Mateus 22
U ak' Testamento tu kuyob'al (IXLNNT) vs NTLH
1 As tal veꞌt u Jesús umaꞌt u kꞌuchuvatz te unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ te unqꞌa fariseo. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ:
1 De novo Jesus usou parábolas para falar ao povo. Ele disse:
2 —Ech la ibꞌan u Tiixheꞌ tiꞌ u tenameꞌ uveꞌ at jaqꞌ u tijleꞌm u Tiixheꞌ, echeꞌ nibꞌan umaj ijlenaal uvaꞌ nibꞌan umaj bꞌaꞌnla txꞌaꞌoꞌm, tul niteqꞌo tibꞌ vikꞌaoleꞌ tukꞌ u tixqeleꞌ.
2 — O
3 As kat ichaj bꞌen u ijlenaaleꞌ unqꞌa ikꞌameꞌ tiꞌ imolat veꞌt unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat isaꞌbꞌelal tu u nimla qꞌiieꞌ. As jit isaꞌ unqꞌa uxhchileꞌ tul tu u nimla qꞌiieꞌ.
3 Depois mandou os empregados chamarem os convidados, mas eles não quiseram vir.
4 As ichaj veꞌt u ijlenaaleꞌ kaꞌt ikꞌam unpajte. Ech tal u ijlenaal ileꞌ: «Ech la bꞌen etal ileꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat unsaꞌbꞌela: –¡Il txꞌix ileꞌ kat bꞌaꞌnxiy veꞌteꞌ! Tan kat iyatzꞌlu veꞌt u ijlenaaleꞌ unqꞌa tzaqꞌal vaakaxheꞌ tukꞌ kaꞌt unqꞌa txooeꞌ. As ulojtaj ex. Ul etiltaj teqꞌot tibꞌ vikꞌaoleꞌ tukꞌ tixqel,– chaj ex la etaleꞌ,» tiꞌk u ijlenaaleꞌ tal te unqꞌa ikꞌameꞌ.
4 Então mandou outros empregados com o seguinte recado: “Digam aos convidados que tudo está preparado para a festa. Já matei os bezerros e os bois gordos, e tudo está pronto. Que venham à festa!”
5 As jit kuxh latzꞌ viyol unqꞌa kꞌameꞌ te unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat saꞌbꞌelali, tan ati uvaꞌ kat bꞌen tu aqꞌon as ati uvaꞌ aꞌ vikꞌaꞌyeꞌ bꞌex tila.
5 — Mas os convidados não se importaram com o convite e foram tratar dos seus negócios: um foi para a sua fazenda, e outro, para o seu armazém.
6 As at chajnaj uvaꞌ kat txeyon veꞌt unqꞌa kꞌameꞌ uvaꞌ ichaj bꞌen u ijlenaaleꞌ. As kat iyoqꞌ veꞌt chajnaj unqꞌa kꞌameꞌ. As kat iyatzꞌ chajnaj.
6 Outros agarraram os empregados, bateram neles e os mataram.
7 As tul tabꞌi veꞌt u ijlenaaleꞌ uveꞌ ibꞌan unqꞌa najeꞌ te unqꞌa kꞌameꞌ, as ul veꞌt iviꞌ naj. As ichaj veꞌt bꞌen naj unqꞌa soleꞌ tiꞌ bꞌen iyatzꞌat veꞌt unqꞌa yatzꞌol aamaeꞌ as tiꞌ itzꞌeꞌsal veꞌt u tenameꞌ.
7 O rei ficou com tanta raiva, que mandou matar aqueles assassinos e queimar a cidade deles.
8 As ech tal veꞌt u ijlenaal ileꞌ te vikꞌameꞌ: «Il veꞌt u txꞌaꞌoꞌm ileꞌ bꞌanel veꞌt tucheꞌ tetz u nimla qꞌiieꞌ. As unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ kat unmolo bꞌaxa, as jit tetzeꞌ uvaꞌ la atin tu u nimla qꞌiieꞌ.
8 Depois chamou os seus empregados e disse: “A minha festa de casamento está pronta, mas os convidados não a mereciam.
9 Pet bꞌenoj ex tulaj unqꞌa bꞌeyeꞌ. As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uvaꞌ la elejeꞌ, as emolotaj tzan tiꞌ tul tu u nimla qꞌiieꞌ,» tiꞌk u ijlenaaleꞌ.
9 Agora vão pelas ruas e convidem todas as pessoas que vocês encontrarem.”
10 As el veꞌt unqꞌa kꞌameꞌ tu bꞌey. As jankꞌal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ kat ilej veꞌt chajnaj as imolo veꞌt ok chajnaj. Ati uvaꞌ txꞌiꞌla aama. As ati uvaꞌ bꞌaꞌnla aama. As noo veꞌt u kabꞌaleꞌ taꞌn unqꞌa uxhchileꞌ.
10 — Então os empregados saíram pelas ruas e reuniram todos os que puderam encontrar, tanto bons como maus. E o salão de festas ficou cheio de gente.
11 As tul ok veꞌt u ijlenaaleꞌ tu u kabꞌaleꞌ tiꞌ tilat unqꞌa ilonaaleꞌ, as til u ijlenaaleꞌ umaꞌl u naj xoꞌl vimooleꞌ uvaꞌ yeꞌl u oksaꞌmeꞌ atik ok staꞌn uvaꞌ tetz nimla qꞌii.
11 Quando o rei entrou para ver os convidados, notou um homem que não estava usando roupas de festa
12 As ech tal veꞌt u ijlenaal ileꞌ te u najeꞌ: «¿Vetz kꞌul tziꞌ, kam uveꞌ kat kuxh ok chꞌuꞌl axh tzitzaꞌ? As tul yeꞌl ooksaꞌm atoꞌk uvaꞌ tetz u nimla qꞌiieꞌ,» tiꞌk u ijlenaaleꞌ. As jit tiin u najeꞌ te u ijlenaaleꞌ.
12 e perguntou: “Amigo, como é que você entrou aqui sem roupas de festa?”
13 As ech tal veꞌt u ijlenaal ileꞌ te unqꞌa ikꞌameꞌ: «Ekꞌaltaj toj u najeꞌ tukꞌ viqꞌabꞌ naj. As bꞌen esutitaj el naj tiꞌeꞌl u kabꞌaleꞌ tu u qꞌej toktoeꞌ uvaꞌ la oqꞌkat veꞌt naj as tu uvaꞌ la ikꞌuxkat veꞌt tibꞌ tee naj,» tiꞌk u ijlenaaleꞌ.
13 Então o rei disse aos empregados: “Amarrem os pés e as mãos deste homem e o joguem fora, na escuridão. Ali ele vai chorar e ranger os dentes de desespero.”
14 As estiꞌeꞌ ni val sete, tan nimal unqꞌa uxhchileꞌ uveꞌ nimolo u Tiixheꞌ. As kaꞌl kuxheꞌ uveꞌ la itxaa Aak xoꞌl,— tiꞌk u Jesús tal te unqꞌa iqꞌesal oksan iyol tenam vatz Tiixh tukꞌ unqꞌa fariseo.
14 E Jesus terminou, dizendo:
15 As el veꞌt chꞌuꞌl unqꞌa fariseo vatz u Jesús. As bꞌex ichuk veꞌt chajnaj txumbꞌal tiꞌ uvaꞌ kam la ibꞌan chajnaj tiꞌ icheesal ipaav u Jesús tiꞌ umaj u yoleꞌ uvaꞌ la tal Aak.
15 Os fariseus saíram e fizeram um plano para conseguir alguma prova contra Jesus.
16 As ichaj veꞌt unqꞌa fariseo kaꞌl unqꞌa imool tukꞌ kaꞌt unqꞌa uxhchil uvaꞌ echenik kꞌatz u Herodes. As ech bꞌex tal veꞌt chajnaj ileꞌ te u Jesús: —Chusul, ootzimal atxumbꞌal sqaꞌn uvaꞌ jik chit axh. As jik chit nachus unqꞌa uxhchileꞌ tiꞌ uvaꞌ jik vitxumbꞌaleꞌ la ibꞌan vatz u Tiixheꞌ. As eela kuxh ivatz unqꞌa uxhchileꞌ nabꞌaneꞌ, kꞌuxh at tijleꞌm as kꞌuxh yeꞌl tijleꞌm ati.
16 Então mandaram que alguns dos seus seguidores e alguns membros do partido de Herodes fossem dizer a Jesus: — Mestre, sabemos que o senhor é honesto, ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige e não se importa com a opinião dos outros, nem julga pela aparência.
17 As aꞌ ni qaleꞌ uvaꞌ la aal sqe kam ni tal axh: ¿Ma bꞌaꞌn uvaꞌ la kuchoo veꞌt u puajeꞌ uveꞌ nijajpu sqe taꞌn u ijlenaaleꞌ tu u Roma, pet moj yeꞌle?— tiꞌk chajnaj.
17 Então o que o senhor acha: é ou não é contra a nossa Lei pagar impostos ao Imperador romano?
18 As ootzimalik vitxumbꞌal chajnajeꞌ taꞌn Aak uvaꞌ vaꞌlexh kuxhtuꞌ. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —¡Ex kuxh kaꞌvatz! ¿Kam qꞌi uveꞌ nu kuxh echuk txumbꞌal sviꞌ?
18 Mas Jesus percebeu a malícia deles e respondeu:
19 Pet ekꞌuchtaj u puajeꞌ sve uveꞌ netaqꞌ te u ijlenaaleꞌ,— tiꞌk u Jesús. As ikꞌuch veꞌt ok chajnaj umaꞌl u puajeꞌ tetz ijaꞌmil umaꞌl u qꞌii aqꞌon.
19 Tragam a moeda com que se paga o imposto! Trouxeram a moeda,
20 As tul til u Jesús u puajeꞌ, as ech tal veꞌt Aak ileꞌ te chajnaj: —¿Abꞌil etz u vatzibꞌaleꞌ qꞌi uveꞌ at vatz u puajeꞌ? ¿As abꞌil etz u tzꞌibꞌeꞌ uveꞌ at kuꞌ stiꞌ?— tiꞌk u Jesús.
20 e ele perguntou:
21 Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Tetz u ijlenaaleꞌ tu u Roma,— tiꞌk chajnaj. As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Jankꞌal u tetz u ijlenaaleꞌ uvaꞌ tu u Roma, as etaqꞌtaj ste; as jankꞌal u tetz u Tiixheꞌ, as etaqꞌtaj te Aak,— tiꞌk u Jesús.
21 Eles responderam: — São do Imperador. Então Jesus disse:
22 As tul tabꞌi veꞌt chajnaj viyol u Jesús, as teqꞌo veꞌt taama chajnaj. As taqꞌ veꞌt kan chajnaj Aak. As bꞌen veꞌt chajnaj.
22 Eles ficaram admirados quando ouviram isso. Então deixaram Jesus e foram embora.
23 As an chit tu u qꞌiieꞌ, as bꞌex til veꞌt kaꞌl unqꞌa saduceo u Jesús. Aꞌ nikat tal chajnaj uvaꞌ yeꞌl taama unqꞌa kamnajeꞌ la uli. As ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ te Aak:
23 Naquele mesmo dia chegaram perto de Jesus alguns saduceus , afirmando que ninguém ressuscita.
24 —Chusul, kat tal kan u Moisés uvaꞌ: «Asoj la kam umaj naj as tul yeꞌl umaj initxaꞌ naj la kaaik kan xeꞌ u tixqeleꞌ, as aꞌ umaj u titzꞌin tatzik najeꞌ la teqꞌo tibꞌ tukꞌ u ixojeꞌ tiꞌ taqꞌat kan tiaal u najeꞌ uvaꞌ kat kami,» tiꞌk u Moisés.
24 Eles disseram a Jesus: — Mestre, Moisés ensinou assim: “Se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve casar com a viúva, para terem filhos, que serão considerados filhos do irmão que morreu.”
25 As ibꞌan unpajul tan atik vujvaꞌl unqꞌa naj uvaꞌ titzꞌin tibꞌ. As teqꞌo tibꞌ u atzikaeꞌ tukꞌ umaꞌl u ixoj. As tul kam veꞌt naj, as jit kaaik kan umaj initxaꞌ naj. As kaa veꞌt u tixqel najeꞌ txakayil. As teqꞌo veꞌt tibꞌ ixoj tukꞌ u bꞌaxa itzꞌinaeꞌ.
25 Acontece que havia entre nós sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos. Assim, ele deixou a viúva para o segundo irmão.
26 As kam u bꞌaxa itzꞌinaeꞌ unpajte. As teqꞌo veꞌt tibꞌ ixoj tukꞌ u kaꞌv itzꞌinaeꞌ. As techal chit kat teqꞌo tibꞌ ixoj tukꞌ vujvaꞌl unqꞌa najeꞌ uveꞌ titzꞌin tibꞌ, tan junun chit ikam veꞌt chajnaj.
26 A mesma coisa aconteceu com este, e também com o terceiro, e, finalmente, com todos os sete.
27 As tul maꞌtik ikam vujvaꞌl unqꞌa najeꞌ, as kam veꞌt u ixojeꞌ unpajte.
27 Depois de todos eles, a mulher também morreu.
28 ¿As abꞌiste veꞌt u najeꞌ qꞌi itzumel u ixojeꞌ la ibꞌaneꞌ tul la ul veꞌt taama unqꞌa kamnajeꞌ? Tan kat teqꞌo tibꞌ ixoj tukꞌ vujvaꞌl unqꞌa najeꞌ,— tiꞌk unqꞌa saduceo.
28 Portanto, no dia da ressurreição, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
29 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —Sotznal chit ekꞌuꞌl, tan yeꞌ nepal stuul kam uvaꞌ ni tal viyol u Tiixheꞌ. As mitaꞌn yeꞌ nepal stuul tiꞌ uvaꞌ la tulsa Aak taama unqꞌa kamnajeꞌ unpajte,
29 Jesus respondeu:
30 tan tul la ul veꞌt taama unqꞌa kamnajeꞌ, as yeꞌl unqꞌa najeꞌ la teqꞌo tibꞌ tukꞌ unqꞌa ixojeꞌ. As mitaꞌn unqꞌa ixojeꞌ. Pet ech veꞌteꞌ echeꞌ unqꞌa ángel uveꞌ at tu almikaꞌ la ibꞌaneꞌ.
30 Pois, quando os mortos ressuscitarem, serão como os anjos do céu, e ninguém casará.
31 Echeꞌ u tulebꞌal taama unqꞌa kamnajeꞌ, ¿tan ma yeꞌ atixoj esikꞌle u yoleꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan uvaꞌ ech ni tal ileꞌ:
31 E, quanto à ressurreição dos mortos, será que vocês nunca leram o que Deus disse? Ele afirmou:
32 Tan ineꞌ in iTiixh u Abraham tukꞌ u Isaac tukꞌ u Jacob, tiꞌk u Tiixheꞌ?
32 “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.” E Deus não é Deus dos mortos e sim dos vivos.
33 As tul tabꞌi unqꞌa tenameꞌ viyol u Jesús, as teqꞌo veꞌt taama tiꞌ unqꞌa yoleꞌ uveꞌ nik tal Aak.
33 Quando a multidão ouviu isso, ficou admirada com o ensinamento dele.
34 As tul tabꞌi unqꞌa fariseo uvaꞌ jit tiin veꞌt unqꞌa saduceo taꞌn u yoleꞌ uvaꞌ tal u Jesús, as imol veꞌt tibꞌ chajnaj tiꞌ Aak.
34 Os fariseus se reuniram quando souberam que Jesus tinha feito os saduceus calarem a boca.
35 As umaꞌl u naj uvaꞌ chuselik tibꞌ tiꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ tzꞌibꞌamal kan, as ichuk veꞌt naj txumbꞌal tiꞌ icheesat ipaav u Jesús. As ech tal veꞌt naj ileꞌ te Aak:
35 E um deles, que era mestre da Lei , querendo conseguir alguma prova contra Jesus, perguntou:
36 —Chusul, ¿abꞌiste u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ unjoltu unqꞌa tzaqꞌiteꞌ?— tiꞌk naj.
36 — Mestre, qual é o mais importante de todos os mandamentos da Lei ?
37 Ech tal veꞌt u Jesús ileꞌ: —«Ayaꞌloj chit ekꞌuꞌl la exoꞌni u Tiixheꞌ tukꞌ chit etaanxelal as tukꞌ chit etxumbꞌal.»
37 Jesus respondeu:
38 As aꞌ u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ nim talcheꞌ tiꞌ unjoltu unqꞌa tzaqꞌiteꞌ.
38 Este é o maior mandamento e o mais importante.
39 As echat chit umaꞌt u tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ ech ni tal ileꞌ: «Xoꞌnoj vamooleꞌ see echeꞌ uvaꞌ nabꞌan jeꞌ see,» taqꞌ vikaꞌv u tzaqꞌiteꞌ,
39 E o segundo mais importante é parecido com o primeiro: “Ame os outros como você ama a você mesmo.”
40 tan aꞌ ni telkat chꞌuꞌl unqꞌa iyol unqꞌa qꞌajsan tetz viyol u Tiixheꞌ tiꞌ kaꞌvaꞌl unqꞌa tzaqꞌiteꞌ uvaꞌ ni val sete,— tiꞌk u Jesús.
40 Toda a Lei de Moisés e os ensinamentos dos
41 Tul uvaꞌ moliktel tibꞌ unqꞌa fariseo, as ech tal u Jesús ileꞌ te chajnaj:
41 Quando os fariseus estavam reunidos, Jesus perguntou a eles:
42 —¿Kam ni tal ex tiꞌ u Cristo? ¿As abꞌil etz iial uveꞌ netaleꞌ?— tiꞌk Aak. Ech tal veꞌt chajnaj ileꞌ: —Tiaal u David u Cristo la ibꞌaneꞌ,— tiꞌk chajnaj.
42 — O que vocês pensam sobre o — De Davi! — responderam eles.
43 As ech tal veꞌt Aak ileꞌ: —Asoj tiaal David u Cristo, ¿as kam qꞌi uveꞌ «vunBꞌaaleꞌ,» tiꞌk u David stiꞌ taꞌn u Tiixhla Espíritu? Tan ech u yol ileꞌ uvaꞌ tal kan u David:
43 Jesus tornou a perguntar:
44 Ech kat tal veꞌt u Kubꞌaal ileꞌ te vunBꞌaaleꞌ:
44 “O Senhor Deus disse ao meu Senhor:
45 ¿As kam isuuchil qꞌi uvaꞌ tiaal David u Cristo? Taꞌn «vunBꞌaaleꞌ,» tiꞌk u David ni tal tiꞌ u Cristo— tiꞌk u Jesús.
45 Portanto, se Davi chama o Messias de Senhor, como é que o Messias pode ser descendente de Davi?
46 As yeꞌxhebꞌil kat tiin veꞌteꞌ taꞌn u yoleꞌ uveꞌ kat tal u Jesús. As yeꞌxhebꞌil chit kat itxꞌak ichꞌotil umaꞌtoj yol te u Jesús.
46 Ninguém podia responder mais nada, e daquele dia em diante não tiveram coragem de lhe fazer mais perguntas.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.