Romanos 11

U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 ¿As ma aꞌ la qaleꞌ uvaꞌ kat tixva veꞌt u Tiixheꞌ unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ txaaelik veꞌt staꞌn? ¡Yeꞌle taꞌ! Tan an kuxh in tiaal Israel, tan in tiaal u Abraham. As in tiaal u Benjamín unpajte.
1 Pergunto, então: Acaso rejeitou Deus o seu povo? De maneira alguma. Pois eu mesmo sou israelita, descendente de Abraão, da tribo de Benjamim.
2 As yeꞌ kat tixva veꞌt oꞌ Aak, oꞌ uvaꞌ kat itxaa oꞌ Aak bꞌaxa tiꞌ qok sitenam Aak. ¿As ma yeꞌ etootza u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan tiꞌ u Elías tul kat ixoch u Elías u tenameꞌ? Tan ech tal Elías ileꞌ te Aak:
2 Deus não repeliu o seu povo, que ele de antemão distinguiu! Desconheceis o que narra a Escritura, no episódio de Elias, quando este se queixava de Israel a Deus:
3 Kubꞌaal Tiixh, kat iyatzꞌlu veꞌt unqꞌa ijlenaaleꞌ unqꞌa alol tetz vayoleꞌ.
3 Senhor, mataram vossos profetas, destruíram vossos altares. Fiquei apenas eu, e ainda procuram tirar-me a vida {I Rs 19,10}?
4 As ech tal veꞌt u Tiixh ileꞌ: «Txaael veꞌt vujvaꞌl mil unqꞌa uxhchileꞌ svaꞌn uveꞌ yeꞌxhkam niqaaebꞌ vatz u tzꞌaj tiixheꞌ uvaꞌ Baal ibꞌii,» tiꞌk u Tiixheꞌ tal te u Elías.
4 Que lhe respondeu a voz divina? Reservei para mim sete mil homens, que não dobraram o joelho diante de Baal {I Rs 19,18}.
5 As echat chit nibꞌan veꞌt cheel, tan atil oꞌ uvaꞌ oꞌ tiaal Israel uvaꞌ txaael veꞌt oꞌ taꞌn vibꞌaꞌnil Aakeꞌ. As ayaꞌl chit kukꞌuꞌl nu kunima veꞌt Aak.
5 É o que continua a acontecer no tempo presente: subsiste um resto, segundo a eleição da graça.
6 Pet taꞌn kuxh vibꞌaꞌnil Aakeꞌ as kat itxaa oꞌ Aak. As jit tiꞌ umaj bꞌaꞌnil uvaꞌ kat kubꞌana, tan kat koj itxaa oꞌ Aak tiꞌ umaj bꞌaꞌnil uvaꞌ kat kubꞌana, as jit veꞌt bꞌaꞌnileꞌ bꞌa vibꞌaꞌnil Aakeꞌ.
6 E se é pela graça, já não o é pelas obras; de outra maneira, a graça cessaria de ser graça.
7 ¿As kam qꞌi la qaleꞌ tiꞌ u tenameꞌ uvaꞌ tiaal Israel? Tan kat isaꞌ tok sjikla aamail vatz u Tiixheꞌ. As yeꞌ kat olebꞌi. Pet ech koj unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ txaael veꞌt taꞌn u Tiixheꞌ, tan kat ok veꞌt jikla aamail vatz Aak. As at kaꞌte uvaꞌ kat itiibꞌisa veꞌt Aak u taanxelaleꞌ,
7 Conseqüência? Que Israel não conseguiu o que procura. Os escolhidos, estes sim, o conseguiram. Quanto aos mais, foram obcecados,
8 echeꞌ uvaꞌ ni tal umaꞌl u yol uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
8 como está escrito: Deus lhes deu um espírito de torpor, olhos para que não vejam e ouvidos para que não ouçam, até o dia presente {Dt 29,3}.
9 As echat ni tal kan umaꞌl u yoleꞌ uvaꞌ kat tal u David, tan ech ni tal ileꞌ:
9 Davi também o diz: A mesa se lhes torne em laço, em armadilha, em ocasião de tropeço, em justo castigo!
10 As la tzotqꞌu veꞌt ivatz unqꞌa tenameꞌ. As yeꞌ la til veꞌt isuuchil u yoleꞌ.
10 A vista se lhes obscureça para não verem! Dobra-lhes o espinhaço sem cessar {Sl 68,23s}!
11 Pet la unchꞌoti sete, ¿ma aꞌ la qaleꞌ uvaꞌ tul kat yan itxumbꞌal unqꞌa tiaal Israel, as ma techal kat elik kan kꞌatz u Tiixheꞌ tiꞌ chit ibꞌeneꞌ? ¡Yeꞌle taꞌ! Tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ kat inima unqꞌa tiaal Israel u Tiixheꞌ, as kat toksa veꞌt Aak unqꞌa jit tiaal Israel sitenamil, aqꞌal uvaꞌ la chꞌoꞌn veꞌt taama unqꞌa tiaal Israel stiꞌ.
11 Pergunto ainda: Tropeçaram acaso para cair? De modo algum. Mas sua queda, tornando a salvação acessível aos pagãos, incitou-os à emulação.
12 As aal kat naꞌ veꞌt vibꞌaꞌnil Aakeꞌ xoꞌl unqꞌa tenameꞌ uveꞌ jit tiaal Israel, tul kat elik kan unqꞌa tiaal Israel taꞌn vipaasan tziileꞌ. As aꞌ kol chit yeꞌ la naꞌ veꞌt vibꞌaꞌnil Aakeꞌ qꞌa, tul uvaꞌ la qꞌaavik tzan unqꞌa tiaal Israel taꞌn Aak.
12 Ora, se o seu pecado ocasionou a riqueza do mundo, e a sua decadência a riqueza dos pagãos, que não fará a sua conversão em massa?!
13 As tuk val umaꞌl u yol sete, jankꞌal ex uvaꞌ jit ex tiaal Israel. Ineꞌ in apóstol taꞌn u Tiixheꞌ, aqꞌal uvaꞌ la unloch ex. Estiꞌeꞌ nunxoꞌni u vijleꞌmeꞌ uveꞌ kat taqꞌ Aak sve.
13 Declaro-o a vós, homens de origem pagã: como apóstolo dos pagãos, eu procuro honrar o meu ministério,
14 As aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la til unqꞌa tiaal Israel u bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ kat ibꞌan u Tiixheꞌ setiꞌ. As la tachva ikꞌulat vibꞌaꞌnil u Tiixheꞌ echeꞌ uvaꞌ kat ekꞌula. As la qꞌaavik ok kꞌatz Aak unpajte,
14 com o intuito de, eventualmente, excitar à emulação os homens da minha raça e salvar alguns deles.
15 tan tul uvaꞌ kat teesa tibꞌ unqꞌa tiaal Israel kꞌatz Aak, as kat ibꞌan veꞌt Aak nimla bꞌaꞌnil sete, ex uvaꞌ jit ex tiaal Israel. As tul la qꞌaavik ok unqꞌa tiaal Israel kꞌatz u Tiixheꞌ, as nim veꞌt u bꞌaꞌnileꞌ uvaꞌ la ibꞌan Aak setiꞌ as tukꞌ tiꞌ unqꞌa tiaal Israel. As ech la ibꞌan veꞌt unqꞌa tenameꞌ uvaꞌ tiaal Israel echeꞌ umaj kamnaj uvaꞌ la ul taama unpajte.
15 Porque, se de sua rejeição resultou a reconciliação do mundo, qual será o efeito de sua reintegração, senão uma ressurreição dentre os mortos?
16 As ech tatin u tenameꞌ uvaꞌ tiaal Israel echeꞌ viqꞌotil u paaneꞌ uvaꞌ txaael el tiꞌ toksal vatz u Tiixheꞌ, tan tiꞌ uvaꞌ tetzik Tiixh unbꞌiil u qꞌotaeꞌ uvaꞌ kat txaapik el, as kajayil veꞌt u qꞌotaeꞌ kat tetzi u Tiixheꞌ. As ech tatin u tenameꞌ echeꞌ umaj tzeꞌ, tan asoj bꞌaꞌn u taqꞌil u tzeꞌeꞌ, as bꞌaꞌneꞌ viqꞌabꞌ u tzeꞌeꞌ skajayil. Estiꞌeꞌ uvaꞌ tetz u Tiixheꞌ u tenameꞌ skajayil uvaꞌ tiaal Israel.
16 Se as primícias são santas, também a massa o é; e se a raiz é santa, os ramos também o são.
17 As at unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ kat teesa el tibꞌ kꞌatz u Tiixheꞌ echeꞌ ijechꞌpik el viqꞌabꞌ u tzeꞌeꞌ. As kat oksal veꞌt ex kꞌatz Aak sichꞌexel unqꞌa tiaal Israel echeꞌ la ibꞌan umaj u qꞌabꞌ tzeꞌeꞌ uvaꞌ la bꞌen eqꞌoloj tzan tu koobꞌal tiꞌ toksal sichꞌexel uvaꞌ kat jechꞌpik el. As unvatzul kuxh veꞌt u qꞌabꞌ tzeꞌeꞌ tukꞌ u taqꞌil tzeꞌeꞌ la ibꞌaneꞌ. As la pal veꞌt vitaꞌl tzeꞌeꞌ tu u qꞌabꞌ tzeꞌeꞌ. As ech nebꞌaneꞌ echeꞌ u qꞌabꞌ tzeꞌeꞌ uvaꞌ bꞌex eqꞌoloj tzan, tan antu veꞌt ex nechiibꞌ veꞌteꞌ tiꞌ u nimla bꞌaꞌnileꞌ.
17 Se alguns dos ramos foram cortados, e se tu, oliveira selvagem, foste enxertada em seu lugar e agora recebes seiva da raiz da oliveira,
18 Pet ejeꞌsak etibꞌ vatz unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ echeꞌ unqꞌa iqꞌabꞌ tzeꞌeꞌ uvaꞌ kat jechꞌpik el, tan asoj la ejeꞌsa etibꞌ as atoj sekꞌuꞌl uvaꞌ jit u qꞌabꞌ tzeꞌeꞌ uvaꞌ aꞌn kat oksali ni aqꞌon iyakꞌil u taqꞌil tzeꞌeꞌ. Pet aꞌ u taqꞌil tzeꞌeꞌ aqꞌol tetz iyakꞌil u qꞌabꞌ tzeꞌeꞌ.
18 não te envaideças nem menosprezes os ramos. Pois, se te gloriares, sabe que não és tu que sustentas a raiz, mas a raiz a ti.
19 As kamal la etaleꞌ uvaꞌ: «Kat jechꞌpik el viqꞌabꞌ u tzeꞌeꞌ. As kat oksal veꞌt ok oꞌ sichꞌexel,» chaj ex la etaleꞌ.
19 Dirás, talvez: Os ramos foram cortados para que eu fosse enxertada.
20 An chiteꞌ veyoleꞌ. As atoj sekꞌuꞌl uvaꞌ ech tatin unqꞌa tiaal Israel echeꞌ unqꞌa qꞌabꞌ tzeꞌeꞌ uvaꞌ kat jechꞌpik el, tan tiꞌ uvaꞌ yeꞌ kat ikꞌujbꞌaꞌ ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús. Pet ejeꞌsak chit etibꞌ tukꞌ vetxumbꞌaleꞌ, tan tiꞌ kuxh uvaꞌ kꞌujleꞌl ekꞌuꞌl tiꞌ u Jesús, as atoꞌk veꞌt ex kꞌatz Aak. As exoꞌvataj u Tiixheꞌ,
20 Sem dúvida! É pela incredulidade que foram cortados, ao passo que tu é pela fé que estás firme. Não te ensoberbeças, antes teme.
21 tan asoj yeꞌ kat isotzsa veꞌt Aak ipaav unqꞌa tiaal Israel uvaꞌ echeꞌ unqꞌa qꞌabꞌ tzeꞌeꞌ uvaꞌ atik sbꞌaxa, as ¿aꞌ kol chit ex qꞌa la isotzsa Aak vepaaveꞌ, asoj yeꞌ la enima Aak? As tul ech exeꞌ unqꞌa qꞌabꞌ tzeꞌeꞌ uvaꞌ aꞌn oknajle.
21 Se Deus não poupou os ramos naturais, bem poderá não poupar a ti.
22 As etitzꞌataj vitxumbꞌal u Tiixheꞌ, tan kat ul iviꞌ Aak tiꞌ unqꞌa tiaal Israel, tul kat teesa tibꞌ kꞌatz Aak. Pet nimla bꞌaꞌnil kat ibꞌan Aak setiꞌ. As aꞌ isaꞌ Aak uvaꞌ la ebꞌaneꞌ kam uvaꞌ bꞌaꞌn te Aak, tan asoj yeꞌ la ebꞌaneꞌ, as ech la ulbꞌel ex echeꞌ kat ibꞌan unqꞌa qꞌabꞌ tzeꞌeꞌ uvaꞌ kat jechꞌpik el.
22 Considera, pois, a bondade e a severidade de Deus: severidade para com aqueles que caíram, bondade para contigo, suposto que permaneças fiel a essa bondade; do contrário, também tu serás cortada.
23 Pet asoj la ikꞌujbꞌaꞌ veꞌt unqꞌa tiaal Israel ikꞌuꞌl tiꞌ u Jesús, as ech la ibꞌan chajnajeꞌ echeꞌ kat ulbꞌel umaj qꞌabꞌ tzeꞌ uvaꞌ la oksal ok kꞌatz u tzeꞌeꞌ unpajte, tan at iyakꞌil u Tiixheꞌ tiꞌ toksat ok Aak chajnaj skꞌatz unpajte.
23 E eles, se não persistirem na incredulidade, serão enxertados; pois Deus é poderoso para enxertá-los de novo.
24 ¿As aꞌ kol chit yeꞌ la ibꞌan Aak qꞌa te chajnaj uvaꞌ ech tatin chajnajeꞌ echeꞌ u qꞌabꞌ tzeꞌeꞌ uvaꞌ atik chit stiꞌ bꞌaxa? Tan kat toksa ok ex Aak skꞌatz echeꞌ unqꞌa qꞌabꞌ tzeꞌeꞌ uvaꞌ bꞌex eqꞌoloj tzan tu koobꞌaleꞌ. As kat oksal ok tiꞌ u tzeꞌeꞌ.
24 Se tu, cortada da oliveira de natureza selvagem, contra a tua natureza foste enxertada em boa oliveira, quanto mais eles, que são naturais, poderão ser enxertados na sua própria oliveira!
25 Vitzꞌin vatzik, aꞌ ni valeꞌ uvaꞌ la etootzi isuuchil umaꞌl u yol uvaꞌ nisaꞌ u Tiixheꞌ uvaꞌ la qootzi veꞌteꞌ, aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la ejeꞌsa etibꞌ tukꞌ vetxumbꞌaleꞌ. As palojtaj oꞌ stuul uvaꞌ kat itiibꞌisa veꞌt Aak u taanxelal unjolol unqꞌa tiaal Israel. As lanal ok veꞌt unqꞌa tenameꞌ skajayil uvaꞌ txaael taꞌn Aak uvaꞌ jit tiaal Israel.
25 Não quero, irmãos, que ignoreis este mistério, para que não vos gabeis de vossa sabedoria: esta cegueira de uma parte de Israel só durará até que haja entrado a totalidade dos pagãos.
26 As aꞌn la ok veꞌt unqꞌa tiaal Israel skajayil kꞌatz Aak, echeꞌ uvaꞌ ni tal u yol uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
26 Então Israel em peso será salvo, como está escrito: Virá de Sião o libertador, apartará de Jacó a impiedade.
27 As aꞌ u akꞌ tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ la unjej kan xoꞌl unqꞌa tiaal u Jacob
27 E esta será a minha aliança com eles, quando eu tirar os seus pecados {Is 59,20s; 27,9}.
28 Asoj la qitzꞌa u bꞌaꞌnla yoleꞌ, as la pal oꞌ stuul uvaꞌ kat ixval kan unbꞌiil unqꞌa tiaal Israel taꞌn u Tiixheꞌ, aqꞌal uvaꞌ la aqꞌax etokebꞌal tiꞌ etabꞌit isuuchil u bꞌaꞌnla yoleꞌ, ex uvaꞌ jit ex tiaal Israel. Pet xoꞌntel unqꞌa tiaal Israel te Aak, tiꞌ uvaꞌ maꞌtik itxaat Aak unqꞌa qꞌesla ibꞌaal unqꞌa tiaal Israel bꞌaxa,
28 Se, quanto ao Evangelho, eles são inimigos de Deus, para proveito vosso, quanto à eleição eles são muito queridos por causa de seus pais.
29 tan taꞌneꞌ kat taqꞌ Aak vibꞌaꞌnileꞌ te unqꞌa tiaal Israel, as yeꞌle la imaa veꞌt Aak ste. As kat imolo Aak unqꞌa tiaal Israel tiꞌ tok sitenam Aak, as yeꞌle la isotzsa Aak skꞌuꞌl.
29 Pois os dons e o chamado de Deus são irrevogáveis.
30 As echeꞌ taꞌ ex tan yeꞌ nik enima u Tiixheꞌ bꞌaxa. As kat itxum veꞌt Aak evatz, tul kat tixva veꞌt unqꞌa tiaal Israel Aak.
30 Assim como vós antes fostes desobedientes a Deus, e agora obtivestes misericórdia com a desobediência deles,
31 As ech kat ibꞌan unqꞌa tiaal Israel, tan kꞌuxh nipaasa tzii, as techal la ilej umaꞌl u qꞌii uvaꞌ la itxum veꞌt u Tiixheꞌ ivatz chajnaj echeꞌ kat ibꞌan Aak tiꞌ itxumlu evatz, tul uvaꞌ nik etixva Aak.
31 assim eles são incrédulos agora, em conseqüência da misericórdia feita a vós, para que eles também mais tarde alcancem, por sua vez, a misericórdia.
32 As kat tal veꞌt Aak uvaꞌ at ipaav unqꞌa tenameꞌ skajayil tiꞌ ibꞌanat u paasan tziileꞌ vatz Aak. Pet ech kat ibꞌan Aak ileꞌ, tiꞌ uvaꞌ la itxum Aak ivatz unqꞌa tenameꞌ skajayil.
32 Deus encerrou a todos esses homens na desobediência para usar com todos de misericórdia.
33 ¡As yeꞌl iyaꞌtebꞌal as mitaꞌn imoxtebꞌal vibꞌaꞌnil vitxumbꞌal Aakeꞌ, tan Aakeꞌ ootzin tetz skajayil! ¡As yeꞌxhebꞌil chiteꞌ la pal tu vitxumbꞌal Aakeꞌ uvaꞌ kam ni tal taama Aak as tukꞌ uvaꞌ nibꞌan Aak!
33 Ó abismo de riqueza, de sabedoria e de ciência em Deus! Quão impenetráveis são os seus juízos e inexploráveis os seus caminhos!
34 As yeꞌxhebꞌil ootzin tetz vitxumbꞌal u Kubꞌaal Tiixheꞌ. As yeꞌxhebꞌil la alon itxumbꞌal Aak unpajte.
34 Quem pode compreender o pensamento do Senhor? Quem jamais foi o seu conselheiro?
35 As yeꞌ la uchi uvaꞌ la taqꞌ umaj uxhchil umaj kam te u Tiixheꞌ, tiꞌ uvaꞌ la ijaj ichꞌexel te Aak unpajte,
35 Quem lhe deu primeiro, para que lhe seja retribuído?
36 tan Aakeꞌ cheesan tetz unqꞌa veeꞌ skajayil. As ibꞌaꞌnil kuxh Aakeꞌ uvaꞌ at unqꞌa veeꞌ skajayil. As tetz Aakeꞌ skajayil. Estiꞌeꞌ yeꞌ la yaꞌ oꞌ tiꞌ qoksat iqꞌii Aak. An chiteꞌ.
36 Dele, por ele e para ele são todas as coisas. A ele a glória por toda a eternidade! Amém.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.