana mlia' tungkuru. Miatg oleka de, he'a la' tungkuru de hota Uplerlawna Nhudia la' watghudi lokarni, nareh miemna mak edonna kla' tungkuru.
1 Meus irmãos, não sejam muitos de vocês mestres, pois nós, os que ensinamos, seremos julgados com mais rigor.
2 La'pa it hononita, de nhi'inde tsi' mak edon kaplola, mere riy mak edonna khi' do'a-kyap hial la'a wniareini-wniahaurnu de, hota riy de nden la plol wawna me e' ed maka katu kodia inonni la haneknek wawannu.
2 É verdade que todos nós cometemos muitos erros. Se pudéssemos controlar a língua, seríamos perfeitos, capazes de nos controlar em todos os outros sentidos.
3 Itala kuda ida pa itsi'a la yawalliohora. La'pa itkeni tali la kuda nurnu totpena nlernohor ita, de emekwalima it todi plolli la kud de inonni tetema. Mere tali nek de kuku'a.
3 Por exemplo, se colocamos um freio na boca do cavalo, podemos conduzi-lo para onde quisermos.
4 Tamkek la kapli ida. De ha matmiat liawna id hade, me anin lawna nod lia'-nod miaiya, mere yormudi ed maka na ntorreria kapil de ulanni pa kawehwa reria kapil de gaini, kennama ulanni kuku'a.
4 Observem também que um pequeno leme faz um grande navio se voltar para onde o piloto deseja, mesmo com ventos fortes.
5 Tamkek wal lia' orun lawna-wewan lawna. Mere ai kwiar ku' ida nmor die, hota nlomar doin momuoga la. Hare honona re emekwalima it namni. It namni de kuku' selma mere nran tutulu it inonni la hya' maka hota kod it la lira-tunga matmiati-molmuolu.
5 Assim também, a língua é algo pequeno que profere discursos grandiosos. Vejam como uma simples fagulha é capaz de incendiar uma grande floresta.
6 It namni nwalawar de emekwalia ai wnialawarni. La' it inonni di, de it namni de ed maka kpoti-kaduw nana yatyatni-halalli la' it inonni tetema me la'a it mormiorni-dardiarni tetema la' noh keran di wawannu. La'pa takot yatyatni la mak katlina la it wniahaurnu, de emeka ai liali makden la naraka wikni de hota nram doin momuowua.
6 E, entre todas as partes do corpo, a língua é uma chama de fogo. É um mundo de maldade que corrompe todo o corpo. Ateia fogo a uma vida inteira, pois o próprio inferno a acende.
7 Yoma hota la'a hamormiori riwnu-halli honona maka klihir matmata-khaw riarara re, me onu-ma'nu, mak knema-ktai, mak kawrika-kawriai, me i'na-ya'ana mana rimormiori namar niana re, ne hota rmar nian owa'ana.
7 O ser humano consegue domar toda espécie de animal, ave, réptil e peixe,
8 Mere hota la' it namni de, riy id mana edonna namar niana. Emeka maka klihir matmat-khaw riarara, rlihira-rnaiya ya'ana, de ta'en niana rimormiori nodi plolli la, ne emolmolannek walima niy ida nho'owa, de hota riy de nmati, it namni de nodi riy lia yatyatni-halalli yatlorni-yatra'ani.
8 mas ninguém consegue domar a língua. Ela é incontrolável e perversa, cheia de veneno mortífero.
9 It namni nekpa itala pa ta'uli-tawedia Orgahi-Orha'a it Amlawanni de. Mere hota it namni de nekpa ita tlokra-tsautia it rimormior wialli, maka Uplerlawna Nakoki-nayap niana de emekwali E'a.
9 Às vezes louva nosso Senhor e Pai e, às vezes, amaldiçoa aqueles que Deus criou à sua imagem.
10 It namni de na'uli-nawedia Uplerlawna, demade nwaldioinia pa nlokra-nhaut rira. Ina-nara, la'a plollolli de yana tsi' emkade.
10 E, assim, bênção e maldição saem da mesma boca. Meus irmãos, isso não está certo!
11 Mimkek teka la ger ormata ida, de e nopilgota ger or mi'na nora ger mahana?!
11 Acaso de uma mesma fonte pode jorrar água doce e amarga?
12 La'a kar ona ida de edonna nawo'a korma. Ne lokrahi ida de edonna nawo'a kar wo'a. Opil tah'i edonna nopilgota ger wo'ora turnu. Emkade walia, edon naplola pa it namni de na'uli-nawedi Uplerlawna nhor nioka nlokra-nhautia it rimormior wialli.
12 Pode a figueira produzir azeitonas ou a videira produzir figos? Da mesma forma, não se pode tirar água doce de uma fonte salgada.
13 La'pa mliernana riy id tiy miy die mak kiwra: “A' di de mak katu, mak ktarga kirkira-ralma-rior samomuou,” de mikot la pa ntutga wniehwa-liakta kalwieda-paitiota me natu nlol yawa pa nhu'ru-nhelma rimormior wialli totpa hihi'ini-yapyapni plol toto' pa emeka riy mak ktarga kirkira-ralma-rior samomuou.
13 Se vocês são sábios e inteligentes, demonstrem isso vivendo honradamente, realizando boas obras com a humildade que vem da sabedoria.
14 Mere la'pa riy de ralamni namehra namkeka riy doma samounu me ntota-nwudi tio'ola inon wamueheni, de yana na'akla pa nwarehi inonni la mutwualli niwra e' de mak katu.
14 Mas, se em seu coração há inveja amarga e ambição egoísta, não encubram a verdade com vanglórias e mentiras.
15 Lira-yatu mak emkare de hade edonna nwatiawu Ilyamou-Watyatoha mere ha nwatiawua nohkerna wawannu me nko'i nana nohkerna gahani pa nler teman la ralam yatyatni maka hegana amlawanni karkiarni enni.
15 Porque essas coisas não são a espécie de sabedoria que vem do alto; antes, são terrenas, mundanas e demoníacas.
16 Yoma la'pa riy ralamni namehra yoma ramkeka riy doma samounu me rtota-rwud tio'ola ir inon wamueheni, de hota nodi niek riy lia riwtu-hora kokokna-rariarni me nhioli-lieta yatyata-halala.
16 Pois onde há inveja e ambição egoísta, também há confusão e males de todo tipo.
17 Mere riy maka kwarora-kwalai niana lira-yatu mak kwatiawu Uplerlawna, de hota mormiorni de namou-nawitan la Uplerlawna yamkekni. Ne riy de mana ralma ploi-plele'era la rimormior wialli pede edon nawenan taru mere nor rimormior wialli nkalwiedweda. E' mana natu natlina-nataili me hota yehwani mnapla pede natlin la riy dom to'a wniarorni-wnialaini. Hota natu ntut reri ralam kalwiedni, me nhima-nre' reria e rimormior wialli. Ne edon nniaheri-nniahelta rimormior wialli onde ntukla-nwahla riy.
17 Mas a sabedoria que vem do alto é, antes de tudo, pura. Também é pacífica, sempre amável e disposta a ceder a outros. É cheia de misericórdia e é o fruto de boas obras. Não mostra favoritismo e é sempre sincera.
18 Emolmolan nekama mak kawuli-katniamni nape'el pa nawuli-natniamnia la'a nhyi'ini, hota nlernana rieiki-wnio'ora, de hota emkade wal lia' riy maka kwahaka kalwieda-paitiota la rimormior wialli, de hota riy rahu rlernohora e' pede ir nek de rhi' samomuou lia ir rimormior wialli.
18 E aqueles que são pacificadores plantarão sementes de paz e ajuntarão uma colheita de justiça.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Tiago 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.